Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reixac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reixac. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de juny del 2026

El mes passat us vam oferir amb una bonica imatge de la Reixac i avui us volem donar a conèixer una nova imatge realitzada el mateix dia.

La imatge ha estat restaurada en blanc i negre i posteriorment acolorida amb IA. Són imatges de la dècada dels anys 50 del segle XX.




dijous, 28 de maig del 2026

Amb les noves capacitats digitals que ens ofereixen les IA, avui dia tant de moda, podem restaurar imatges antigues que fins ara passaven desapercebudes. 

Us volem fer entrega d'aquestes boniques imatges recuperades i restaurades digitalment de Sant Pere de Reixac, durant la dècada dels anys 50 del segle XX. La imatge original en blanc i negre ha estat regenerada i posteriorment ha estat acolorida amb una definició bastant interessant.




divendres, 13 de juny del 2025

Aquesta imatge, provinent d'una antiga postal, té un segle de vida. La fotografia es va fer pels volts de 1920 i veiem Reixac en una configuració previa a la Guerra Civil. Esperem que us agradi.



divendres, 16 de maig del 2025

 ...del restaurant Cèntric. Podeu visitar-lo al seu menjador.


La plaça de l'aplec ja estava formada, per tant el quadre deu ser de finals dels anys 70 o principis dels anys 80 del segle XX.

dilluns, 28 de desembre del 2020

Avui tenim una nova postal de Punts de Vista, realitzada des d'un indret de la Serralada de Marina, en concret des de Vall-Llosera. L'amiga Lourdes Ortigosa ens ofereix aquesta bonica estampa d'una posta de sol, amb el turó al fons i una copa de vi de la seva collita.


I només ens quedarà una per finalitzar el 2020. Quina serà? ^_^

divendres, 2 d’octubre del 2020

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.



divendres, 12 de gener del 2018

La següent làmina ens mostra una parròquia de Reixac, l'any 1922.


La làmina diu "Solitaria iglesia y rectoria inmediatas al estrecho paso del río Besós en Montcada. Algunos de sus párrocos han perecido asesinados, por ser aquel lugar de antiguo frecuentado por los salteadores de caminos".

El text ens parla del bandolerisme que va campar per les muntanyes de la Serralada Marina i que, en ocasions, portaven delictes de sang, com va ser el de Josep Massó el 1880.

divendres, 6 de novembre del 2015

Avui volem donar a conèixer el cartell del primer aplec de la sardana que es va fer a Reixac, el 26 de Juny de 1977.


Encara que no oficialitzades com a aplecs, alguns anys abans es van fer algunes trobades i ballades de sardanes, incloent-hi un concurs de fotografia sobre Reixac.

D'altra banda, l'aplec de 1977 va coincidir amb la inauguració de la plaça de Reixac, després de que la família Tort desmuntés el talús de pedra i terra amb la seva excavadora, de manera desinteressada.

Imatge del pimer aplec de Reixac. Fons Margarita Canals

El cartell ens l'ha fet arribar Josep Loredo, un dels membres de la Cobla La Principal d'Olot, que va tocar aquell dia a Reixac.

Malauradament les cobles van deixar-se de fer a Reixac, no obstant al record de molts i moltes queden aquells dies de germanor i sardana als peus del nostre temple romànic de Reixac.

divendres, 25 de setembre del 2015

No fa masses dies amb l'amic Ricard Ramos vàrem estar parlant de la imatge de la verge de Reixac amb el nen Jesús i portadora de una "Pera" a la mà. És considerada ara per ara un petit misteri encara per descobrir.

La Mare de Déu de la "Pera"?

Aquesta percepció de la pera ens resulta curiosa, doncs sembla voler associar-se al nom de la parròquia de Sant Pere de Reixac, no obstant, Pere no és Pera sinó que com tots sabem vol dir Pedra. És per aquest motiu que la imatge misteriosa ens causa neguit i ganes de saber-ne més, tant del seu origen com dels detalls litúrgics que hi havia al darrera.

Va a dir que en aquesta postal només surt reflectit la procedència (Reixac) i que es tracta d'una "Imatge Antiga".

Malauradament la imatge ja no es troba al temple, de fet no se sap si existeix enlloc, ja que ara per ara només podem especular sobre la seva desaparició, i és que tot apunta que aquesta va ser esmicolada o algú se la va endur durant la Guerra Civil Espanyola.

A banda d'aquesta imatge hi ha una altra, també provinent d'una postal de l'època on surt la imatge i els ornaments que sembla l'acompanyaven. És en aquesta imatge on ens diu que es tracta de la "Mare de Déu de la Cistelleta de Reixac"i també podem apreciar dos ornaments laterals que semblen reliquiaris.

Mare de Déu de la Cistelleta de Reixac i els dos reliquiaris.

En una revista de caràcter eclesiàstic hem trobat alguna referència de interès, ja que trobem que aquest tipus de verges eren habituals a les Parròquies del Vallès.

El nom de Mare de Déu de la Cistella o Cistelleta era comú a totes les parròquies del Vallès. Tenia aquest nom, perquè com que el diumenge no es treballa, i el treball de les gallines és pondre ous, els que ponien el diumenge es consideraven propietat de la Mare de Déu, i per això es dipositaven a la cistella del seu altar durant un dia i després es venien per a comprar un ciri que cremés nit i dia davant de la seva imatge i els diners sobrants s’esmerçaven a pagar dots de donzelles pobres que es volien casar o fer-se monges, o es deixaven sense interès, a famílies necessitades del poble.
A la zona de Reixac aquesta tradició també es va realitzar. De fet la història familiar personal m'explica que així va ser, amb el petit detall que era una mossa de la Parròquia, qui recollia els ous per les cases en una cistelleta que després es deixava davant la verge, la "Verge de la Cistelleta".

La següent imatge del fons familiar ens mostra una mossa amb la cistelleta a Can Badaló (casa d'estiueig d'un barceloní al barri de Reixac). Aquesta nena i els dos nens dels costats són germans i un d'ells és el meu avi.


En una altra revista religiosa podem llegir el mateix relat

(...) també em trobava en un altre santuari on es celebrava la festa patronal el vuit de setembre sota la invocació de la “Mare de Déu dels ous” de Llavaneres. Aquesta singular advocació hi és present en moltes parròquies del Vallès o del Maresme. Es diu també de “La Mare de Déu de la Cistella”.
L’advocació es basava en una curiosa tradició. Sabent que el diumenge no es treballa, els ous que les gallines ponien en els corrals eren considerats propietat de la Mare de Déu i es dipositaven en la cistella durant un dia, però després es venien. Els diners obtinguts servien per a pagar un bon ciri que il·luminés dia i nit a la imatge de “La Mare de Déu dels Ous”. Es veu que els diumenges les gallines s’esmerçaven en pondre força ous i els diners sobrants servien per a pagar la dot de les donzelles pobres que s’havien de casar o es deixaven, sense cap interès, a les famílies més necessitades dels pobles.

El darrer relat fa referència a la Mare de Déu dels Ous de Sant Andreu de Llavaneres, una imatge que sí se sap que va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola, però com ja hem vist, la tradició dels ous i la cistellata era habitual a les Parròquies del Vallès i, tal i com hem vist, a Reixac hi va haver una imatge, que es va conèixer també d'aquesta manera.


Desconeixem si aquest element que porta la verge de la cistelleta de Reixac a la mà ès realment una "pera" o potser... és un ou?

No ens queda altra cosa que investigar més.

X. Colomé

Fons: Postals antigues segle XX, Revista de Ciències HistoricoEclesiàstiques "ANALECTA SACRA TARRACONENSIA", VOLUM 78-79 dels anys 2005-2006. Editorial Balmes. Revista "Taüll", Número 15. Setembre 2005.

dissabte, 9 de novembre del 2013

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:


Edificis  
  • Donadeu (masia encara existent)  
  • Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
  • Presas (segurament l'actual Can Peces)  
  • Rexach (Sant Pere de Reixac)  
  • Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
  • Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
  • Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
  • Marquez de Móia (ara Can Moià)  
  • Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
  • Torre dels Frares (masia encara existent)  
  • Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
  •  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
  • Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Franch (masia encara existent)  
  • Tiraina (ara Can Filaina)  
  • Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Cabreta (ara potser Can Ballester)  
  • Carbonell (ara Can Masoliver) 
  • Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
  • Riera (ara Can Riera)  
  • Rey (ara Cal Rey)  
  • Roca (ara Can Roca)  
  • Ribas (ara potser Can Rata) 
  • Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
  • Pelat (ara Can Pelat)  
  • Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
  • Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
  • Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
  • Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
  • Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
  • Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
  • San Onofre (ermita ben conservada) 
  • San Clemente (ermita ben conservada)  
  • Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
  • Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  
  • Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
  • Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
  • Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
  • Vall Gensana (ara Vallençana)  
  • Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
  • Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
  •  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
  • [Camino] de Martorellas
  • [Camino] de ir a Montalegre
  • Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
  • Camino (sota el Puig Castellar)
  • Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres
  • Lugar de un fita caida
  • Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
  • Punto de la mina
  • Casita antiguamente de mina
  • Casiya nueva
 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

diumenge, 22 de setembre del 2013

En Francesc Costa Oller publica aquest mes de Setembre un recull informatiu sobre els camins històrics arrelats al territori de Montcada i Reixac.

  • Què va escriure el Baró de Maldà, en sortir de Barcelona fugint dels francesos i trobar-se amb una Montcada fumejant? 
  • Quin camí informa un antic mapa de 1792 per tal d'anar a Sant Jeroni de la Murtra? 
  • Com eren els camins cap a Reixac a finals del segle XIX? 
  • I l'antic camí del Turó del Pollo? 
  • Quin traçat seguien?
Descobriu les respostes i més, tot accedint a l'article que publica en Francesc, en format PDF, clicant aqui.

1 de Novembre 2013 - L'enllaç actualment no funciona, degut a una actualització de l'arxiu PDF. En quant tinguem novetats al respecte us ho farem saber.

Esperem que us agradi.

Missatges més antics Inici