Montcada i Reixac

Avui us presentem una petita mostra de fotografies realitzades l'any 1951 a Reixac. A les fotografies podem veure com era llavors l'interior de la nau i fer les comparacions a dia d'avui.

Bones, avui us anunciem que el projecte de col·lecció digital de les postals d'Àngel Toldrà (ATV) ja ha assolit la seva fi, degut a que hem aconsseguit la postal 2650 que ens mancava.

D'aquesta manera, podreu consultar les 21 imatges que aquest barceloní va realitzar al nostre poble a principis del segle XX des de la secció de Postals ATV. L'inventari de postals publicades d'en Toldrà ofereix tres sèries de imatges del nostre poble, ara identificades de la següent manera:

1ª Sèrie: 2648 a 2657 (10 postals diferents).

1. 2648 - Montcada, vista general. Una fotografia realitzada des de la carretera de la Roca o els seus voltants, on observem el Besòs, la vila, el turó amb l'ermita al capdemunt i vista Rica.
2. 2649 - Montcada, carrer major. Amb la figura de una nena a la part dreta i un carro a la part esquerra. Observem a la part esquerra també la Torre Vila.
3. 2650 - Montcada, vista panoràmica. Una imatge feta des del turó, on podem veure el poble i el Besòs que baixa amb una corva d'aigua impressionant.
4. 2651 - Montcada, carrer Major, Torre Vila. Una panoràmica de la Torre Vila al carrer Major amb la seva entrada original i alguns vilatans davant seu.
5. 2652 - Montcada, plaça. Una imatge de la plaça de l'esglèsia on observem l'estructura de l'esglèsia tal i com era a finals del segle XIX i principis del segle XX, això sí amb rellotge inclòs.
6. 2653 - Montcada, carrer Montiu. Una fotografia del carrer Montiu de Montcada amb les torres dels estiuejants i burgesos barcelonins.
7. 2654 - Montcada, pont del Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Fotografia realitzada al pont de ferrocarril de Sant Joan, tot mostrant el túnel d'entrada cap a l'estació, venint de Mas-Rampinyo i una bonica imatge de Vista Rica.
8. 2655 - Montcada, Ermita del turó. Imatge de la desapareguda ermita del turó de Montcada, durant la reconstrucció de l'antiga ermita del castell de Montcada.
9. 2656 - Montcada, font del Ferro. Fotografia de la Font del Ferro, un una colla d'amics o familiars gaudeixen d'un dia de frescor i descans als voltants de la font.
10. 2657 - Montcada, font de Mitja Costa. Es tracta d'una fotografia de la Font de Mitja Costa tal i com era a principi de segle XX. Un grup de dones, infants observen con un senyor recull aigua de la font.

2ª Sèrie: 3682 a 3685 (4 postals diferents).

1. 3682 - Montcada, carrer Colom. Imatge del carrer Colom, un dels més emblemàtics del poble pels burgesos barcelonins de principi de segle XX.
2. 3683 - Montcada, voltants de Montcada, Vallensana. Es tracta de una imatge on poden veure can Panxa a la part esquerra i algunes cases més a la part superior de la imatge.
3. 3684 - Montcada, ermita de Reixac. Fotografia de l'ermita de Reixac, amb el seu passeig d'ametllers.
4. 3685 - Montcada, pont sobre el Besòs. En aquesta imatge observem el riu Besòs, el poble al fons, la verneda i la passarel·la que creuava fins a la carretera de la Roca.

3ª Sèrie: 4353 a 4359 (7 postals diferents).

1. 4353 - Montcada, vista general. La mateixa imatge que la postal 2650, però realitzada anys després, on podem comparar l'evolució urbanística envers la primera postal.
2. 4354 - Montcada, ermita del Turó. En aquesta imatge, de la mateixa manera que la postal 2655, observem la desapareguda ermita del Turó de Montcada, però ara ja acabada.
3. 4355 - Montcada, Montcada carrer Major. Una imatge del carrer Major on es pot veure la Torre Vila, com la de la postal 2649, però realitzada anys després, amb molta més gent i potser el mateix carro.
4. 4356 - Montcada, Col·legi del Patronat. Imatge de la Salle amb una parella de traginers amb el seu carro.
5. 4357 - Montcada, sèquia comtal (Reixagó). Sortida de la mina del rec comptal.
6. 4358 - Montcada, estació de Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Imatge de l'estació de Sant Joan amb el túnel al fons.
7. 4359 - Montcada, estació de Ferrocarril del Nord. Imatge de l'estació del Nord on es pot veure el pont que creua la línia de Sant Joan.

Han estat 15 mesos exactes, des del 25 d'Agost del 2011 fins el 25 de Novembre del 2012, cercant tota la col·lecció de postals d'A.T.V. on Montcada era imatge protagonista.

Per a més informació podeu re-llegir l'article publicat el 25 d'Agost del 2011.

Avui farem una cosa nova. Per primer cop publicaré una recepta al bloc, tot aprofitant un ingredient que encara que no ho sembli, el tenim ben a prop. Estem parlant de la cirera d'arboç, també coneguda com cirera de pastor o en castellà Madroño.

La cirera d'arboç és molt difícil de trobar al mercat (potser a la Boqueria?), no obstant si fem una passejada per les muntanyes de la Serralada en podem trobar. Trobar-ne entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, sobretot pels voltants de Reixac. Recordeu que no es poden agafar plantes, flors ni fruits del bosc d'una manera no sostenible. Les cireres han de ser vermelles, inclús una miqueta toves ja.

Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de etanol (CH2OH-CH3). Val a dir que la meva germana, que percert, avui és el seu aniversari i fa 31 anys de petita en va menjar masses un cop...



Com a curiositats, la cirera d'arboç, ja era coneguda pels grecs clàssics on la seva mitologia parla que de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desé treball, va brotar el primer arbocer. Ve a assenyalar aquest fet la facilitat que té aquesta planta de rebrotar passat un incendi o una tala.



Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar carn i caça. També se'n fa confitura o melmelada molt popular a Itàlia i Còrsega; melmelada que intentarem fer avui.

Passem a veure la recepta doncs. Els ingredients són els següents:

• 1 Kg de cireres d'arboç.
• 500 grs de sucre.
• 75 ml. de suc de llimona.
• 200ml. d'aigua mineral.

Primer netejarem amb aigua les cireres d'arboç i les posarem després en un recipient amb 125 grams de sucre i els 75 ml de suc de llimona. Ho taparem amb un plàstic i ho deixarem macerar entre 8 i 10 hores a la nevera.



Una vegada realitzada la maceració ho abocarem a una paella i afegirem l'aigua, tot escalfant-ho a uns 50 o 60 ºC, mentre ho anem remenant fins que veiem que s'estova i ho podem tamissar.



Una vegada tamissat i obtinguda la polpa dela cirera ho tornarem a abocar a la paella amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant uns 5 minuts, fins assolir una textura de melmelada.




Si arribeu a fer-la, envieu-nos un comentari sobre com us ha sortit i si ha quedat ben bona!

Avui us presentem una fotografia realitzada l'any 1956 durant una excursió a la Font dels Avellaners. La font, també coneguda com la dels Avellaners de Reixac o dels Avellaners de Vilatort és avui dia una font recuperada i restaurada d'una manera peculiar.

La Font dels Avellaners, llavors un indret amb frescor, un bon feix d'arbres i vegetació era un lloc d'afluència en dies festius durant petites excursions de les gents del poble. Avui dia la font és un lloc singular, envoltada de vegetació de ribera, pins, roures i alzines i orientada cap al nord.

Com a dades curioses, comentar que a principis de segle XX hi havia un rètol que informava "La font i els avellaners que de tots són estimats us demanem per favor de que sian respectats" i ja a la guerra civil l'indret va ser destruït amb dinamita. Val a dir també que el nom de la font dels Avellaners de Vilatort sembla que ve donat per l'hostal de Vilatort, que antigament estava situat pels voltants.

Avui dia la font presenta una sorpresa als excursionistes i és que va ser restaurada i recuperada per Joan Fuster Joan (sembla que és un mallorquí instal·lat a Montcada):




Si voleu aportar més informació, dades o fets, endavant!

Font: INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

En aquest cas, la revista il·lustrada setmanal "La Actualidad", al 1913 i sota les "Bloc-Notas Catalanas", apareix una bonica fotografia de l'entrega de premis d'un Rally-Paper a cavall a Montcada:

 "Rally Paper" organizado y celebrado en los alrededores de Montcada en el cual tomaron parte veinticinco corredores entre amazonas y jinetes. - El momento de ser entregados los premios a los vencedores .

Una imatge d'aquell mateix any de l'ermita de la Mare de Déu del Turó:

Llegint un article del ministeri de foment datat del Novembre del 2011 i en relació a les obres de l'AVE i el seu pas per Montcada, he considerat de gran interès general les dades que s'ofereixen en aquesta publicació.

És per això que m'agradaria deixar-ho com a tal al bloc per a que pugueu fer una ullada a aquesta informació, tot marcant en negreta les dades que s'ha considerat més rellevants:

Noviembre 2011 - Concluida la perforación del túnel de Alta Velocidad de Montcada i Reixac - NUEVO PASO HACIA FIGUERES

La construcción del tramo Barcelona-Figueres, parte final de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, progresa de acuerdo al calendario. El último hito ha sido el cale, a finales de septiembre, del túnel de Montcada i Reixac (Barcelona), de 3 kilómetros de longitud, con el que se complementan los tres subterráneos urbanos excavados mediante tuneladora en este tramo, un paso casi definitivo para la conclusión de la plataforma ferroviaria hasta Figueres. JAvier R. Ventosa. Foto: ADIF.

El Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) completó el pasado 28 de septiembre la performación del túnel urbano de Montcada i Reixac (Barcelona), encuadrado en el tramo Nus de la Trinitat-Montcada de la línea Barcelona-Figueres, parte final - y única en fase de ejecución - de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa. Con esta actuación se han completado los tres tramos excavados con tuneladora entre Barcelona y Figueres, tras los cales en julio pasado de los túneles urbanos de Barcelona y Girona, estando a punto de concluir el último gran túnel de la línea, el de Sarrià de Ter (Girona), ejecutado por medios convencionales.

El tramo Nus de la Trinitat-Montcada, contiguo a los tramos urbanos de Sant Andreu y la Sagrera, en Barcelona, discure de forma soterrada por una zona urbana y periurbana a lo largo de 4.754 metros, de los que 3.017 metros se han perforado mediante una tuneladora de tipo Escudo de Presión de Tierras (EPB) identificada como HK-S 444 y bautizada como Montcada, de 95 metros de longitud y 2.300 toneladas de peso. De los 1.737 metros restantes, casi 700 metros see han ejecutado mediante el sistema de túnel entre pantallas y el resto - correspondiente a la parte final hasta el nudo de la Trinitat - se ha construido a cielo abierto. La actuación ha tenido un presupuesto de adjudicación de 127,6 M €.

Trazado urbano - La tuneladora Montcada, fabricada ad hoc en Alemania para esta obra, inició su recorrido el 28 de abril de 2009 en el pozo de ataque, situado en el sector Font Freda de este municipio, en la confluencia de los ríos Besós y Ripoll, y finalizó la excavación el pasado 28 de septiembre en el pozo de extracción, situado en un campo de fútbol del barrio Vallbona, en el término municipal de Barcelona, realizando en la parte intermedia las preceptivas paradas para su mantenimiento. Durante sus trabajos ha avanzado en dirección norte-sur cruzando bajo el río Ripoll y atravesando la zona urbana de Montcada i Reixac, la Ribera y Can Sant Joan bajo el corredor ferroviario de la línea de ancho convencional Barcelona-PortBou. En ningún momento ha discurrido por debajo de edificios. A lo largo del túnel, además se ha construido mediante tuneladora vertical un pozo de ventilación intermedio, que tendrá la función de salida de emergencia.

Montcada, por su tipología está capacitada  para simultanear la performación del terreno y el revestimiento del mismo con dovelas de hormigón, ha colocado en su avance un total de 1509 anillos de revestimiento estructural, para los que ha utilizado un total de 10.563 dovelas de hormigón armado (7 por anillo). Durante su progresión subterránea ha alcanzado una profundidad máxima de 50 metros.

Tras finalizar la perforación, y mientras se procede al desmontaje y extracción de la tuneladora, en el resto de ltúnel continúan trabajos para poner la nueva infraestructura subterránea en condiciones de operatividad. En concreto, se llevará a cabo el relleno de la sección interior del túnel en una altura de 2,2 metros para alcanzar una sección definitiva de 69,3 m3. Posteriormente se procederá al montaje de la superestructura (vía en placa, sistema de electrificación) y de las instalaciones de seguridad y comunicaciones.

Medidas de seguridad - Como suele ser norma de actuación para los túneles urbanos, Adif ha observado durante la construcción del subterráneo un conjunto de medidas de control destinadas a garantizar la seguridad de las obras y en especial del terreno y de las edificaciones colindantes. Gracias a su aplicación se puede afirmar que durante la consutrcción del túnel no se han producido afecciones relevantes ni a las estructuras de los edificions ni al terreno, ni a la línea de ancho convencional cercana.

Entre estas medidas, una empresa especializada ha realizado inspecciones en más de 400 viviendas y 149 edificions situados en el entorno de la traza. Además, a petición de los interesados, se han realizado otros 40 reconocimientos en viviendas de 26 edificios. Estos reconocimientos se han llevado a cabo antes de la performación y una vez que la tuneladora ha pasado por el lugar, para comprobar su estado.

Durante el proceso de perforación, un completo plan de seguimiento y control (clavos de nivelación, prismas, extensómetros, estaciones de monitorización de vibraciones, teodolitos,...) ha permitido un seguimiento completo del terreno, de las estructuras y de la pltaforma ferroviaria de ancho convencional. También se han realizado un estricto control de los parámetros de funcionamiento de la tuneladora.

También se han ejecutado actuaciones de protección adicionales de protección mediante alrededor de 9.000 inyecciones de consolidación del terreno para mejorar las propuedades del terreno y garantizar su integridad por el paso de la tuneladora.

El otro soterramiento - Montcada i Reixac   (33.600 habitantes) es una localidad del área metropolitana de Barcelona geográficamente encorsetada entre los ríos Besós y Ripoll, tres autopistas y tres líneas férreas. Como compensación por la construcción del túnel de la línea de alta velocidad del tramo Barcelona-Figueres, que también discurre bajo esta población, el Ministerio de Fomento, el Ayuntamiento y la Generalitat de Cataluña suscribieron en 2007 un acuerdo para soterrar las vías de la línea Barcelona-Portbou, que divide el casco urbano de Montcada en dos mitades. Este proyecto prevé la modificación del trazado de esta línea convencional en un tramo  de 5.267 metros de longitud situado entre el barrio barcelonés de Vallbona y la localidad de Montcada i Reixac, con actuaciones como el nuevo túnel de 3.800 metros de longitud que permita el soterramiento por el casco urbano de Montcada y el barrio de Can Sant Joan, una nueva estación soterrada y un cruce de vías a distinto nivel (salto de carnero) entre las líneas Barcelona-Portbou y Barcelona-Manresa. En cumplimiento del acuerdo, el Ministerio de Fomento ha concluido recientemente el proyecto constructivo del primero de los cinco tramos en que se ha dividido la actuación, paso previo para su licitación, estando la redacción de los otro cuatro proyectos muy avanzada. Este primer proyecto, contempla el soterramiento de un tramo de 1,3 kilómetros de la línea convencional, a ejecutar mediante tuneladora.




Font: http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/E4A10D85-137C-4402-87E4-9BF7DD594A9A/107589/Nov24_29.pdf