Blogcrowds

dilluns, 30 de maig del 2011

Analitzant un llibre de les "Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Publicadas por la Real Academia de la Historia (1896). Tomo IV. Cortes de Cataluña  IV. Comprende desde el año 1377 a 1401.", dipositària sense (c) a la col·lecció Robarts de la Universitat de Toronto, trobem un inventari de focs del Principat de Catalunya decretat a les Corts de Barcelona de 1377-1378.

Recordem que el recompte de focs, a la edat mitjana i més endavant, era el recompte de cases o masies on de promig podien viure unes 4 o 5 persones, de forma que si els focs que comprenen una parròquia eren de 5, estaríem parlant de unes 20 o 25 persones vivint a la zona.

Cortes de barcelona de 1377-1378. Enumeración de los fuegos poblados (hogares) del Principado de Cataluña, hecho por Decreto de las Cortes de 1378.

El recompte, tal i com diu el mateix document la realitzaven els Barons de les Baronies a les quals pertanyien les parròquies. Diu literalment: Cases tatxades deis barons de Cathalunya. En el nostre cas la baronia de Montcada, a més de compatbilitzar els focs de les parròquies de Reixac i Santa Engràcia també ho fèien d'altres de més llunyanes, que ara formen part de pobles independents a la nostra vila.

El document es divideix en els diversos Bisbats del Principat i per a cada un d'aquests els focs de diverses classes socials: Cavallers, Esglèsia, Aloers, Ciutadans i Reyals (potser algú pot identificar els que no són tan evidents?)
Bishat de Barchinona.
- Fochs de Esgleya.
- de Cavallers.
- de Aloers.
- de Ciutadans.
- Reyals.
Deixo per escrit només els focs que parlen de les parròquies del nostre poble i de les classes socials que he pogut identificar:

Pg 172-CAVALLERS.  Del terme del Castell e loch de Muncada
Fochs de la perroquia de Rexach qui son de cavaller  ..... 2

Pg 179-REYALS. Del castell e loch de Muncada
En Cabreria de perroquia de Rexach ....................... 1
Perroquia de Santa Gracia del terme de dit castell .......19

Pg 166-EGLEYA. Castell e terme de Muncada
Primo perroquia de Rexach ............................... 28
Miquel Batla de perroquia de Santa Gracia ................ 1

dimecres, 18 de maig del 2011

Avui us presento una fotografia que vaig trobar a l'ICC on sur retratat l'entorn de L'Església Parròquial  de Sant Pere de Reixac. Desconec quan es va fer la fotografia, però la seva bellesa és innata.

Crida l'atenció la llunyania dels camps, on ara creixen ciutats. Al fons de tot Montserrat.


Per altra part, una segona fotografia del lloc. On trobem la creu de terme, amb un color blanc (com nou) i sense els arbres que ara l'envolten:



Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

divendres, 13 de maig del 2011

Investigant als Dietaris de la Generalitat de Catalunya, hem trobat, al Volum X que comprèn els anys 1701 al 1713, una referència del nostre poble, en concret de l'any 1705.

Posem-nos en situació: El 22 d'agost de 1705 una flota aliada va fondejar en aigues de Barcelona, desembarcant les seves tropes.

Barcelona al 1705. Font gràfic: Biblioteca de Catalunya.

El 13 de Setembre per la nit, una força de 1000 homes va escalar per sorpresa els murs del Castell de Montjuic. En aquest combat va morir el príncep Jorge de Darmstadt, però la guarnició espanyola es va rendir.

Els aliats van fortificar la ciutadella i la van fer servir per a bonbardejar la ciutat de Barcelona, que el dia 9 de Octubre va capitular davant l'arxiduc Carles.

Barcelona al 1705.

Als dietaris de la Generalitat, trobem, en castellà, la següent relació de punts a seguir, a mode de normativa i lleis, a l'ant 1705:

Resumen de los puntos que deven tratarse y resolverse por los assessores y abogado fiscal del General de Catalunya y abogados de la ciudad de Barcelona y braço militar en orden a la prestación del juramento de su magestad, que Dios guarde, y otras dificultades.

Barcelona al 1705.

En concret, un d'aquests punts diu:

Que las partes de Catalunya a donde se puede fabricar pólvora son Manressa, Cellent, Gerona, Montcada, Barcelona y otras. Y se dice que valdrá el quintal limpio conducida con barriles y saco a razón de 22 libras por quintal la de munición.

dimecres, 4 de maig del 2011

Fa uns dies vàrem estar parlant dels gegants de Montcada, ara bé, he trobat aquesta bonica foto, de l'any 1987 dels gegants del Gran Senescal, Elisenda de Montcada i el Moro Mussa. Espero que us agradi.


Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

divendres, 29 d’abril del 2011

Revisant documentació a l'Institut Cartogràfic de Catalunya he trobat aquesta bonica fotografia del Riu Ripoll, quan encara no estava canalitzat.

Un bonica estampa on podem veure les muntanyes de la serralada sense cremar, sense la presència del repetidor, el seguit de cases al carrer i el riu que anys més tard tant va fer patir al poble. Espero que us agradi:


Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

dimarts, 26 d’abril del 2011

En ocasions, dins una gran ciutat, aquesta no ens deixa veure el verd de la natura. I és que a Montcada tenim força verd. Un exemple:








divendres, 15 d’abril del 2011

Avui us volem convidar a visitar la plana de la colla gegantera de la nostra vila. Una associació cultural que ens ofereix la possibilitat de gaudir de la tradició gegantera al noster poble. Us animem a participar amb ells i formar part de la colla!

http://gegants.montcada.cat


Elisenda de Montcada i Guillem Ramon de Montcada.


Elisenda de Montcada.
El 1322 va esdevenir la quarta i última muller del Rei Jaume II el Just, després de la mort de Maria de Xipre el 1319. El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poderós clan dels Montcada.

El 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau inmediat al monestir de Pedralbes, on és enterrada (meitat de la tomba dóna al claustre -vestida com a monja- i meitat a dins de l'església de Santa Maria de Pedralbes -vestida com a reina-).

Els anys 70 Maria Assumpta Escudero i Ribot va descobrir les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes.

Guillem Ramon de Montcada.
Senyor de la baronia d'Aitona (Guillem Ramon (I) de Montcada). Fill petit de Ramon (I) de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia (1188-1228). Promès el 1212 amb Constança d'Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d'Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca; s'hi casà el 1222. El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne. Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels "quatre Montcada" (1224) que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte Guerau(IV) de Cabrera, usurpador del comtat d'Urgell.
Font: Colla gegantera de Montcada.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Era tal la reputació del llinatge dels Montcada que Cervantes l'inclogué entre aquells que considerava els més venerables i importants, al capítol XIII de la segona part de "El Ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha", en ser preguntat pel viatger Vivaldo sobre el llinatge, raça i família de la dama de Don Quixot , el cavaller respongué:

No es de los antiguos Curcios, Gayos y Cipiones romanos, ni de los modernos Colonas y Ursinos, ni de los Moncadas y Requesenes de Cataluña, ni menos de los Rebellas y Villanovas de Valencia, Palafoxes, Nuzas, Rocabertis, Corellas, Lunas, Alagones, Urreas, Foces y Gurreas de Aragón, Cerdas, Manriques, Mendozas y Guzmanes de Castilla, Alencastros, Pallas y Meneses de Portugal; pero es de los del Toboso de la Mancha, linaje, aunque moderno, tal, que puede dar generoso principio a las más ilustres familias de los venideros siglos.

 Ot de Montcada

dijous, 7 d’abril del 2011

Revisant un seguit de referències de l'Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (Biblioteca de Catalunya), hi ha un seguit de notes que parlen d'un tal Mas Soler (Can Moia).



Comencem per un pergamí del 20 de març del 1387 on es parla de l'àpoca d'una casa, anomenada Soler, per 6000 sous. Aquesta casa estava situada a la Parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del Castell de Montcada:

Signatura: 6-1-05 (B-5)
Signatura antiga 1: N 7 F.F.
Signatura antiga 2: Títol 91
Tipologia: ÀPOCA
Data literal: vicesima die marcii anno a n.d. millesimo CCCº octuagesimo sexto
Data: 20/03/1387
Lloc: Sant Pere de Reixac
Notari: Jaume de Tria, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Fra Guillem Vives, subprior de Monestir de Santa Maria Mercè dels captius de Barcelona, procurador ecònom de dit Monestir, reconeix haver rebut de Simó de Fontenet, mercader de Barcelona, 6.000 s. per un acasa anomenada de Soler situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac al terme del Castell de Montcada.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 323 x 330 mm
Altres: Taques i notes dorsals.
Topònims: Montcada.


Anteriorment hi ha una altra referència del 8 de Novembre del 1333, on es parla que a més, aquesta casa tenia 5 molins a prop. Es tracta del document de ratificació de venda:

Signatura: 6-1-19 (B-5)
Signatura antiga 1: 10,1,nuº7
Tipologia: RATIFICACIÓ DE VENDA
Data literal: sexto idus novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo tercio
Data: 08/11/1333
Lloc:
Notari: Jaume Bruniquer, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Ramon Ricard, ciutadà de Barcelona, oncle i hereu universal del difunt Jaume de Bastida, de Barcelona, confirma i lloa a Jaume Gracià, argenter de la mateixa ciutat, la venda en franc alou que li va fer d'una casa anomenada de Soler, amb totes les seves terres i possessions, que té a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada; d'un casal amb cinc molins propers a la dita casa de Soler; i d'altres propietats i censos que té a la dita parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 16.620 s.m.b.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Regular
Mides: 690 x 564 mm
Altres: Força rebregat, amb el lateral superior esquerre lleugerament rosegat i un tall al lateral dret. Taques i notes dorsals.
Topònims: Sant Pere de Reixac
Montcada


El document de venda, tres dies abans, és el següent:

Signatura: 6-1-17 (B-5)
Signatura antiga 1: N 2 FF
Signatura antiga 2: 10,2 nuº 2
Tipologia: VENDA
Data literal: nonas novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo tercio
Data: 05/11/1333
Lloc:
Notari: Bernat Guillem de Vilarrubia, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Ramon Ricard, ciutadà de Barcelona, oncle i hereu universal del difunt Jaume de Bastida, de Barcelona, ven a Jaume Gracià, argenter de la mateixa ciutat, una casa anomenada de Soler, amb totes les seves terres i possessions, que té en franc alou a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada; un casal amb cinc molins propers a la dita casa de Soler que també té en franc alou; i altres propietats i censos que té a la dita parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 16.620 s.m.b.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Regular
Mides: 640 x 558 mm
Altres: Té el lateral dret tot rosegat, taques d'humitat i notes dorsals.
Topònims: Sant Pere de ReixacMontcada

Posteriorment, i 66 anys després, la casa torna a sorgir en documentació d'emfiteusi:


Signatura: 6-1-02 (B-5)
Signatura antiga 1: N 20 FF
Tipologia: ESTABLIMENT EMFITÈUTIC
Data literal: quinta die mensis augusti anno a n.d. millesimo trecentesimo nonagesimo nono
Data: 05/08/1399
Lloc: Sant Pere de Reixac
Notari: Jaume Roca, prevere de la capella i l'escrivania del castell de Montcada
Fons de procedència:
Regest en català: Francesc de Vilafranca, ciutadà de Barcelona, senyor de la casa des Soler de la parròquia de Sant Pere de Reixac, estableix en emfiteusi a Pere Martí, d'aquesta parròquia, un camp que havia pertangut al mas de la Riba, situat al costat del riu Besós i del rec dels molins de la casa des Soler, que posseeix en franc alou a la dita parròquia. S'estableix un cens de 2 quarteres de blat a la mesura de Barcelona, i es paga una entrada de 2 s.m.b.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 302 x 450 mm
Altres: Taques d'humitat i un sargit a la part inferior dreta. Notes dorsals.
Topònims: Montcada i Reixac
Sant Pere de Reixac


Pel que sembla, un tal Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona era el propietari d'aquesta casa, l'any 1331:

Signatura: 6-1-03 (B-5)
Signatura antiga 1: N 35 F F
Tipologia: VENDA
Data literal: decimo kalendas februarii anno domini millesimo trecentesimo tricesimo
Data: 23/01/1331
Lloc:
Notari: Jaume Fumet, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona, senyor de la casa de Soler a la parròquia de Sant Pere de Reixac, ven en lliure i franc alou a Ramon de Ventenyac de dita parròquia, una peça de terra amb arbres diversos situada al lloc anomenat del Pla de Reixac de dita parròquia, per un preu de 35 s.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Excel.lent
Mides: 236 x 392 mm
Altres: Taques i notes dorsals.
Topònims: Sant Pere de Reixac

Un any després, l'any 1332, es parla del tal Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona, però que era nascut a Vilafranca del Penedés:

Signatura: 6-1-12 (B-5)
Signatura antiga 1: N 8 F.F.
Signatura antiga 2: Títol 9
Tipologia: VENDA
Data literal: nono kalendas novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo secundo
Data: 24/10/1332
Lloc: Barcelona
Notari: Jaume Bruniquer, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Arnau Ferran de Vilafranca del Penedès, fill del difunt Valentí Ferran de dita vila, ven a Jaume de Bastida, ciutadà de Barcelona, una casa anomenada de Soler amb les seves terres situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac al terme del Castell de Montcada, també li ven un casal de molí contigu a la casa amb els seus estris pel qual haurà de pagar un cens d'un parell de gallines anual al senyor del Castell de Montcada, i a més li ven diversos censos sobre diverses terres, tot per un preu de 15.900 s.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 702 x 570 mm
Altres: Taques i notes dorsals.

Abans de tot això, l'any 1327 es parla de la construcció d'uns molins i una sentència arbitral en relació a la seva construcció:

Signatura: 6-1-20 (B-5)
Signatura antiga 1: nº 31. ff
Tipologia: SENTÈNCIA ARBITRAL
Data literal: die sabbati nono kalendas marcii anno domini millesimo trecentesimo vicesimo sexto
Data: 21/02/1327
Lloc: Barcelona
Notari: Guillem Coscoi, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Bernat de Solana i Pere Comte, àrbitres, dicten sentència sobre el pleit entre Bernat de Serradell de la casa del rei, i Bernat sa Roca, Pere de Puig, Bernat de Riera, homes de la parròquia de Sant Pere de Reixac, sobre la construcció d'uns molins en el Mas de Soler, en la dita parròquia.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 813 x 610 mm
Altres: En el marge esquerre dret presenta un tall. Notes dorsals

El Mas Soler surt referenciat molt més tard, al 1413:

Signatura: 1-23-03 (E-5)
Signatura antiga 1: N. 16 FF
Tipologia: ÀPOCA
Data literal: octava die augusti anno a n.d. millesimo quadringentesimo terciodecimo
Data: 08/08/1413
Lloc: Barcelona
Notari: Pere de Casanova, notari públic de Barcelona per l'autoritat reial
Fons de procedència:
Regest en català: Bernat de Fàbrega, tresorer reial i ciutadà de Barcelona, reconeix haver rebut d'en Bonanat Pere, llicenciat en lleis de la mateixa ciutat, la quantitat de 296 l.m.b. per la venda que li havia fet d'una casa anomenada Soler, amb els seus béns i pertinences, de dos casals moliners, d'un cens de dues quarteres de forment i d'un tros de terra que tenia a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 333 x 401 mm
Altres: Té alguna taqueta i notes dorsals.

Signatura: 6-1-23 (B-5)
Signatura antiga 1: N. 6 FF
Signatura antiga 2: Titol 9, 10, 2, nuº 4
Tipologia: POSSESSIÓ CORPORAL
Data literal: vicesima die marcii anno a n.d. millesimo trecentesimo octuagesimo sexto
Data: 20/03/1386
Lloc: Sant Pere de Reixac
Notari: Jaume de Tria, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català: Guillem Vives, sotsprior del monestir de la Mercè dels Captius de Barcelona, procurador del prior del dit convent, fa entrega a Simon de Fontanet, mercader de Barcelona, de la possessió corporal d'una casa anomenada de Soler que li havien venut amb totes les seves terres, drets i possessions, situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac, en el terme del castell de Montcada, i que el dit convent posseïa com a hereu del difunt Guillem Rovira, mercader de Barcelona.
Suport material: Pergamí
Llengua del document: Llatí
Estat de conservació: Bo
Mides: 240 x 472 mm
Altres: Pergamí irregular amb un forat de la pell de poca importància al lateral dret. Notes dorsals.



Per altra part, al document realitzat per la Diputació de Barcelona, sobre "Inventari del Patrimoni del parc de la serralada Marina " es diu:

NOM: Can Moia. Altres noms: Mas Soler, Mas Bastida, Torre de Reixac [també Casa Corbera. S'indica més endavant].

PROMOTOR/A: Guillem Ça Rovira

DESCRIPCIÓ: Aparentment pertany al tipus de casa senyorial, encara que es tracta d’una façana que encobreix una casa formada per diferents cossos adossats amb una varietat de cobertes. A l’interior hi ha restes d’una antiga torre de guaita romana. El cos principal de la casa consta de planta baixa, pis i golfes; formant un cos en forma de “U” que es tanca amb un edifici més baix.

El repartimet de les obertures a la façana és harmònic. Els elements d’obertura estan emmarcats, els murs arrebossats. La teulada, de teula àrab, es troba distribuïda en diferents inclinacions d’una vessant, doncs, vista des d’un lloc elevat se’ns monstren els diferents cossos a cobrir.

A la planta hi ha la porta i tres finestres. Porta d’arc de mig punt dovellada. Finestres de la planta baixa eren antics portals. A destacar les reixes d’aquestes finestres.

Al pis es distribuiexen quatre finestres, les centrals rectangulars amb ampit i les laterals geminades amb primes columnes. Al centre de les golfes quatre finestres d’arc de mig punt formen la galeria.

CONTEXT: Pertany al que era la Parròquia de Reixac. Està situada en un pla al vessant de ponent de la Serralada de Marina. La casa es visible d’arreu. Enfront està el Turó de Moia i el coll del mateix nom, per el que passa el camí de Can Piqué que ens du a l’Ermita de Reixac.

DADES HISTÒRIQUES: Els primers documents en que aquesta casa apareix mencionada daten de
l’any 1322, com Mas Soler que pertany a la Parròquia de Sant Pere de Reixac, l’any 1386 fou comprada per Simon de Fontanet, de Can Fontanet.
Fou coneguda com Casa Corbera i adquirida l’any 1715 per els Marquesos de Moia, conserva el nom des d’aleshores.

Can Moia al 1925. Josep Salvany (Biblioteca de Catalunya)

Per altra part, al web Pobles de Catalunya es diu de Can Moia:

Situada al sector de Sant Pere de Reixac, prop de can Fontanet. És un dels masos més antics del terme, documentat des de l'any 1322. l’any 1386 va ser comprada per Simó de Fontanet. Era coneguda com Mas Soler i posteriorment Mas Corbera. Va ser adquirida pels marquesos de Moia l'any 1715.

Les diferents ales de l'edifici formen un recinte de planta rectangular amb un pati interior. La façana principal té portal adovellat i dues finestres conopials gòtiques. Les golfes s'obren amb quatre finestres de punt rodó. Hi ha restes d'un rellotge de sol. La casa compta amb una capella dedicada a la Puríssima, feta pel mestre d'obres Guillem Ça Rovira, l'any 1372.


Resumint les dades podem dir que els propietaris del Mas Soler (Can Moia) van ser:

1322 ......... Primera referència com a Mas Soler
< 1331 ....... Propietari: Valentí Ferran, Nascut a Vilafranca del Penedès.
1331 ......... Propietari: Arnau Ferran, Ciutadà de Barcelona, nascut a Vilafranca del Penedès.
1332 ......... Propietari: Jaume de Bastida, Ciutadà de Barcelona
1333 ......... Propietari: Ramon Ricard, Ciutadà de Barcelona.
1333 ......... Propietari: Jaume Gracià, Argenter.
.................. Propietari: Guillem Rovira, mercader de Barcelona va deixar en herència la casa al Monestir de Sta. Maria Mercè.
<1386 ....... Propietari: Fra Guillem Vives, subprior de Monestir i procurador econòmic de Santa Maria Mercè dels captius de Barcelona
1386 ......... Propietari: Simó de Fontenet, Mercader de Barcelona i propietari de Can Fontanet.
1399 ......... Propietari: Francesc de Vilafranca, Ciudatà de Barcelona
< 1413 ...... Propietari: Bernat de Fàbrega, Tresorer reial i Ciutadà de Barcelona.
1413 ......... Propietari: Bonanat Pere, Llicenciat en lleis de Barcelona
1715 ......... Propietaris: Marquesos de Moia (familia Copons). La casa es coneix amb aquest nom des de aquest moment.

Si algú vol col·laborar en ampliar el llistat de propietaris, endavant!

dimecres, 30 de març del 2011

Per tal de complementar el post del nostre amic R. Ramos que podeu consultar al següent enllaç, us presentem el següent article, acompanyat de un video on es parla de la ubicació i funcionalitat de la 5a forca. Esperem que us agradi.

Tot un drama entrar i sortir de Barcelona per la Meridiana. Un calvari que sembla recordar-nos, en hora punta, la història del lloc on ens trobem.
La paret situada al costat d'on comença l'autopista C-58 ens dóna la benvinguda a la ciutat. Travessem el Coll de Finestrelles, al barri de la Trinitat Vella, i un cop a Barcelona, no ens hem d'estranyar si algú ens diu que venim de la quinta forca, perquè hi hem estat en el sentit més literal de la paraula.

El coll de Finestrelles des de sempre ha estat un lloc de pas. Ja en l'època romana, la Via Augusta passava per on ara comença l'autopista i vàren ser precisament els romans qui li varen donar nom.

El Coll de Finestrelles també ha estat un dels punts estratègics d'entrada i sortida de la ciutat. Potser per això ha estat testimoni d'alguns dels episodis més cruents de la seva història.

Ja en els temps del Compte Borrell va tenir lloc la Batalla del Pla de Matabous contra els sarraïns. El Pla de Matabous és un lloc imprecís situat als peus del Turó de Montcada, que s'extenia aproximadament en el que ara són les terres planes entre la Trinitat i Vallbona.

Al segle XIV, el Coll de Finestrelles marcava el límit jurisdiccional del Consell de Cent barceloní. El Pla que s'obria a la sortida de la ciutat era conegut també com a Pla de les Forques. En aquella època a Barcelona hi havien situades 4 forques per penjar els malfactors fora de les muralles de la ciutat. La cinquena, la més llunyana, estava situada al Coll de Finestrelles. Era la quinta forca.

El Coll on estava situada la Quinta Forca era envoltat de boscos. També hi havia una petita Capella, la de la Santíssima Trinitat, i un hospital que allotjava als viatjants malalts que no podien entrar a la ciutat.

Tant la capella com l'hospital desapareixerien després de la guerra del francés. Aleshores andreuencs s'allistaven en massa a la guerrilla d'en Milans del Bosch que combatia els francesos a les muntanyes veïnes. L'11 de juny de 1808, aquesta guerrilla va derrotar a la Trinitat l'exèrcit francès. La derrota dels francesos va fer que aquests enrabiats calessin foc a les ermites de Montcada i de la Santíssima Trinitat.

El Coll de Finestrelles i en general el barri de la Trinitat han viscut històricament episodis tacats de sang. 
Ningú recorda ja on era l'antic Pla de les Forques; gairebé ningú recorda ja un dels escenaris de la Guerra del Francès. Només recordem la batalla de cada dia, la caravana a les hores punta... La gent però encara acostuma a dir que si vens de molt lluny és que vens de la quinta forca. Molts però no saben que parlen del Coll de Finestrelles, al barri de la Trinitat Vella.

Missatges més recents Missatges més antics Inici