Montcada i Reixac

Un any més que deixarem enrere, un altre any políticament interessant però no exempt de guerres i desgràcies que ens mostren la cara més crua de la realitat que viuen altres persones, no massa lluny d'aquí.

Un any on s'ha commemorat els 70 anys dels atemptats nuclears contra població civil a Hiroshima i Nagasaki i del fi de la segona guerra mundial. Un any on el passat 14 de desembre es va commemorar també el fi de la guerra de Bòsnia, ara fa 20 anys.

Ha fet 400 anys de la publicació de la segona part del Quixot i 450 anys de la fundació de la primera ciutat d'origen europeu als actuals Estats Units (ciutat de San Agustín). Fa 500 anys que va néixer Santa Teresa de Jesús.

Recordem aquest any les catàstrofes naturals patides per les persones, les matances als carrers de París, a la sala Le Bataclan, a la revista Charlie Hebdo, a Siria i a molts altres indrets sobre persones i sobre el patrimoni històric, la catàstrofe de l'avió de Germanwings, es deixa de parlar de l'ebola, els problemes al bressol de la democràcia i la Grècia d'Alexis Tsipras, l'atac i matança al museu del Bardo a Tunísia, les crues execucions sobre la humanitat d'arreu del món, les eleccions municipals i al Parlament d'Andalusia, el nen diagnosticat amb diftèria per no vacunar-lo, el Vaticà que reconeix Palestina, els EEUU on es legalitza el matrimoni homosexual a tot el país, el "corralito" de Grècia, Aylan Kurdi el nen siri de tres anys ofegat a la platja com a imatge de tots els infants morts en la seva mateixa situacio, la Cuba i els EEUU que restableixen relacions, apareix el Apple Watch i Windows 10, les eleccions al parlament de Catalunya del 27S, els eclipses i les superllunes, eleccions generals del 20D i altres assumptes que de ben segur ens hem deixat.

Aquest 2015, el bloc de Montcada i Reixac ha fet cinc anys, hem superat les 100.000 visites i hem seguit endavant amb la nostra memòria històrica i, tant és així que els articles més representatius en quant a visites han estat:

• 1870-1874 - Novetats sobre l'antiguitat del topònim de Mas Rampinyo (Part 1 i Part 2).
• Topònims del segle X, XI i XII.
• Fotografia escolar de "La Salle" de 1964.
• 1600 - Funcions de culte relacionades amb Montcada i Reixac.
• 1700 - L'ermita de Sant Martinet.
• 1939 - Col·locació de la primera pedra del monument als caiguts.
• 19xx - Mare de Déu de la Cistelleta de Reixac.
• Les postals "Punts de Vista", on per segon any consecutiu hem elaborat amb l'ajuda dels nostres col·laboradors/es dotze noves postals del nostre poble.

Avui 29 de desembre de l'any 2015, 967 anys i un dia després de ser consagrada l'església de Sant Pere de Reixac, preguem per a que l'any 2016 que ja despunta a l'horitzó esdevingui més just pels que viuen en aquest món.

Només donar-vos les gràcies a tots i totes pel vostre suport.

L'any s'acaba i amb ell volem donar-vos a conèixer el recull de postals "Punts de Vista" que hem elaborat per a vosaltres durant aquests darrers dotze mesos.

Volem donar les gràcies al col·laboradors i col·laboradores d'aquest any, ja que entre tots hem fet una bonica estampa anual del nostre poble:

• Anna Passarell.
• Cosme Oriol.
• Fidel Casajuana
• Inmaculada Fernández.
• Lourdes Ortigosa.
• Paco Soriano.
• Xavier Colomé.

A continuació us deixem les dotze postals d'aquest any 2015, que podreu consultar, juntament amb les postals d'edicions anteriors, des de la secció de "Postals Punts de Vista".

Gener 2015 - Xavier Colomé	Febrer 2015 - Inmaculada Fernández
Març 2015 - Xavier Colomé	Abril 2015 - Fidel Casajuana
Maig 2015 - Paco Soriano	Juny 2015 - Fidel Casajuana
Juliol - Xavier Colomé	Agost - Xavier Colomé
Setembre - Cosme Oriol	Octubre - Anna Passarell
Novembre - Xavier Colomé	Desembre - Lourdes Ortigosa

Ens tornem a veure l'any vinent.

Ahir dimecres dia 16 es va presentar a la seu de la Fundació Cultural Montcada (FCM), el número 31 de la revista 'Quaderns'. Tal i com avança Núria Cervera, Presidenta de la FCM, són quinze anys i mig des de que el primer número va veure la llum.

Aquest número dóna a conèixer quatre treballs de investigació relacionats amb Montcada i Reixac:

• Antoni Orihuela ens parla de la història de la fàbrica de porcellana que va fundar Mariano Buxó Ristol als anys cinquanta del segle XX i que va tallar la seva activitat als anys noranta.
• Xavier Colomé recull el testimoni de Amadeu Rovira i Boix, masover a de Can Cabanyes, que va patir, juntament amb la seva família, l'explosió del polvorí militar de Mas Duran, l'any 1950.
• Josep Bacardit ens ofereix una visió de la relació del balneari de Caldes de Boí amb el poble de Montcada, de la mà de Walter Leo Ankli, director de la fàbrica Aismalibar, on treballadors de la fàbrica hi van dedicar temps en la seva construcció i configuració.
• Ricard Ramos ens dóna a conèixer la figura del sereno, ara ja desapareguda, que durant molts anys va passejar les nits del nostre i altres pobles.

Addicionalment en Gabriel Gil ens ofereix un recull fotogràfic de la construcció de l'església de Santa Maria, al barri de Terra Nostra.

Finalment la revista aporta un article de Joan Bertan sobre els barris de Montcada, on es parla de Terra Nostra i Montcada centre, d'altra banda i addicionalment unes pàgines dedicades per Antoni Orihuela a Enric Morera, Es recorda a més l'obituari de Jordi Orihuela.

La presentació de la revista va ser acompanyada amb una xerrada de Josep Maria Vilarrubia, sobre "El com i el perquè de les figures de pessebre..."




Per a més informació cliqueu aquí,

Per a conèixer la resta de números de la revista Quaderns, cliqueu aquí.

Per a més informació sobre la Fundació Cultural Montcada, cliqueu aquí.

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

Avui parlarem de la mina que podem trobar a un dels dos camins més habituals que puja a Les Maleses. En aquest cas es tracta del camí que surt a l'esquerra de la carretera de Vallensana BV-5011 de Montcada a Badalona, en concret tot just a l'encreuament d'entrada cap al Bosc d'en Vilaró.

Podrem guiar-nos correctament tot seguint la torre de guaita forestal que pot observar-se al lluny de tal manera que l'entrada de la mina es troba mirant cap a l'hospital de Can Ruti de Badalona.





























A partir d'aquí, en Juan Carlos no va poder fer més fotos degut a que es va quedar sense bateria a la càmera digital. El camí tornava a ascendir durant uns 50 metres on calia arrossegar-se de nou. Posteriorment arribem a una altra galeria gran on es pot caminar dret, es tornava a dividir en diferents galeries i avançava força estona. En Juan Carlos va arribar a un indret on la geleria es tornava a fer petita i ja no va poder continuar, però es podia veure que en aquell punt hi havia un descens i tornava a fer-se gran.

Avui volem oferir-vos una petita targeta dels anys 30 del segle XX de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) de Montcada i Reixac. sota el paraigües de la Internacional Juvenil Comunista (IJC).

El 15 de Gener de 1936 es va constituir el Front Popular i el 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres i darreres eleccions generals de la Segona República Espanyola, donant per vencedors la coalició d'esquerres del Front Popular.

Al març d'aquell mateix any es van fusionar la "Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE)" i les "Joventuts Socialistes d'Espanya (FJS)" donant lloc a les "Joventuts Socialistes Unificades (JSU)".

Aquesta fusió d'ambdues delegacions va formalitzar-se després d'una reunió a Moscou amb la direcció de la "Internacional Juvenil Comunista (IJC)" que va ratificar les bases del que va ser la nova organització JSU.

Aquestes bases eren en l'essencial la defensa diària dels interessos de la joventut treballadora, l'educació en el marxisme-leninisme i l'internacionalisme proletari, la capacitació dels joves obrers per a enfortir i desenvolupar l'organització i lluitar en l'avantguarda de la joventut, agrupant-la contra el feixisme i per la victòria del socialisme.

Després de la guerra civil espanyola, la JSU es va veure sotmesa i perseguida, de igual manera que la resta d'organitzacions republicanes, forçant l'empresonament i afusellament dels seus membres per part del bàndol nacional, guanyador de la guerra.

A l'octubre de 1945 es va constituir a Londres la "Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD)" agrupant organitzacions juvenils de més de seixanta països.

La celebració a França del Primer Congrés de la Juventut Socialista d'Espanya va suposar l'abandó dels molts dels membres socialistes de la JSU, que va enfortir durant els anys 50 del segle XX les noves "Juventuts Socialistes d'Espanya (JSE)", l'organització juvenil del "Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)". El sector més comunista de la JSU va també anar abandonant l'organització per tal de formar part del "Partit Comunista d'Espanya (PCE)".

A l'octubre de 1961, el PCE va liquidar l'organització juvenil JSU en apostar per la reconstrucció de les seves pròpies joventuts, la "Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE)".

Avui volem recomanar-vos, com ja hem fet en altres ocasions, la visita del bloc del nostre company Fidel Casajuana, elmasrampinyo.blogspot.com

Al seu bloc trobareu informació relativa al barri de Mas Rampinyo i imatges de gran interès, com la que ens oferia la passada diada del 27S amb una bonita imatge del carrer San Ramon i una de les darreres vaqueries, Ca la Manela.

L'any s'acaba i com a ocàs d'aquest, com no podria ser d'una altra manera, us oferim una nova imatge del nostre poble en una posta de sol que va prendre fa uns dies una nova col·laboradora, la Lourdes Ortigosa.

El Turó pren els darrers rajos de llum d'aquest sol que ja no escalfa tant i deixa la vila vella de Montcada immersa en una foscor prematura.

Esperem que us agradi.

La passada setmana vàrem parlar de l'assasinat de Berenguer de Vilademuls de la mà de Guillem Ramon I de Montcada, al pla de Matabous.

Aquest pla, originalment un prat de pastura no massa allunyat dels conreus dels pagesos de la serralada marina, va tenir un paper molt rellevant per la zona on avui trobem el Pla del Coll. Va tenir l'honor de ser un centre comercial famós a tot el territori degut a que hi tenia llicència per a celebrar una fira anual "por todo lo grande".

En relació a tot això, cal saber que una de les primeres fires anuals que es van celebrar va ser la de Sant Cugat del Vallès a mitjan segle XII, tot just al costat del monertir benedictí.

Es celebrava aleshores aquesta fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. La fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers contra les seves propietats i la mateixa abadia.

No obstant l'any 1164 els monjos van donar permís a Guillem Ramon Dapifer i al seu fill Guillem de Montcada per traslladar la fira de Sant Cugat del Vallès al terme del castell de Montcada, en concret al prat de Matabous (segons un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamins Alfons I,14 , Rius Serra, Cartulario doc 1049).

Des de llavors i fins tot el segle XIII aquesta fira es va conèixer com la Fira de Montcada (nundinis Monticathani) o també la Fira de Matabous.

La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va retenir una participació en els beneficis, no obstant aviat va aconseguir compensar la pèrdua, ja que el 1173 el rei Alfons li concedia el dret a celebrar mercat setmanal a la vila o a prop seu, i a percebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.


Font: El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat. Víctor Farías Zurita

L'altre dia vaig publicar al grup de Facebook, "Tu no eres de Montcada si..." un petit relat, inspirat en l'entrevista que li van fer a Miquel Coll i Alentorn (exPresident del Parlament de Catalunya), l'any 1985 a La Vanguadia (cliqueu aquí per a llegir-la):

I certament en pocs minuts la resposta va sorgir: El Pla d'en Coll. Aquell Arquebisbe, en Berenguer de Vilademuls (originalment Abad de Sant Feliu, segons alguns autors de Girona o bé de Guíxols) va ser executat com un brau per un matador occidor de nom Guillem Ramon I de Montcada, nét del famós Gran Senescal i germà i hereu de Gastó, comte de Bearn. Aquest assasinat va consumar-se el 16 de febrer de l'any 1194.

El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n'hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.

En Berenguer va ser arquebisbe durant vint anys, des del 1174 fins el moment de ser executat per Guillem Ramon I de Montcada, que curiosament era el marit de la neboda de l'arquebisbe. Vet aquí les disputes familiars de l'època, com veieu.

El papa Calixt II, en butlla de 17 de juny del mateix any de 1194, va excomunicar l’assassí i els seus còmplices i va disposar que per a obtenir el perdó haurien d’anar humilment i en persona a sol·licitar-lo davant de la Seu Apostòlica.

Van passar uns deu mesos i va decidir exiliar-se. L'exili va durar gairebé 40 anys, retornant de nou el 1214 quan va heretar el vescomtat de Bearn del seu germà Gastó VI.

L'any vinent, al setembre del 1215, va anar a Roma a demanar l'absolució però el Papa del moment, en Inocenci III, i mitjançant la delegació del cas a tres cardenals, li van aplicar una dura pena, entre les quals se l’imposà la d’anar de croat a Terra Santa.

D'aquesta manera acaba la història de l'arquebisbe que un cop mort fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí va anar a Roma a demanar perdó. Coses medievals, diguem-ne.

Miquel Coll i Alentorn.
Fons Arquebisbat de Tarragona,
Enciclopèdia Catalana.

Aquest dijous 18 de novembre a les 19:45 tinc el privilegi de poder presentar a la seu de la Fundació Cultural una xerrada informativa sobre els topònims de Montcada i Reixac mitjançant l'ús d'un plànol de finals del segle XVIII.

Esperem poder comptar amb la vostra assistència.

Salutacions.

Detall dels portadors dels atauds travessant el pont sobre el riu Ripoll:








Els fèretres arriben al nucli urbà de Montcada:


Arribada a l'església provisional de Santa Engràcia de Montcada:






La comitiva, familiars i demés persones interessades en l'acte van traslladar-se fins el cementiri. A la següent imatge podem veure l'antic camí cap a la font pudenta, a la vora del Ripoll, tot passant el pont del ferrocarril de Sant Joan. Al fons podem distingir el Turó de Moia i també Can Bonet.

Algunes de les vídues dels assasinats de camí al cementiri:










En aquesta imatge podem veure les autoritats del moment, presidint l'entrada del cementiri de Montcada, just abans de la lectura dels noms dels afusellats:




Recordem en aquests moments aquella cita romana que diu "Bella! Horrida bella!" (Guerres!... horribles guerres!)

Si us interessa saber més sobre l'epoca de la Guerra Civil a Montcada i Reixac podeu visitar altres articles publicats en el passat, tot clicant aquí.