dilluns, 20 de juny del 2011
El 23 de juliol de 1854, a les 16:30 h de la tarda va arribar a Montcada el primer tren, procedent de Barcelona a càrrec de la "Compañía del Camino de Hierro del Norte, Sección Barcelona a Granollers". Els treballs de construcció que van començar l'any 1851 van donar el seu primer fruit la tarda d'aquest calurós dia d'estiu de fa més de 156 anys.
Amb aquesta petita introducció us presento algunes de les fotografies que guardava, relacionades amb el ferrocarril a Montcada:
1926 - El Pas dels Canons. El mateix lloc que l'anterior fotografia. Sobre el pont, la carretera N-152. Arxiu Ubach.
Enviat per:
XC
el
18:58
|
2
comentaris
Etiquetes:
Ferrocarril,
Segle XX (Anys 00)
dimarts, 14 de juny del 2011
Temps era temps. On van quedar aquelles llunyanes formes? Només un moment de reflexió del que ha canviat ens els darrers 100 anys:
Enviat per:
XC
el
23:08
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 00),
Turó de Montcada
dimecres, 8 de juny del 2011
En temps del Rei Pere d'Aragó, els Montcada de Bearn, a l'antiga comarca Occitana, en haver perdut el Vescompte de Bearn van enviar a la filla d'aquest a Catalunya per tal de trobar-li un baró per a casar-la. Van voler trobar un marit d'edat similar a la doncella, que fos de l'antic llinatge Montcada i obert a nous canvis.
Van arribar al Castell de Montcada i van anar a veure els fills d'en Pere Ramon de Montcada i Na Guilleuma de Castellví. Aquella nit, després de sopar i ja quan els infants dormien, van anar a veure'ls. Gascó, Guillem Ramon i Pere eren els seus noms. Només veure'ls dormir, van escollir marit per a la seva filla i pubilla. L'escollit va ser en Gascó, un infant que dormia amb les mans obertes. Aquest gest es va interpretar com a una persona lliberal i oberta a canvis.
Aquest és el texte original:
E en temps d’aquest rey En Pere d’Aragó, los biarnesos, havent perdut son senyor lo vezcomte de Bearn -qui lexà una filla a la qual los barons de la terra acordaren donar-li marit- per la qual cosa los biarneses enviaren en Catalunya per veure quin baró porien trobar, que fos jove de la edat de la donzella. Hi encara que fos de antich linatge e de bona casta. E foren conduïts que anassen al castell de Muncada hon veuren los fills del noble En Pere Ramon [GUILLEM] de Muncada e de Na Guilerma de Castellví, qui eren molt bells infants. E axí, los cavallers biarnesos esplicaren a·N Pere Ramon de Muncada lur venguda e com cercaven un infant que fos gentil e de bon linatge per a marit a lur senyora e pobila. En Pere Ramon e Na Guillerma los féu donar a sopar. E fonch gran nit. Los infants eren petits e eren-se adormits.
Volgueren los veure aprés sopar axí com dormíen. E los infants eren tres. E com los missatgers biarneses vesen dormir los infants, cascú de son gest, demanaren com havien nom. E fonch-los respost que lo primer havia nom Gascó, e lo segon Guillem Ramon, lo tercer Pere. E oyt açò, los biarnesos elegiren lo primer, qui havia nom Gascó, al qual digueren: «Gasta, Gascó, que Biarn te darà pro». Açò digueren per que havien oyt dir que aquell infant era molt liberal, e donava tot lo que li demanaven. E dormia, lavós, com lo veren, ab les mans ubertes. La mare era Na Guilerma de Castellví. E lo dit Gascó de Muncada fonch marit de la dita donzella filla del vezcomte de Bearn. E aquest fonch vezconte de Bearn, lo qual, aprés mort del pare, el noble En Pere de Muncada, fonch universal hereu de son pare e de sa mare, Na Guilerma de Castelví. E fonch senyor de la baronía del castell de Muncada, e de Legostera, e dels castells de Castellví de la Marga, e de Rosanes.
Font: Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Fuentes Históricas Aragonesas 52.
Enviat per:
XC
el
17:29
|
0
comentaris
Etiquetes:
Els Montcada,
Segle XIII (Anys 00)
dilluns, 30 de maig del 2011
Analitzant un llibre de les "Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Publicadas por la Real Academia de la Historia (1896). Tomo IV. Cortes de Cataluña IV. Comprende desde el año 1377 a 1401.", dipositària sense (c) a la col·lecció Robarts de la Universitat de Toronto, trobem un inventari de focs del Principat de Catalunya decretat a les Corts de Barcelona de 1377-1378.
Recordem que el recompte de focs, a la edat mitjana i més endavant, era el recompte de cases o masies on de promig podien viure unes 4 o 5 persones, de forma que si els focs que comprenen una parròquia eren de 5, estaríem parlant de unes 20 o 25 persones vivint a la zona.
Cortes de barcelona de 1377-1378. Enumeración de los fuegos poblados (hogares) del Principado de Cataluña, hecho por Decreto de las Cortes de 1378.
El recompte, tal i com diu el mateix document la realitzaven els Barons de les Baronies a les quals pertanyien les parròquies. Diu literalment: Cases tatxades deis barons de Cathalunya. En el nostre cas la baronia de Montcada, a més de compatbilitzar els focs de les parròquies de Reixac i Santa Engràcia també ho fèien d'altres de més llunyanes, que ara formen part de pobles independents a la nostra vila.
El document es divideix en els diversos Bisbats del Principat i per a cada un d'aquests els focs de diverses classes socials: Cavallers, Esglèsia, Aloers, Ciutadans i Reyals (potser algú pot identificar els que no són tan evidents?)
Bishat de Barchinona.Deixo per escrit només els focs que parlen de les parròquies del nostre poble i de les classes socials que he pogut identificar:
- Fochs de Esgleya.
- de Cavallers.
- de Aloers.
- de Ciutadans.
- Reyals.
Pg 172-CAVALLERS. Del terme del Castell e loch de Muncada
Fochs de la perroquia de Rexach qui son de cavaller ..... 2
Pg 179-REYALS. Del castell e loch de Muncada
En Cabreria de perroquia de Rexach ....................... 1
Perroquia de Santa Gracia del terme de dit castell .......19
Pg 166-EGLEYA. Castell e terme de Muncada
Primo perroquia de Rexach ............................... 28
Miquel Batla de perroquia de Santa Gracia ................ 1
Enviat per:
XC
el
00:11
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle XIV (Anys 70)
dimecres, 18 de maig del 2011
Avui us presento una fotografia que vaig trobar a l'ICC on sur retratat l'entorn de L'Església Parròquial de Sant Pere de Reixac. Desconec quan es va fer la fotografia, però la seva bellesa és innata.
Crida l'atenció la llunyania dels camps, on ara creixen ciutats. Al fons de tot Montserrat.
Per altra part, una segona fotografia del lloc. On trobem la creu de terme, amb un color blanc (com nou) i sense els arbres que ara l'envolten:
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Enviat per:
XC
el
15:45
|
0
comentaris
Etiquetes:
Sant Pere de Reixac,
Segle XX (Anys 50)
divendres, 13 de maig del 2011
Investigant als Dietaris de la Generalitat de Catalunya, hem trobat, al Volum X que comprèn els anys 1701 al 1713, una referència del nostre poble, en concret de l'any 1705.
Posem-nos en situació: El 22 d'agost de 1705 una flota aliada va fondejar en aigues de Barcelona, desembarcant les seves tropes.
El 13 de Setembre per la nit, una força de 1000 homes va escalar per sorpresa els murs del Castell de Montjuic. En aquest combat va morir el príncep Jorge de Darmstadt, però la guarnició espanyola es va rendir.
Els aliats van fortificar la ciutadella i la van fer servir per a bonbardejar la ciutat de Barcelona, que el dia 9 de Octubre va capitular davant l'arxiduc Carles.
Als dietaris de la Generalitat, trobem, en castellà, la següent relació de punts a seguir, a mode de normativa i lleis, a l'ant 1705:
Resumen de los puntos que deven tratarse y resolverse por los assessores y abogado fiscal del General de Catalunya y abogados de la ciudad de Barcelona y braço militar en orden a la prestación del juramento de su magestad, que Dios guarde, y otras dificultades.
En concret, un d'aquests punts diu:
Que las partes de Catalunya a donde se puede fabricar pólvora son Manressa, Cellent, Gerona, Montcada, Barcelona y otras. Y se dice que valdrá el quintal limpio conducida con barriles y saco a razón de 22 libras por quintal la de munición.
Enviat per:
XC
el
15:25
|
0
comentaris
Etiquetes:
Industrialització,
Segle XVIII (Anys 00)
dimecres, 4 de maig del 2011
Fa uns dies vàrem estar parlant dels gegants de Montcada, ara bé, he trobat aquesta bonica foto, de l'any 1987 dels gegants del Gran Senescal, Elisenda de Montcada i el Moro Mussa. Espero que us agradi.
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
Enviat per:
XC
el
16:28
|
0
comentaris
Etiquetes:
Elisenda de Montcada,
Els Montcada,
Gegants de Montcada,
Guillem Ramon de Montcada,
Moro Mussa,
Segle XX (Anys 80)
divendres, 29 d’abril del 2011
Revisant documentació a l'Institut Cartogràfic de Catalunya he trobat aquesta bonica fotografia del Riu Ripoll, quan encara no estava canalitzat.
Un bonica estampa on podem veure les muntanyes de la serralada sense cremar, sense la presència del repetidor, el seguit de cases al carrer i el riu que anys més tard tant va fer patir al poble. Espero que us agradi:
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Enviat per:
XC
el
15:44
|
0
comentaris
Etiquetes:
Riu Ripoll,
Segle XX (Anys 50)
dimarts, 26 d’abril del 2011
En ocasions, dins una gran ciutat, aquesta no ens deixa veure el verd de la natura. I és que a Montcada tenim força verd. Un exemple:
Enviat per:
XC
el
22:32
|
0
comentaris
Etiquetes:
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 00)
divendres, 15 d’abril del 2011
Avui us volem convidar a visitar la plana de la colla gegantera de la nostra vila. Una associació cultural que ens ofereix la possibilitat de gaudir de la tradició gegantera al noster poble. Us animem a participar amb ells i formar part de la colla!
El 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau inmediat al monestir de Pedralbes, on és enterrada (meitat de la tomba dóna al claustre -vestida com a monja- i meitat a dins de l'església de Santa Maria de Pedralbes -vestida com a reina-).
Els anys 70 Maria Assumpta Escudero i Ribot va descobrir les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes.
Enviat per:
XC
el
06:09
|
0
comentaris
Etiquetes:
Elisenda de Montcada,
Els Montcada,
Gegants de Montcada,
Guillem Ramon de Montcada,
Segle XIII (Anys 20),
Segle XIV (Anys 20),
Segle XX (Anys 90)
Missatges més recents Missatges més antics Inici



















