dissabte, 8 de gener del 2011
Investigant els dietaris de la Generalitat de Catalunya, i en concret el primer dels volums, que comprèn els anys 1411 al 1539, trobem una referència al nostre poble, anomenat "Muncada" i al turó de Reixac, anomenat "Rexach" a l'any 1485.
El texte parla d'una travessía de personalitats, nobles, cavallers, gentils homes, membres de l'esglèsia i diputats de governació que passà pel camí de l'antiga població de Sant Andreu Palomar, avui dia a les afores de l'actual Barcelona. En aquell indret i a les muntanyes del voltant varen veure uns 500 pagesos? que tenien en setge la casa d'un tal mossèn Jofre de Sentmenat. Pel que sembla els pagesos van fugir al puig de Reixac, davant de Montcada. Finalment vàren arribar a Caldes de Montbui.
El texte loriginal és el següent:
Març del any demontdit
Dimarts, lo primer. Aquest dia partiren lo senyor bisbe d’Urgell e mossèn Guillem Ramon de Bellera, deputats, per anar ab lo exèrcit devant scrit. Aquest dia partiren de Barchinona, hora tarda, lo senyor don Johan de Cardona, condestable d’Aragó, fill del egregi comte de Cardona e de Prades, com a capità, e los reverendíssimos senyors bisbes de Urgell e de Vich e molts nobles, cavellers e jantils hòmens, tots bé armats a cavall ab circa LXXX cavalls encubertats, en los cavalcadors anaven a la bastarda, lança en puny, e ab CXX ginetaris, molt bé a punt, e CCCC pehons ab pavesos, lances e ballestes.
E tots ab gran alegria e ardiment faheren la via de Sant Andreu de Palomar, demunt lo qual loch, ço és, a la muntanya, eren devallats circa D pagesos d’aquells qui tenien lo setge a la casa de mossèn Jofre de Santmenat. E com lo dit senyor condestable, ab la sua gent demontdita, fou a Sant Andreu, ere ja vespre, e aquí se aturà aquella nit perquè l’endamà donàs al demunt dels dits pagesos, fahent aquells reguardar e scuyllir per bé concertar-los; e com vench l’endamà, per lo matí, los dits pagesos se’n foren passats al puig de Rexach devant Muncada, e lo dit senyor condestable, ab tota la dita gent, se’n anà a la vila de Sabadell, on foren acullits ab molta obediència e voluntat.
Dissabte, a V. Aquest dia lo dit senyor condestable, ab la dita gent, tirà la via de Granullers, on fou rebut ab molta voluntat e obediència. Elos pagesos se feren forts a la vila de Caldes deMontbuy.
Enviat per:
XC
el
16:12
|
0
comentaris
Etiquetes:
Pagesia,
Sant Pere de Reixac,
Segle XV (Anys 80)
divendres, 24 de desembre del 2010
Aprofitant aquests dies de Nadal, que recorden en algunes ocasions a paratges nevats, fred i llums d'espelmes, us presento algunes fotografies de les muntanyes realitzades entre finals dels anys 80 i meitat dels anys 90, entre les que es destaquen algunes realitzades al Març del '93, on encara que no va ser una nevada Nadalenca, ara segurament entra amb més ganes:
Un dels nombrosos incendis que van assolir la muntanya. Es pot veure el fum, les flames i algun hidroavió.
La nevada del 1993 va ser força intensa. La següent imatge també la vàrem fer aquells dies:
Bon Nadal i Bones Festes!
Enviat per:
XC
el
16:15
|
1 comentaris
Etiquetes:
Sant Pere de Reixac,
Segle XX (Anys 90),
Serralada Marina
dilluns, 20 de desembre del 2010
Les obres d'urbanització del passeig sobre la C-17, resultant del soterrament de la carretera al seu pas pel Pla d'en Coll, han començat avui. Els treballs es divideixen en dues fases: la primera l'executa GISA, l'empresa pública de la Generalitat que ha fet el soterrament, mentre que la segona anirà a càrrec de l'Ajuntament.La primera fase de les obres, que han estat adjudicades a l'empresa Moix i està previst que s'enllesteixin en dos mesos, consisteix en la urbanització de les zones verdes del projecte, cosa que inclou el moviment de terres per al perfilat del terreny, la col·locació de vorada i de paviment de sauló, la instal·lació de reg i el subministrament i plantació d'espècies vegetals.
A continuació l'Ajuntament executarà la resta de treballs sobre el passeig: la col·locació de la resta de paviments, les instal·lacions de sanejament i d'enllumenat públic i el subministrament i la col·locació del mobiliari urbà.
Totes les zones de pas es pavimentaran amb peces prefabricades de formigó de forma rectangular, col·locades sobre llit de sorra, excepte una petita àrea d'estada, en què la transició entre el paviment tou (gespa i plantes entapissants) i el paviment de peces de formigó es resoldrà amb llambordins.
A l'eix del passeig es col·locarà una línia de fanals. El projecte també inclou la instal·lació del mobiliari urbà: bancs i cadires, papereres i fonts. Al llarg de l'àmbit urbanitzat s'hi habilitaran tres zones d'estada.
La segona fase del projecte és previst que es liciti en els propers dies per tal de poder iniciar els treballs tot just finalitzin els de la primera fase.
L'àmbit a urbanitzar comprèn 3.761,21 m2 i inclou dues zones: la llosa compresa entre el carrer Lleida i la plaça Espanya (235,17 m2) i la llosa compresa entre la plaça Espanya i la rotonda del carrer Castelló (3.526,04 m2)
Font: Enllaç Montcada.cat
Enviat per:
XC
el
22:19
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XXI (Anys 10)
dilluns, 13 de desembre del 2010
Avui us vull presentar un dibuix, o Sketh, realitzat amb tintes i davant el motiu principal dibuixat, del turó de Montcada i la fàbrica Asland. El dibuix va ser enregistrat al Juliol del 2009 per Julien Fassel, aka Lapin, un francès que viu a Barcelona.
A la plana es comenta:
One more factory!I el dibuix és el següent:
tribute to byung hwa yoo, here is a factory I sketched this morning. it's on the border of barcelona, on the way to france. factories looks quite the same everywhere in the world, and I love it. it's the lafarge-asland ciment factory in montcada.
Ve a dir que es tracta d'una fàbrica ubicada a les afores de Barcelona, a prop de l'autopista cap a França. Comenta que les fàbriques tenen el mateix aspecte arreu del món.
Enviat per:
XC
el
12:46
|
0
comentaris
Etiquetes:
Asland,
Industria a Montcada,
Segle XXI (Anys 00),
Turó de Montcada
divendres, 3 de desembre del 2010
Enviat per:
XC
el
17:01
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Autopistes,
Segle XX (Anys 70),
Segle XXI (Anys 10)
dimarts, 23 de novembre del 2010
La següent imatge mostra l'interior de la parròquia de Sant Pere de Reixac. En ella es pot observar el sepulcre d'Alamanda de Reixac i també la Mare de Déu del Roser:
Pensem que aquesta podria ser la capella del Roser, cremada i enderrocada durant la Guerra Civil. El detall de la imatge original de la capella:
Detall de la imatge de la verge del Roser, que es va salvar de la crema litúrgica:
Nota: Fixem-nos que la imatge en blanc i negre està capgurada. El nen Jesús es troba sobre els braç esquerre de la Verge i no pas sobre el dret. Això és un efecte del positivat de la imatge antiga.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Alamanda de Reixac,
Mare de Déu del Roser,
Segle XX (Anys 20)
dissabte, 20 de novembre del 2010
Fent una ullada a gravats antics, he trobat un que fa referència a la ciutat de Barcelona de l'any 1572, a la Hebrew University of Jerusalem. Aquest gravat, Braun and Hogenberg, Civitates Orbis Terrarum, map I-5, realitzat des de Montjuic sembla mostrar, a la llunyania, un pic més elevat que la resta, a prop de la ciutat, i del que s'observa també un camí que ve de la zona i que s'aprecia com a important. Es tractaria del Turó de Montcada i de l'antic camí cap a Roma?
El gravat sencer, on podem observar ¿el Turó? a la part superior esquerra és el següent:
He analitzat una mica el gravat i he decidit a pujar a Montjuic per tal de veure si realment la imatge pot ser ajustada al gravat. Aquesta és una fotografia del lloc:
La idea ha estat llençar visuals des de quatre posicions des de la localització del Castell de Montjuic (turistes Japonesos inclosos), de manera que, començant per l'esquerra, trobem el Turó al fons (la imatge no és gaire nítida per la contaminació, veure ampliació a continuació), posteriorment trobem el Temple de la Sagrada Familia, en tercer lloc la torre Agbar a la Plaça de les Glòries i finalment la torre de l'hotel Arts (al costat de la torre Maphre).
Nota: vaig anar dies després per a fer unes fotos amb menys contaminació atmosfèrica on podem observar el turó sense problemes:
Aquestes visuals també les podem definir des de imatges de satèlit:
A la fotografia es pot observar l'edifici de les Drassanes i al gravat també hi són. Si tenim en compte aquest punt de referència, el traçat de la línia del mar i ho comparem entre la fotografia i el gravat tot sembla apuntar que el dibuix de la muntanya correspon al Turó de Montcada.
Val a dir que llavors el turó tenia 30 metres més d'alçada, ja que avui dia només té uns 276 metres degut a l'extracció de roca per part de la cimentera ASLAND durant el segle XX. Per altra part, en la meva última excursió al Turó de Montcada vaig fotografiar Barcelona i també podem veure que la muntanya de Montjuic i la part on es troba el castell són visibles:
Nota: La distància en linia recta des del lloc de la fotografia a Montjuic fins al turó de Montcada és de 12,25 Km.
M'ha semblat si més no curiós i he decidit compartir-ho amb tots vosaltres.
Enviat per:
XC
el
17:41
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XVI (Anys 70),
Turó de Montcada
dilluns, 15 de novembre del 2010
La Capella del Roser, cremada i enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola, era un annex ubicat entre el campanar i la porta d'entrada de Sant Pere de Reixac.
L'any 1652 Sant Pere de Reixac va ser cremada durant la Guerra dels Segadors, pels soldats del comte-duc d'Olivares. Quatre anys després, el 1656, es va restaurar, afegint l'actual campanar octogonal i aquest annexe de la Capella del Roser on va venerar la Mare de Déu del Roser i també a Sant Antoni. Tenia un petit altar i també decoració. Més tard es va penjar a la paret mitjanera del campanar el sepulcre d'Alamanda de Reixac, una donzella noble que va morir al segle XIV
A continuació podem veure una imatge de l'any 1925, abans de la Guerra Civil. Podem veure la paret de la capella del Roser a la banda dreta de la porta d'entrada al temple:
Avui dia el mateix indret:
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Alamanda de Reixac,
Capella del Roser,
Guerra Civil,
Mare de Déu del Roser,
Sant Pere de Reixac,
Segle XVII (Anys 50),
Segle XX (Anys 20)
dilluns, 8 de novembre del 2010
Can Piqué és un dels restaurants del nostre poble:
De ben segur que tots/es hem pujat més d'un cop i hem gaudit de la seva cuina. Us presento la descripció històrica acompanyada de fotografies que podem trobar a la plana web de Can Piqué:
Es tenen notícies de Can Piqué des del segle XVII, quan els conreus que voltaven la masia eren dedicats a la vinya i a l'horta de regadiu. tota la família cuidava la terra, netejava el bosc i comercialitzava el vi i els productes de l'horta.
En Josep, la Rosa i la tieta Montserrat convinguerem que, en lloc de portar el vi a la cooperativa, els seria més rendible vendre'l en porrons dins la masia, i fou així com va nèixer el merendero de Can Piqué.
Arribada la diada de Sant Pere, el 29 de Juny, tots els anys se celebrava als voltants de Can Piqué la festa major de Reixac i la Vallençana.
Els diumenges a la tarda, quan començava la caloreta, es feia ball amb una gramola i una vegada al mes hi tocava una orquestrina.
D'aquestes trobades ballarugues en van sortir parelles de joves, i moltes, més endavant, es van casar.
Quan ja feia fred, poca gent s'arribava al merendero, i aleshores, el senyor Josep feia de peó de camins quan no adobava pells. L'any 1948 s'obtingué el permís oficial per normalitzar el Can Piqué bar-restaurant. Tot seguit es ca vonstruir un cobert de bruc sec i d'uralita per poder atendre la clientela que hi anava a dinar. Llavors, van començar a celebrar banquets per a noces en dies laborables, com era costum en aquells temps.
A les nits, e Josep pujava a coll barres de gel des de la fàbrica de gel de Montcada, ja que de dia amb la calor no hauria arribat tal com cal, i així, al dia següent, el vi, el cava i la resta de begudes estaven fresques de debó. També carretejava a peu des de Montcada tots els queviures, begudes i estris per poder atendre bé la clientela. Més endavant, aquesta pesada feina la feia damunt del burret que li deixaven els de can Riera.
Després el burret arrossegà un carretó, i més endavant en Josep llogava els serveis d'un taxi, encara que el camí de baixada el feia a peu. Fins que, forçat per clients del restaurant de l'empresa Seat, en Josep es decidí a fer el transport amb un sis-cents.
Vant passar els anys i en Josep i la Rosa duen endavant el negoci amb l'ajude de les dues filles, l'Isabel, la Glòria i més tard d'en Rafael.
Malauradament, la Rosa es queda vídua del bon Josep i és la Isable i en Rafael que empenyen l'obra començada el 1948, modernitzant, ampliant i transformant a poc a poc aquell vell merendero en l'acollidor i casolà restaurant d'avui. els fills de la Isabel i en rafael, que ja ajudaven els pares entre estidus i pràctiques d'hosteleria, són els pilars de la continuïtat de Can Piqué.
Enviat per:
XC
el
11:21
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Piqué,
Segle XX (Anys 50)
dijous, 28 d’octubre del 2010
Bucejant per l'hemeroteca de La Vanguardia, he trobat un article del 28 de Setembre del 2007 on explica la troballa de la piranya a l'estany de Mas Duran, durant les feines de consolidació de la zona. Un fet que segurament alguns de vosaltres recordareu. La piranya en qüestió va ser trobada el dimecres 26 de Setembre del 2007 i va morir pocs dies després al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda.
Enviat per:
XC
el
00:19
|
0
comentaris
Etiquetes:
Llacuna de Mas Duran,
Segle XXI (Anys 00)
Missatges més recents Missatges més antics Inici


















