Montcada i Reixac

Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.

L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.

Observem els topònims de Montcada i Reixac:

• Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
  
• Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
• Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
  
• Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
  
• N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
• H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
• S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).
  

Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.

 La Salle va organitzar el Concert de Nadal l'any 1985, un espectacle inaugurat el 1974.

El concert, interpretat a l'església de Santa Engràcia, va estar a càrrec de la Coral de Sant Jordi, va estar organitzat en dos actes amb deu peces cada un.

Fons: CEC.

El 2006 el fotògraf Jordi Contijoch Boada va realitzar unes boniques estampes de l'interior de la Parròquia de Sant Pere de Reixac. 

Són realment magnífiques i ens permet observar els detalls i l'estructura interna del temple

Fons: Calaix. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 La següent imatge pertany a una antiga postal de Montcada i Reixac, catalogada a mitjans dels anys 70.

A la imatge es veu estacionat en primer terme un Renault Gordini, un Seat 124 de primera generació, un Renault 4, un Citroën Ami i un Renault 8. Al fons puja el que sembla un Seat 850.

A vegades trobem curiositats que ens dibuixen un somriure. És el cas d'aquest plànol de Mas Rampinyo, elaborat el 1914, on trobem una masia anomenada Cal Villana. Un nom curiós i segurament fonamentat en la pronunciació de les persones de la zona que el van pronunciar davant dels cartògrafs.

Tanta era la confusió i tan poc l'interès per buscar referències d'aquell indret, que inclús van indicar que per arribar-hi s'havia d'anar pel Cº[amino] de Cal Vinana

Cal Villana?, Cal Vinana? No sabem si influenciats per les llegendes del topònim de Mas Rampinyo, que diu de manera no fonamentada que prové d'un mas proper, on les seves gents s'ocupaven dels robatoris de la zona, per l'associació de vil o villana.

Però el que sí sabem és que els cartògrafs no sabíen que estaven davant una de les masies més rellevants de l'actual Mas Rampinyo, amb referències històriques escrites des de fa centúries. No parlem de cap altre mas que el de Can Albinyana.

Fons: ICC