divendres, 19 de juliol del 2024
Avui us presentem una altra imatge on surt la Torre dels Frares (a la dreta de la fotografia, a tocar de la carretera de la Roca). La imatge està feta per damunt la carretera de Vallensana (fixeu-vos que surt en primer terme), molt probablement als anys 30 del segle XX.
Mireu totes les muntanyes treballades. La vinya era predominant en aquest endret i només quedaven quatre pins enlairats i una petita zona boscosa i de matolls al cim.
Fons: Autor desconegut.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 30),
Torre dels Frares,
Vallensana
divendres, 19 de novembre del 2021
Els cartularis medievals de Sant Cugat de Reixac recullen un conjunt d'escrits de donancions, heredats, compres i vendes entre persones, que ens donen informació rellevant de cara a entendre i ubicar antics topònims dels indrets que avui encara existeixen, o bé han desaparegut del nostre vocabulari.
El següent cas és un manuscrit del 26 de novembre de l'any 1179 on podem observar diferents topònims, dels quals només subsisteixen el de Sant Pere de Reixac i el de Vallensana.
És de gran valor saber que aquest darrer topònim, Vallensana, té més de 840 anys i, actualment, és el document més antic que he trobat on se'n parla.
Nº 264-1179-26 Nbr. - (VII Kal. Dec A. XLI 1 I Rreguante Ledoico rege Júior e).
Bernat de Riera, marit de Marquesa, ofereix á Nostre Senyor y á S. C., son fill Ramón per monjo, donant per heredat del mateix la de Tres Dos que te Ramon Geribert á Vall Cárcara, terme de Bellvehí, parroquia de S. Pere de Rexach, C. de B Confr. á Ll. ab terras de Ventejag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos. A mes lo honor de Tres Dos que confr. á Ll, ab la serra de Venteiag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos.
En aquest document veiem la cessió a Déu d'un dels fills d'un matrimoni, per tal de convertir-lo en monjo, una pràctica habitual dels fills no hereus d'un matrimoni.
Els terrenys, i molt probablement una casa, donats en heredat del fill monjo queden estrictament identificats al lloc de Tresdós.
En relació a aquest topònim, en un plànol del segle XVIII es fa referència a la Vall Tradós l'indret avui conegut com Vall Llosera, prop del Torrent de la Senyora i la Font del Tort. Però no sabem si aquest "Tres dos" és el mateix que la Vall Tradós.
Donat que al cartulari es fa referència a altres topònims, us mostrem aquest petit plànol que vam elaborar fa uns anys fruit de diferents estudis d'altres cartulari, amb l'objectiu de poder identificar l'emplaçament d'aquests altres topònims.
Al document es diu que Tresdós es troba a Vallcàrcara, terme de Bellveí, parròquia de Sant Pere de Reixac.
Amb aquesta informació, sabent que Vallcàrcara estava situat a terrenys de l'actual pla de Mas Rampinyo, i que tenim una Vall Tradós al Torrent de la Senyora, pensem que havíen dos topònims anomenats "Tres Dos", un prop de la Font del Tort i l'heretat que fa referència el document de 1179, ons l'emplaça a:
- Ll(evant) amb terres de Ventenac (EST)
- M(igjorn) amb la Serra de Vallensana (SUD)
- P(onent) amb el Puig de Cida (OEST)
- T(ramuntana) amb el Coll de Tresdós
Seguim investigant.
Font: Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Volumen
III (1901-1902). Barcelona Taule del Cartulari de S. Cugat, pàgina 409.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Bellveí,
Sant Pere de Reixac,
Segle XII (Anys 70),
Vall Llosera,
Vall Tradós,
Vallcàrcara,
Vallensana,
Ventenac
divendres, 29 d’octubre del 2021
Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.
L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.
Observem els topònims de Montcada i Reixac:
- Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
- Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
- Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
- Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
- N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
- H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
- S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).
Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Freda,
Plànols i Mapes,
Segle XVIII (Anys 10),
Toponimia,
Vallensana
divendres, 5 d’octubre del 2018
Encara que els "Boys Scouts" ens sonin a cosa americada, aquesta organització internacional i juvenil persegueix formar el jovent amb valors i responsabilitats, així com desenvolupar el seu caràcter i l'autosuficiència mitjançant la participació en un seguit d'activitats orientades a aquestes finalitats.
L'any 1931, la revista "Blanco y Negro" va publicar aquesta bonica imatge d'un lloc de muntanya a Montcada i Reixac, on podem veure zona de vinya i zona d'explotació forestal. En aquella ocasió es va realitzar una festa del Boy Scouts de Barcelona en convivència amb uns Boy Scouts anglesos que van visitar-los.
Trobem una altra imatge del mateix dia on diu "Fiesta celebrada en Moncada en honor de los exploradores británicos. Una exploradora británica imponiendo la medalla de la comunidad a uno de los exploradores de la tropa de Barcelona":
Fons: Revista Blanco y Negro, 1931.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Boy Scouts,
Segle XX (Anys 30),
Vallensana
divendres, 6 d’abril del 2018
Una nova imatge d'un Rally Paper realitzat a Montcada, el 1914.
"Rally Paper" celebrado por numerosos sportmen. Se disputaron los premios cinco amazonas y veinticinto caballeros. Foto Castellà.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Burgesia,
Rally Paper,
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 10),
Vallensana
divendres, 2 de juny del 2017
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Fàbregas,
Can Jover,
Segle XX (Anys 20),
Vallensana
divendres, 19 de maig del 2017
Les següents dos imatges pertanyen a la dècada dels anys 20 del segle XX:
Són imatges que tenen entre 85-95 anys i que ens porten a un munt de reflexions substancialment profundes.
Pensem només en fer un viatge en el temps a aquest passat, fer-los una foto amb el mòbil i ensenyar-se-la tot intentant explicar-los que estaria bé pujar-la a Facebook, per exemple.
Ara pensem en viatjar al futur, d'aquí 85-95 anys i sense cap aprenentatge previ, assimilar el que ens puguin mostrar els futurs descendents.
Sense cap mena de dubte trobarem conceptes i objectes inexplicables, ja sigui per l'avanç o inclús pel retrocés tecnològic.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Pudenta,
Pagesia,
Segle XX (Anys 20),
Vallensana
divendres, 24 de març del 2017
L'ordenament de la documentació de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ACB) manté el que s'anomena el Cartulari de la Seu de Barcelona, un compendi de quatre volums de la primera meitat del segle XIII.
Extracte d'una xilografia de la ciutat de Burgos (Theatrum Urbium). 1610
Aquest Cartulari és conegut com el "Libri Antiquitatum Sedis Barcinonensis" i en concret al segon volum "Liber II Antiquitatum" hi ha una referència inèdita que denota que la primitiva parròquia de Santa Engràcia estava propera al torrent de la Valle Vinchana (Vallensana). Ens ho diu Josep Mas, que el 1907 va escriure les "Notes Històriques del Bisbat de Barcelona":
La Canonja de Santa Creu i Santa Eularia aumentà sa propietat comprant a Eruig y a sa muller Enguncia un alou en 1064 situat al C. de B., Maresme, a vico Bitulone, parroquia de Santa Maria, y a Villa Poiano (2)
Dita propietat confrontaba a Ll. ab lo castrum Montirat, y anaba ratlla dreta fins a Mont Cat (Montgat), a M. ab les ones de Mar, anaba directament a Sant Adrià y al riu Besós. a P. ab diu riu y anaba dretament fins l'esglesia de Santa Engracia (Montcada) y al torrent de Valle Vinchana (Vallensana), y a T. ab dita Vall Vinchana anant recta linia al Castrum Lexad y a Era Bona [3]
[1] Mas i Domènech, Josep, Notes Històriques del Bisbat de Barcelona, 1907, p. 85 i 86
(2) Capella de Sant Martí de Poià (Badalona)
[3] Arxiu Catedral, Liber II Antiquitatum. N. 378
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XI (Anys 60),
Segle XX (Anys 00),
Vallensana
divendres, 13 de gener del 2017
Imatge de Can Panxa, una obra popular probablement del segle XVIII i amb un origen marcadament agrícola, va desenvolupar des de mitjans del segle XIX i fins el 1925 aproximadament lloc de trobada de caçadors on aquests finalitzaven la jornada amb un dinar a Can Panxa.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Panxa,
Segle XX (Anys 40),
Vallensana
diumenge, 1 de gener del 2017
Encetem un nou any i amb ell una nova sèrie de postals Punts de Vista, en aquesta ocasió en format 16:9.
En aquesta primera entrega, una acolorida vista de les muntanyes del passat mes d'Abril. Esperem que us agradi.
Recordeu que podeu veure la col·lecció de postals dels anys 2014, 2015 i 2016 clicant aquí,
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Punts de Vista,
Segle XXI (Anys 10),
Turó de Montcada,
Vallensana
divendres, 16 de setembre del 2016
Al número 794 de la Revista Gent Nova, del 17 de Febrer de 1917 trobem el relat d'una bonica excursió a Reixac.
Es parla de la manera d'arribar al poble des de Barcelona, de l'atracció del poble sobretot per caçadors, excursionistes i boletaires. De l'existència de certes botigues pensades per les famílies més acomodades, provinents de Barcelona, com són les adrogueries i les carnisseries.
Del gran nombre de ginesta al juny, del copatró de Reixac, l'Àngel de la Guarda, molt conegut pels badalonins ara fa cent anys. Dels goigs que segons diuen els mateixos excursionistes eren dels més pobres i mal escrits. De com van anar a prendre cafè a Can Tianet i van passar per Vallensana fins arribar a Badalona, ja de tornada.
La seva transcripció és la següent:
Nostres Excursions d'enguany
A Montcada i Reixac
1 de Juny
Amb el tranvia de les 5 h. del matí fins a Sant Adrià, i després a peu fins a Sant Andreu, atravessant el Besòs al indret de la casa anomenada "El Molinet". Som quasi a l'istiu, per`ò tan dematí l'aire de muntanya acanalat pel riu és ben frescot, però purissim. Entre xics i grans som vuit de colla i la jornada s'ens promet alegre i riallera.
Amb el tren hem arribat a Montcada; conegudissima tenim aquesta població, quina situació ens apar ben saludable, puix per tots indrets s'oviren boscos, eseent d'altra part ben aprop de la capital i ben servida per tres vies ferrades. El poble de Montcada ens atrau i ens és força simpatic. An aquestes columnes ja n'hem parlat en detall altres vegades. Als matins sempre hi havem remarcat un gros moviment de caçadors i excursionistes, boletaires (al seu temps) i amics de les fontades, lo qual prova que és un bon punt de partida per a esbarjo camperol de la gent de ciutat; i una conseqüència d'aixó, ademés sobretot de lo que hi ajuden les moltes families acomodades o riques que hi viuen tot o part de l'any, són les moltes carniceríes i adrogueríes que hi han a proporció de la grandaria del poble.
Nosaltres fem provisions i ens en anem a esmorzar a peu del Besós. Després atravessem el riu, els uns descalçats per l'aigua, els altres fent mitja hora de marrada per a passar pel pont; anem pujant cap a Reixac sense cansar-nos gaire; passém el temps cantant, rient i cullint floretes dels boscos.
Som a l'esglesia del Reixac, la situada tan pintorescament en un cap de serrat que avença cap al Vallés, desprenent-se dels turons de la Amigona i de les Maleses; la del típic campanar que tantes vegades haviem ovirat des de tot arreu; la que s'en conta amb horror a la solitut, l'assessinat de un rector per uns lladres, fa més de cinquanta anys; la que fou cremada en la guerra de 1651 i restaurada vint i cinc anys després, - aleshores depenia del convent de St. Geroni de Murtra;- la que encara conserva sis taules gótiques i el sepulcre de marbre blanc que havia guardat les despulles de Alamanda de Reixac; la que malgrat dedicada a Sant Pere, se la coneix més pel nom del seu copatró l'Angel de la Guarda, essent celeberrim per a molts badalonins el seu tradicional aplec. An aquesta esglesia hi adquirirem els "Goigs", més pobres i mal escrits dels molts que tenim coneguts; una de les posades diu textualment:
"A'ls camps de Reixach guardau
Y a las vinyas ab esment;
Cual altre fort escuder
A las persones lliurau
De morir en mal estat
Y en desgrasia del Senyor,
Doneunos Angel sagrat
Vostra defensa i favor"
Tants com n'hi han currulls de poesía i espiritualitat!
Lo que de Reixac mes ens va atraure fou el cementiri. Oh com els estimèn nosaltres aquests minúscols fossars arredoçats a un temple vetust i solitari! En realitat tampoc en élls les despulles del passat hi són tranquiles, però ells ens agraden; semblen d'una pau mes eterna; semblen més sagrats i respectats. Sempre ens ha fet un efecte rarissim que Mossen Cinto, per exemple, seia enterrat a sota Monhuic. A folgaroles hauría d'esser.... o a la Catedral!
Dinèn a mig d'un bosc; bon dinar per un día camperol; les mateixes incomoditats ens són plaentes; després ens en anem a pendre café a Can Tianet, i entrém, doncs a Vallensana. Entretant molts de nosaltres cullen ginesta; que n'hi ha, Mare de Deu, per aquells llocs! Quina grogor més viva, i quina flaire! Nosaltres evocant al gran Maragall recitem:
"La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
Es la meva enamorada
Que vé al temps de la calor!
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat."
Al caure la tarde, passant pel peu de Càl Artillé, i pujant cap a l camí de Cán Pujol, retornarem a Badalona, portant alegrança al cor, sanitat al còs i una dolça quietut a l'esperit-
Pere de Tera
De l'assasinat del rector per uns lladres, que es fa referència i que diu l'excursionista que va passar feia més de cinquanta anys (abans de 1867), només coneixem l'assasinat a Reixac del rector Josep Massó, obra d'uns lladres, però va ser al desembre del 1880, per tant ara per ara desconeixem si hi va haver un altre assasinat d'aquest tipus o bé els excursionistes quan volien dir 'fa més de cinquanta anys', volien dir exectament 'fa uns quaranta anys'. Hi ha la làpida del nínxol encara:
Goigs del Angel de la guarda. Coopatró de Reixach.
Per nostra guarda'l SenyorVos lo aquí disposatDoneunos Angel sagratVostra defensa y favor.
La Providencia DivinaQue sobre los homes vetlla,A ser amparo y estrellaDe eixa Parroquia os destina;Troba'l poble afortunat,Sempre en Vos, son mediador.
Doneu...
Vostre amor'n solicitaInmensas grasias del Cel,Y vostra custodia y çelMil desgrasias 'ns evita:Sou Protector y AdvocatDe Reixach ab gran honor
Doneu...
Abruma un tropell de malsAl home sobre la terra;Mortaldat, pesta, fam, guerra,Segueixen a los mortals:Per aixó vos hem proclamat a Vos per llibertador.
Doneu...
A'ls camps de Reixach guardauY a las vinyas ab esment:Cual altre fort escuderA las persones lliurauDe morir en mal estatY en desgrasia del Senyor
Doneu...
Un gran goig vos manifestaLa Parroquia en aquest díaQue ab fervor y alegríaVos celebra aquesta festaSou de tots ells veneratAb'l mes sencer amor.
Doneu...
Puig de tots sou veneratAb fé, constancia y amor.
Doneu...
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Alamanda de Reixac,
Can Tianet,
Goigs,
Sant Pere de Reixac,
Segle XX (Anys 10),
Vallensana
dissabte, 11 de juny del 2016
Habitualment no prestem massa atenció i de reüll tot just distingim la verda massa boscosa de l'altra banda del riu. És just saber però, que des d'aquella banda es van formar els primitius enclavaments íbers d'aquelles tribus Laietanes que van estar establertes als cims del món, a les carenes i turons més elevats de la Serralada de Marina, ara fa uns dos mil anys.
I no eren pas pocs els que hi van viure allà dalt i tampoc estaven sols, doncs a la nostra zona com a mínim hi van viure tres assentamens, el de les Maleses, el del Puig Castellar, a Santa Coloma, i el que es pensa hi va haver dalt el Turó de Montcada.
Pensem en aquell pare íber que li diu al seu fill, des de casa seva per exemple al Puig Castellar:
- Mira fill, allà al davant, a la muntanya després del riu llarg hi viu la teva cosina.
- I els tiets de lluny on paren? - Va replicar el nen.
- Doncs allà a la dreta, a la vora de la muntanya més alta que es veu. No recordes que hi vam anar un cop quan l'arbre de l'avi gran va perdre les fulles?
El castell dels Montcada va ser edificat dalt del nostre Turó, l'època medieval va iniciar-se i es preveia llarga, fosca i molt dura.
Doncs bé, en aquella època es van forjar nous topònims per a indicar els indrets més habituals i coneguts. Les aigües del "Riu Llarg" dels Laietans encara sonava per aquelles contrades però d'alguna manera ara s'anomenaven aigües del Riu Bisaucio.
Els antics poblats medievals van desaparèixer, si bé encara alguna pedra podem arribar a trobar d'aquells anys. El que no va desaparèixer va ser alguns dels seus topònims que encara avui perduren, tot i que d'altres es van perdre a la nit dels temps.
Una zona per on van caminar, conrear la terra, treballar el bosc, fent costals, agafant aigua, fent carbó i deixant-se les mans i l'esquena, va ser el que coneixem com la zona del Torrent de Can Tort o Torrent de la Senyora.
Per a situar-nos, és el torrent que voreja el camí de la Font del Tort, antigament anomenat camí de Badalona. Aquest camí, que ara fa cent anys es podia agafar venint de Montcada tot passant per la passarel·la de formigó que venia del Passeig de Rocamora i anava a la Torre dels Conills, era conegut també com Torrent de Can Güell:
Quin embolic doncs, El Torrent de la Senyora, El Torrent de Can Güell i El Torrent de Can Tort és el mateix.
Pujant pel camí arribarem a Can Tort, la font que porta el seu nom i més amunt Can Panxa. Allà ja veurem la zona de Can Taianet, Miqueló i Ortigosa, una zona del que es coneix com Vallensana. És just aquella zona que també es coneix com la Vall Llosera.
Però de Vall Llosera no trobem referències massa antigues tampoc. De fet, en un plànol de finals del segle XVIII, aquell indret s'anomena Vall Tradós, que s'arriba pel Torrent de la Senyora.
D'això podem extreure un parell de consideracions interessants:
- La primera que el Torrent de Can Tort, encara que es va conèixer com Torrent de Can Güell, per la casa que hi va haver dalt del torrent amb el mateix nom a principi de segle XX (veure el plànol de 1914), semblaria més adient anomenar-lo Torrent de la Senyora. Com a mínim és un dels topònims més antics que manté l'indret i del que encara es coneix amb aquest nom (el meu avi per exemple encara el fa servir).
- D'altra banda, el topònim de Vallensana es conserva en bon estat de salut, en tant en quant fa més de 200 anys que ja es coneixia amb aquest nom (Vall Gensana).
I la Vall Tradós? Ja ningú fa servir aquest topònim. Can Tort és el topònim més abundant a les converses de carrer. Alguns l'anomenem Vall Llosera en cercles més íntims però... Qui és l'ou i qui és la gallina? No ho sabem. Els topònims moren si no es fan servir. Molts moren amb les persones, amb les generacions de persones que el van utilitzar algun cop. El topònim pateix mutacions, canvis o simplement desapareix. Aquest és un dels casos.
En relació a aquest darrer topònim, Vall Tradós, tot passejant per la zona, amb abundància vinya a finals del XIX i principis del XX, i observant algunes restes de parets de pedra de les terrasses que es van fer per a plantar-hi els ceps, vaig adonar-me'n que la zona manté una forma de mig cercle, com un arc de mig punt.
Seguidament vaig associar-ho a la superfície exterior d'un arc o d'una volta, que justament porta el nom de extradós o trasdós.
Hi té alguna mena de relació? Ho desconeixem. No sabem la seva etimologia i de fet és buscar els tres peus al gat.
Val a dir però que de la revisió de la col·lecció de topònims que m'agrada anar ampliant, he trobat un de molt curiós, en un pergamí del segle XII, on parla que al terme de Sant Pere de Reixac hi havia un Coll de Tresdos, l'any 1180. És possible que aquest sigui un topònim associat a un motiu, un malnom de persona.
Sabent que un coll en termes muntanyecs és una depressió entre dues muntanyes i, per la ubicació al Terme de Reixac, estem davant un dels topònims més antics de Montcada i Reixac de fa més de 800 anys? No ha sabem del tot cert.
Enviat per:
XC
el
12:21
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Tort,
Coll de Tresdos,
Pasturans,
Segle XII (Anys 80),
Timinum,
Topònims,
Torrent de Can Güell,
Torrent de Can Tort,
Torrent de la Senyora,
Vall Llosera,
Vall Tradós,
Vallensana,
Ventenac
divendres, 26 de febrer del 2016
Un seguidor del nostre blog ens ha fet arribar escanejats els rebuts dels impostos que van pagar l'any 1965 pels serveis i contribucions associats amb la finca que trobem a la zona de Reixac-Vallensana.
La relació total dels pagaments dels rebuts és la següent:
- 1964 - Arbitrio sobre la Riqueza Provincial (30 ptas.)
- 1965 - Contribución Territorial – Riqueza Rústica (78,75 ptas.)
- 1965 - Impuesto para la Defensa contra las plagas del campo (1,65 ptas.)
- 1965 - Arbitrio Municipal sobre la Riqueza Rustica y Pecuaria (20 ptas.)
- 1965 - Cámara Oficial sindical Agraria de Barcelona (1,30 ptas.)
- 1965 - Contribución urbana 1er Semestre (370 ptas).
- 1965 - Contribución urbana 2º Semestre (370 ptas).
- 1965 - Arbitrio Municipal sobre la Riqueza Urbana (254,56 ptas.)
- 1965 - Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (12,50 ptas.)
- 1965 - Servicio de Guardería Rural (8 ptas.)
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 60),
Vallensana
dimarts, 1 d’abril del 2014
És dia 1 i per tant és moment de oferir-vos la postal del mes d'Abril. En aquesta ocasió, en plenitud primaveral, Inma Fernández en ofereix una bonica vista des de La Vallensana.
Perilloses coves, fonts d'aigua, un poblat?, un castell, refugis, una ermita, una torre de comunicació, valuosos i estranys minerals, històries i llegendes l'han coronat durant molt de temps. Esmicolat en petits bocins ara es manté dispers en forma de murs de formigó en molts llocs.
Mossèn Jacint Verdaguer ja ens ho recordava al seu poema "Al castell de Montcada", on un vers d'aquest ens deia:
com s’han tornat tes muralles,
tu que has vist des d’aquí el cim
com nasqué la meva pàtria.
Us recomanem escoltar la cançó dels Sangtraït, anomenada "El Bosc de Formigó".
Per a saber més: Minerals trobats al turó: http://www.mindat.org/locdetailed-55716.html
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Postals IF-XC,
Punts de Vista,
Segle XXI (Anys 10),
Turó de Montcada,
Vallensana
divendres, 6 de juliol del 2012
Avui us presentem aquesta imatge de l'Arxiu Digital de Catalunya (Arxiu de la Masia Catalana), on podem veure una vista general de la Vallensana i uns camps de conreu d'una casa. La fotografia està feta a l'any 1927.
Algú sap de quina casa es tracta? Iniciem una segona etapa de reptes estiuencs!!
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 20),
Vallensana
dissabte, 10 de setembre del 2011
Un dels edificis modernistes que trobem a la Vallensana és la Torre Valentí, tot tocant l'antiga casa de Can Filaina.
Segons un Inventari que es va fer a la Diputació de Barcelona sobre el Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Marina, Torre Can Valentí i la masia de Can Filaina, tenen el següent seguit de característiques:
- Època: Can Filaina: s. XVIII i Can Valentí s. XX.
- Autor: De Can Valentí: Josep Graner, mestre d'obres i Lluís G. Colomer i Prat, arquitecte, dirigí l'obra final. De Can Filaina, autor desconegut.
- Promotor: De Can Valentí, Agustí Valentí i Colom.
- Descripció Masia Can Filaina: Casa de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la casa hi ha dos habitatges independents. A la façana, pintada de color blanc, es distribuiexen de forma irregular diverses finestres de petites dimensions amb ampit. A la paret lateral una capelleta amb una verge i un porxo amb una heura dona ombra a la façana.
- Descripció cases d'Estiueig Can Valentí: Conjunt de cases d’estiueig edificades a principis del s. XX. S’hi accedeix per un arc fet de maó vist i rajola vidriada. La casa principal a la que s’adossa Can Filaina, és de grans dimensions i té una torre de quatre plantes, coberta a quatre vessants. La casa té planta baixa, pis i terrat Tots els murs són de maó massís i bigues de fusta amb revoltó de rajola. La sortida al pati està protegida per un porxo coronat amb boles decoratives. Dues cases més, més petites peró d’aparença similar es reparteixen per la finca.
- Dades històriques: Can Filaina pot datar del s. XVIII i els primers estadants eren pagesos ocupats en la netefa del bosc per a fer carbó. El nom de Filaina o Filaire, pot ser un derivat de la tasca de filar, que seria l’ocupació de les dones de la casa. Can Valentí fou edificada l’any 1927 pel joier de Barcelona Agustí Valentí com casa d’estiuieg i per poder disfruta de la cacera.
- Bibliografia: Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxes. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arrquitectònic Local i Ajuntament de Montcada i Reixac. Fitxa I.RR - 16
Del sobrenom dels del Can Filaina és conegut els que porten el cognom de Colomé al poble de Montcada. Qualsevol que pugui aportar qualsevol informació addicional pot fer-ho a l'apartat de comentaris.
Per altra part, he demanat al nostre amic i company Valentí Pons i Toujouse, assessor del web Pobles de Catalunya, una referència d'aquest edifici modernista tot tocant a la vora de la carretera que va cap a Badalona, per la Vallensana. En Valentí Pons, que a més publica un Bloc sobre edificis modernistes ha consolidat un seguit de dades que fan referència a aquest indret. Es tracta del següent article:
A la carretera que va de Montcada i Reixac a Badalona, “la Vallesana”, al costat de la Masia de Can Filaina (s. XVIII) Agustí Valentí, joier de Barcelona que tenia la seva casa al costat del Palau de la Música, va comprar uns terrenys per edificar la seva casa d’estiueig.La casa respon al concepte català de “torre” donat que l’element més destacat de la mateixa és la torre quadrangular lateral . Als terrenys s’accedeix per un arc ondulat en el qual, com a la casa, el maó vist es combina amb la ceràmica vidriada blava i blanca donant-li un agradable toc modernista. L’arc presenta sota la teulada una joc de maons que recorda als que solia utilitzar Bernardí Martorell.La casa presenta una estructura més pròpia del noucentisme que s’estava desenvolupant, juntament amb el racionalisme, en aquella època, el 1927, però els tocs cromàtics, el tractament de les obertures, les quals tenen una forma diferent en cada planta, les columnes helicoïdals i el trencadís de la porxada d’entrada ens permeten classificar-la com a tardomodernista.Si per la casa de Barcelona, al carrer Sant Pere més Alt cantonada amb Amadeu Vives, Valentí va requerir els serveis de l’arquitecte Antoni Millàs, en aquesta ocasió va adreçar-se al conegut mestre d’obres Josep Graner. Més endavant es construiria una altra casa al costat d’aquesta i que seria dissenyada per un altre facultatiu, l’arquitecte Lluís Gonzaga Colomer, conegut per les seves múltiples cases noucentistes.
Podeu veure algunes fotogrfies més de Torre Valentí a Pobles de Catalunya.
Agustí Valentí,també va fer algunes prospeccions mineres a la zona com la mina "Antònia" i que podeu consultar al magnífic Bloc del nostre amic Ricard Ramos i l'article sobre la "Febre de l'Or" a Montcada.
19.5.1920 Agustí Valentí Colom, veí de Barcelona, de professió joier, sol·licita permís per explotar (en total 250.000 m2) en la seva finca de la Vallensana d’una beta existent de mineral de plom i de ferro en el paratge Mas Filaina. L'explotació va durar 8 anys per la manca de pagament dels drets que tenia adquirits. Dades a tenir en compte: Alcalde de Montcada Tomàs Ricart, Governador província Severino Martínez Anido.
Enviat per:
XC
el
20:58
|
0
comentaris
Etiquetes:
Agustí Valentí Colom,
Burgesia,
Can Filaina,
Minerals,
Segle XVIII (Anys 50),
Segle XX (Anys 20),
Torre Valentí,
Vallensana
dijous, 28 de juliol del 2011
Del repte estiuenc proposat ahir, na Emma C. ens ha aportat una possible solució que passem a explicar a continuació:
Primerament, recordem la postal antiga, dels anys 00-10-20 del segle XX:
Segons l'Emma, els punts de referència estratègics són:
- La masia en primer terme i la disposició de les seves finestres i porta.
- El camí de pujada.
- Les cases de la part superior.
- El perfil de les muntanyes.
La mateixa vista, fotografiada des de Google Earth, una mica més avall, tot just tocant la masia. mostra el perfil idèntic de les muntanyes centrals, inclús un petit enfonsament d'una de les dos muntanyes centrals:
Si revisem les dos fotografies en un mateix pla, veiem les quatre muntanyes (A,B,C i D) i en concret a la muntanya C veient el petit enfonsament que hem comentat:
Una altra foto de Google Earth, on s'aprecia la casa, les muntanyes idèntiques i les construccions superiors:
Aquesta casa, des de la web de mapes de Microsoft és aquesta, i si ens fixem la ubicació de les tres finestres i la porta és la mateixa. També coincideix el pati i la orientació de la masia amb les muntanyes estudiades. Inclús les construccions paral·leles segueixen estan al mateix lloc, encara que amb alguns elements addicionals:
Inclús la xemeneia sembla avistar-se en la foto antiga a la mareixa ubicació.
La ubicació de la masia és exactament:
Estem davant un encert? Alguna nova proposta? Només falta anar-hi i veure-ho in situ....
Des de aquí gràcies per la col·laboració, Emma C.
Actualització: Correcte! És Can Panxa.
Enviat per:
XC
el
23:18
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Panxa,
Segle XX (Anys 10),
Vallensana
dimecres, 27 de juliol del 2011
Us proposo un repte estiuenc. A continuació observareu una fotografia de la zona de la Vallensana, probablement dels anys 1914 a 1918.
D'on es tracta exactament? Quina és la masia que surt fotografiada a la part inferior esquerra?
Us animo a participar-hi!
Enviat per:
XC
el
18:55
|
1 comentaris
Etiquetes:
Can Panxa,
Segle XX (Anys 10),
Vallensana
dimarts, 9 de març del 2010
Enviat per:
XC
el
16:42
|
0
comentaris
Etiquetes:
Mas Rampinyo,
Sant Pere de Reixac,
Segle XXI (Anys 10),
Vallensana
































