Entrades
divendres, 27 d’octubre del 2017
Al número 43 de l'any I, del 21 de novembre de 1936 de la revista setmanal "Curiositats de Catalunya" apareix un llistat dels personatges rellevants del renaixement de la poesia catalana.
La curiositat és que apareixen seguits els dos personatges que van utilitzar un pseudònim toponímic de Montcada als seus versos, entre ells "Lo cançoner de Vilatort", en homenatge a l'antic hostal que hi va haver proper a Can Pla, tot just al torrent de Vilatort. D'altra banda "Lo coblejador de Montcada" del que ja hem parlat en alguna ocasió.
"Lo cançoner de Vilatort" va ser en Francesc Muns Castellet (1833-1894) de Can Pla, va ser un advocat de professió, va ser un assagista i poeta d'opinió política tradicionalista i professà les idees de la Renaixença sobre la literatura en llengua catalana i el seu reconeixement com llengua de nivell cultural comparable a la castellana.
Val a dir que en Francesc Muns Castellet, va participar en els Jocs Florals del 1870. Alguns dels seus poemes els signava com "Lo cançoner de Vilatort".
divendres, 20 d’octubre del 2017
D'aquí pocs dies el meu avi farà 90 anys i per tal de celebrar-ho hem estat revisant imatges familiars per tal de fer un petit llibre commemoratiu.
Entre aquestes imatges han sortit dos inèdites dels darrers passos de la contrucció de la desapareguda passarel·la de formigó sobre el Besòs, inaugurada el 25 de Maig de 1911.
Les dos imatges es van prendre setmanes abans de la inauguració i es pot veure que s'està enllestint la part de la barana del pont, incloent-hi els alers o 'miradors'.
Tot apunta que aquestes imatges van ser lliurades a l'àvia Roseta del meu avi per un dels amics de la familia, estiuejants de Barcelona i amb càmera de retratar, molt possiblement els de Can Badaló veïns de Ca la Roseta.
Detall de les obres.
Podeu veure més imatges del dia de la inauguració clicant aquí.
D'altra banda, va ser el 1927, l'any que va néixer el meu avi, quan es va ampliar la unió de la passarel·la amb la carretera de la Roca per tal de facilitar el gir dels vehicles (cliqueu aquí per a saber-ne més):
La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:(...) Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos. (...)
divendres, 13 d’octubre del 2017
Les següents imatges són fotografies estereoscòpiques de principis de segle XX, que permeten veure una imatge en un primitiu 3D simulat gràcies a la desviació de perspectiva de les dos imatges. D'aquesta manera es crea la il·lusió de profunditat en una imatge.
El nostre cervell rep dues imatges però les interpreta com una de sola produint una sensació tridimensional, és a dir, afegint profunditat a les imatges en dos dimensions.
La visualització estereoscòpia només es produeix apropant-se a la imatge i enfocant els ulls amb les imatges, ajustant una distància focal apropiada per a cada cas, però per a facilitar l'exercici ens caldria unes ulleres especials:
divendres, 6 d’octubre del 2017
És molt coneguda la fama de destí d'estiueig que va tenir Montcada durant una bona època compresa entre el darrer terç del segle XIX i el primer terç del segle XX.
Les bondats de les seves aigües, el medi natural, la proximitat amb Barcelona un cop establert el servei ferroviari i un selecte club de families benestants de la burgesis catalana, va llençar el poble a l'estrellat.
Va ser durant els temps de la primera generació de la Reinaxença de finals del segle XIX que el poeta Antoni de Bofarull i de Brocà, un dels principals animadors de la literatura d'aquells temps, i influenciat per la fama de Montcada va arribar a signar alguns dels seus poemes amb el pseudònim "Lo Coblejador de Montcada" ja amb 21 anys.
Fons: Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857.
Fons: Ferran de Canyameres. Com el Vallès no hi ha res. 1951
diumenge, 1 d’octubre del 2017
I l'1 d'Octubre ja és aquí i amb ell una nova entrega de les postals de Punts de Vista. En aquest cas una imatge del desaparegut camp de futbol de l'empresa Aismalibar i el Centre Comercial "El Punt" que va substituir l'antic club d'aquesta empresa.
Recordo haver jugat a fulbol diversos cops amb el meu pare, assistir-hi a partits diversos i fer un munt de derrapades amb la bicicleta sobre el terreny de joc.
Recordo també haver trobat a principi dels 90 un sac ple de diverses llaunes de conserves militars pintades de color verd fosc, que algú del polvorí es va desfer quan aquest va tancar.
Teniu records? Segur que sí. Podeu compartir-los a l'apartat de comentaris.
Ens veiem l'1 de Novembre.
Missatges més recents Missatges més antics Inici