divendres, 10 de setembre del 2021
La següent fotografia, realitzada per l'amic Fidel Casajuana, ens mostra dos cases a la cantonada de l'Avinguda Catalunya amb carrer Sant Ignasi de Mas Rampinyo. La imatge es va fer a finals dels anys 80 del segle XX.
Eren dos cases de lloguer emplaçades a una de les cantonades del tancat de Can Casetes. Dins el tancat la familia tenia un hort, els estris, eines i la maquinària agrícola. Personalment m'agrada aquesta foto, doncs podem explicar una petita història familiar.
El fet és que, en formar-se el veïnat de Mas Rampinyo, els meus rebesavis paterns (Can Filaina) van baixar de la Serralada de Marina, on estaven assentats familiarment des de l'any 1730 aproximadament, establint-se a la plana de Reixac del Mas Rampinyo pels volts del darrer terç del segle XIX. El fet curiós és que van viure en una d'aquestes cases. Un dels seus fills, el meu besavi, va adquirir un terreny al veïnat i, el 1917, va construir la casa familiar actual.
Desconec si els de Can Casetes i els de Can Filaina estaven emparentats, doncs les dos cases comparteixen el cognom Colomé a les seves branques familiars. Podria ser un argument pel qual els meus rebesaris van estar de lloguer allà? Sincerament ho desconec.
A principis dels anys 90 al tancat de Can Casetes es van edificar un seguit de cases unifamiliars, però encara va perdurar l'antiga casa de la cantonada durant uns anys. Finalment la casa va ser enderrocada i es va edificar una de nova amb una fesonomia diferent a les anteriors.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Casetes,
Can Filaina,
Genealogia,
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 80)
dissabte, 9 de novembre del 2013
El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.
El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de
Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los
P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos
los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la
provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de
1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados
de los ynteresados para la formación de dicho Plano".
A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:
"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos
de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante
toponimia. Explicación con clave alfabética.
Relieve representado por sombreado.
Plano
realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig
Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra,
para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet.
Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del
rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha,
precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se
explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación
del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su
parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al
actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".
Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."
Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:
Edificis
- Donadeu (masia encara existent)
- Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)
- Presas (segurament l'actual Can Peces)
- Rexach (Sant Pere de Reixac)
- Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)
- Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)
- Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet)
- Marquez de Móia (ara Can Moià)
- Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)
- Torre dels Frares (masia encara existent)
- Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares)
- Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)
- Franch (masia encara existent)
- Tiraina (ara Can Filaina)
- Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Cabreta (ara potser Can Ballester)
- Carbonell (ara Can Masoliver)
- Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Riera (ara Can Riera)
- Rey (ara Cal Rey)
- Roca (ara Can Roca)
- Ribas (ara potser Can Rata)
- Olaguer (ara Ca l'Oleguer)
- Pelat (ara Can Pelat)
- Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)
- Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)
- Dicho Geperut (ara Can Geperut)
- Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)
- Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)
- Vestigios de Galtego (restes desaparegudes)
- San Onofre (ermita ben conservada)
- San Clemente (ermita ben conservada)
- Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)
- Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.
Topònims
- Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).
- Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)
- Vall Tradós (ara Vall-llosera)
- Vall Gensana (ara Vallençana)
- Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)
- Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
- Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
- [Camino] de Martorellas
- [Camino] de ir a Montalegre
- Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
- Camino (sota el Puig Castellar)
- Senda (surt del Coll de Lliçà)
Altres
- Lugar de un fita caida
- Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
- Punto de la mina
- Casita antiguamente de mina
- Casiya nueva
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.
Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com
Enviat per:
XC
el
17:35
|
1 comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Can Donadeu,
Can Filaina,
Can Toi,
Mapes,
Reixac,
Segle XVIII (Anys 80),
Torre dels Frares
dissabte, 10 de setembre del 2011
Un dels edificis modernistes que trobem a la Vallensana és la Torre Valentí, tot tocant l'antiga casa de Can Filaina.
Segons un Inventari que es va fer a la Diputació de Barcelona sobre el Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Marina, Torre Can Valentí i la masia de Can Filaina, tenen el següent seguit de característiques:
- Època: Can Filaina: s. XVIII i Can Valentí s. XX.
- Autor: De Can Valentí: Josep Graner, mestre d'obres i Lluís G. Colomer i Prat, arquitecte, dirigí l'obra final. De Can Filaina, autor desconegut.
- Promotor: De Can Valentí, Agustí Valentí i Colom.
- Descripció Masia Can Filaina: Casa de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la casa hi ha dos habitatges independents. A la façana, pintada de color blanc, es distribuiexen de forma irregular diverses finestres de petites dimensions amb ampit. A la paret lateral una capelleta amb una verge i un porxo amb una heura dona ombra a la façana.
- Descripció cases d'Estiueig Can Valentí: Conjunt de cases d’estiueig edificades a principis del s. XX. S’hi accedeix per un arc fet de maó vist i rajola vidriada. La casa principal a la que s’adossa Can Filaina, és de grans dimensions i té una torre de quatre plantes, coberta a quatre vessants. La casa té planta baixa, pis i terrat Tots els murs són de maó massís i bigues de fusta amb revoltó de rajola. La sortida al pati està protegida per un porxo coronat amb boles decoratives. Dues cases més, més petites peró d’aparença similar es reparteixen per la finca.
- Dades històriques: Can Filaina pot datar del s. XVIII i els primers estadants eren pagesos ocupats en la netefa del bosc per a fer carbó. El nom de Filaina o Filaire, pot ser un derivat de la tasca de filar, que seria l’ocupació de les dones de la casa. Can Valentí fou edificada l’any 1927 pel joier de Barcelona Agustí Valentí com casa d’estiuieg i per poder disfruta de la cacera.
- Bibliografia: Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxes. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arrquitectònic Local i Ajuntament de Montcada i Reixac. Fitxa I.RR - 16
Del sobrenom dels del Can Filaina és conegut els que porten el cognom de Colomé al poble de Montcada. Qualsevol que pugui aportar qualsevol informació addicional pot fer-ho a l'apartat de comentaris.
Per altra part, he demanat al nostre amic i company Valentí Pons i Toujouse, assessor del web Pobles de Catalunya, una referència d'aquest edifici modernista tot tocant a la vora de la carretera que va cap a Badalona, per la Vallensana. En Valentí Pons, que a més publica un Bloc sobre edificis modernistes ha consolidat un seguit de dades que fan referència a aquest indret. Es tracta del següent article:
A la carretera que va de Montcada i Reixac a Badalona, “la Vallesana”, al costat de la Masia de Can Filaina (s. XVIII) Agustí Valentí, joier de Barcelona que tenia la seva casa al costat del Palau de la Música, va comprar uns terrenys per edificar la seva casa d’estiueig.La casa respon al concepte català de “torre” donat que l’element més destacat de la mateixa és la torre quadrangular lateral . Als terrenys s’accedeix per un arc ondulat en el qual, com a la casa, el maó vist es combina amb la ceràmica vidriada blava i blanca donant-li un agradable toc modernista. L’arc presenta sota la teulada una joc de maons que recorda als que solia utilitzar Bernardí Martorell.La casa presenta una estructura més pròpia del noucentisme que s’estava desenvolupant, juntament amb el racionalisme, en aquella època, el 1927, però els tocs cromàtics, el tractament de les obertures, les quals tenen una forma diferent en cada planta, les columnes helicoïdals i el trencadís de la porxada d’entrada ens permeten classificar-la com a tardomodernista.Si per la casa de Barcelona, al carrer Sant Pere més Alt cantonada amb Amadeu Vives, Valentí va requerir els serveis de l’arquitecte Antoni Millàs, en aquesta ocasió va adreçar-se al conegut mestre d’obres Josep Graner. Més endavant es construiria una altra casa al costat d’aquesta i que seria dissenyada per un altre facultatiu, l’arquitecte Lluís Gonzaga Colomer, conegut per les seves múltiples cases noucentistes.
Podeu veure algunes fotogrfies més de Torre Valentí a Pobles de Catalunya.
Agustí Valentí,també va fer algunes prospeccions mineres a la zona com la mina "Antònia" i que podeu consultar al magnífic Bloc del nostre amic Ricard Ramos i l'article sobre la "Febre de l'Or" a Montcada.
19.5.1920 Agustí Valentí Colom, veí de Barcelona, de professió joier, sol·licita permís per explotar (en total 250.000 m2) en la seva finca de la Vallensana d’una beta existent de mineral de plom i de ferro en el paratge Mas Filaina. L'explotació va durar 8 anys per la manca de pagament dels drets que tenia adquirits. Dades a tenir en compte: Alcalde de Montcada Tomàs Ricart, Governador província Severino Martínez Anido.
Enviat per:
XC
el
20:58
|
0
comentaris
Etiquetes:
Agustí Valentí Colom,
Burgesia,
Can Filaina,
Minerals,
Segle XVIII (Anys 50),
Segle XX (Anys 20),
Torre Valentí,
Vallensana



