dimecres, 11 d’octubre del 2023
Avui 11 d'octubre de 2023 fa mil anys del primer document on es menciona el Castell de Montcada. Document on llegim l'11 d'Octubre de 1023 un llistat de castells '(...) et castrum Barchinona, cum castro de Montekandano (...)'
Aprofitant aquesta efemèride d'enguany, el proper 3 de novembre a les 19h us esperem a l'Auditori Municipal per tal de desvetllar un petit però gran secret...
Restes del castell de Montcada el 1827
Enviat per:
XC
el
17:35
|
0
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Segle XI (Anys 20),
Segle XXI (Anys 20)
divendres, 18 de febrer del 2022
Després de regirar diversos arxius durant anys i tenir fins ara una idea limitada de la fesonomia del castell dels Montcada al cim del Turó, ens topem amb una novetat certament interessant, inèdita per la nostra comunitat. Recordem una mica d'història recent del castell.
El 1715, després de la Guerra de Successió, Felip V va manar l'enderroc d'antigues fortaleses i l'aprofitament dels seus murs com a pedrera per les gents del poble.
En aquest sentit, de ben segur que algunes de les cases més antigues de Montcada estan bastides amb antigues pedres tallades del castell medieval dels Montcada.
Entre 1808 i 1814, durant la Guerra del Francès, la capella de la Mare de Déu del castell de Montcada va ser cremada.
No va ser fins el 1843 quan s'autoritza oficialment la construcció de
diferents xarxes de telegrafia òptica civil per tot el territori
Espanyol, inclós Catalunya. El sistema necessitava d'unes torres, amb guarnició militar per a comunicar visualment amb pals i banderes, missatges xifrats.
El coronel José Maria Mathé va ser qui va guanyar el concurs públic per a portar a terme aquest gran projecte, aprofitant el Turó de Montcada i les restes de la torre de l'homenatge de l'antic castell com a element d'alçada per a adaptar una de les torres del telègraf òptic.
El turó de Montcada quedava llavors guarnit amb una torre que comunicava cap al nord amb la torre de Buscarons, a Montornès i actualment restaurada. Cap al sud Montcada comunicava amb la torre del Turó de Sant Pere Màrtir i aquella amb la del Castell de Montjuïc, que també podem visitar.
Poc temps després es va aprofitar les restes del castell i la torre de telegrafia per a bastir una petita presó dalt el turó. Així ho trobem en una nota de Salillas que diu:
24 d'agosto del 1849 - El Capità General comunica a l’Ajuntament de Montcada que ha donat les ordres per a que l’Alcalde de Mollet pagui els 275 reals que li corresponen per les obres de la presó construida en el “fuerte de este punto”
La Torre de Telegrafia Òptica va estar en funcionament un parell de dècades, doncs la Telegrafia Elèctrica va substituir la tecnologia òptica, que depenia del bon temps per veure els senyals, així com torres i guarnició militar cada vuit o nou quilòmetres.
El 1857 sabem que encara estava en funcionament. Així ho recordava Víctor Balaguer a la seva "Guia de Barcelona a Tarrasa por el Ferro-Carril", en referència al Turó de Montcada:
"En lo mas alto de el se ven las ruinas del castillo que fué un tiempo mansión señorial de la noble y orgullosa familia de los Moncadas. En el dia la torre de homenage de la antigua fortaleza feudal sirve de telégrafo militar".
El 1862, cinc anys després d'aquella referència de Balaguer, el telègraf òptic d'alguna manera restava encara en funcionament, segons un plànol del Ministeri de Defensa.
El 1870, en un altre plànol del Ministeri de Defensa ja es diu "Telégrafo Militar en ruinas" (cliqueu aquí si voleu més detall).
De 1876 tenim la imatge més antiga del castell. Ara fa 146 anys que Eudald Canivell va fer uns dibuixos a llàpis de les restes del castell i de la torre òptica, el 7 d'abril de 1876. Dibuixos que es conserven a l'AHCB.
Castell de Montcada i Reixac. Dibuix final. Eudald Canivell. Fons AHCB.
Al dibuix es pot observar la torre d'homenatge amb planta quadrada però pel 1876, que és quan es va fer el dibuix, recordem que aquesta part de l'edifici havia estat utilitzat com a telègraf òptic.
Per tant els dibuixos de Canivell ens mostren un castell de Montcada on el telègraf militar havia aprofitat la torre de l'homenatge, amb possibles modificacions de l'estructura de l'edifici i el seu servei havia quedat en desús.
Aquest era un enigma fins ara. No havia constància de si l'aprofitament de la Torre de l'Homenatge de l'antic castell per a donar el servei de telegrafia òptica havia causat grans modificacions a l'estructura.
Les primeres imatges ens arriben de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan els estiuejants i excursionistes de Barcelona pujaven al cim del Turó de Montcada.
d'Entre 1895 a 1905 tenim un seguit d'imatges de les restes de la torre de l'homenatge del castell, que havia estat utilitzada per la torre de telegrafia òptica.
Diverses imatges d'estiuejants i excursionistes de Barcelona, al cim del Turó. Podem observar les restes de l'antiga torre de l'homenatge, aprofitada com a torre de telegrafia òptica.
A partir d'aquí, aquestes restes es van reaprofitar per a edificar una nova capella per la Mare de Déu del Turó de Montcada, de la mà d'Enric Sagnier. Aquesta capella, inaugurada el 1908 va caure enderrocada anys després per l'explotació cimentera de Asland.
Capella de la Mare de Déu del Turó de Montcada pels volts de 1910. Observeu la torre del campanar, reaprofitada de l'antiga torre de telegrafia òptica que a la seva vegada va reaprofitar la torre d'homenatge del castell dels Montcada.
Avui tenim una nova imatge del castell, anterior al reaprofitament de la Torre d'Homenatge com a Torre de Telegrafia Òptica i per tant, la imatge més antiga i més fidel del castell dels Montcada al cim del Turó.
A finals de 2016, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va adquirir 109 aquarel·les i dibuixos, obra d’ Adolphe Hedwige Alphonse Delamare per 54.450€. Fa només unes setmanes que es van publicar per la seva consulta i ens trobem meravellats quan obrim els ulls davant una imatge de castell de Montcada a tot color de fa gairebé 200 anys.
Us presentem aquesta aquarel·la del Castell de Montcada realitzada el 1827
- A la imatge es pot apreciar perfectament el mar Mediterrani amb vaixells al port de Barcelona, així com la muntanya de Montjuic.
- La imatge s'ajusta a la perfecció als dibuixos de Canivell del 1876, però tenim el número exacte dels merlets de les torres, així com un edifici posterior, a la banda de mar que no es pot apreciar correctament.
Adolphe Hedwige Alphonse Delamare París, 1793-1861.Col·lecció Nacional d'Art, Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, 2017. Núm de Catàleg 251788-000. Aquarel·la, tinta a ploma i llàpis de grafit sobre paper.
També podem veure una estructura annexa al castell en forma de túnel o entrada d'una cova. Aquesta era l'antiga "Cova Encantada", de la qual el 1917 encara existia i conservem una imatge publicada a una revista.
A la part posterior de l'aquarel·la del castell de Montcada trobem una petita sorpresa addicional, doncs podem veure un traç d'un castell sense finalitzar que obre les portes de futures investigacions.
Ara per ara l'identifiquem com l'esbós d'una altra edificació, reaprofitant el paper.
D'altra banda, la col·leció també inclou un dibuix a grafit del mateix autor, on podem observar el Castell des d'una altra perspectiva, en un dibuix datat el 8 de juny de 1827.
Xavier Colomé
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Segle XI (Anys 20)
divendres, 22 de maig del 2015
Com ja sabeu, m'agraden molt els topònims antics i, des de fa uns anys vaig recollint alguns dels segle X, XI i XII principalment en un full de càlcul.
Avui vull donar-vos a conèixer un petit recull estadístic de l'aparició dels topònims que fan referència a indrets, llocs i antics poblats que van formar els inicis de Reixac i Montcada.
En nombre de topònims recollits, he anat trobant major concentració de dades a finals del segle X. Si mirem el gràfic per anys, veurem per exemple que l'any 996 surten 18 topònims i s'oberva una tendència de campana de Gauss amb pic màxim justament per aquests darrers anys del segle X.
En nombre d'aparicions, el topònim de Reixac guanya en gran quantitat, seguit de les zones habitades de Pasturans i Albinyana.
Us deixem el llistat per si és del vostre interès:
Any
|
Topònim
|
Traducció
personal
|
924
|
TERMINIO DE UILLA
PASTURANICIS
|
Pasturans, terme de
|
924
|
QUE UOCANT
TRESCULOS
|
Tres culs, conegut
com
|
959
|
TERMINIO REXAG
|
Reixac, terme de
|
959
|
VALLE VAL MAJOR
|
Vall Major
|
963
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
963
|
TERMINIO DE
UENTENAGO
|
Ventenac, terme de
|
970
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
977
|
TERRITORIO DE
PORCIANO
|
Porcià, territori de
(Zona Font Pudenta)
|
981
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
981
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
984
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
984
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
984
|
REXAGO
|
Reixac
|
986
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
986
|
TORRENT DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
987
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
988
|
VALLE CANALILIAS
|
Canalies, vall de
|
988
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
988
|
TERMINIO DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
988
|
REXACHO
|
Reixac
|
988
|
RIXAGO
|
Reixac
|
988
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
988
|
UENTENAGO
|
Ventenac
|
989
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
989
|
PROPE MONTEM
CATANUM
|
Montcada, proper
a
|
989
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
989
|
LOCUM PORTIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
989
|
TERMINIO REXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
989
|
IUXTA RIOPULLO
|
Ripoll (riu), proper
a
|
990
|
QUE UOCANT SEPTEM
UIAS
|
Els set camins, lloc
conegut com
|
990
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
990
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
990
|
TERMINIO DE UILLA
TIMIM
|
Timinum, terme de la
vila de
|
990
|
INTUS IN
VENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
992
|
TERMINIO DE
ALBIGNANA
|
Albinyana, terme de
|
992
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
ACCESSU DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
994
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
995
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
995
|
TERMINIO PASTURANO
QUE VOCANT REXAGO
|
Pasturans, terme de,
anomenat Reixac
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINIANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
RIO DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent
de
|
996
|
UOCARENT
PASTURANO
|
Pasturans, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
UOCANT REXAGO
|
Reixac, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
996
|
INTUS IN
UENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
996
|
OCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, lloc
conegut com
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
ALBEO BISAUZ
|
Besòs (riu)
|
997
|
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
RIUUNCULO DE
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
TORRENTE DE
CHANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, el lloc
conegut com
|
997
|
UILLA UENTENAG
|
Ventenac, villa
anomenada
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
FLUMINE BISAUC
|
Inundacions del Besòs
|
998
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
998
|
TORRENT DE
CANALILES
|
Canalies, torrent de
|
998
|
VALE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
VALLE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
998
|
VALLE CARCARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
VALLE CARCHARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
LOCUM VALLE
CARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
de
|
998
|
TERMINIO DE
UENTENAG
|
Ventenac, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
ALBINNANA
|
Albinyana, terme de
|
1000
|
ULTRA ALUEO
BISAUCIO
|
Besòs (riu), més
enllà del
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
REXAGO
|
Reixac
|
1000
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
1000
|
UILLA QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, villa
anomenada
|
1001
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1001
|
LOCO REXAGO
|
Reixac, el lloc de
|
1003
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
BAT PITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1005
|
FLUMEN BISAUCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1005
|
VIA CALCADA
|
La calçada
|
1005
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
TERMINIO REISAGO
|
Reixac, terme de
|
1005
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1007
|
VILA DE REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
1007
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAM
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1009
|
BATE PITOS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1009
|
TERMINIO DE
PURCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1009
|
RIXAGO
|
Reixac
|
1009
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
RADICEM MONTIS
SCATTANI
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
RADICEM MONTES CATANO
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLI
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
LOCUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu), el lloc
de
|
1014
|
CHAGA CANS
|
Caga cans, el turó de
|
1018
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1022
|
CASTRO MONTE
KADANO
|
Montcada, el castell
de
|
1032
|
BATE PECTUS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1032
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
1032
|
AD RADICEM MONTIS
SCATANI
|
Montcada, a la vora
de
|
1032
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1041
|
IN PUIO DE CHACA
CANOS
|
Caga cans, el turó de
|
1041
|
UILLA REXAG
|
Reixac, la vila
|
1047
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1048
|
CALCADA
|
La calçada
|
1048
|
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1052
|
VOCATUR BATPITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1052
|
LOCO VOCITATO VALLE
CHARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
anomenat
|
1053
|
VALLE VOCITATA
VENTENAG
|
Ventenac, la vall
anomenada de
|
1059
|
LOCO VOCITATO PETRA
BRUNA
|
Pedrabruna, el lloc
anomenat
|
1164
|
MERCAT PLA DE
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1170
|
CRUCE UOCITATO BAT
PITHS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1180
|
TRESDOS
|
Tresdos, el coll de
|
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle X (Anys 30),
Segle X (Anys 80),
Segle XI (Anys 00),
Segle XI (Anys 10),
Segle XI (Anys 20),
Segle XII (Anys 60)
dijous, 8 de juliol del 2010
El topònim Montcada apareix per primera vegada l'any 986 per a fer referència a un estratègic turó situat al costat del riu Besòs entre Collserola i la Serralada de Marina, fent frontera entre la plana de Barcelona i el Vallès. En aquell turó, i sobre un vell poblat ibèric, es va alçar un castell esmentat per primera vegada l'any 1023.
Conten que un dels primers senyors d'aquell castell, Guillem de Montcada, va participar en les conquestes de Tortosa i Lleida, en les quals va obtenir importants guanys.
Acabades les campanyes en Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, va reunir a Lleida als nobles i cavallers que hi van participar, però s'enfadà molt al veure que un d'ells, Guillem de Castellvell, no va acudir.
Guillem de Montcada va mirar d'aplacar l'ira del Comte de Barcelona dient-li que no s'enfadés, que el pobre Guillem de Castellvell era tan deforme que li feia vergonya aparèixer en públic.
Acabada la reunió en Guillem de Montcada va tornar cap a les seves terres. Per fer-ho primer havia de passar per les de Guillem de Castellvell, al qual no l'hi havien fet gaire gràcia aquelles paraules (sense considerar pas que gràcies a elles segurament havia salvat la seva posició i les seves terres), i el va fer empresonar col·locant-li, a més, un cep per a humiliar-lo puix era aquell un turment considerat indigne per a un noble.
Per aquell temps visitava a Guillem de Castellvell el seu germà, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, el qual va anar a visitar al de Montcada a la masmorra. Aquest, al veure'l, li va demanar ajut però en Berenguer li va dir que no era potestat seva el poder fer-ho i li contestà que només podia alleujar-li de forma lleu. Dit això va arrencar una petita estella del cep i va dir "ara esteu més alleujat". Davant d'aquesta burla al cor del de Montcada va néixer un fort desig de venjança.
Aconseguida més tard la llibertat, un bon dia li van arribar notícies de quel'arquebisbe de Tarragona anava a passar aprop del seu castell de pelegrinatge cap a Roma. Guillem de Montcada, enfurismat, eixir a trobar-lo, i quan el va veure li va explicar que com agraïment per alleujar-li els patiments durant la seva estada al cep ell anava a alleujar-li els treballs d'aquesta vida, i el matà allà mateix. Per aquest fet va haver d'abandonar les seves terres, perseguit pel Comte de Barcelona i excomunicat per ordre papal.
Des d'aquells temps conten velles històries del poble que per Tots Sants les ànimes de tots aquells que han patit o protagonitzat mort airada vaguen per les terres on es van produir aquells trists successos. Així, expliquen que aquell dia hom pot veure l'espectre d'un vell cavaller muntat en un cavall blanc que apareix al costat del castell al cim del turó i que ràpidament baixa fins a on ara estan les vies fèrries, que antigament es coneixia com a Pla de Matabous, l'espai on va ocórrer l'assassinat i lloc on l'aparició es difuminava fins desaparèixer.
Com avui en dia la moderna fàbrica de ciment que hi ha en aquelles contrades no només s'ha menjat les restes del totpoderós castell, sinó que de pas s'ha menjat la major part del turó a on estava, qui sap si avui en dia el fantasma del cavaller va una mica desorientat o bé si a més d'aparèixer el cavaller també hi apareix el castell i el turó...
Nota tradicional: Una altra versió afirma que aquestes aparicions tenen lloc tots els dissabtes, puix va ser aquell el dia de l'assassinat. A més, hi ha una altra popular llegenda (molt més llarga) que relaciona aquests afers amb la fundació del Monestir de Santes Creus.
El badiu dels micacos.
Enviat per:
XC
el
15:48
|
0
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Guillem Ramon de Montcada,
Segle X (Anys 80),
Segle XI (Anys 20),
Turó de Montcada
















