Montcada i Reixac

L'any 1851 es van iniciar els treballs de construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sabadell, que seria la que més tard arribaria fins a Madrid.

El 23 de juliol de 1854, a les 16:30 h de la tarda va arribar a Montcada el primer tren, procedent de Barcelona a càrrec de la "Compañía del Camino de Hierro del Norte, Sección Barcelona a Granollers".

Un cop arribats a l'estació de Montcada-Manresa, el tren ja passava llavors per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan i es dirigia cap a la Font Pudenta passant per un pas de nivell que travessava la carretera nacional o carretera de Ribes, avui dia coneguda com Carretera Vella, substituida dècades després per la nova variant N-152, l'actual C-17.

El canvi que ha experimentat aquesta cruïlla amb els anys és notable, tant és així que avui dia no existeix el pas nivell, però encara tenim vestigis del lloc per on passava l'antiga carretera de Ribes.

Va ser durant aquells anys del segle XIX, que la cruïlla es va batejar com "El pas dels canons", en referència al període on es van desenvolupar tres conflictes bèl·lics, que no van ser altra cosa que tres guerres civils, conegudes com Guerres Carlines.


Pensem que per aquest pas del ferrocarril i la carretera de Ribes era un punt estratègic que convenia tenir en compte i per on va passar un bon gruix de l'artilleria que es va fer servir a les guerres. Soldats a peu, cavalls, armes i canons per un pas que era militarment molt important.


A la fotografia anterior veiem que el ferrocarril circulava al vial esquerre, just al contrari que avui dia, que els trens circulen per la dreta. Aquesta era una configuració habitual a les línies del Nord, sistema que es va posar fi el 1973.

Onze anys després de la foto anterior, el 1926, es va començar a construir la variant de la carretera de Ribes, futura N-152 i actual C-17, que fins llavors passava per la Carretera Vella.

El 29 d'octubre de 1927 [2] el rei Alfons XIII i la reina es van aturar a Montcada quan anaven de camí cap a Vic. Eren mig matí quan, després de passar per la carretera vella, van arribar al pas de nivell de la Font Pudenta, o pas dels canons, que estava tancat a l'espera del pas d'un tren.

Durant uns cinc minuts es van apropar unes cent persones, entre veïns i treballadors que feien la desviació de la carretera de Ribes i l'electrificació de la línia ferroviària del Nord.

A la següent imatge veiem el Pas dels Canons el 1928, quan la carretera vella i el ferrocarril ja passaven per sota d'aquesta nova carretera de Ribes, variant que substituiria l'antiga carretera del poble.

Val a dir que l'antiga carretera de Ribes passava pel pas dels canons i, es dirigia a Mas Rampinyo tot passant pel riu Ripoll, en un camí on no hi havia cap pont. Durant la construcció de la nova carretera nacional ja es va bastir un pont sobre el riu Ripoll que encara es conserva i per on passa la C-17.

Fixem-nos que la carretera vella passa pel petit túnel de la dreta i el ferrocarril de Manresa pel túnel de l'esquerra, en un pas a nivell que ja estava sentenciat a desaparèixer, però que encara es va mantenir uns anys.

La línia es va electrificar a 1500 volts dos anys després, el 1928, i a 3000 volts el 1962.


La tracció amb vapor no va desaparèixer fins el 1971 i l'electrificació del tram Manresa-Lleida no es va realitzar fins el 1980.

La fisonomia actual d'aquell indret segueix igual. A la següent imatge del 2007 veiem que el pont de la C-17 està desdoblat, però es mantenen els dos túnels que es van fer pels voltants de 1926 quan es va fer la variant per fora de Montcada.


A les següents imatges podem veure la zona del pas dels canons i l'abandonament que sofreix l'indret, avui dia sense cap ús.



Finalment i, per tal de situar-nos, hem marcat amb un quadre blanc la zona del pas de canons, antiga cruïlla del ferrocarril de Nord (línia groga) i l'antiga carretera de Ribes (línia vermella), avui dia coneguda com carretera vella.



Fonts:

[1] Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español (CEHFE). Consultat Xavier Colomé 2011.

[2] 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac. L'abans, el després i els protagonistes. Josep Bacardit i Ricard Ramos. Fundació Cultural Montcada.

Una Host Senyorial era un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. El senyor feudal tenia el dret de mobilitzar els vassals i els cavallers del seu feu i portar-los a la guerra.

Doncs bé, la host alçada a Mallorca per Guillem II de Bearne i Montcada a instàncies del rei Jaume I va ser una empresa que va portar aquests Montcada a una mort a mans dels sarraïns.

L'acció més recordada d'aquesta host medieval va tenir lloc durant la Batalla de Portopí el 12 de setembre de 1229, un cop desembarcats a Santa Ponça, en Guillem II de Bearn i Montcada es va avançar a la resta de l'exèrcit amb una partida de cavallers de la seva host amb l'objectiu de prendre el Puig de sa Batalla, un indret estratègic de la zona.

Durant aquella avançada, les tropes islàmiques van reaccionar ràpidament enviat una bona part de la seva infanteria i cavalleria.

Guillem II de Bearn i Montcada va assolir el Puig de sa Batalla, prop del Coll del Rei, amb la seva host però la tropa sarraïna els van trepitjar els talons, de tal manera que Guillem II va ordenar contraatacar amb els seus cavallers, quedant-se sol al cim del puig.



Els homes de Guillem II de Bearn i Montcada van ser ràpidament masacrats, morint  ell mateix, i també el seu cosí Ramon de Montcada de la branca de Tortosa, així com Hug V de Mataplana, Hug des FAr, Guerau IV de Cabrera, entre altres cavallers i alguns serfs. La llegenda diu que tots van ser enterrats on avui s'alça la Creu dels Montcada.





La Creu dels Montcada és un monument erigit al municipi mallorquí de Calvià. Es troba a un emplaçament prop de l'entrada de Palma Nova. Fou inaugurada en 1886.

Aquest monument recorda la tràgica mort de Guillem de Montcada, del seu nebot i dels seus fills durant la Batalla de Portopí. Segons la cultura popular, Guillem va morir al mateix lloc que avui ocupa la creu.


Fins fa uns anys es podia observar un pi prop del monument, que rebia el nom de Pi dels Montcada. Encara que es creu que els senyors feudals jeien enterrats devall la creu, aquest no és un fet verídic, ja que estan tots sepulcrats al Monestir de Santes Creus, a Tarragona.

La següent làmina ens mostra una parròquia de Reixac, l'any 1922.

La làmina diu "Solitaria iglesia y rectoria inmediatas al estrecho paso del río Besós en Montcada. Algunos de sus párrocos han perecido asesinados, por ser aquel lugar de antiguo frecuentado por los salteadores de caminos".

El text ens parla del bandolerisme que va campar per les muntanyes de la Serralada Marina i que, en ocasions, portaven delictes de sang, com va ser el de Josep Massó el 1880.

Queden poques hores per la nit de reis i com no podia ser d'una altra manera us oferim un petit regal.

Després d'estudiar les sèries de postals de Montcada i Reixac realitzades per Angel Toldrà Viazo i les de Lucien Roisin Besnard, ambdues col·leccions de les dos primeres dècades del segle XX, us anunciem que hem pogut estudiar també la col·lecció oficial de les postals de Montcada i Reixac que va publicar l'altre gran editor català.

Ens referim a les postals de la litografia de Joseph Thomas Bigas que properament us donarem a conèixer. De moment, però us avancem una mica la vida i obra d'aquest barceloní, gràcies al qual tenim un altre bonic conjunt d'imatges del nostre poble, realitzades a principis de segle XX.

Joseph Thomas Bigas (Barcelona, 1852 — Berna, 1910). Fotogravador i impressor català. Fill d'Eudald Tomàs, mestre d'obres, va néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1852. Va cursar estudis d'arquitectura i, casat amb Mercè Corrons, va tenir dos fills el 1876, Eudald i Josep, els quals també van participar en el negoci familiar.

El 1875 funda amb Joan Serra i Pausas, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joaritzi Lasarte la Societat Heliogràfica Espanyola, empresa que va introduir a l'Estat espanyol la tècnica de l'heliografia, més tard coneguda com a fototípia, per a la impressió d'imatges en llibres i revistes.

L'any 1877, Thomas i Meriezcurrena viatgen a París on estudien la tècnica del fotogravat al taller Gillot. D'aquesta època destaca la publicació de l'obra Album Pintoresc Monumental, encarregat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. L'empresa va ser dissolta el 1879, però Joaritzi i Mariezcurrena van continuar l'activitat al mateix local al 259 del carrer Consell de Cent.

Josep Thomas va obrir un nou establiment el 1880 a la Gran Via de Barcelona. Amb el seu propi negoci, va continuar amb la recerca de noves tècniques i va ser un dels primers a aplicar l'autotípia, patentada per Georg Meisenbach. En 1895, s'inicien les obres per a la construcció d'unes noves instal·lacions al carrer Mallorca amb un projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El 1898 finalitzen les obres de l'edifici d'estil modernista de la Casa Thomàs, una de les impremtes més grans d'Europa a l'època.


La Casa Thomàs va destacar per la seva producció, a partir de 1901, de postals il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art o amb fotografies de paisatges i poblacions de tota Espanya.

La impremta va estar en funcionament durant més de cinquanta anys, sota diferents noms. Va ser continuada pels hereus de Josep Thomas després de la seva mort l'any 1910, fins a finals de la dècada dels 1940, aproximadament, com a Hijos de J. Thomas. L'edifici, després de diverses restauracions, és ocupat des del 2011 per una empresa de mobiliari.

Part del fons fotogràfic de la Casa Thomàs, també coneguda com a Fototípia Tomas, es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya des de 1975. Està format per unes 22.000 imatges de paisatges i arquitectura preses per diversos fotògrafs anònims que treballaven per encàrrec. Dins d'aquest fons, també hi ha una part important de reproduccions d'obres d'art.


Fons: Viquipedia

Molt bon any a tothom! Encetem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista, en aquesta ocasió, en una sèrie de dotze postals dedicades a la llum i al color que publicarem cada dia 1 de mes.

Mantenim la sèrie panoràmica de les postals a 16:9 i la novetat d'aquest any esdevé en l'amplada total de la imatge a la postal.

Avi dia 1 de gener de 2018 us oferim una postal de la nostra estimada Font de Mitja Costa, a la falda del malmès Turó de Montcada. Esperem que us agradi.

Si voleu fer una ullada a les sèries de postals dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podeu fer-ho clicant aquí.