Blogcrowds

divendres, 29 d’agost del 2014

Bones, des de l'AVV Montcada Can Sant Joan ens han fet arribar un video on es mostra la situació actual del Rec Comtal, una zona considerada d'interès històric local, tant per la ciutat de Barcelona com per a Montcada i Reixac.

Al video es mostra el tram del Rec Comtal que uneix el barri de Vallbona de 9Barris de Barcelona amb el barri de Can Sant Joan del municipi de Montcada i Reixac.

Després d'uns anys d’abandonament el veïnat dels dos municipis van iniciar una campanya amb diferents accions per tal de dignificar l’espai. 

L’Associació de Dones Actives de Vallbona i l’Associació de Veïns de Montcada van recollir signatures, han fet concentracions, exposicions, banys reivindicatius, i han aparegut a articles i a diferents mitjans com la Vanguardia o el Periòdico i inclòs a l’informatiu TVE.

Encara que s'ha realitzat un seguit d'actuacions per part dels consistoris, actualment l’Ajuntament de Barcelona només treu les herbes seques que mata amb un herbicida i l’Ajuntament de Montcada ha fet una intervenció més amplia de l’espai però que encara sembla insuficient. Diuen però que la intervenció global s’ha de fer des del Consorci del Besòs, una intervenció que no arriba mai, mentre el veïnat continua patint la falta de dignitat d’aquest espai històric i que suposa un pas de persones entre els dos barris.



El video, gravat el 23 d'agost del 2014 mostra la situació actual i des de aquí, com a amants del patrimoni local, també ens incloem en les reivindicacions que porten a terme l'AVV de Montcada Can Sant Joan.

Seguiment i premsa: http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/category/rec-comtal/

divendres, 22 d’agost del 2014

En aquests dies de calor i vacances d'estiu us oferim una imatge d'una postal del 1897 en la que es pot observar l'estació de ferrocarril de Mas Rampinyo i un tren de vapor de l'època.

Desconeixem si la foto és certament d'aquest any, ja que se sap que la planta baixa es va construir l'any 1884 i el pis superior a finals/principi de segle XX. A la foto ja es veu el primer pis i per tant desconeixem ara per ara si es tracta d'una de les imatges més antigues d'aquesta estació.


La següent imatge pertany al mateix indret dècades després, a principis dels anys 2000:



divendres, 15 d’agost del 2014

Avui us volem oferir algunes imatges actuals de la mà de la nostra col·laboradora Inmaculada Fernández, que durant aquest any 2014 ens està oferit un seguit de bones imatges per tal de il·lustrar alguns dels articles que hem anat publicant, així com la persona autora de les postals que cada dia 1 de mes estem publicant, sota la secció "Punts de Vista".

Fem una ullada a algunes de les seves imatges:









divendres, 8 d’agost del 2014

Avui us oferim una bonica imatge de Can Bonet (avui dia conegut com el Restaurant Palauet de Montcada).

Es tracta d'una foto on s'ha aplicat una tècnica de miniaturització en la que l'objecte a resaltar queda enfocat i la resta no provocant una aparença d'una una imatge de macro d'una escena o objecte petit.

Fotografia de Manel Ferrer.

Can Bonet, que va ser una torre d'estiueig, va ser ideada per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana i edificada entre els anys 1914 a 1916.

Can Bonet, als anys 1920.

dimecres, 6 d’agost del 2014

El passat dia 1 d'agost un vàrem proposar un repte. De quin indret es tracta la següent foto?

Imatge d'autor desconegut.

Es tracta de l'antiga fàbrica de cartró que hi havia a Mas Rampinyo, tot passant el pas de nivell del carrer Estanislao Abadal. Comentar que els maons en aquesta construcció proporcionaven corrents d'aire per tal de que els fardells de cartró que hi penjaven s'assequessin al vent.

Avui dia l'aspecte és ben diferent:

 Imatge de Google Street View Inc.

Fixeu-vos-hi que avui dia el pas nivell ja no és practicable per vehicles, però sí per persones, ja que es va tunelar un pas per vehicles al costat de les dos grans torres bessones.

Al post original, Rosa Rabault va esbrinar  l'indret tot comentant-ho als comentaris. Felicitats. :-)

diumenge, 3 d’agost del 2014

La següent imatge no és tan antiga. Farà qüestió d'uns 20 o 25 anys i l'indret avui dia és molt diferent.

Encara que sigui molt fàcil, el repte d'aquesta primera setmana d'agost és aquest. On és aquest indret? Què és l'edifici que s'observa?


Endavant amb les respostes. Podeu dir la vostra a l'apartat de comentaris. El 6 d'agost donarem la resposta.

Imatge: Autor desconegut.

divendres, 1 d’agost del 2014

I ja estem aquí de nou amb una nova postal. Aquest mes el Reixagó i la Casa de la Mina han estats els elements escollits per a la imatge d'aquest mes d'agost.

Ja des de l'època romana que Barcelona es va beneficiar de les aigües del Besòs, recollides mitjançant alguna mena de resclosa que seguia el curs del futur Rec Comtal.

L'aigua recollida del Besòs es pot resumir en segles de subministrament a la ciutat de Barcelona pel moviment de molins i a l'explosió d'activitats artesanals, necessitades d'aquest element líquid.



Degut a un seguit de sequeres finalment es va decidir utilitzar el rec per a un subministrament d'aigua potable a la ciutat de Barcelona i és l'any 1778 quan s'aprofita per tal de fer una recollida d'aigua del Ripoll i del Besòs, construint la Mina de Montcada i portant-la cap a la Casa de la Mina, edifici de control del cabdal i les propietats de la mateixa. I d'aquí cap a Barcelona.

Ubicat a sota del Pont de la Mina, en el Parc de les Aigües, la Casa de la Mina va ser edificada l'any 1778 pels arquitectes Joan Soler i Josep Mas i va ser rehabilitada entre els anys 1993 i 1995.

Com ja és habitual en aquesta secció la fotografia ha estat enregistrada gràcies a Inma Fernández.

Ens veiem el proper mes.

divendres, 25 de juliol del 2014

Benvolguts amics i amigues. Avui m'agradaria oferir-vos un parell de imatges que personalment m'han agradat força.

Com podeu veure es tracta de dos fotografies del temple de Sant Pere de Reixac, això sí amb uns encontorns una mica diferents als actuals.

No he pogut catalogar l'any de les imatges, però penso que no vaig gaire errat si parlem de que es tracten de imatges principis de segle XX (anys 00-10?), sobretot per les formes del cementiri.



Si voleu dir la vostra, endavant. Podeu fer servir la secció de comentaris, com sempre.


Autor: Desconegut.

divendres, 18 de juliol del 2014

Volem oferir-vos un parell de sonets relacionats amb Montcada i Reixac que va publicar l'any 1951 l'escriptor tarrassenc Ferran Canyameres en un llibre de curiós concepte sobre Geografia Poètica anomenat "Com el Vallès no hi ha res":

 Portada del llibre (CC BY-NC 3.0 ES)

 Trobem els següents dos poemes a les pàgines 92 i 102 respectivament:

EL TURÓ DE MONTCADA
A Lou Lichtveld
En runes ventejades
de molts segles ençà,
enllà les serralades
al castell dels Montcades
vela els núvols passar.

A baix, en sepultura,
N'Amanda de Reixac
recorda que en l'altura
brillaven or, ventura
de gestes grans en pac.

Ermita riallera
bastirem al turó
que els núvols, en ruera
i formes de quimera,
cobríen de grisor.

Sofrint dura escapçada,
com de mà de gegant,
l'ermita al cim penjada
calgué sacrificada
pels "Cementos Asland".

Aquest poema al turó de Montcada em fa recordar el llibre dels companys R. Ramos i J. Bacardit, publicat ja fa uns anys "La Mare de Déu del... ciment?, Història d'un conflicte" .

Fundació Cultural Montcada.

Us recomanem la seva lectura per tal d'entendre una part de la nostra història, i com els loobies de poder poden sacrificar i deixar anar part del nostre patrimoni històric si fa no fa, ara fa uns 100 anys Podeu adquirir-lo a la Fundació Cultural Montcada (C/ Major 47).



MAS RAMPINYO
A Francesc Sanllehí
La carretera et talla de sorpresa
fent botre la quitxallapels dintells
i al fanal l'olla de marduix suspesa
es gronxola en saltar dos cruixidells.

El migdia fa tèbies les entrades
que impregnen els aflats del senectut
de velles que sorgeixen, resignades,
o dormen al pes de la quietud.

Al defora, panotxes de moresc,
arrengades en pals, ornen al fresc
dels aspres murs emblanquinats de calç.

I quan el sol s'aclofa amb brill d'aram,
encés finestres, taca el macadam
i el moresc sembla d'ambres i corals.


Les panotxes de blat de moro penjades a les façanes de Mas Rampinyo que s'anomenen al poema de Mas Rampinyo.
Imatge d'autor/arxiu desconegut.
 
El poeta Marià Manent, en un fragment d'una carta a Ferran Canyameres, el 16/12/1951 comentava:

[...] Reflectiu en els vostres poemes tota la diversitat d'aquella meravellosa terra a la qual tinc tant d'afecte, perquè vaig passar tots els estius de la meva infantesa a Samalús (a la casa que és avui d'en Batista i Roca). Sabeu combinar destrament les clarors contrastades de l'aiguafort amb la fina pinzellada idíl·lica. Heu escrit alguns versos d'inoblidable música, com el que clou el sonet sobre Mas Rampinyo [...]



Ferran Canyameres. 
Foto: Universitat Oberta de Catalunya

Podeu llegir el llibre de poemes clicant aquí (Contingut subjecte a llicència Reconeixement-NoComercial 3.0 de Creative Commons.)

Fonts/Fons: Imatges i sonets del llibre amb llicència CC BY-NC 3.0 ES. Imatge de la "Mare de Déu del... Ciment?", de Fundació Cultural Montcada. Imatge de Ferran Canyameres de UOC. Imatge de les panotxes de blat de moro d'autor i fons desconegut.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Portem ja més de mig anyet fent les postals mensuals d'aquest any 2014, amb l'ajuda de Inma Fernández. Ens agradaria saber quina és la vostra postal favorita de les que hem publicat fins ara.


Podem fer servir l'apartat de comentaris per a fer les vostres valoracions. Recordeu que cada dia 1 de mes en publicarem una de nova.







Trobareu la secció d'aquestes postals que elaborem per a vosaltres al menú de l'esquerra, sota l'apartat "Postals Punts de Vista"

Missatges més recents Missatges més antics Inici