Montcada i Reixac

Avui us presentem una altra mostra de les fabuloses aquarel·les d'en Carlos Sarrate:

Avui us oferim una nova edició fotogràfica de l'abans i avui, on, en comptes de mostrar una fotografia antiga i una d'actual per a fer les comparacions respectives, ho farem amb dos d'antigues.

La primera una postal THOMAS del interior de l'ermita de Reixac, tot observant l'altar major i datada de principis del segle XX. La segona foto el mateix indret a l'any 1951.

Per exemple, podem observar que el retaule que es va destruïr a la guerra civil, ja no és present a la fotografia de l'any 1951.

Tal i com ja varem avançar a l'article publicat el passat 22 de febrer, hem estat revisant el contingut d'uns pergamins del Monestir de Sant Daniel de Girona, on apareixen referències d'una Alamanda de Reixac, anys després de la mort de la nostra Alamanda de Reixac.

Gràcies a Irene Brugués i Massot, Arxivera en cap del Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, hem pogut saber que l'Alamanda de Reixac, monja d'aquest Monestir gironí, apareix com a subscribent d'un seguit de pergamins. Manuscrits que d'una altra banda no ens permet referenciar, ara per ara, cap relació de parentiu entre les dos Alamandes de Reixac. Les referències que ens ha fet arribar Irene, però, són les següents (citem textualment):

1) AMSDG, MSDG, Col·lecció de pergamins, núm. 1057 (11-1-1388)
La sagristana Blanca de Masó, del Monestir de Sant Daniel de Girona, ratifica la reducció de cens a Bernat de Prat pel mas Prat de Fontcoberta. Almanda de Reixach firma com a membre de la comunitat a final del document.

2) AMSDG, MSDG, Col·lecció de pergamins, núm. 1130 (23-2-1412)
Capbrevacions de propietats a Cassà, Riudellots i Franciach. Amb abadia vacant, la comunitat dona autorització al seu procurador Pere Capmany.  Almanda de Reixach firma com a membre de la comunitat a final del document.

3) AMSDG, MSDG, Col·lecció de pergamins, núm. 1132 (23 i 29-12-1412)
Sentència del bisbe de Girona respecte l'admissió d'Aldonça de Cruïlles i Francesca de Palol com a monges del Monestir de Sant Daniel de Girona. Almanda de Reixach firma com a membre de la comunitat a final del document.

4) AMSDG, MSDG, Col·lecció de pergamins, núm. 1156 (5-11-1418)
L'Almoina del pa de la Seu, el monestir de Sant Daniel i el Monestir de Sant Salvador de Breda, estableixen en enfiteusi el mas Mironell del veïnat de Sangosta de Cassà a Mteu Pujada de Campllong. Almanda de Reixach firma com a membre de la comunitat a final del document.

5) AMSDG, MSDG, Col·lecció de pergamins, núm. 1165
Joana de Torroella, cambrera del monestir de Sant Daniel de Girona, institueix, després de la seva mort, una distribució de pitança de peix el dia de Sant Benet de Quresma a totes les monges , escolanes, capellà i domer del monestir. Almanda de Reixach firma com a membre de la comunitat a final del document.

Fonts:

• AMSDG Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (gràcies a la col·laboració de l'arxivera en cap del Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, Irene Brugés i Massot).

Avui fa 56 anys d'aquesta fotografia:

...la primera oficina que va obrir Caixa de Sabadell en una altra població va ser a Montcada?
 

En aquella època era habitual entregar unes guardioles de ferro a les famílies per a que els nens s'iniciessin en la cultura de l'estalvi. Personalment encara conservo una d'aquestes guardioles.


Com a curiositat addicional, comentar que la primera biblioteca que va tenir Montcada precisament estava allotjada en aquest edifici (a la imatge pes pot veure la finestra de la dreta, on diu 'Biblioteca'). D'altra banda a finals dels anys 50 del segle XX, hi va haver una epidèmia de poliomielitis i els nens van ser vacunats en aquest edifici de la Caixa.

Avui dia les Caixes Catalanes, que tant han aportat al progrés de Catalunya des dels seus inicis estan pendents de veure com han d'afrontar el seu futur.

En el cas de la Caixa de Sabadell es va fundar el dia de reis de 1859, a Sabadell i el juny del 2009, 150 anys després de la seva creació i amb l'aprovació del fons de reestructuració bancària (FROB), es van fer intensos els rumors de possibles fussions entre algunes caixes catalanes.

Finalment van haver-se de fussionar Caixa Girona, Caixa de Manlleu, Caixa de Terrassa i Caixa de Sabadell, sota un nom comercial comú, Unnim, que finalment va comprar el Banc BBVA.

Altres Caixes de rellevància han passat pel mateix tràngol. És el cas de Caixa Catalunya, que va haver d'afrontar una fussió similar amb dos caixes calanes més (Caixa Tarragona i Caixa Manresa), assolint el nom comercial CatalunyaCaixa i abandonant el concepte de Caixa per tal d'abocar-se a ser un Banc més. D'aquí poc afrontarà una compra per part d'algun altre Banc.

D'altres, com La Caixa han pogut escapar de les urpes de les fussions o bé han estat venudes o esquarterades en diverses fussions similars.

Ja no queda gairebé res dels objectius inicials d'una Caixa d'Estalvis: ajudar a la societat, oferint inclús una Obra Social que pogués fer front a certes carències en l'àmbit social, reinvertint els guanys en la societat.

En algun moment, l'ambició pels guanys, accions immobiliàries de tot tipus i un món globalitzat han portat el sistema al fracàs.

Tots aquests exemples, són casos de Caixes que han donat molt de suport a la població catalana durant dècades i han ajudar a crèixer en els afanys de moltes empreses i particulars. Avui dia poca cosa queda de les seves motivacions inicials. Ara només queda deute, comisions i merder per tot arreu.

Són temps diferents els que toquen viure ara. Caldrà fer-se un lloc d'una manera o una altra... no hi ha més remei.

Les Festes Majors d'enguany eren un aparador que els vilatans dels pobles esperaven per tal de gaudir d'uns dies diferents a la resta, d'un moment de distracció, de balls, de menjar alguna cosa diferent, o com ja se sap, per a lluir-se davant els altres del poble.

En alguns pobles, on de Festes Majors n'hi ha hagut més d'una, les rivalitats per a veure qui la feia més grossa també hi eren presents.

En qualsevol cas, avui us presentem una petita referència que va publicar La Vanguardia el dijous 25 d'Abril de l'any 1895:

La transcripció és la següent:

Ha sido contratada la reputada orquesta "La Catalana" de Granollers para tocar en los conciertos y bailes que se darán en un entoldado levantado al efecto en el pueblo de Mas Rampiño que celebrará su fiesta mayor durante los días 28 y 29 del corriente.

Val a dir que aquesta notícia es va publicar en portada de l'exemplar de La Vanguardia d'aquell dia, de manera que pel que vol semblar, s'acosta a un fet de certa rellevància i que d'una manera o una altra podia fer arribar espectadors de fora del poble, inclús de la ciutat de Barcelona, a aquella potser no tan humil Festa Major de Mas Rampinyo de fa gairebé 118 anys.

Es poden fer algunes lectures d'aquesta petita referència:

• Es parla de la Orquesta "La Catalana", una Orquesta, titllada de "reputada". Això vol dir que sembla que es van gastar els "duros" en la seva contractació; potser per a atreure persones d'arreu i fer una Festa Major per a que, tothom que volgués gaudir d'aquells dos dies d'Abril a Mas Rampinyo, ho pogués fer.
• Es parla de concerts i balls, de manera que no només la Orquesta era present a la festa. Com ja era habitual, altres actuacions eren habituals a l'envelat.
• Parlant de l'envelat, com podem veure ja ve de lluny el seu ús per a la Festa Major. Els envelats però han quedat marcats fora d'un camí que avui dia ja no entenen les noves generacions, però fins no fa gaires anys eren presents encara a les Festes Majors dels pobles.
• La Festa Major es va centrar en els dies 28 i 29 d'Abril (diumenge i dilluns respectivament), una miqueta diferent a com es cel·lebra avui dia, amb més de dos dies de Festa Major.
• Es parla del poble de Mas Rampinyo.

En relació a la contractació, la Orquesta "La Catalana" era una Orquesta amb seu a Granollers que oferia actuacions en diverses poblacions dels voltants, con per exemple Sabadell, Cerdanyola, Mollet, Granollers, etc.



Hem pogut rescatar alguna imatge antiga d'aquesta orquesta, com per exemple la dels següents fulletons publicitaris os es comentava que:

Orquesta "La Catalana" - Granollers. 
Telèfon 179
Fundada en 1885
Registrada en 1899

Molt senyor meu:Al oferir-li de nou l'Orquesta que tine l'honor de dirigir ; me cap la satisfacción de dir-li que està formada pel mateix professorat ja conegut que tant s'ha fet aplaudir per sa tasca artística en tots els genres [gèneres] de la música d'actualitat a que's dedica.

Ambaital motiu queda de vostè adm. S. S.
q.b.s.m
J Tapias Canal.

Per a contractes: Melcior Mayol. (...)

Notes: Es prevé a nostres favoreixedors que cal que's fixin bé amb l'anti i conegut nom d'aquesta Orquesta , car hi ha qui amb altres titols parescurs procuta aprofitar-se de la consegüent confusió, així també la classificació que perteneix. 
També's posa en coneixement l'èxit conseguit per la Capella de Música de la mateixa Orquesta, la qual comfia en distingit professor d'harminium valioses parts solistes (...) i extens repertori dels més acreditats autors.

Imprenta Joseph.

D'això podem veure que:

• Quan va venir a tocar a la Festa Major de Mas Rampinyo, al 1895, la Orquesta ja portava 10 anys d'existència, però encara no estava "registrada" com a tal, tot fent "bolos" de poble en poble i de festa major en festa major. 

• D'enganys sempre n'hi ha hagut i l'Orquesta ja ho deixa clar al seu prospecte, tot indicant que per aquelles dates n'hi havia Orquestes que feien servir el mateix nom o un de similar i que els hi feien la guitza.

De l'Arxiu Municipal de Granollers us oferim alguna imatge de la cobla sencera de justament l'any 1895, quan van tocar a Mas Rampinyo:






Amb el pas dels anys va sorgir la Cobla-orquestra de Granollers "La Catalonia", provinent de la Orquestra La Catalana i d'aquí cap a la seva evolució futura:

Recentment he trobat una referència en un petit llibre en francès, anomenat "Douze jours a Barcelone. Guide Illustrée" de l'any 1916.

El llibret parla de dotze dies viatjant per la provincia de Barcelona i s'inclouen més de 600 gravats i fotografies de Barcelona, entre les quals hi ha una del Onzième jour, que representa una imatge de l'aqüeducte de Montcada i les obres que s'estaven fent llavors: