Blogcrowds

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell de Montcada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell de Montcada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’abril del 2026

Disposem des de fa molts anys d'una imatge digital dels ermitans de la capella del Turó de Montcada. Es tracta d'una imatge molt pobre però on perfectament es pot veure l'entrada al temple, al fons a l'esquerra.

Aprofitant les noves tecnologies hem millorat la imatge aincloent una part artística, degut a la mala qualitat de la imatge original. Esperem que us agradi.

dissabte, 13 de desembre del 2025

Avui us portem una imatge totalment inèdita del Turó de Montcada i les restes de la capella i castell.




divendres, 7 de juny del 2024

Avui us portem un parell de curiositats de col·leccionisme. Es trata de dos cromos de ja fa unes quantes dècades.

El primer és el cromo número 39 de la història d'Espanya, on veiem l'enterrament dels "germans" Montcada a Mallorca. Una col·lecció de les Xocolatas Sultana.

El segon és el cromo número 48 de l'Àlbum Universal 1 sobre "La Historia del Mundo-Castillos de España" de 1943.


Aquest segon cromo va ser il·lustrat amb una de les poques imatges que hi havia de les restes del castell a principis de segle XX, tenint en compte que el 1943, que és quan es va editar aquest àlbum de cromos aquestes restes ja no hi eren. El dibuix està basat en l'Enciclopèdia Espasa, en concret al mot "Moncada" sortia editat durant moltes dècades aquesta imatge de principis de segle XX de les restes de la capella del castell de Montcada:

Fons: Arxiu personal

dijous, 16 de maig del 2024

I de nou us volem oferir amb un altre poema dedicat al castell de Montcada, de l'autor M. Castanyé, publicat el 1868. El poema parla de Guillem Ramon de Montcada. Esperem que us agradi.


Fons: La Pubilla, semmanari català. Núm. 37 (16 febr. 1868).

dijous, 11 d’abril del 2024

Avui us volem donar a conèixer també un petit article on es parla dels origens llegendaris del Castell de Montcada, però l'any 1913, que és quan es va escriure aquest article, la capella de la Mare de Déu del castell ja havia estat bastida de nou per Enric Sagnier i ens parla d'algun detall interessant com l'escala de pujada al campanar.


 

dijous, 14 de març del 2024

Avui us tornarem a oferir un poema en català i una traducció al castellà, de l'any 1887. El poema parla de la mort del Montcada en terres de Mallorca durant la reconquesta de les Balears. És intens i molt maco. Gaudiu-lo.

 

Fons:  La España regional: Año 2, Tomo 3 (1887)

dijous, 15 de febrer del 2024

Avui us mostrem un poema de l'any 1868, quan del castell de Montcada només quedava una petita torre que s'havia reaprofitat per a fer un Telègraf Òptic militar. 

Descobrim la tristesa del seu autor en descobrir el cim del Turó de Montcada, desprovist del seu insigne castell

Als Enderrochs del castell de Moncada

   En lo bell cim d'una enesprada altura,

sa tèsta per lo temps enderrocada,

unas runas hi sé: dels de Moncada

ans lo palau; avuy la sepultura!

   Sos finestrals apar que ab greu pavura,

com los ulls d'una tèsta calsinada

ne guaytan, ab lo pler enmantellada,

de la Ciutat Comtal l'ample planura.

   Y al veure'l fum que lo vapor enfloca

pujà'ab afany fins á l'esfera blava,

l'enderroch ab dolor aixis se plany:

   - L'orgull del hom' avuy lo cel ne toca,

mes ay! Ma tèsta abans també hi tocava!...

Oh folla illusïo!...Trist desengany!... 

Joseph Roca i Roca


 

Fons: Lo Gay saber : periodich literari quinzenal fet per escriptors catalans, mallorquins y valencians: 1a època, Núm. 01 (4 març 1868)

dimecres, 6 de desembre del 2023

A la Veu de Catalunya del 25 d'Agost de 1903 surt un petit article resum de la història llegendaria de Montcada. Llegendes ja conegudes i repetides en aquest bloc, però ens presenta un detall molt important sobre la fesomia del que seria el desaparegut Castell de Montcada.

El castell de Moncada

(Encontorns de Barcelona)

Molts dels meus lectors de la ciutat,de segur que haurán pujat, una vegada al menys a la vida, en el vehí turó de Moncada, y desde'l cim hauran contemplat son panorama expléndit, casi tant com desde son vehí y company el turó de las Roquetas, al que dona la ma pera sardanejar al entorn del rialler Vallès,  formant rodona ab el Tibidabo y Sant Pere Màtir. Aquet s'encadena ab la serra de Castellbisbal; el  Montserrat allarga sa mà a Sant Llorens del Munt o del Mont, aquest a las montanyas de Gallifa que's juntan ab el Tarell y Montseny, y aquest ab las montanyas de La Roca y Montalegre. Oh quina rodona tan inmensa pera sardanejar al entorn de Sant Cugat del Vallés, Sabadell y Granollers!

Desde'l cim del Moncada la terra és un pessebre, las ciutats son vilatges, els pobles llogarets, y els  llogarets nius de formigas, ahont hi trasteja calladament la vida catalana.

Té aquet turó, de 190 metres d'altura, la forma cònica y està aislat complertament de las demés montanyas vehinas; per la part de Llevant, és d'una escabrositat extraordinària, tan extraordinària,que dirian que la pujada per aquesta és inespugnable. y si és despullada casi de vegetació en sa part superior, en cambi és riquissima en cassa major.

Té en sa falda una gran pedrera que s'explota pera engravar las carreteras de Moncada y de Sabadell. Demunt d'aquesta pedrera, y a uns dos cents passos del enrunat castell, s'hi aixecà una hermita dedicada
a la Verge, la qual avuy se venera en la parroquial de Moncada, y com és sapigut, aquesta hermita fou cremada pels francesos al fer una excursió pel Vallés, el dia 11 de juny de 1808, al objecte d'observar la posició dels Somatents.

La hermita servia de guaita als miquelets catalans, sent guardada per son hermita, qui donava la senya, als dels pobles vehins, de tots els moviments que'l francès portava a cap, valentse pels senyals d'un gros instrument de metall, semblant a una trompa. En el dia esmentat, el francès bo sospità, y en  conseqüencia li manà calar foch.

Aquesta montanya s'ha distingit sempre per l'abundor d'aigua y aquesta condició li donà son nom. Ab el verb llatí scat-ere se designa'l lloch que hi brota aigua (font), y aixís de la radical scat-ere ab el sufix "an", en el baix llatí se formà scatanus ab significació activa, y s'usà coma calificatiu de montanya, tenint d'aixó mons cat-anus, nom primitiu del turó; com se pot veure en el privilegi expedit pel  emperador a favor de Sant Cugat del Vallés, a l'any 987. Y realment, la historia confirma l'abundor d'aigua ja a la édat mitja, puig recordém haver llegit en alguna crònica d'aquell temps, sense que en  aquets moments poguém concretar, que un dels comtes de Moncada, trobantse sitiat,envià un emissari al camp enemich, fentli a saber que de comestibles ne tenia bona provisió, y d'aigua, sols ab la font més vehina del castell ne tindrian prou pera poder abeurar al doble de la cavalleria ab que comptava el   castell. Creyém que's deuria referir a la font que avuy anomeném de Mitja Costa, y també'n fa referencia'l Rey Jaume en sa Crònica, si bé deuria ésser molt més abundosa que en l'actualilal, quan diu  aixís: «El castel de Muntcada es aylal que havent alli bon bastiment, si per fàm no era, no's poría pendre per nenguna ost; quar daygua els nau prou en la costa del castell, de una font quey neix d'una part ves  tramuntana, (quey neix detras Muntcada), e nuyl hom no lals pol tolra si'l castel no'l pren».— M.C.C.C.X.L.IIII , pàg 35.

En la mateixa montanya. entre altras fonts hi há la famosa del Ferro, costejada pel bisbe de Barcelona don Gabi de Valladares y Mesía pera celebrar la cura de sos mals que experimentà ab l'us d'aigua de aquesta font la qual brotava llavors a flor de terra. També tó algun pou obert en la roca viva y d'aigua abundant y regalada.

Primitivament era senyor del castell, turó y poble de Moncada, el comte de Barcelona, don Ramon Berenguer, qui en 1137 ho donà nu feudo a Guillém Ramón, general que era, y aqui crida pera  majordomía major, premiant aixís sos serveys. D'aquí procedeix el noble casal y llinatge dels Moncadas.

Las armas de la família de Moncada son ben simbòlicas. Las forman sis pans que substituïren a las armas de Baviera de quina casa descendia. Una tradició bo explica de la següent manera:

En 1230, estant don Guillém de Moncada en la conquesta de Mallorca junt ab altres comtes, capitanejats pel de Barcelona, fallà pà, no sols al exèrcit, sinó fins a la taula reyal a excepció de la del Moncada. qui posseïa set pans; llavors el de Barcelona s'hi presentà Junt ab cent cavallers, y li digué: «Moncada, vinch a dinar ab vos, puig tinch entés que teniu pà » Tot seguit el de Moncada posa sa capa  per estovallas y mané treure'ls set pans, dels quals, donada la benedicció, diu la tradició, ne sobrà després encara pera alimentar a 150 personas.

Tingué molts feudos y senyorius en diferents punts de Catalunya. Aytona, vila que's troba en el vegueriu do Lleyda, fou, entre las primitivas concessions, una de las millors, concedida en feudo per  don Jaume I, en 1220.

Aquet noble casal, dels millors entre'ls primers de Catalunya, donà brancas a Sicilià y Fransa: a  n'aquella, ab els títuls de duchs de Montalt y prínceps de Paterna, desde Ramón Guillém de Moncada. qui va passar, ab el rey Joan Pere III d'Aragó, a la conquesta de l'isla, y a Fransa, ab els viscomtes de Bearn y comtes de Foix, després reys do Navarra, y darrerament de Fransa.

El castell de Moncada era un dels millors de Catalunya, tant per sa situació com per sa construcció, y mes encara pels braus que'l posseían y el defensaven. Hem dit al comens que la montanya és de forma cònica y inexpugnable, aislada de la vehinas. Tenia'l castell quatre baluarts de murs de gran resistència; ab uns fonaments extraordinaris, avuy encara pot veure'l curiós que visiti aquellas altiluts, que dos d'ells  estén situats a la part hont se venera a la Patrona de Catalunya; se descobreixen a flor de terra y se troban com a uns vint o trenta passos lluny del cim de la montanya; altre està casi sobre mateix de la cisterna, en la part Noroest, y del quart, quan hi vaig fer ma excursió, no'n vaig trobar rastre. Aquestas  torras eran quadrilongas, conservantse també rastres de fonaments del mur del castell, en 1897, temps  de ma darrera pujada.

En la mateixa part de Septentrió, en temps de nostres avis, s'hi aixecava un gran tros de mur enrunat, ab vuit o deu marlets y troneras que donavau indici de lo que deuria ésser el castell.

Mes, si escollém al historiador Pujades, diu: «que lo que feya més fort el castell era la cova de donya  Guilleuma, dona que fou del infant don Pere d'Aragò, senyora que donà molt que escriure al historiador per sas proesas. fets valerosos y infortunis.» Lo bó és que'n Pujades assegura que aquesta cova tenia  sortida prop del enrunat castell de Mongat, terme de Badalona, passant per Santa Coloma y Sant Adrià  de Besòs, y ens assegura haver parlat ab persona de sa confiansa complerta, quo hi havia baixat; y  després de descriure son interior, poblat de ratas pinyadas, ab la vista casi atrofiada, ens fà saber que la  tal persona arribà fins a sota de la carretera de Ribas. Aixís ho suposa, puig se sentia un terratrèmol que  deuria ésser dels carruatges y fins se llegeix en las ditas planas y que, agafant por, tornà enrera, sense  anar seguint aquell antre.

En altra ocasió llegírem, y casi asseguraríam en la mateixa crònica del propi doclor Pujadas, que en  certa època el castell de Moncada estava sitiat ja d'algún temps, y que son conte envia a buscar peix per  un de sos cortesans a la platja de Montgat, dirigintshi per la cova de donya Guilleuma; venint totseguit  pel mateix camí subterrani al castell,ben proveit de peix fresch, que fou enviat als sitiadors com a testimoni de la impossibilitat que hi havia de rendir per la fam al inexpugnable castell.

Aquesta tradició existeix referent a altres castells de Catalunya. Si consultem a la tradició, encara'n diu de més frescas y a Moncada y demés pobles del entorn no hi ha persona de certa edat que no sàpiga un  fet fantastich o no conti una rondalla o llegenda tenebrosa, imaginada o ocorreguda dintre la susdita cova, respecte a la qual es de fé pera aquella gent senzilla, que existeix la tal comunicació ab Montgat.

Aquesta cova llegendària té actualment sa obertura casi enrunada, y son interior interceptat per  pedruscall y llot. Està situada bon xich més amunt de mitja muntànya y en direcció al noroest, al indret del cementiri de Moncada

F. CLAPÉS Y CORBERA

dilluns, 30 d’octubre del 2023

El proper 3 de novembre a les 19h, a l'Auditori Municipal de Montcada presentarem un petit gran secret...



dimecres, 11 d’octubre del 2023

Avui 11 d'octubre de 2023 fa mil anys del primer document on es menciona el Castell de Montcada. Document on llegim l'11 d'Octubre de 1023 un llistat de castells '(...) et castrum Barchinona, cum castro de Montekandano (...)'

Aprofitant aquesta efemèride d'enguany, el proper 3 de novembre a les 19h us esperem a l'Auditori Municipal per tal de desvetllar un petit però gran secret...

Restes del castell de Montcada el 1827

 



divendres, 18 de febrer del 2022

Avui és un dia important. 

Després de regirar diversos arxius durant anys i tenir fins ara una idea limitada de la fesonomia del castell dels Montcada al cim del Turó, ens topem amb una novetat certament interessant, inèdita per la nostra comunitat. Recordem una mica d'història recent del castell.

El 1715, després de la Guerra de Successió, Felip V va manar l'enderroc d'antigues fortaleses i l'aprofitament dels seus murs com a pedrera per les gents del poble. 

En aquest sentit, de ben segur que algunes de les cases més antigues de Montcada estan bastides amb antigues pedres tallades del castell medieval dels Montcada.

Entre 1808 i 1814, durant la Guerra del Francès, la capella de la Mare de Déu del castell de Montcada va ser cremada.

No va ser fins el 1843 quan s'autoritza oficialment la construcció de diferents xarxes de telegrafia òptica civil per tot el territori Espanyol, inclós Catalunya. El sistema necessitava d'unes torres, amb guarnició militar per a comunicar visualment amb pals i banderes, missatges xifrats.

El coronel José Maria Mathé va ser qui va guanyar el concurs públic per a portar a terme aquest gran projecte, aprofitant el Turó de Montcada i les restes de la torre de l'homenatge de l'antic castell com a element d'alçada per a adaptar una de les torres del telègraf òptic.

El turó de Montcada quedava llavors guarnit amb una torre que comunicava cap al nord amb la torre de Buscarons, a Montornès i actualment restaurada. Cap al sud Montcada comunicava amb la torre del Turó de Sant Pere Màrtir i aquella amb la del Castell de Montjuïc, que també podem visitar.

Poc temps després es va aprofitar les restes del castell i la torre de telegrafia per a bastir una petita presó dalt el turó. Així ho trobem en una nota de Salillas que diu:

24 d'agosto del 1849 -  El Capità General comunica a l’Ajuntament de Montcada  que ha donat les ordres per a que l’Alcalde de Mollet pagui els 275 reals que li corresponen per les obres de la presó construida en el “fuerte de este punto”

La Torre de Telegrafia Òptica va estar en funcionament un parell de dècades, doncs la Telegrafia Elèctrica va substituir la tecnologia òptica, que depenia del bon temps per veure els senyals, així com torres i guarnició militar cada vuit o nou quilòmetres.

El 1857 sabem que encara estava en funcionament. Així ho recordava Víctor Balaguer a la seva "Guia de Barcelona a Tarrasa por el Ferro-Carril", en referència al Turó de Montcada:

"En lo mas alto de el se ven las ruinas del castillo que fué un tiempo mansión señorial de la noble y orgullosa familia de los Moncadas. En el dia la torre de homenage de la antigua fortaleza feudal sirve de telégrafo militar".

El 1862, cinc anys després d'aquella referència de Balaguer, el telègraf òptic d'alguna manera restava encara en funcionament, segons un plànol del Ministeri de Defensa.

El 1870, en un altre plànol del Ministeri de Defensa ja es diu "Telégrafo Militar en ruinas" (cliqueu aquí si voleu més detall).

De 1876 tenim la imatge més antiga del castell. Ara fa 146 anys que Eudald Canivell va fer uns dibuixos a llàpis de les restes del castell i de la torre òptica, el  7 d'abril de 1876. Dibuixos que es conserven a l'AHCB.

Castell de Montcada i Reixac. Dibuix final. Eudald Canivell. Fons AHCB.

 
Castell de Montcada i Reixac. Esbós. Eudald Canivell. Fons AHCB.

Al dibuix es pot observar la torre d'homenatge amb planta quadrada però pel 1876, que és quan es va fer el dibuix, recordem que aquesta part de l'edifici havia estat utilitzat com a telègraf òptic.

Per tant els dibuixos de Canivell ens mostren un castell de Montcada on el telègraf militar havia aprofitat la torre de l'homenatge, amb possibles modificacions de l'estructura de l'edifici i el seu servei havia quedat en desús. 

Aquest era un enigma fins ara. No havia constància de si l'aprofitament de la Torre de l'Homenatge de l'antic castell per a donar el servei de telegrafia òptica havia causat grans modificacions a l'estructura.

Les primeres imatges ens arriben de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan els estiuejants i excursionistes de Barcelona pujaven al cim del Turó de Montcada.

d'Entre 1895 a 1905 tenim un seguit d'imatges de les restes de la torre de l'homenatge del castell, que havia estat utilitzada per la torre de telegrafia òptica.




Diverses imatges d'estiuejants i excursionistes de Barcelona, al cim del Turó. Podem observar les restes de l'antiga torre de l'homenatge, aprofitada com a torre de telegrafia òptica.

A partir d'aquí, aquestes restes es van reaprofitar per a edificar una nova capella per la Mare de Déu del Turó de Montcada, de la mà d'Enric Sagnier. Aquesta capella, inaugurada el 1908 va caure enderrocada anys després per l'explotació cimentera de Asland.

Capella de la Mare de Déu del Turó de Montcada pels volts de 1910. Observeu la torre del campanar, reaprofitada de l'antiga torre de telegrafia òptica que a la seva vegada va reaprofitar la torre d'homenatge del castell dels Montcada.

Avui tenim una nova imatge del castell, anterior al reaprofitament de la Torre d'Homenatge com a Torre de Telegrafia Òptica i per tant, la imatge més antiga i més fidel del castell dels Montcada al cim del Turó.

A finals de 2016, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va adquirir 109 aquarel·les i dibuixos, obra d’ Adolphe Hedwige Alphonse Delamare per 54.450€. Fa només unes setmanes que es van publicar per la seva consulta i ens trobem meravellats quan obrim els ulls davant una imatge de castell de Montcada a tot color de fa gairebé 200 anys.   

Us presentem aquesta aquarel·la del Castell de Montcada realitzada el 1827

  • A la imatge es pot apreciar perfectament el mar Mediterrani amb vaixells al port de Barcelona, així com la muntanya de Montjuic.
  • La imatge s'ajusta a la perfecció als dibuixos de Canivell del 1876, però tenim el número exacte dels merlets de les torres, així com un edifici posterior, a la banda de mar que no es pot apreciar correctament.

Adolphe Hedwige Alphonse Delamare  París, 1793-1861.Col·lecció Nacional d'Art, Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, 2017. Núm de Catàleg 251788-000. Aquarel·la, tinta a ploma i llàpis de grafit sobre paper.

També podem veure una  estructura annexa al castell en forma de túnel o entrada d'una cova. Aquesta era l'antiga "Cova Encantada", de la qual el 1917 encara existia i conservem una imatge publicada a una revista.

A la part posterior de l'aquarel·la del castell de Montcada trobem una petita sorpresa addicional, doncs podem veure un traç d'un castell sense finalitzar que obre les portes de futures investigacions.

Ara per ara l'identifiquem com l'esbós d'una altra edificació, reaprofitant el paper.

D'altra banda, la col·leció també inclou un dibuix a grafit del mateix autor, on podem observar el Castell des d'una altra perspectiva, en un dibuix datat el 8 de juny de 1827.

 Adolphe Hedwige Alphonse Delamare París, 1793-1861. Divendres 8 de juny de 1827. 251787-000 Llapis grafit i tinta a la ploma sobre paper.


Xavier Colomé

divendres, 3 de desembre del 2021

Aquesta inèdita fotografia ens mostra les restes del castell dels Montcada, en el que es pensa són les runes de la primitiva capella de la Mare de Déu del Turó.



divendres, 17 de setembre del 2021

La següent imatge és força desconeguda. Per la fesonomia de l'estructura de la capella, amb la volta acabada i la teulada finalitzada amb els elements ornamentals i el parallamps, l'aproximem pels volts de l'any 1911.

L'obra, d'Enric Sagnierm va aprofitar les restes d'una antiga estructura del castell dels Montcada, on havia una primitiva ermita de la Mare de Déu i cremada pels francesos el 1808, durant la Guerra de la Independència Espanyola.

A la imatge veiem una de les parets de la torre que habitualment no es van fotografiar a les postals de l'època, doncs pertany a l'antiga torre i no es va enlluir amb arremolinat de ciment.

Estructura de l'antiga capella de la Mare de Déu del Turó del castell de Montcada, abans de la transformació d'Enric Sagnier. 
Imatge de finals del segle XIX.

També veiem una placa, segurament commemorativa de l'entronització de la Mare de Déu, el 1908, un segle després de la destrucció de l'antiga ermita, per part de les tropes de Napoleó.

D'altra banda, al fons a la dreta veiem unes finestres que pertanyen a l'habitatge que havia pels ermitans que cuidaven del temple i els seus encontorns.

Fixem-nos tam bé al pinacle central de la torre. Es pot veure una creu llatina feta de pedretes enganxades a cada una de les cares del pinacle, també visible a la següent imatge de 1908.


 

divendres, 18 de juny del 2021

A les 23 h del 8 de juliol de 1893 uns 18 o 20 excursionistes van sortir de Barcelona, cap al turó de Montcada.


 Fons: Revista "Metralla", 21 de febrer de 1908. Núm 054

dissabte, 16 de desembre del 2017

Aquest passat dijous 14 de desembre vam estrenar revista Quaderns, num. 35 a la Fundació Cultural Montcada.


Un dels articles d'investigació, fruit de Josep Bacardit ens explica el lligam que Montcada i Reixac té amb la vila d'Orthez, a França, on trobem el Chateau du Moncade, les restes d'un castell medieval que els historiadors vinculen directament amb el castell que hi va haver dalt del Turó de Montcada i Reixac, en tant en quant el d'Orthez es va bastir a imatge i semblança del de Montcada.

Adjuntem el reportatge que es va emetre durant la presentació de Quaderns sobre aquest meravellós castell d'Orthez. Esperem que us agradi.


divendres, 8 de desembre del 2017

Considerem el següent gravat amb relatiu interès, doncs trobem el castell de Montcada, en el que entenem és el cim del nostre Turó.

Diem relatiu interès doncs, la representació del castell probablement és fruit de la imaginació del gravador de l'obra i, per tant no podem atribuïr-lo a cap realitat tangible del desaparescut castell dels Montcada.


El gravat mostra un setge al castell de Montcada, amb el títol "Cerco a Moncada", un gravat trobat en un dels quatre volums de "Glorias Españolas" de l'autor Carlos Mendoza, el 1890.

L'autor del gravat és Joan Serra Pausas, un dibuixant i gravador barceloní de gran rellevància al darrer terç del segle XIX.

Si us interessa saber les darreres dades sobre com era el castell de Montcada que va coronar el nostre Turó, consulteu la revista "Quaderns", número 35 d'aquest mes de desembre. La revista es presentarà a la Fundació Cultural Montcada (Carrer Major 47) el proper dijous 14 de Desembre a les 19:00.

dimarts, 15 d’agost del 2017

El 1857, Víctor Balaguer va publicar un seguit de llibres dedicats a explicar els pobles vistos des del ferrocarril.

Al seu pas per Montcada i Reixac ara fa 160 anys, Balaguer ens descriu la població com a senzilla i pobre però amb un gran passat històric pel fet de mantenir el castell dels Montcada.

En aquells moments encara hi havia algunes restes del castell, sobretot la torre del homenatge que va ser aprofitada per a bastir la torre de telegrafia òptica uns anys enrera.

Ens parla de la magnífica muntanya, el nostre turó, i de les aigües que brollen a la Font del Ferro, així com de les del rec comtal. Ens parlarà també de Santa Engràcia i de la verge del turó de Montcada. Tot un gran viatge en tren de l'època.

Veiem doncs què va escriure Víctor Balaguer sobre Montcada i Reixac.



(...) ¿Veis esa montaña á la cual sube y en la cual penetra el ferro-carril de que acabo de hablaros? Observad su colina de rápida pendiente, observad su pico que se levanta en forma de cono, descollando entre las demas de la cordillera que cierra el anfiteatro el llano de Barcelona. Es la famosa montaña  de Moncada, que se alza, centinela vigilante y eterno posado en el lindero del Vallés, como para observar indistintamente este llano y el de Barcelona.

En lo mas alto de ell se ven las ruinas del castillo que fué un tiempo mansion señorial de la noble y orgullosa familia de los Moncadas. En el dia la torre de homenage de la antigua fortaleza feudal sirve de telégrafo militar.

Continua lo bello del paisage. Atravesamos una huerta de frutales.

Estamos ya en Moncada.

Moncada. Hé aquí una pobre y sencilla poblacion compuesta casi únicamente de esa hilera de casas ante la cual nos hemos parado, y sin embargo hay que decir no poco de este lugar. Muchas vilas hay que no tienen un pasado como el suyo. Verdad es también que su historia consiste en la de su castillo.

Este lugar se halla al pié de la montaña como si en ella buscara su protector apoyo, y esa montaña, prescindiendo aun de su muy parte histórica, es famolsa por sus aguas de hierro primero y luego por su mina que es la que abastece de aguas á la capital.

Ocupémonos de unas y otras.

En lo antiguo Barcelona no tenia mas agua que la de la acequia Condal y Read de que hemos hablado. En el dia tiene un manantial que procede de las montañas del N. O. y que fué descubierto á mediados del siglo XIV por el ciudadano Jaime Fivaller, ascendiente del ilustre y esclarecido conceller de este nombre, y otro que procede de la mina de Moncada. Antes de tener este, que solo data de principios de este siglo, contaba con el citado de las montañas del N.O y el caudal de la acequia, que no era siempre seguro, y que tenía el grave inconveniente de ir descubierto hasya el pié de las murallas, pudiendo así fácilmente ser basterdeado con materias estrañas nocivas á la salud pública. Para remediar este mal, el capitan general de Cataluña, Sr. marqués de Campo Sagrado, consiguió que el rey concediera 1400 plumas de agua del manantial de Montcada, con faultad al Ayuntamiento de beneficiar hasya 500 de ellas para  con su producto costear los castos de su conducción á la capital.

El 7 de enero de 1825 pasó el general al punto de Moncada de donde denia tomar orígen el acueducto, y puso la primera piedra de este. Empezáronse los trabajos y continuaron con toda la actividad y porfia que caracteriza á los catalanes, y en poco mas de un año quedó terminado el acueducto, todo de mampostería, abovedado, largo de 10000 varas, alto de 1 y ancho de 2.

Vamos ahora á las aguas gerruginosas, ó sea á las de la Font del ferro, como las llaman los naturales.
Un recodo de la montaña impide que desde la carretera se descubra el lugar de esta fuente, que fué costeada por el Ilmo. Sr. Obispo de Barcelona D. Gavino de Valladares y Mesia, el año 1792, con motivo de haberle aquellas aguas curado de cierta antigua dolencia que padecia. Antes de esta circunstancia, el agua se abria paso por varias partes, siendo muy dificil encontrar la peña de donde brotaba. El agua brota cristalina del caño, cuya parte interior aparece cubierta de un ocre de color entre rojo y amarillo. Su sabor no es nada ingrato, pero deja conocer la presencia del hierro por el gusto de tinta que tiene. Cien libras de esta agua minera, segun el análisis y dictámen de sabios facultativos, contienen:

Sulfato de sota. . 336 gramos
Sulfato de cal.  . 24
Hierro..  .  .   . 130
Acido carbónico .. 5 pulgadas cúbicas por libra.

El hierro está combinado con el ácido carbónico formando un carbonato de hierro.
Para comodidad de los muchos dolientes que no solo de la capital sino tambien de diversos puntos del Principado acuden, se construyó recientemente una elegante hospedería en un punto delicioso del monte, al pié del cual empalma con la líne adel Norte el ferro-carril que hoy va á Tarrasa y que un dia debe ponernos en comunicacion con Madrid.

La iglesia parroquial de este lugar es de fundacion antiquísima y en el año 1381 fué trasladada al sitio que hoy ocupa donde se alzaba entonces una sencilla y modesta ermita, Se denomina de Santa Engracia ó de Gracias, fué dependiente del monasterio de Gerónimos de la Murtra, permutada despues por la parroquia de Reixac, y constituida últimamente aneja de la de los santos Acisclo y Victoria de las Feixas.

Venérase en esta iglesia la imágen de la Virgende Moncada que antiguamente estaba en la capilla del castillo, y que, segun los cronistas Pujades y Feliu, fué fallada en la famosa cueva cuya boca existe aun junto á las ruinas de la morada feudal de los Moncadas, cueva que se supone atraviesa, siempre por debajo de tierra, una basta estension de territorio yendo á desembocar en la misma playa del mar muy cerca de Montgat. De las tradiciones de esta cueva y de las del castillo me hago cargo detallada y minuciosamente en mi otro Guia de Barcelona á Terrasa. Por lo que hace á la Virgen de Moncada es una sencilla imágen de barro de cinco palmos de alto.

Nada mas de particula ofrece este pueblo. Sigamos adelante y lanzémonos de nuevo á devorar el espacio en alas de ese mónstruo que rasga el aire como las nuves el rayo. Nos espera el Vallés con sus rientes comarcas y sus históricos recuerdos.



Font: Guia de Barcelona á Tarrasa por el ferro-carril. Víctor Balaguer. 1857

dilluns, 7 d’agost del 2017

Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928) va ser un dibuixant i tipògraf català que, durant el darrer terç del segle XIX, va visitar en diverses ocasions Montcada i Reixac en un conjunt d'expedicions científiques i culturals de l'anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques, de la que Canivell va ser fundador el 1876.

Una de les excursions més conegudes que va realitzar al nostre poble i que va documentar amb bona precisió el 1878, va ser a la Parròquia de Sant Pere de Reixac.

En aquella excursió es van meravellar de la masia de Can Fontanet (avui Restaurant Reixac) i de les seves finestres gòtiques, així com dels origens romànics de Reixac, tot precisant l'existència d'algunes pintures que hi havia a alguns dels altars laterals i de les parts de l'antic retaule, que per cert, avui dia en poder del Museu Diocesà de Barcelona.

Canivell també parla de l'antic sepulcre del segle XIV d'Alamanda de Reixac, que llavors estava al costat de l'escala del cor de Reixac i que van atrevir-se a obrir, observant dos cranis al seu interior.

Pau Febrés Yll, contemporani de Canivell va arribar a dibuixar una bonica estampa de Sant Pere de Reixac, el 1898, que ens dóna una visió gràfica de l'indret en aquells darrers anys del segle XIX.

Composició realitzada per Pau Febrés el 1898, on podem veure la torre del campanar de l'església de Reixac, una parella de guàrdies civil que caminen darrera de dos homes. A l'altra banda un home amb barretina que recolza una pala a l'esquena, un nen, una ovella i un gos.

Ja finalitzant aquella excursió, l'autor ens parla d'un artefacte allotjat en un dels finestrals de l'església de Reixac que s'utilitzava per a tocar les campanes des de la rectoria, que no sabem si mantenia cert automatisme, però que defineixen com "curios en extrem, y á ben segur deu esser enginy d' algún rector d' aquella iglesia".

Un cop feta aquesta prospecció a Reixac es van dirigir dalt el Turó de Montcada a investigar l'antiga Cova de Na Guilleuma, endinsant-se fins que la temeritat superava el sentit comú. La visita al turó va finalitzar amb la troballa d'una bala de pedrer (una espècie de morter que tirava boles de pedra).

Podeu consultar el detall de l'excursió clicant aquí.

Durant aquelles visites, Eudald Canivell va realitzar dos dibuixos que ens aporten informació rellevant sobre la fisonomia del castell de Montcada, malgrat aquest va ser enderrocat gairebé en la seva totalitat pels fets de la Guerra de Successió el 1714 i la Guerra del Francès el 1808.

Encara i així, durant el darrer terç del segle XIX i coincidint amb l'existència del telègraf òptic que hi va haver dalt el turó, Eudald va realitzar els següents dibuixos del que quedava del castell dels Montcades. En concret, sabem que un dels dos dibuixos es va fer el 7 d'abril de 1876.

 Ruines del castell de Montcada al cim del turó. Eudald Canivell. Fons AHCB.


7 d'Abril de 1876, Ruines de la Torre de l'Homenatge del Castell de Montcada. Eudald Canivell. AHCB.

La descripció que fa l'AHCB dels dibuixos, descrites al peu de cada imatge, ens dóna una visió gràfica i inicial del que quedava el 1876, un contrast amb les primeres fotografies, realitzades anys després del mateix indret:


Val a dir que la primera noticia de l'existència del castell dels Montcada la tenim ja l'any 1023 i, només queda esperar que en un futur tinguem l'ocasió de poder gaudir d'una imatge de l'esplendor del castell des Montcades que va coronar el nostre estimat Turó.


Un castell impugnable, tant és així que el 1223 els Montcada van resistir l'atac de l'exèrcit reial comandat per Jaume I, disputa motivada per un falcó, que després de tres mesos de setge va retirar-se. Aquest fet va donar peu a diverses llegendes sobre les cavitats i coves del turó.

Fons: Fundació Cultural Montcada, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

dimarts, 19 de juliol del 2016

Una de les làmines del llibre "La llegenda de Guillem Ramon de Montcada" de Miquel Coll i Alentorn, recull el dibuix d'un dels castells dels Montcada


Si no vaig errat, el text superior, sembla que hi diu el següent:

Translatum testum receptorum per Philippum dulceti jurisperitum viri ex comissione sibi facta per dictum Regem super potestate Castri di vicol

El "castrum de Vicol" és conegut també com el de Viculi i Viculum, és a dir, el castell dels Montcada a Vic. El document és un trasllat (còpia) sobre un testament davant el notari (jurisperitum) de nom Philippum i sembla que van dibuixar l'immoble subjecte a testament (el castell de Vic).

L'amic Ricard Ramos va trobar també un altre dibuix d'un castell dels Montcada en una publicació de Victor Balaguer sobre el castell de Montcada



Encara que amb tota probabilitat és un dibuix fruit d'una recreació inventiva, pot ser de interès per a futures investigacions sobre la fisonomia del castell de Montcada i Reixac.

Val a dir també que Victor Balaguer va arribar a escriure algun detall sobre la Cova de na Guilleuma, ubicada dalt el turó i propera al lloc on hi havia el castell. Això ens fa pensar que probablement Victor Balaguer va visitar la zona.

El mateix Balaguer ens diu a la seva història dels Montcada el següent:

(...) más tarde, un Montcada se enlazaba con una hija del rey de la Corona de Aragón, Pedro el Católico, otro tomaba por esposa a la vizcondesa del Bearn, emparentando así con dos razas de soberanos.
Es refereix a Guillem de Moncada [c. 1120 - 1172] i Maria I de Bearne [Gabarret], vescomtessa de Bearne [? - 1186]. D'aquella manera la dinatia dels vescomtes de Bearn, fins llavors subjecte al llinatge dels Gabarrets passa a ser dinastia Montcada.

El llinatge dels Montcada a Bearn va encetar llavors i d'aquell matrimoni va néixer en Gastó VI de Bearne i Montcada (1173-1214) que va hertar com a vescomte de Bearn,

El llinatge de vescomptes segueix amb el fill d'aquest darrer, en Guillem I de Bearn i Montcada (vescompte entre 1214–1224) i d'ell va néixer el futur vescompte Guillem II (vescompte entre 1224–1229). Anys més tard, el fill d'aquest darrer va heretar el títol com a Gastó VII (vescompte entre 1229–1290)

Hi ha alguna referència on es diu que el castell dels Montcada a Bearn, antic estat soberà actualment pertanyent a la República Francesa, va ser edificat a ulls i semblança de l'antic Castell de Montcada i Reixac.

El castell de Orthez de Moncade, a França. Orthez va ser capital de Bearn.

Aquest castell de Bearn va ser edificat el 1242 per aquest darrer vescompte de la dinastia dels Montcada, en Gastó VII de Bearn i Montcada.

A partir de llavors, el llinatge dels Bearn canvia de nom i passa a ser dinastia Foix-Bearn, doncs Margarita de Montcada es va casar amb Roger Bernard III de Foix (vescomptes entre 1290 i 1302).

Després de diversos vescomptes de Foix-Bearn i més tard de la dinastia Grailly, el vescomtat va passar a la corona de Navarra i el 1620 va passar a la corona de França.


divendres, 17 de juliol del 2015

Representació d'un castell sobre un turó.

El 14 de Setembre de 1401, Nicolau Saví, el guarda del Castell de Montcada, presta jurament en mà dels Consellers de la Ciutat de Barcelona de "fer continua habitació ab sa familia en dit castell, y de fer bona guarda ab salari de 15 lliures l'any".


Fons: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Publicat per acort del Ajuntament Constitucional e inciat per regidors Francesch Carreras y Candi y Bartomeu Gunyalons y Bou. 1914.



Missatges més antics Inici