Montcada i Reixac

M'ha semblat de interès una referència d'en Francesc Costa i Oller on es parla d'una font desapareguda, anomenada Font d'en Gatell i ubicada a Reixach*.

Segons informa en Francesc la font estava "Situada a la part alta del Torrent de la Font d'en Gatell. Un veí em diu que fa anys que ha desaparegut."

* Actualització 02 de Juny de 2016. Segons lectures de Josep Bacardit, la Font del Gatell sembla que estaria vora del Torrent d'en Gatell, proper al Bosc d'en Vilaró.

Jaume Almera Comas (Vilassar de Marc 1845, Barcelona 1919) va ser el geòleg i paleontòleg català que va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris. Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals el juny de 1874.

Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any 1887.

L'any 1882 es va publicar al "Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona" un detall de la ponència que Jaume va fer en relació a un seguit de investigacions i on va descobrir, a Mas Rampinyo, arbres origen dels quals es tenia relegat a l'Àsia:

En la misma sesión, el académico numerario Dr. D. Jaime Almera, Canónigo, dió noticia de haber reconocido una ninfeacea, la bella Anectomeria Brongniarti, característica de la época tóngrica, en las cercanías de Tárrega, por medio de la cual pudo determinar la edad de las calizas lacustres de can Salvi de San Andrés de la Barca; comunicó además, á la misma haber descubierto:

1º El Monograp tus priodon, característico del nivel inferior del sulúrico superior, en las cercanías de San Vicens deis Horts, en las pizarras de debajo de las calizas de Cardio la interrupta, haciendo observar de paso que el piso E del Bohémico presenta aquí la misma Eierie y clase de rocas que en la celebérrima cuenca de Bohemia; 

2.° El jabonero, el cinamomo y varios otros tipos de plantas en el Mas Rampinyo de Moncada, características del mioceno superior y relegadas hoy al Asia oriental,

3.° El plátano, el moscón, afine al Acer pseudo-campestre, .un laurel y otros varios tipos en las margas mesínicas del Papiol;

4º Un aliso, un sauce, un carpe, un abeto, otro laurel, una acacia y otros varios vegetales en las margas pliocenas de las cercanías de San Felio de Llobregat, las cuales poblaban, en las épocas referidas, las vertientes y faldas de nuestra sierra, de donde han desaparecido por efecto del cambio de clima.

Investigant una mica més sobre aquests dos árbres podem dir el següent:

• Mèlia (arbre sant, parenostre o metzina i en castellà cinamomo o paraíso), dels seus fruits se'n fan rosaris (en castellà també es coneix com árbol de cuentas o rosariera) i la seva fusta és semblant a la teca de Birmània, força apreciada. És un arbre natiu del sudest asiàtic i que va ser introduït a occident de manera massiva durant el segle XIX, no obstant els àrabs ja en parlaven al "Llibre de Agricultura Andalusí", on es recomanava plantar-lo prop de sínies i pous, degut a que les seves branques i fulles formen una molt bona ombra. Val a dir que a Àsia és un arbre sant, nom que en català, com hem vist, s'ha mantingut popularment com "Arbre Sant" o "Parenostre".

• Sapindal (en castellà Jabonero de la China o árbol de los Farolillos). És un bon arbre ornamental doncs manté una bona estètica per les seves fulles i beines, malgrat en alguns indrets del món és considerat com a invasora. Aquest arbre prefereix viure al solei, amb poca aigua, no necessita massa manteniment i no pateix plagues serioses, motius pels quals s'ha prestat com a arbre ornamental en ciutats. En castellà es coneix com "Jabonero" degut a que les llavors tenen saponina, una substància que genera escuma. A la Xina és un dels cinc àrbres commemoratius des de fa més de 3000 anys.

Font: ARCA

En Perot Rocaguinarda, també conegut com "Perot lo lladre" (1582-1635) va ser fill de pagès, bandoler i assaltador de camins de la banda dels nyerros.

Va ser realment molt conegut i apreciat per uns i maleït per altres al seu temps. Tal era la seva fama que inclús en Cervantes, a la seva segona part del Quixot, en va fer una referència, amb el nom de Roque Guinart, un episodi on es sembla rememorar una trobada real que va tenir Cervantes amb el bandoler. Al llibre, en Perot acompanya al Quixot a les portes de Barcelona, en una trobada descrita en termes molt favorables, en una espècie de venjador de greuges.

Avui us oferim una referència que he trobat als dietaris d'en Jeroni Pujades, un historiador-cronista català (1568-1635) en el que es fa referència d'un episodi d'en Perot al Castell de Montcada.

Una petita referència de que en mateix Perot Rocaguinarda va "treballar" a Montcada, això sí, amb el seu propi i particular negoci.

Dissapte a 9 de janer 1610 en Pere Rocha Guinarda se'n puja al castell de Montcada y toca la campana de la capella a sometent contra de si matex. Y desde aquí se n'ana al hostal de la Farigola. Lo virey envia contra de el1 a micer Gamís, per Valles, y a micer Sala, a Mataró.
Dos jutges de cort no feren res, que el1 se burla de tots.

El 9 de gener de 1610 el bandoler Perot Rocaguinarda, també conegut com Perot lo lladre de la banda dels nyerros, va pujar al turó de Montcada i va tocar la campana de la capella del castell al toc de somatent contra sí mateix a la fi de reptar a les autoritats a ser capturat.

D'allà es va dirigir a l'hostal de la Farigola, a Vallcarca, i el virrei va enviar dos homes de llei contra ell, un pel Vallès i un altre per Mataró, però no el van enxampar.

Aquest toc de campana era coneguda pels sometents dels voltants per tal de convocar-los. Recordem que els membres dels sometents eren els veïns en condicions de oferir els serveis de protecció a les viles i pobles. Tenien la obligació de conservar les armes a casa seva i fer una instrució paramilitar, oferint una defensa policial normalment i militar en ocasions.

La paraula sometent prové de la etimologia de "so emetent", és a dir, emetre so, ja sigui amb campanes, com va fer en Perot, amb toc de trompeta o amb so de banyes.

Excomunicat aquell mateix any, la gent li tenia certa simpatia, encara que també va treballar per a petits nobles que volien espantar als pagesos per a seguir controlant als seus vassalls.

Sense possibilitat de sotmetre'l a la llei, l'any següent (1611), el propi virrei va indultar-lo a canvi de ser oficial dels terços espanyols a Nàpols, ciutat on es creu que finalment va morir.

En Perot respon a la personificació del bandoler romàntic, si bé aquest no repartia els botins amb els pobres, sí que assaltava als més rics, fent ús de la violència en cas de defensa.

Aquest és el nostre particular Robin Hood.

Si voleu fer una ullada al mas d'en Rocaguinarda, el seu estat actual feu una ullada al següent enllaç.

D'altra banda, si us interessa la temàtica del bandolerisme, podeu fer una ullada al número 25 de la revista Quaderns que publica la Fundació Cultural Montcada (podeu comprar-la allà mateix) on hi ha un petit article relacionat amb el Coll de Montcada i la història negra que allà es va viure.


Font: B. 206. Dietaris Jeroni Pujades, historiador, cronista i advocat de Barcelona (Barcelona 1568, Castelló d'Empùries 1635)

La següent transcripció és la tercera que aquest estiu us oferirem i que realment va ser la primera publicada, l'any 1877. També la trobem al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB"  i és fons de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques". En concret l'article està ubicat al Vol. 1, 1876-1877, p. 18:

EXCURSIÓ Á MONCADA
4 Febrer 1877

A dos quarts de nou del matí, reunits en dit poble los Sr-s President Fiter, Arabia, Canibell, y Ambrós, Secretari, als quals se juntarem després los Srs. Torras, Mitjans, y Ambrós (Ramon), s'obrí la sessió.

Suspesa pera anar á verificar la excursió, fou tornada á obrir á dos quarts de quatre de la tarde, dihent lo Sr. President que Moncada tenia tres ermitas, conegudas ab lo noms de  Nostra Senyora de Moncada, de Casa Cuyás, y de Nostra Senyora de las Feixas. Aquesta última apareix ser la més antiga, y estava situada en lo terme de Sant Iscle parroquia de Santa Victoria, de la qual era ermitá en 1716, Joan Sanmiquel.

Respecte de la ermita de Casa Cuyás, que tampoch existeix avuy en dia, digué lo Sr. Ecónomo que formava part del extens patrimoni de la dita familia, senyora de gran part del Plá de Montcada; més que de resultas d'un famosíssim plet que ha durat més de 150 anys, que tot just acaba de fallarse, s'han venut y escampat totas las propietats y edificis que 'l componian y entre ells una gran casa palau y la indicada ermita.

En motls dels papers y documents, qual inspecció facilitá galantment dit Sr. Ecónomo, se parla d'un famós ermitá "En Joan Cabaner, tossut en tal grau, que haventse negat á pagar los delmes á que estava obligat, lo Rector de las Feixas, el 15 de setembre de 1780, l'excomunicá sense que per aixó donés per vensut ni acabassen les questions". Dita excomunió es en castellá, mentres que tots los altres documents de la mateixa questió están escrits en catalá.


També 's pogué veure en la portada d'un llibre Index de Testaments de l'ant 1581 á 1650-Tomo 1er una nota en la que 's fá constar que la Parroquia de Sant Pere de Reixac, fou cremada durant la guerra de 1651, refugiant-se 'l Rector á la torre de Montcada, y que malgrat del molt compte que tenian d'amagar los documents en una cova, fóren trovatsy cremats en la mateixa época.

Relatá també lo Sr. Ecónomo que prop del Castell se trobaren armas molt antigas, y que, per vergonya dels que estiman los recorts histórichs, foren dades per a jugar á la canalla. Dit senyor feu un donatiu d'una cullera antiga d'un objecte semblant á una bala de pedrer.

Amdos quarts de duas de la tarde se dirigiren los excursionistas á la cova de Na Guilleuma....... Dins la cova á voltas ab proy feynas davant pas esculpturadas rocas desprenentse com penjats continatjes que la má dels segles ha brodat; en altres punts lo pas s' engrandia per deixarlos arribar al fons d¡ahont, si alsa la vista, sembla la volta com alta arcada que 's per en la boyra. Parlant d'aqueix lloch exposá lo Sr. President los insegurs datos qu ese 'n tenen. Feu la historia dels Moncadas; impugná una tradició dels nou barons de la Fama y digué que la expedició havia tingut més importancia científica que artística, puix que solsament s'havia tret:

Copia de dias finestras góticas d'una casa particular, per los Sr.s Arabia y Canibell.




Moncada.- Finestra d'una casa particular.
Dibuix de D. Frederich J. Garriga, de un croquis de D. Eudalt Canibell.

Vista de la montanya de Moncada desde la riera de Ripollet per lo Sr. Fiter.

Tal i com es pot llegir hi ha dades de gran interès històric i el detall gràfic d'aquesta finestra que no he pogut referenciar encara a cap de les cases o masies dels voltants de l'excursió. Bé podria ser un finestral de Can Fontanet, per les formes observades, no obstant queda per descobrir.

Us plantegem doncs un altre repte estiuent d'aquest any. De quina casa és aquest finestral, dibuixat l'any 1877, tenint en compte que potser la casa ja no existeix? Ara per ara no coneixem la resposta.


Aquest mateix dibuix apareix l'any 1880 a La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich' - Any I Número 16 (10/12/1880) però només informa de "Finestra Ojival de Moncada":

Fons: Ministerio de Cultura 2006 i Dipòsit Digital de la UAB.

Al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB"  trobem un altre document de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques", de l'any 1878 (Vol. 2, 1878, p. 87 ) que parla d'una altra excursió a Reixac i d'algunes històries de interès.

La transcripció és la següent:

SANT PERE DE REIXACH (1)

(1) Travall llegit en la Sessió del dia 23 de Febrer de 1878

Es una antiga iglesia, avuy sufragánea de la de Montcada, y en altres temps parroquia d'aquesta població. Los companys que concoreguérem á la expedició, feta en Febrer de 1877, á la cova de Na Guilleuma, recordarán bé prou que l'actual delegat de la Associació á Mollet, Mossen Vicens Mª Triadó, nos digué que á Reixac podriam admirar algunas notables pinturas, y aquest es lo principal objectiu que promogué la projectada excursió. No lluny del Ripoll s'alsa en un turó, cap á mà dreta del poble de Montcada, la iglesia de Reixach, voltada de casetas per sos costats, lo que dona á aquell agrupament un bonich conjunt, sobre tot mirat desde lo que fou castell de Montcada.

Creyém que ¡s conservan en la iglesia algunas tradicións religiosas, y sobre tot referents á las lluytas sostingudas per Cataluny contra Felip IV. En un Índex de testaments de 1581 a 1650, que 's conserva en l'arxiu parroquial de Moncada, s'hi troba una nota per la que 's vé en coneixement de que durant lo seti posat pels castells á Barcelona, que durá desde 'l 10 d'Agost de 1651 fins al 30 d'Octubre de 1652, los catalans se refugiáren en la rectoría de Reixach, y las tropas del Rey d'Espanya hi pegáren foch, restant arruinada aquella part d'efidici y passant lo rector á guardarse dels enemichs establintse en lo castell de Montcada.

Pochs datos més puch donarvos respecte al lloch que anem á visitar demà, puix ja vos he dit que sa major importancia era baix lo punt de vista artístich. Recorts de la época contemporánea, referents á la guerra de la Independencia, prou se'n deuhen esmentar, puix en los confluents del Besós y del Ripoll, al peu mateix de Reixach, se sostinguéren accións de vera importancia, y quasi sempre de tristos resultats pera 'ls invasors. Se conta d'aquella época que l'ermitá de Montcada, N'Antoni Cabanes, fill de Reixach, irrita contra 'ls francesos per las profanacións que havian comés en la capella del castell, jurá venjansa, y desde las ruinas de la torra donava lo seny d'alarma á sos paysans quan los enemichs tractavan de sorprendels.

Joseph Fiter É Inglés.

Tal i com vàrem avançar el passat 7 de Juliol, avui us presentem la solució del repte estiuenc.

La imatge que hem acolorit:

La imatge original:


I una nova versió de la foto acolorida, aplicant una solució High Dynamic Range:



Com podeu veure els elements incorporats són els núvols del cel i les floretes grogues.