Montcada i Reixac

Avui volem donar-vos a conèixer una bonica fotografia del Turó de Montcada, amb la seva capella de la Mare de Déu del castell de Montcada i uns obrers durant la construcció del que sembla una secció de la fàbrica Asland.

Autor: Desconegut

Els cartularis medievals de Sant Cugat de Reixac recullen un conjunt d'escrits de donancions, heredats, compres i vendes entre persones, que ens donen informació rellevant de cara a entendre i ubicar antics topònims dels indrets que avui encara existeixen, o bé han desaparegut del nostre vocabulari.

El següent cas és un manuscrit del 26 de novembre de l'any 1179 on podem observar diferents topònims, dels quals només subsisteixen el de Sant Pere de Reixac i el de Vallensana.

És de gran valor saber que aquest darrer topònim, Vallensana, té més de 840 anys i, actualment, és el document més antic que he trobat on se'n parla.

Nº 264-1179-26 Nbr. - (VII Kal. Dec A. XLI 1 I Rreguante Ledoico rege Júior e).

Bernat de Riera, marit de Marquesa, ofereix á Nostre Senyor y á S. C., son fill Ramón per monjo, donant per heredat del mateix la de Tres Dos que te Ramon Geribert á Vall Cárcara, terme de Bellvehí, parroquia de S. Pere de Rexach, C. de B Confr. á Ll. ab terras de Ventejag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos. A mes lo honor de Tres Dos que confr. á Ll, ab la serra de Venteiag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos.

En aquest document veiem la cessió a Déu d'un dels fills d'un matrimoni, per tal de convertir-lo en monjo, una pràctica habitual dels fills no hereus d'un matrimoni. 

Els terrenys, i molt probablement una casa, donats en heredat del fill monjo queden estrictament identificats al lloc de Tresdós.

En relació a aquest topònim, en un plànol del segle XVIII es fa referència a la Vall Tradós l'indret avui conegut com Vall Llosera, prop del Torrent de la Senyora i la Font del Tort. Però no sabem si aquest "Tres dos" és el mateix que la Vall Tradós.

Donat que al cartulari es fa referència a altres topònims, us mostrem aquest petit plànol que vam elaborar fa uns anys fruit de diferents estudis d'altres cartulari, amb l'objectiu de poder identificar l'emplaçament d'aquests altres topònims.

Al document es diu que Tresdós es troba a Vallcàrcara, terme de Bellveí, parròquia de Sant Pere de Reixac.

Amb aquesta informació, sabent que Vallcàrcara estava situat a terrenys de l'actual pla de Mas Rampinyo, i que tenim una Vall Tradós al Torrent de la Senyora, pensem que havíen dos topònims anomenats "Tres Dos", un prop de la Font del Tort i l'heretat que fa referència el document de 1179, ons l'emplaça a:

• Ll(evant) amb terres de Ventenac (EST)
  
• M(igjorn) amb la Serra de Vallensana (SUD)
• P(onent) amb el Puig de Cida (OEST)
• T(ramuntana) amb el Coll de Tresdós
  

 Seguim investigant.

Font: Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Volumen III (1901-1902). Barcelona Taule del Cartulari de S. Cugat, pàgina 409.

Encuriosits per l'antiguitat del Carrer d'en Gran, podem dir que aquest va ser un antic caserio entre el nucli urbá de Mas Rampinyo i La Llagosta que es va construir a una banda de l'antiga carretera de Ribes, avui una C-17 desdobalda en una variant que evita passar pel centre urbà.

Avui el Carrer d'en Gran segueix formant part de Mas Rampinyo, de manera aïllada entre restes d'indústria i carreteres, però que d'alguna manera manté intacte el seu tarannà de caserio de fa cent-cinquanta anys.

Revisant uns plànols centenaris podem descobrir dades interessants. És el cas de les següents dos imatges on trobarem indrets de 1914 sobre l'actual territori. Llegim detenidament el plànol:

• Una de les característiques que ens sorprenen és el propi Carrer d'en Gran, on fa poc més d'un segle era conegut com Carrer de l'Arpa, junt a tocar a un antic rec anomenat amb el mateix nom (al plànol de 1914 ho trobareu escrit com Acqª. del Arpa).

• Aquest rec de l'Arpa, és el que anava cap a Mas Rampinyo per la vora de la Carretera de Ribes, passava per sobre del Torrent de Rocamora i atravessava els terrenys immediatament per sobre de la casa del Poblet (entrava pel carrer Palamòs, on fa uns anys la línia TM tenia el seu fi).
  

• Avui dia el Torrent de Rocamora circula des dels límits de l'antic polvorí militar, entre els darrers solars de Can Pomada i Can Paiàs (la casa de Can Rocamora). El torrent és visible i es troba flanquejat per uns plataners d'ombra fins que s'endinsa de manera subterrània per passar sota el ferrocarril de Sant Joan, per tal de dirigir-se per sota dels terrenys que hi ha al darrera dels edificis de la Rasa (al costa de l'actual túnel subterrani per vehicles i just per sota de l'actual camp de futbol de ciment que hi ha al barri).
  

• A la part esquerra trobem els edificis de Can Castelló (que trenta anys després de l'elaboració del plànol va ser remodelat com l'edifici on Aismalibar tenia la seva biblioteca al club dels socis, avui dia al bell mig del Mercadona del C.C. El Punt de Montcada). Al plànol justament diu "Almacén de Cuano", que entenem es vol referir a un magatzem de guano (els fems de nitrat natural per a adobar els camps de conreu).
  

• Resulta molt interessant descobrir també la coincidència exacta de l'antic camí de Can Albinyana, que avui dia encara es pot observar el seu traçat des de la foto de satèl·lit:
  

• Just a l'actual cantonada del polígon de Can Milans, sentit Barcelona, a tocar de la corva de la C-17, el plànol de 1914 indica l'existència d'una antiga bòbila.
• I no oblidem tampoc l'antiga carretera (o calçada històrica), que va ser substituida per la carretera de Ribes i posteriorment per la C-17. L'antiga carretera, que passava prop de Les Indianes i l'antic Hostal de Font Freda, traginava pels encontorns de l'actual via del ferrocarril de França.

Fons: Plànol ICC. Google Inc.

M'han fet arribat aquesta imatge on podem veure l'antiga Font del Tort pels volts de finals dels anys 80 del segle XX.

Autor desconegut.