Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XI (Anys 20). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XI (Anys 20). Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’octubre del 2023

Avui 11 d'octubre de 2023 fa mil anys del primer document on es menciona el Castell de Montcada. Document on llegim l'11 d'Octubre de 1023 un llistat de castells '(...) et castrum Barchinona, cum castro de Montekandano (...)'

Aprofitant aquesta efemèride d'enguany, el proper 3 de novembre a les 19h us esperem a l'Auditori Municipal per tal de desvetllar un petit però gran secret...

Restes del castell de Montcada el 1827

 



divendres, 18 de febrer del 2022

Avui és un dia important. 

Després de regirar diversos arxius durant anys i tenir fins ara una idea limitada de la fesonomia del castell dels Montcada al cim del Turó, ens topem amb una novetat certament interessant, inèdita per la nostra comunitat. Recordem una mica d'història recent del castell.

El 1715, després de la Guerra de Successió, Felip V va manar l'enderroc d'antigues fortaleses i l'aprofitament dels seus murs com a pedrera per les gents del poble. 

En aquest sentit, de ben segur que algunes de les cases més antigues de Montcada estan bastides amb antigues pedres tallades del castell medieval dels Montcada.

Entre 1808 i 1814, durant la Guerra del Francès, la capella de la Mare de Déu del castell de Montcada va ser cremada.

No va ser fins el 1843 quan s'autoritza oficialment la construcció de diferents xarxes de telegrafia òptica civil per tot el territori Espanyol, inclós Catalunya. El sistema necessitava d'unes torres, amb guarnició militar per a comunicar visualment amb pals i banderes, missatges xifrats.

El coronel José Maria Mathé va ser qui va guanyar el concurs públic per a portar a terme aquest gran projecte, aprofitant el Turó de Montcada i les restes de la torre de l'homenatge de l'antic castell com a element d'alçada per a adaptar una de les torres del telègraf òptic.

El turó de Montcada quedava llavors guarnit amb una torre que comunicava cap al nord amb la torre de Buscarons, a Montornès i actualment restaurada. Cap al sud Montcada comunicava amb la torre del Turó de Sant Pere Màrtir i aquella amb la del Castell de Montjuïc, que també podem visitar.

Poc temps després es va aprofitar les restes del castell i la torre de telegrafia per a bastir una petita presó dalt el turó. Així ho trobem en una nota de Salillas que diu:

24 d'agosto del 1849 -  El Capità General comunica a l’Ajuntament de Montcada  que ha donat les ordres per a que l’Alcalde de Mollet pagui els 275 reals que li corresponen per les obres de la presó construida en el “fuerte de este punto”

La Torre de Telegrafia Òptica va estar en funcionament un parell de dècades, doncs la Telegrafia Elèctrica va substituir la tecnologia òptica, que depenia del bon temps per veure els senyals, així com torres i guarnició militar cada vuit o nou quilòmetres.

El 1857 sabem que encara estava en funcionament. Així ho recordava Víctor Balaguer a la seva "Guia de Barcelona a Tarrasa por el Ferro-Carril", en referència al Turó de Montcada:

"En lo mas alto de el se ven las ruinas del castillo que fué un tiempo mansión señorial de la noble y orgullosa familia de los Moncadas. En el dia la torre de homenage de la antigua fortaleza feudal sirve de telégrafo militar".

El 1862, cinc anys després d'aquella referència de Balaguer, el telègraf òptic d'alguna manera restava encara en funcionament, segons un plànol del Ministeri de Defensa.

El 1870, en un altre plànol del Ministeri de Defensa ja es diu "Telégrafo Militar en ruinas" (cliqueu aquí si voleu més detall).

De 1876 tenim la imatge més antiga del castell. Ara fa 146 anys que Eudald Canivell va fer uns dibuixos a llàpis de les restes del castell i de la torre òptica, el  7 d'abril de 1876. Dibuixos que es conserven a l'AHCB.

Castell de Montcada i Reixac. Dibuix final. Eudald Canivell. Fons AHCB.

 
Castell de Montcada i Reixac. Esbós. Eudald Canivell. Fons AHCB.

Al dibuix es pot observar la torre d'homenatge amb planta quadrada però pel 1876, que és quan es va fer el dibuix, recordem que aquesta part de l'edifici havia estat utilitzat com a telègraf òptic.

Per tant els dibuixos de Canivell ens mostren un castell de Montcada on el telègraf militar havia aprofitat la torre de l'homenatge, amb possibles modificacions de l'estructura de l'edifici i el seu servei havia quedat en desús. 

Aquest era un enigma fins ara. No havia constància de si l'aprofitament de la Torre de l'Homenatge de l'antic castell per a donar el servei de telegrafia òptica havia causat grans modificacions a l'estructura.

Les primeres imatges ens arriben de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan els estiuejants i excursionistes de Barcelona pujaven al cim del Turó de Montcada.

d'Entre 1895 a 1905 tenim un seguit d'imatges de les restes de la torre de l'homenatge del castell, que havia estat utilitzada per la torre de telegrafia òptica.




Diverses imatges d'estiuejants i excursionistes de Barcelona, al cim del Turó. Podem observar les restes de l'antiga torre de l'homenatge, aprofitada com a torre de telegrafia òptica.

A partir d'aquí, aquestes restes es van reaprofitar per a edificar una nova capella per la Mare de Déu del Turó de Montcada, de la mà d'Enric Sagnier. Aquesta capella, inaugurada el 1908 va caure enderrocada anys després per l'explotació cimentera de Asland.

Capella de la Mare de Déu del Turó de Montcada pels volts de 1910. Observeu la torre del campanar, reaprofitada de l'antiga torre de telegrafia òptica que a la seva vegada va reaprofitar la torre d'homenatge del castell dels Montcada.

Avui tenim una nova imatge del castell, anterior al reaprofitament de la Torre d'Homenatge com a Torre de Telegrafia Òptica i per tant, la imatge més antiga i més fidel del castell dels Montcada al cim del Turó.

A finals de 2016, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va adquirir 109 aquarel·les i dibuixos, obra d’ Adolphe Hedwige Alphonse Delamare per 54.450€. Fa només unes setmanes que es van publicar per la seva consulta i ens trobem meravellats quan obrim els ulls davant una imatge de castell de Montcada a tot color de fa gairebé 200 anys.   

Us presentem aquesta aquarel·la del Castell de Montcada realitzada el 1827

  • A la imatge es pot apreciar perfectament el mar Mediterrani amb vaixells al port de Barcelona, així com la muntanya de Montjuic.
  • La imatge s'ajusta a la perfecció als dibuixos de Canivell del 1876, però tenim el número exacte dels merlets de les torres, així com un edifici posterior, a la banda de mar que no es pot apreciar correctament.

Adolphe Hedwige Alphonse Delamare  París, 1793-1861.Col·lecció Nacional d'Art, Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, 2017. Núm de Catàleg 251788-000. Aquarel·la, tinta a ploma i llàpis de grafit sobre paper.

També podem veure una  estructura annexa al castell en forma de túnel o entrada d'una cova. Aquesta era l'antiga "Cova Encantada", de la qual el 1917 encara existia i conservem una imatge publicada a una revista.

A la part posterior de l'aquarel·la del castell de Montcada trobem una petita sorpresa addicional, doncs podem veure un traç d'un castell sense finalitzar que obre les portes de futures investigacions.

Ara per ara l'identifiquem com l'esbós d'una altra edificació, reaprofitant el paper.

D'altra banda, la col·leció també inclou un dibuix a grafit del mateix autor, on podem observar el Castell des d'una altra perspectiva, en un dibuix datat el 8 de juny de 1827.

 Adolphe Hedwige Alphonse Delamare París, 1793-1861. Divendres 8 de juny de 1827. 251787-000 Llapis grafit i tinta a la ploma sobre paper.


Xavier Colomé

divendres, 22 de maig del 2015

Com ja sabeu, m'agraden molt els topònims antics i, des de fa uns anys vaig recollint alguns dels segle X, XI i XII principalment en un full de càlcul.

Avui vull donar-vos a conèixer un petit recull estadístic de l'aparició dels topònims que fan referència a indrets, llocs i antics poblats que van formar els inicis de Reixac i Montcada.

En nombre de topònims recollits, he anat trobant major concentració de dades a finals del segle X. Si mirem el gràfic per anys, veurem per exemple que l'any 996 surten 18 topònims i s'oberva una tendència de campana de Gauss amb pic màxim justament  per aquests darrers anys del segle X.


En nombre d'aparicions, el topònim de Reixac guanya en gran quantitat, seguit de les zones habitades de Pasturans i Albinyana.



Us deixem el llistat per si és del vostre interès:

Any
Topònim
Traducció personal
924
TERMINIO DE UILLA PASTURANICIS  
Pasturans, terme de
924
QUE UOCANT TRESCULOS   
Tres culs, conegut com
959
TERMINIO REXAG    
Reixac, terme de
959
VALLE VAL MAJOR   
Vall Major
963
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
963
TERMINIO DE UENTENAGO   
Ventenac, terme de
970
VILLA REXAGO    
Reixac, la vila
977
TERRITORIO DE PORCIANO   
Porcià, territori de (Zona Font Pudenta)
981
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
981
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
984
FLUMINE BISAUCI    
Inundacions del Besòs
984
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
984
REXAGO     
Reixac
986
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
986
TORRENT DE CANALILIAS   
Canalies, torrent de
987
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
988
VALLE CANALILIAS    
Canalies, vall de
988
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
988
TERMINIO DE PORCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
988
REXACHO     
Reixac
988
RIXAGO     
Reixac
988
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
988
UENTENAGO     
Ventenac
989
ALBINIANA     
Albinyana
989
PROPE MONTEM CATANUM   
Montcada, proper a 
989
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
989
LOCUM PORTIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
989
TERMINIO REXAGO    
Reixac, terme de
989
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
989
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
989
IUXTA RIOPULLO    
Ripoll (riu), proper a
990
QUE UOCANT SEPTEM UIAS  
Els set camins, lloc conegut com
990
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
990
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
990
TERMINIO DE UILLA TIMIM  
Timinum, terme de la vila de
990
INTUS IN VENTENAGO   
Ventenac, dins de (el poblat)
992
TERMINIO DE ALBIGNANA   
Albinyana, terme de
992
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
994
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
994
ACCESSU DE PORCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
994
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
994
QUE DICUNT REXAGO   
Reixac, conegut com
994
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
995
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
995
TERMINIO PASTURANO QUE VOCANT REXAGO 
Pasturans, terme de, anomenat Reixac
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINIANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINNANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINNANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
RIO DE CANALILIAS   
Canalies, torrent de
996
UOCARENT PASTURANO    
Pasturans, indret anomenat
996
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
UOCANT REXAGO    
Reixac, indret anomenat
996
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
996
INTUS IN UENTENAGO   
Ventenac, dins de (el poblat)
996
OCUM QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, lloc conegut com
997
LOCUM QUE DICUNT ALBINANA  
Albinyana, el lloc conegut com
997
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
997
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
997
ALBEO BISAUZ    
Besòs (riu)
997
CANALILIAS     
Canalies
997
RIUUNCULO DE CANALILIAS   
Canalies
997
TERMINIO DE PASTURANO   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO DE PASTURANUS   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO DE PASTURANUS   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO PASTURAN    
Pasturans, terme de
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
TORRENTE DE CHANALILIAS   
Canalies, torrent de
997
LOCUM QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, el lloc conegut com
997
UILLA UENTENAG    
Ventenac, villa anomenada
998
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
998
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
998
FLUMINE BISAUC    
Inundacions del Besòs
998
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
998
TORRENT DE CANALILES   
Canalies, torrent de
998
VALE MAIORE    
Vall Major
998
VALLE MAIORE    
Vall Major
998
LOCUM VALLE MAIORE   
Vall Major, el lloc de
998
VALLE CARCARA    
Vallcàrquera
998
VALLE CARCHARA    
Vallcàrquera
998
LOCUM VALLE CARCHARA   
Vallcàrquera, el lloc de
998
TERMINIO DE UENTENAG   
Ventenac, terme de
1000
TERMINIO DE ALBINNANA   
Albinyana, terme de
1000
ULTRA ALUEO BISAUCIO   
Besòs (riu), més enllà del
1000
FLUMINE BISOCIO    
Inundacions del Besòs
1000
FLUMINE BISOCIO    
Inundacions del Besòs
1000
TERMINIO DE PASTURANS   
Pasturans, terme de
1000
TERMINIO DE PASTURANS   
Pasturans, terme de
1000
REXAGO     
Reixac
1000
QUE DICUNT REXAGO   
Reixac, conegut com
1000
UILLA QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, villa anomenada
1001
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
1001
LOCO REXAGO    
Reixac, el lloc de
1003
LOCUM PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
1005
BAT PITS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1005
FLUMEN BISAUCIO    
Inundacions del Besòs
1005
VIA CALCADA    
La calçada
1005
LOCUM PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
1005
TERMINIO REISAGO    
Reixac, terme de
1005
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1007
VILA DE REXAGO   
Reixac, la vila
1007
VILLA REXAGO    
Reixac, la vila
1007
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
1007
LOCUM VALLE MAIORE   
Vall Major, el lloc de
1008
ALVEO BISAUCIO    
Besòs (riu)
1008
ALVEO BISAUCIO    
Besòs (riu)
1008
TERMINIO PASTURAM    
Pasturans, terme de
1008
TERMINIO PASTURAN    
Pasturans, terme de
1008
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
1008
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
1009
BATE PITOS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1009
TERMINIO DE PURCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
1009
RIXAGO     
Reixac
1009
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1011
RADICEM MONTIS SCATTANI
Montcada, el lloc de
1011
RADICEM MONTES CATANO
Montcada, el lloc de
1011
ALVEUM RIOPULLI    
Ripoll (riu)
1011
ALVEUM RIOPULLO    
Ripoll (riu)
1011
LOCUM RIOPULLO    
Ripoll (riu), el lloc de
1014
CHAGA CANS
Caga cans, el turó de
1018
ALBINIANA     
Albinyana
1022
CASTRO MONTE KADANO   
Montcada, el castell de
1032
BATE PECTUS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1032
FLUMINE BISAUCI    
Inundacions del Besòs
1032
AD RADICEM MONTIS SCATANI  
Montcada, a la vora de
1032
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1041
IN PUIO DE CHACA CANOS
Caga cans, el turó de
1041
UILLA REXAG
Reixac, la vila
1047
ALBINIANA     
Albinyana
1048
CALCADA
La calçada
1048
MATABOUS
Matabous, el pla de
1052
VOCATUR BATPITS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1052
LOCO VOCITATO VALLE CHARCHARA
Vallcàrquera, el lloc anomenat
1053
VALLE VOCITATA VENTENAG
Ventenac, la vall anomenada de
1059
LOCO VOCITATO PETRA BRUNA
Pedrabruna, el lloc anomenat
1164
MERCAT PLA DE MATABOUS  
Matabous, el pla de
1170
CRUCE UOCITATO BAT PITHS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1180
TRESDOS
Tresdos, el coll de


dijous, 8 de juliol del 2010

El topònim Montcada apareix per primera vegada l'any 986 per a fer referència a un estratègic turó situat al costat del riu Besòs entre Collserola i la Serralada de Marina, fent frontera entre la plana de Barcelona  i el Vallès. En aquell turó, i sobre un vell poblat ibèric, es va alçar un castell esmentat per primera vegada l'any 1023.

Conten que un dels primers senyors d'aquell castell, Guillem de Montcada, va participar en les conquestes de Tortosa  i Lleida, en les quals va obtenir importants guanys.

Acabades les campanyes en Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, va reunir a Lleida als nobles i cavallers que hi van participar, però s'enfadà molt al veure que un d'ells, Guillem de Castellvell, no va acudir.

Guillem de Montcada va mirar d'aplacar l'ira del Comte de Barcelona dient-li que no s'enfadés, que el pobre Guillem de Castellvell  era tan deforme que li feia vergonya aparèixer en públic.


Acabada la reunió en Guillem de Montcada va tornar cap a les seves terres. Per fer-ho primer havia de passar per les de Guillem de Castellvell, al qual no l'hi havien fet gaire gràcia aquelles paraules (sense considerar pas que gràcies a elles segurament havia salvat la seva posició i les seves terres), i el va fer empresonar col·locant-li, a més, un cep per a humiliar-lo puix era aquell un turment considerat indigne per a un noble.

Per aquell temps visitava a Guillem de Castellvell el seu germà, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, el qual va anar a visitar al de Montcada  a la masmorra. Aquest, al veure'l, li va demanar ajut però en Berenguer li va dir que no era potestat seva el poder fer-ho i li contestà que només podia alleujar-li de forma lleu. Dit això va arrencar una petita estella del cep i va dir "ara esteu més alleujat". Davant d'aquesta burla al cor del de Montcada  va néixer un fort desig de venjança.

 Vista del Turó des del Puig Castellar.

 Aconseguida més tard la llibertat, un bon dia li van arribar notícies de quel'arquebisbe de Tarragona anava a passar aprop del seu castell de pelegrinatge cap a Roma. Guillem de Montcada, enfurismat, eixir a trobar-lo, i quan el va veure li va explicar que com agraïment per alleujar-li els patiments durant la seva estada al cep ell anava a alleujar-li els treballs d'aquesta vida, i el matà allà mateix. Per aquest fet va haver d'abandonar les seves terres, perseguit pel Comte de Barcelona i excomunicat per ordre papal.

Des d'aquells temps conten velles històries del poble que per Tots Sants les ànimes de tots aquells que han patit o protagonitzat mort airada vaguen per les terres on es van produir aquells trists successos. Així, expliquen que aquell dia hom pot veure l'espectre d'un vell cavaller muntat en un cavall blanc que apareix al costat del castell al cim del turó i que ràpidament baixa fins a on ara estan les vies fèrries, que antigament es coneixia com a Pla de Matabous, l'espai on va ocórrer l'assassinat i lloc on l'aparició es difuminava fins desaparèixer.

Com avui en dia la moderna fàbrica de ciment que hi ha en aquelles contrades no només s'ha menjat les restes del totpoderós castell, sinó que de pas s'ha menjat la major part del turó a on estava, qui sap si avui en dia el fantasma del cavaller va una mica desorientat o bé si a més d'aparèixer el cavaller també hi apareix el castell i el turó...

Nota tradicional: Una altra versió afirma que aquestes aparicions tenen lloc tots els dissabtes, puix va ser aquell el dia de l'assassinat. A més, hi ha una altra popular llegenda (molt més llarga) que relaciona aquests afers amb la fundació del Monestir de Santes Creus.

 El badiu dels micacos.

Missatges més antics Inici