Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de juny del 2021

 Fa uns anys vam publicar l'errata d'uns dels segells editats durant la Guerra Civil, on es podia observar el nom de "Motcada en tots els segelles de la sèrie blava de 0,05 pessetes.

 Avui hem trobat la raresa, que és el mateix segell escrit correctament com "Montcada"



divendres, 27 de març del 2020

Volem compartir amb vosaltres el següent sobre, subjecte al censor militar, i segellat al setembre de 1939, on la impressió litogràfica és en castellà (Ayuntamiento de Montcada y Reixach), malgrat "Montcada" encara li van deixar la 'T', i amb els símbols franquistes, però el segell encara es feia servir en català (Correus", "Montcada i Reixac")



dijous, 10 d’octubre del 2019

Aquesta tarda, a la Fundació Cultural Montcada, hem tingut l'honor d'assistir a la presentació oficial del llibre "Savage Coast" escrit a la tardor de 1936 per la nord-americana Muriel Rukeyser.

 Muriel Rukeyser

El llibre, de tints autobiogràfics ens narra els cinc dies que l'escriptora, amb 22 anys d'edat, realment va estar a Catalunya per cobrir periodísticament l'esdeveniment esportiu de les Olimpiades Populars antifeixistes, en contraposició de les Olimpiades que es van celebrar a Berlín.

 L'Editor de Rata_, Josep Bacardit, Eulàlia Busquets i Antoni Orihuela

El tren que la portava des de França a Barcelona, va quedar-se aturat a l'estació de França de Montcada i Reixac, el 19 de Juliol de 1936, inici de la Guerra Civil espanyola i l'escriptora ens parla d'aquells primers dies de la Guerra a Montcada i també a Barcelona.

L'autora no va poder publicar mai el llibre i el manuscrit va ser rescatat ja al segle XXI de la Biblioteca del Congrès dels Estats d'Units on esperava ser descobert. El 2013 es va publicar la versió en anglès del llibre i enguany, l'editorial Rata_, amb l'ajuda de la filòloga i traductora Eulàlia Busquets, publiquen el llibre en Català i Castellà.

 La filòloga i traductora del llibre, Savage Coast al faristol

Eulàlia és pura expressió, innata passió i atraient comunicació del que fa. Ens explica alguns dels aspectes claus de l'autora, Muriel Rukeyser, i del seu llibre Savage Coast com una experiència personal vital.

Savage Coast, la costa brava, indret on la terra i el mar s'uneixen en una ferotge tremolor i repic de l'aigua contra les pedres i el mal temps.

Savage Coast no deixa de ser una altra cosa que el front de la Guerra, entre la part coneguda i la desconeguda, la terra i el mar, el voler traspassar o no aquest indret de frontera on un no sap què l'espera a l'altra banda, un concepte que parla per si sol i que va marcar la vida de Muriel.

Després de sortir de la presentació oficial del llibre, realitzada a la Fundació Cultural Montcada, Eulàlia i els membres de l'editorial han sortit cap a TV3 per tal de ser entrevistada aquesta nit al programa de Xavier Grasset, al 3/24. Podeu veure l'entrevista a continuació clicant aquí.

La filòloga i traductora de Savage Coast, Eulàlia Busquets durant l'entrevista de Xavier Grasset.

Un llibre que des d'aquí volem recomamar d'una manera especial, doncs segons el nostre punt de vista, s'ho val. I s'ho val molt.



Gràcies per aquesta obra.

divendres, 9 de juny del 2017

La creu de Terme de Sant Pere de Reixac actual és fruit de diverses intervencions. La darrera va ser fa pocs anys, quan la creu de la columna es va trobar trencada al terra.

En aquell moment, Mn. Josep Maria va demanar a Paco Soriano, conegut per la seva vinculació amb l'associació Amics de Reixac, fer el que calgués per a retornar la creu al seu lloc.

El fet és que es pensa que la vareta de ferro interior de la creu es va rovellar amb els anys i va trencar el material exterior. No es descarta tampoc alguna mena de bretolada que va precipitar la seva pèrdua.

En Paco va demanar ajuda al seu amic Enric Ruiz Donaire que va tirar endavant el projecte amb l'ajuda del seu germà Gabriel, que va ser l'autor del motlle que es va fer servir per a l'actual creu. Aquest motlle es va elaborar mitjançant imatges de la creu trencada.

Val a dir que la creu que es va trencar era obra de Walter Cots Figuerola, que el 1947 va rebre l'encàrrec de fer aquesta creu, després que la original fos destruída durant la Guerra Civil espanyola

Comentar també que de la creu original, trencada durant la guerra, no s'ha trobat cap referència de la seva antiguitat.

El que sí que hem pogut trobar és una fotografia inèdita de l'any 1937 on es pot veure la columna original, sense la creu.


A la imatge es pot veure que la part superior de la columna és diferent a la que deu anys després va deixar en Walter Cots:




Si voleu saber més sobre la creu de 1947, cliqueu aquí.

divendres, 7 d’octubre del 2016

La següent imatge tot just ha fet 80 anys. En ella podem veure els efectes devastadors de la Guerra Civil espanyola sobre edificis religiosos, en aquest cas a Sant Pere de Reixac.


Els dos homes de la foto (Francesc Llobera i Josep Bagué) es troben just al davant de l'absis de l'església, on estava allotjat l'altar major.

Si comparem la imatge amb una de principis de segle XX veurem la desaparició d'elements barrocs com el retaule i les figures litúrgiques.


Detall del retaule desaparegut durant la Guerra Civil:



Fons: Autor desconegut i postals Thomas.

divendres, 9 de setembre del 2016

Durant la Guerra Civil Espanyola, l'Ajuntament va fer dos emissions de moneda pròpia, una al maig de 1937 i l'altra al novembre del mateix any.

Tot va començar a la sessió de l'Ajuntament del 27 de maig de 1937, on es determina la retirada dels vals provisionals que van crear els comités locals i s'arriba al consens per tal de fer l'emissió de paper moneda municipal amb tres valors nominals bàsics (25 cts, 50 cts i 1 pta) amb un import total de 10.000 pessetes. Els dibuixos dels bitllets, realitzats per l'artista barceloní Enric Cluselles, àlias Nyerra (1914-2014), van ser impressos per la casa Grafos Col·lectivitzada de Barcelona.

Aquestes 10.000 pessetes van resultar insuficients per la cobertura de les necessitats locals i a la sessió del 30 de juny de 1937 es va acordar ampliar-ne 5.000 pessetes més, oferint un total de 15.000 pessetes de moneda local.

Posteriorment en la sessió del 19 de novembre de 1937 es determina la retirada de la primera emissió dels bitllets i crear-ne una d'actualitzada, en un format més petit, amb un import total d'emissió també de 15.000 pessetes. 

Aquests nous bitllets estan creats amb paper de la casa Guarro (millor qualitat) i impressos per la impremta Aleix i Domingo de Barcelona.

Dissolts els comités locals i restablerat la legalitat administrativa, en la sessió de l'Ajuntament del dia 26 de maig de 1937, s'acordà retirar de la circulació els vals del comité i crear una emissió de paper moneda municipal amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un import total de deu mil pessetes. Aquesta emissió, havent resultat insuficient per a cobrir les necessitats locals, en la sessió del dia 30 de juny, s'acordà ampliar-la amb cinc mil pessetes més, repartides en tots tres valors. L'import total de l'emissió és, doncs, de quinze mil pessetes, ja que els bitllets d'aquesta ampliació d'emissió són idèntics en tot als primers. Aquests bitllets, impressos per la casa Grafos Col·lectivitzada de Barcelona segons un dibuix de l'artista barceloní Enric Clusellas, estan presidits a l'anvers per l'escut local amb una ampla i florida sanefa. Al revers dels bitllets de 25 cèntims, hi figura un escut amb les armes de Montcada, un ocell i unes branques. Al revers dels de 50 cèntims s'hi veu el pont metàl·lic del ferrocarril sobre el riu Besós junt amb una línia elèctrica d'alta tensió i, al revers dels d'1 pesseta, hi figura un detall de la fàbrica de ciment Asland de la localitat (on s'instalà el 1917) distingint-se també un vagó de tren amb, al fons, l'avui ja mig plantat turó de Montcada, que figura en l'escut de la vila. En sessió del dia 19 de novembre de 1937, s'acordà retirar els precedents bitllets i crear una nova emissió amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un import total de quinze mil pessetes. D'un format molt més petit que els anteriors, aquests nous bitllets estan presidits al revers per l'escut local voltat de fullam, distingint-se, al fons de l'anvers, unes fulles de cep i uns raïms. Tant l'anvers com el revers estan enmarcats per una idèntica sanefa. Es fabricaren amb paper de la casa Guarro per la impremta Aleix i Domingo de Barcelona, que els feu pagar a 38,45 pessetes el miler. Tots els bitllets havien d'ésser legalitzats amb el segell tampó de l'Ajuntament, però la majoria circularen sense aquest requisit. El dipósit de garantia de totes aquestes emissions fou confiat a la sucursal local del Banc Hispano Colonial. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 17 de juny de 1937 i 9 de juliol de 1937).

Per tal d'evitar-ne la falsificació, els bitllets havien de ser segellats pel tampó de l'Ajuntament, no obstant la gran majoria no el portava. En qualsevol cas els bitllets van patir moltes falsificacions en el passat i inclús avui dia en l'àmbit del col·leccionisme. Els més falsificats són els de 25 cèntims d'ambdues emissions.

D'altra banda comentar que els exemplars més complexos d'adquirir són els de 50 cèntims i 1 pesseta de la segona emissió (novembre 1937).

A continuació teniu una relació de l'anvers, revers i descripció acurada de cada un dels exemplars de les dos emissions.

Anvers
Revers
Descripció


Primera Emissió
Maig 1937
25 Cèntims

Núm. 1559: 25 cèntims. Tiratge: 8.000. Color: Verd fosc sobre fons verd clar. Índex: C.
a) Segell tampó violeta.
b) Sense segell tampó.
c) Sense número ni segell tampó.


Primera Emissió
Maig 1937
50 Cèntims

Núm. 1558: 50 cèntims. Tiratge: 10.000. Color: Blau fort sobre fons blau clar. Índex: C.
a) Segell tampó violeta.
b) Color blau molt més fosc al revers.
c) Sense segell tampó.
d) Sense número ni segell tampó.


Primera Emissió
Maig 1937
1 Pesseta

Núm. 1557: 1 pesseta. Tiratge: 8.000. Color: Vermell sobre fons beix. Índex: C.
a) Segell tampó violeta.
b) Sense segell tampó.
c) Numerat a l'anvers.
d) Ídem. Sense segell tampó.
e) Sense número ni segell tampó.



Segona Emissió
19/11/1937
25 Cèntims

Núm. 1562: 25 cèntims. Tiratge: 10.000. Color: Marró sobre fons beig. Índex: C.
a) Paper més prim.
b) Sense segell tampó.


Segona Emissió
19/11/1937
50 Cèntims

Núm. 1561: 50 cèntims. Tiratge: 8.000. Color: Violeta sobre fons violeta pàl·lid. Índex: C.
a) Paper més prim.
b) Sense segell tampó.


Segona Emissió
19/11/1937
1 Pesseta

Núm. 1560: 1 pesseta. Tiratge: 8.000. Color: Verd sobre fons verd oliva pàl·lid. Índex: C.
a) Paper més prim.
b) Sense segell tampó.


Emissió del Maig de 1937:

  • Material: Paper blanc. 
  • Mides: 67 x 109mm. 
  • Sèrie: Sense. 
  • Numeració: Amb numerador negre al revers. 
  • Particularitats: Segell tampó blau ovalat al revers.

Emissió de Novembre de 1937:

  • Material: Paper gruixut blanc. 
  • Mides: 54 x 98mm. 
  • Sèrie: Sense. 
  • Numeració: Amb numerador negre al revers. 
  • Particularitats: Segell tampó blau ovalat al revers.

Altres sèries especials:

Cartró-moneda d'ús provisional, amb segell de 10 ó 50 cèntims habitualment a la part posterior. 
Noteu que el nom del poble està mal escrit i diu "Motcada" i no pas "Montcada".


divendres, 5 d’agost del 2016

Pels amants de la filatèlia i pels col·leccionistes de segells de la guerra civil, avui volem presentar-vos una vinyeta de Terra Nostra dels anys 40 del segle XX.

Una vinyeta, és un element sense valor nominal que acompanya un segell. Normalment és una de les vores del propi segell o en forma part del conjunt Vegeu un exemple:

Un segell rus (part superior), acompanyat d'una vinyeta (part inferior). 
El valor del segell el presenta el propi segell, doncs la vinyeta no té cap valor nominal.

A la vinyeta del nostre poble diu "SANTA MARIA DE MONCADA, ANTES TERRANOSTRA" i mostra un valor que diu "1 Pm":


El tamany de la vinyeta és de 15x10 mm i presenta la creu de terme i l'església d'aquell barri,

dimarts, 17 de novembre del 2015

El dijous 21 de gener de l'any 1940 a Montcada i Reixac es va formalitzar l'enterrament dels vint-i-un veïns de Montcada i Reixac afusellats en altres poblacions, víctimes de la Guerra Civil. No van ser els únics en morir en aquella contesa, doncs a Montcada les xifres parlen d'un total d'uns 1200 morts.

Aquell dia l'acte va consistir en una passejada dels fèretres pel poble, una missa solemne i el posterior enterrament al cementiri de Montcada, on les restes van ser allotjades dins un panteó tradicionalista que actualment encara es conserva al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac.

Les imatges que us presentem a continuació mostren l'acte que es va realitzar aquell dia. Com veureu es tracten de documents gràfics d'extrema rellevància per la història recent del nostre poble, si bé han de servir per a no tornar a repetir els mateixos errors del passat. Passem a detallar la jornada:

En aquesta primera foto podem observar el detall de la comitiva i el missatge que presidia l'acte, tot just passant pel pont del ferrocarril, venint de Mas Rampinyo per la carretera general:


Membres de la Falange Española actuant com a portadors dels fèretres.


Detall de la comitiva política, militar i eclesiàstica, entre la resta d'assistents a l'acte.

A la següent imatge podem observar una magnífica presa fotogràfica del pont de la carretera nacional, avui dia C-17, amb els fèretres de camí a l'església, provinents de Mas-Rampinyo. Al fons podem veure la muntanya de Sant Llorenç del Munt i en primer terme els membres de La Falange Española, portant els seus estandards i tocant les notes de la marxa fúnebre.


Detall dels portadors dels atauds travessant el pont sobre el riu Ripoll:


Membres de la Falange Española, de camí a l'església de Santa Engràcia, tot just abans de passar per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan:


Detall del seguiment que va ocasionar aquell acte religiós. A la foto, en primer terme la secció femenina de La Falange Española i al darrera la secció masculina. Fixeu-vos en la gent sobre el pont del Ripoll, acompanyats, vídues i familiars dels assasinats.


Comitiva de vídues i familiars dels afusellats de camí a l'església. Fixeu-vos que la cominitiva d'autoritats, fèretres i La Falange Española ja ha passat el pont, en sentit a Santa Engràcia i sobre el pont encara hi ha centenars de vídues i persones que en definitiva van perdre algú durant la Guerra Civil.


Els fèretres arriben al nucli urbà de Montcada:


Arribada a l'església provisional de Santa Engràcia de Montcada:


A la següent imatge podem veure la església provisional de Santa Engràcia i els vint-i-un atauds presidint el final d'una missa solemne per les ànimes dels assasinats:


Una altra perspectiva del moment. Observeu el detall del forat que va deixar el campanar enderrocat de l'antiga església del poble, tot just al mig del perímetre que formen els fèretres:


La comitiva, familiars i demés persones interessades en l'acte van traslladar-se fins el cementiri. A la següent imatge podem veure l'antic camí cap a la font pudenta, a la vora del Ripoll, tot passant el pont del ferrocarril de Sant Joan. Al fons podem distingir el Turó de Moia i també Can Bonet.


Val a dir que entre els assasinats hi havia un religiós, el fèretre del qual anava ornamentat amb una representació de la sang i la carn de Crist en un calze. Aquest afusellat era el primer de la comitiva de camí al cementiri.


Algunes de les vídues dels assasinats de camí al cementiri:


Detall dels fèretres just al davant de l'entrada del cementiri, entre el que es destaca el del religiós, ornamentat de manera especial pel calze i la indumentària eclesiàstica sobre el propi ataud.


Detall de la comitiva i els assistents davant la façana del cementiri, preparats per a oferir unes paraules als assistents:


La següent imatge ens mostra la quantitat d'assistents a l'acte, davant la tanca del cementiri, presidida pels vint-i-un fèretres. 


Una altra panoràmica de l'acte, just al davant de la porta del cementiri. Podem apreciar alguns detalls naturals com el puig castellar al fons.


En aquesta imatge podem veure les autoritats del moment, presidint l'entrada del cementiri de Montcada, just abans de la lectura dels noms dels afusellats:


Fàcilment podem identificar la tanca de la façana principal del cementiri, on hi havia escrit els següents grafits "Caidos por Dios y por España. ¡Presentes!". Un parell de imatges de època així ens ho demostren al detall:


Imatge del camí principal del cementiri i porta principal, presidit pels joves plataners.



Detall de la porta principal i detall recalcat digitalment dels grafits pintats a la façana, per a fer-nos una idea del missatge original. Vegeu el Turó de Montcada al fons.

Detall d'algunes vídues, assistents i compungides a l'acte. Pensem que aquesta imatge tan crua representa l'inici de la postguerra i que no necessita de massa més paraules.


Com a nota final, val a dir que ara per ara, aquells fèretres encara es conserven sota el conjunt sepulcral que trobarem al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac, en el que es coneix com la filera de les vint-i-una tombes:


Recordem en aquests moments aquella cita romana que diu "Bella! Horrida bella!" (Guerres!... horribles guerres!)

Si us interessa saber més sobre l'epoca de la Guerra Civil a Montcada i Reixac podeu visitar altres articles publicats en el passat, tot clicant aquí.


Fons: Arxiu de Barcelona. Fons propi. Llibre '940 diess. La Guerra Civil a Montcada' de Ricard Ramos i Josep Bacardit.

Missatges més antics Inici