Montcada i Reixac

I ja tenim aquí la darrera postal Punts de Vista de l'any 2020. Es tracta d'una bonica imatge de tarda del riu Besòs, realitzada per l'amic Joan Matllo.

Ens veniem l'any 2021.

Avui tenim una nova postal de Punts de Vista, realitzada des d'un indret de la Serralada de Marina, en concret des de Vall-Llosera. L'amiga Lourdes Ortigosa ens ofereix aquesta bonica estampa d'una posta de sol, amb el turó al fons i una copa de vi de la seva collita.

I només ens quedarà una per finalitzar el 2020. Quina serà? ^_^

 Bon Nadal a tothom! Esperem que aquests dies de dencans siguin de tranquilitat.

 Ens apropem a Nadal i amb aquesta festivitat, tenim una nova Postal de Punts de Vista per a vosaltres. 

Una nova col·laboració d'Elisa Riera Capdevila, que ens ofereix una bonica estampa de Can Menut, també conegut com Can Piqué Vell.

Avui fa un segle que es va fer aquesta foto, amb una primitiva Santa Engràcia i un paissatge nevat de postal.

Els anys 50 i una Santa Engràcia que ja es veu amb una arquitectura molt vanguardista. Imagineu les sensacions que es van tenir en observar l'estructura i arquitectura de l'església.

Ja tenim aquí una nova postal de Punts de Vista. En aquesta ocasió en Fidel Casajuana ens ofereix una nova i bonica estampa del Parc de la Llacuna de Mas Duran en un ambient de tardor.

Montcada ha estat i és un poble marcat per l'aigua. Fonts, rieres, rius i recs són alguns dels elements que han format el nostre territori.

El primer pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911, i que sortia de l'actual Passeig Rocamora, cap a la torre dels conills de la Carretera de la Roca va ser un punt de inflexió per les persones que vivien a Reixac i Vallensana.

Aquesta imatge, que cataloguem pels volts de 1912 és una bonica estampa que ens recorda aquells anys, on el poble va disfrutar per fi d'una infraestructura necessària des de feia molt de temps.

La postal d'avui és una estampa de tardor del Carrer Major, realitzada per l'amic Joan Matllo. Esperem que us agradi.

El parc de la carretera N-152 a Mas Rampinyo va ser un indret que finalment va sucumbir a les necessitats d'ampliació de la variant de la carretera amb nous carrils.

Fons: Desconegut

Tenim una nova postal de Punts de Vista, que correspon a la que s'havia de publicar el Juliol d'enguany.

En aquesta ocasió l'amic Fidel Casajuana Manent ens ha oferit amb aquesta preciosa imatge del Mas Duran de Mas Rampinyo.

 Ens veiem en uns dies!

L'aparició de l'enfermetat infecciosa de la COVID19, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, ens ha fet canviar alguns ritmes que tots portàvem amb més o menys regularitat. 

El Blog de Montcada i Reixac també ha patit els efectes del canvi d'hàbits provocats pel confinament i tots els canvis socials esdevinguts aquests darrers mesos. Això ha implicat canvis a tots els nivells, tant laborals, culturals, escolars, d'aficions o inclús sortir al carrer per a fer fotos.

La darrera postal de Punts de Vista va ser la de Maig de 2020 doncs teníem un parell de programades pel mes d'Abril i Maig des de feia uns mesos. 

El confinament va ser molt més dur. Les restriccions que ens han acompanyat i que encara perduren van truncar el projecte de Punts de Vista, però, com era d'esperar, el riu torna poc a poc a recrear el ritme del passat mes de Març i tenim una petita sorpresa per tots vosaltres. 

Hem engegat la maquinària per a fnalitzar les postals que falten per publicar aquest any de cara al mes de desembre d'enguany, amb l'ajuda d'alguns amics que ens segueixen.

Recuperem doncs el ritme amb la postal de Juny de 2020 amb una imatge de Can Moia realitzada per l'amiga Elisa Riera Capdevila.

Can Moia és un dels masos més antics de Montcada i Reixac. Ja es troba documentat des de l'any 1322.

L’any 1386 va ser comprada per Simó de Fontanet, també propietari de Can Fontanet (Masia Reixac avui dia).

Can Moia va ser conegut originalment com Mas Soler i posteriorment Mas Corbera. Va ser adquirida pels marquesos de Moià l'any 1715, després de la Guerra de Successió, i el seu nom es conserva des de llavors.

Ens veiem en uns dies!

La següent imatge ens recorda el carrer de l'estació amb un final de la linia TM (Tetuán-Montcada) davant el cine vell i la parada de taxis.

El TM va deixar enrera aquesta darrera parada el 1978, quan es va perllongar fins les últimes cases de Mas Rampinyo, al davant dels edificis de la Rasa

Fons: Fons Matllo

Avui volem oferir-vos una inèdita imatge de la capella de la Mare de Déu del turó, pels volts dels anys 10 del segle XX.

Observeu la part baixa de la torre, on es va conservar la part original de l'antiga capella del Castell dels Montcada.

Ens plau comunicar que gràcies a la col·laboració de l'amic Toni Amores hem pogut finalitzar la col·lecció de Postals de J.B. Turull.

Des de feia uns anys que mancava identificar l'exemplar número 6 de la sèrie de Turull. Una postal que no sabíem si era de Montcada o bé de Mollet, Sant Fost o Martorelles.

Finalment en Toni ens ha donat la resposta. Es tracta d'una postal de l'esglésis de Mollet del Vallès, no obstant i malgrat no ser de Montcada, sí que considerem que finalitzar la col·lecció d'un editor de postals és motiu de celebració i també d'ajuda per a altres persones que volen trobar una relació de les imatges que es van imprimir fa unes quantes dècades.

Podeu veure tota la col·lecció de postals de J.B. Turull clicant aquí

Febrer de 1936, falten pocs mesos per a que esclati la Guerra Civil.

El selecte Polo Jockey Club de Barcelona, es troba organitzant una nova trobada esportiva  i, el marquès de Villamizar, fill de Marc Rocamora Pujóla i Anna Vidal Sala de Rocamora, es presta a oferir la seva mansió com a escenari d'un nou concurs de cursa de cavall, anomenats Rally Paper, amb un seguit de personalitats de l'època.

La casa, un antic mas anomenat Can Paiàs, reconvertit en un palauet entre els camps de Mas Rampinyo, es coneix llavors com Can Rocamora o el Mas San Marc, en honor a Mar Rocamora, pare de l'actual marquès.

La cursa, de dotze quilòmetres en hora i mitja, es realitza pel matí i va finalitzar amb un banquet per a vuitanta persones a les que es van sumar una vintena més per la tarda. El dinar va ser encarregat a Casa Llibre, un dels primers restaurants de tot l'Estat amb estrella Michelín en aquells temps.

Ja entrada la nit, s'organitza un ball de gala a la planta de dalt de la casa i s'entreguen els obsequis i les copes als guanyadors i guanyadores de la jornada. És moment de fumar, beure una copa i fer veure's, tot acordant i tancant alguns negocis i possiblement algun futur enllaç entre families.

Benvinguts a Can Rocamora.

Fa set anys vam encetar el projecte de investigar i recopilar les postals que va editar Lucien Roisin i que feien referència al nostre poble, Montcada i Reixac.

Fa sis anys que vam trobar la última postal de la col·lecció de Lucien Roisin (un seguit de dos sèries de dotze fotografies cada una), sabent que faltaven dos postals per a completar la col·lecció. Dos postals desconegudes, però que seguint la numeració, sabíem de la seva existència.

Avui ens congratula descobrir-vos una d'aquestes dos noves postals inèdites que des de fa sis anys estem buscant. La postal númer 06' on podem apreciar el pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911.

Aquesta imatge sempre m'ha agradat. S'atribueix a un 8 de setembre, per la festivitat de la Mare de Déu del Turó, on podem veure un cim del Turó de Montcada, coronat per la capella que Enric Sagnier va encarregar-se de recuperar.

Molts recordem els jardins del Club de l'Aismalibar. Aquests en concret, just al davant de l'antiga Biblioteca, pujaven les escales ja de camí a la piscina.

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.

Avui és 25 de setembre de 2020. Recordem que fa 58 anys, el 1962, Montcada i tot el Vallès va patir la inundació catastròfica més greu de tots els temps recents.

Us oferim un conjunt de imatges realitzades per Francesc Ribera, que va fotografiar els afectes del temporal d'aquell mes de setembre i octubre de 1962

Destrucció de la línia de ferrocarril de Portbou a l'alçada de Can Sant Joan.

Antic pont del segle XX que la riuada s'endugué.  Els ulls del pont van saturar-se d'escombraries i restes de la riuada i va provocar els efectes més destructius de la inundació. El pont finalment va colapsar i va tombar cap a la dreta i l'aigua del Ripoll va poder circular finalment.

Reconstrucció de la línia de França a l'alçada de Can Sant Joan.

Pont provisional pel ferrocarril de Porbou sobre el riu Ripoll.

Solució definitiva a l'alçada de Can Sant Joan. Observeu la mina d'aigua a la part inteferior esquerra.

Solució definitiva al pont del ferocarril de França sobre el Riu Ripoll. Es tracta de l'actual pont que podem veure avui dia. Fotografia realitzada després de la seva inauguració.

Del pou de la bassa d'aigua de Can Pomada hi va haver una font que un dia va rajar aigua. Avui dia l'aixeta està desconnectada però encara podem veure la font al mateix lloc.

Aquí tenim una bonica estampa de la font de Can Pomada pels volts dels anys 40 del segle XX.

Fons: Tu no eres...

Avui ha mort un amic. Un d'aquells amb qui només he caminat dotze anys però, malgrat el poc temps, va ser un dels meus mestres i referents en la disciplina que ens unia. Aquell amb qui vaig aprendre coses molt valuoses i que no oblidaré fàcilment.

Una persona vinculada a moltes activitats a les que sabia podia contribuir per enriquir-les, sempre amb rigor, un treball ben fet i una cordialitat i sabiesa que avui ja costa trobar. Un dels bons... sense cap mena de dubte. Pols d'estrelles.

Has fet el trajecte amb intensitat cultural i has arribat a la meta derrapant sabiesa. Ara ella no tindrà més remei que tremolar al rebre't.

D.E.P. amic Ricard. Que la terra et sigui lleu.

Foto: Pilar Abián. Montcada Comunicació

Els que ja tenim una edat encara recordem el gran trampolí de formigó de la Piscina Municipal de Montcada. Un element que fa uns anys es va haver d'enderrocar.

Malgrat la mala qualitat, tenim aquesta interessant imatge del cim del Turó de Montcada, on podem apreciar la capella de la Mare de Déu del Turó.

Podemo bservar també el cobert de fusta que havia (a la dreta de la imatge) per a que els excursionistes poguessin prendre l'ombre o dinar.

Veiem una imatge de 1917 d'aquest cobert en una fotografia que van fer uns excursionistes.

Avui us oferim una bonica estampa de Montcada, pels volts dels anys 10 del segle XX. Podem veure la capella de la Mare de Déu del Turó sense cap aparença d'explotació greu encara per part de la cimentera.

I donat que els anys 90 del segle XX ja queden una mica lluny, pensem que és apropiat començar a recordar associacions que d'una manera o una altra van marcar una generació.

Parlem de Totem Club. Tot Terreny Montcada, associació que organitzada sortides amb vehicles tot terreny, pels amants del motor de la nostra vila. Van organitzar diverses sortides cap a altres pobles de Catalunya, com La Pobla de Lillet, Solsona o Banyoles.

Us presentem una postal inèdita de la plaça de Mas Rampinyo, anomenada Plaza del General Mola durant el règim franquista.

Un sobre de la Fàbrica de Pinces "Luís Pedrola Brianso", que vivia al carrer carrerada 12 i tenia la fàbrica als números 14 i 16.

El 1967, segons podem veure al BOE, i per ta de construir l'autopista, l'Estat li va expropiar, junt a moltes més famílies de Montcada una Finca Urbana, Solar, a vivenda i el local del Negoci de les pinces, amb un total de 1175m2