Montcada i Reixac

Avui volem compartir amb vosaltres un parell d'imatges de l'amic Fidel Casajuana. Unes fotografies realitzades pels volts de l'any 1997.

A finals del segle XX, un cop abandonades les instal·lacions militars, els antics polvorins van servir per a donar acollida a un grup de joves (Kolektiu Gos Blanc) que van ocupar alguns dels edificis militars, entre ells, diversos barracons i la casa dels oficials de Mas Duran.

Aquesta és una de les entrades del polvorí, la que just dona a l'actual llacuna de Mas Duran. A l'esquerra de la imatge havia una torre de vigilància realitzada amb totxo, que va ser enderrocada, juntament amb la resta d'edificis del polvorí, un cop els joves van ser desallotjats per la guàrdia civil:

El camí que portava a aquesta porta d'accés era el que veiem a continuació. Al fons a la dreta l'antic parc infantil del Gurugú. Un parc de dimensions més que considerables que estava molt bé pels més petits. A l'esquerra, darrera del talús de terra estava la llacuna, que avui encara conservem.

Aquesta llacuna va sorgir de l'extracció mecànica d'àrids per a la fabricació de maons i totxos d'argila. Avui dia és una petita reserva natural on diverses aus i alguns amfibis conviuen en relativa tranquilitat.

Fa més d'11 anys i lluny queda aquell 2010, quan aquest humil bloc va decidir engegar-se i donar a conèixer algunes imatges i històries de Montcada i Reixac que d'una manera o una altra necessitaven compartir-se a travès d'algun medi electrònic.

Juntament amb el bloc del nostre estimat Ricard Ramos (DEP), inaugurat un parell d'anys abans, aquests mitjans de divulgació històrica esdevenen des de llavors el focus d'un seguit de persones interessades en el passat del nostre poble.

Aquests dies el bloc ha assolit les 400.000 visites úniques i és una fita important doncs ens fa veure que el bloc encara manté l'interès dels seus seguidors, que el visiten unes 35.000 / 40.000 vegades cada any. 

Aquestes 3.000 visites mensuals són un petit alè per a seguir endavant.

Gràcies.

 La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.

Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021

  

L'entrada al barri a finals del segle XIX i principis del XX ja estava malmesa. Havia començat a perdre el refugi de teules de l'entrada.

---

1915 :: 1999 :: 2021

 

A la imatge de 1915 no podem apreciar si la nau del nord-est, a l'esquerra de la foto, encara estava en peus. Sí que mantenia la paret amb teules d'una possible teulada, però bé podria estar en la mateixa situació que a la foto de 1999, on la paret i les teules també són visibles, incloent les mateixes humitats. Des de 1999 a 2021 aquest mur ha colapsat.

D'altra banda, de 1999 a 2021 observem que algunes teules de la façana principal i interior del pati s'han trencat i han començat a abocar aigua de pluja sobre la paret, deixant el rastre fosc que observem actualment. 

 

A les darreres dècades el pati ha estat emplenat de terra, molt probablement per a bastir algun hort.

A l'illa de cases conegudes com "El Quiosc" de Mas Rampinyo, just entre la via del ferrocarril de Sant Joan i l'antiga carretera de Ribes, trobem tres curioses cases amb idèntica fesonomia, actualment dos d'elles pintades d'un color verd clar. Les cases, al carrer Carrerada, números 48, 50 i 52, són conegudes com les Cases Bolet.

Segons l'Inventari del Patrimoni de Montcada i Reixac, editat el 1999, aquestes modestes cases, van ser encarregades per Maria Bolet i Ràfols l'any 1925 a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 1877 - La Garriga 1937),  conegut per notables obres al Vallès Oriental. Com a curiositat, va ser l'arquitecte del teatre "El Molino" de el Paral·lel de Barcelona.