Blogcrowds

divendres, 28 de novembre del 2014

Catalunya ha estat pionera en diverses disciplines industrials. Ja des dels segles XVIII i XIX, les indústries del cotó i les teles de indianes sobretot (teles de cotó estampades), van posicionar el territori en primer ordre mundial.  També ho va ser el cas del sabó, on el llinatge dels Rocamora, que més endavant van tenir relacions amb Montcada, va arribar a exportar el 90% del sabó espanyol cap a l'Amèrica.

 
Són un parell de casos, però avui volem parlar d'un producte que ja prenien els sumeris i els egipcis. Es tracta de la cervesa.

Com ja sabem Catalunya també va acollir indústria cervesera i de fet Montcada i Reixac també va tenir la seva.
 
Registre de la marca. 106-341. D. Gerhart Cohnvossen, domocializado en Moncada (Barcelona), San Luís, 1. Una marca para dinstinguir toda clase de cervezas. Clase 8ª.  BOPI #1183. Any 1935.

Aquell poble de pagesia, un cop travessat per línies de ferrocarril, va reinventar-se en segona residència burgesa, i l'any 1917 ja va acollir una de les indústries més potents de l'època, l'Asland, dedicada a la fabricació de ciments.

Ampolla Las Dos Torres.

Més tard, l'any 1934, Aismalibar va començar els seu petit imperi local del fil esmaltat i productes derivats, en un poble on hi vivia unes 7.000 persones, tot aprofitant la proximitat de la ciutat Comtal i les bones comunicacions de la vila. Com sabeu, la fàbrica va esdevenir una de les més rellevants de la comarca i va ser un dels motors econòmics del poble.

Cervesa Blanca estil Pilsen.

Va ser un any després, l'any 1935 quan es va enregistrar la sol·licitud d'una nova marca de cervesa anomenada "Las Dos Torres de Munich", que posteriorment va reanomenar-se "Las Dos Torres".

L'impulsor de la marca va ser en Gerhart Cohnvossen, un alemany d'origen jueu, emigrant de l'alemanya nazi, que després va castellanitzar el seu nom, sent conegut com en Gerardo Cohn-Vossen

Després d'uns anys de inversió, l'actividad de l'empresa de cervesa a Montcada va començar l'any 1950.


Cervesa Negra estil Munich.

No se sap si Gerhart era mestre cerveser o bé l'inversor principal, no obstant va desenvolupar les varietats de cervesa Blanca Pilsen i Negra Munich, però informacions aportades per Ricard Ramos ens proporcionen una mica de llum al fet, ja que segons ens comenta el mestre cervesser  era un tal Rudolf Schuceberger de 37 anys (“fabricante Cervecero”) segons el padró efectuat l’any 1936 (arxiu municipal de Montcada). Vivia amb una nombrosa familia, tots alemanys.
 
Val a dir que el negoci familiar va estar en funcionament fins l'any 1956 i la seva producció era venuda en gran totalitat a la cerveseria "Las Dos Torres" que hi havia junt a la fàbrica, al carrer Montiu.

En aquells darrers anys la producció era d'uns 130 hectolitres, però aquell mateix any 1956, l'empresa cervesera DAMM va comprar el negoci de Gerhart i la aventura local va acabant morint aquí.

Adquisició de fàbriques de cervesa per part del grup DAMM.

Xavier Colomé.

Fonts: La Influencia de la publicidad en el consumo de cerveza. J.A. Gimeno Ullastres. Juan E. Castañeda Fernández. Carolina Navarro Ruíz. 2013. BotellasSerigrafiadas. Dammeros. CervezaArtesana.  CervezasNacionales.


divendres, 21 de novembre del 2014

En Salvador Pila ens ha fet arribar una fotografia en la que al darrera hi ha escrit l'any 1926 i on podem veure una processó al carrer Major.


L'any 1926 ja s'havia baixat la Verge del Turó cap a la Parròquia de Santa Engràcia, no obstant, com que no és possible veure si es tracta de la Mare de Déu o bé d'un Sant no podem concretar la festivitat exacta. Bé podria ser la festivitat del Corpus o inclús la de Sant Isidre, on a Montcada hi havia un gremi molt arrelat a aquest sant.

Val a dir que la processó va encapçalada per homes i això fa pensar que sigui un sant, ja que habitualment les Mares de Déu anaven encapçalades principalment per dones i nenes. Per la roba de la gent i la manca de fulles dels arbres, potser estem davant d'una festivitat de tardor, però.

Comentar també que el rètol de Confiteria Font és ca l'Andreuet i els arbres que es poden veure, són "Platanaceae Hispanica", recent plantats per Joan Arimon Girbau (que es dedicava a la jardineria i més tard va ser alcalde de Montcada) i germans dels mateixos arbres que es poden veure avui dia a final de la Carretera Vella (final sense sortida).

Animem als lectors del bloc a identificar personatges que hi apareixen i també la festivitat religiosa que esdevé el punt de partida de la processó.

Gràcies a Ricard Ramos i Josep Bacardit per detalls de interès sobre aquesta foto.

divendres, 14 de novembre del 2014

Què més podem dir de la Torre dels Frares? Avui volem oferir-vos una imatge dels anys 30 del segle XX d'aquesta casa on podem veure els detalls de la part posterior de la casa.


Aquesta masia, documentada ja des del segle XV, va ser propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra. És per aquest motiu que és coneguda amb aquest nom, no obstant també va ser coneguda com "Can Vestit". L'edifici va patir diverses remodelacions, fins obtenir la fisonomia actual. L'aspecte avui dia és el següent:



Imatges: Autor desconegut.

divendres, 7 de novembre del 2014

Bones, avui us oferim una imatge, de poca qualitat malauradament, en la que podem observar alguns punts de referència, en aquesta foto de principis dels anys 90.



La Masia de Can Pomada és un edifici d'arquitectura rural del segle XVII i que va ser reformada a mitjans de segle XX oferint-li la fisonomia actual.

La primera documentació escrita d'aquesta masia la tenim des del 16 de Juny de l'any 1808, en el context de la Guerra del Francès, on es van documentar revoltes i assasinats de veins del poble a les mans dels francesos, que ja havíen cremat dos cops l'ermita del turó i també les esglésies de Reixac i Montcada.

A la imatge podem trobar set punts de referència que detallem a continuació:
  • 1 - Secció dels militars de Mas Duran.
  • 2 - Pista d'aeromodelisme de Ripollet.
  • 3 - Barri de Can Pomada.
  • 4 - Can Rocamora.
  • 5 - Antiga fàbrica da cartró de Mas Rampinyo.
  • 6 - Antiga Bòbila de Mas Rampinyo.
  • 7 - Els edificis soterrats del Polvorí militar.
Autor fotografia: Desconegut.
Font: Inventari del Patrimoni Històric, i Ambiental de Montcada i Reixac. 1999.

dissabte, 1 de novembre del 2014

I el mes de Novembre ja ha arribat. Estem a punt de deixar aquest any 2014, un any que ha estat força interessant, la veritat, però abans de dir-li adéu, encara ens quedarà la postal de Desembre.

En qualsevol cas, la postal d'aquest mes de Novembre està dedicada a l'antiga masia de Can Payàs, base de Can Rocamora, també coneguda com Mas San Marc.


La fisonomia actual és finals del segle XIX i principis del segle XX, moment en que Can Payàs va convertir-se en el Mas Sant Marc (del seu propietari, el terratinent Marc Rocamora), una torre d'estiueig de gran potencial.

De la masia original, Can Payàs, hi ha documentació dels segle XVII i alguna referència aïllada de l'any 1594.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Avui us oferim una imatge molt fosca realitzada dins un túnel de ferrocaril a Montcada. No sabem exactament quin és, però la imatge està etiquetada entre el 1910 i el 1930 i pertany a una imatge de tipus estereoscòpica de vidre:

Autor desconegut.

Fons: Servei de Gestió Documental. Arxius i Publicacions (SGDAP). Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol . # Registre 04535. (c)

divendres, 24 d’octubre del 2014

Bones, és just fer difusió dels fets actuals, en relació a l'estat de les reivindicacions de les AVV de Can Sant Joan i Vallbona.

El Rec Comtal, a cel obert a Can Sant Joan. Primavera de 2013.

Hi ha un compromís per a primers d'any 2015 per tal de realitzar un seguit d'actuacions d'acondicionament de la zona.

Una adequació de l'indret per tal de dignificar-lo i donar-li l'ús i el pas que els veïns necessiten per tal d'anar d'un barri a un altre.

Deixem una notícia de TVE 2 que us animem a visitar: http://youtu.be/knX5LPcjc0w
 

 Imatge bucòlica del Rec Comtal, de camí cap a Can Sant Joan. Primavera de 2013.

Imatges: Jordi Curtiella

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Bones, diumenge passat vaig pujar al cim del Turó i tot passejant pel camí, a l'alçada de La Pau del Turó, vaig veure un bolet que només habia vist un parell de cops més abans:


Es tracta d'una Guita de Bruixa, també conegut com Reixa del Diable o inclús Cua de Vaca, Gàbia Vermella, Cresta de Gallina, Randes o Tremelitges de Terra. El seu nom científic és Clathrus Ruber.

Per cert, és un bolet no comestible i que fa una pudor força intensa.

Dalt de tot del Turó vaig trobar dos papallones que flirtejaven i que vaig poder fotografiar:



No sóc un expert en papallones, però investigant he pogut trobar l'espècia d'aquests insectes. Es tracta ni més ni menys que dos Papallones Reines (Papilio machaon).  Poden distingir-se pels seus pics inferiors amb dos taques vermelles i taques de color blau de manera simètrica.

Aquest tipus de papallona només té una generació anual a europa, arribant fins a tres generacions anuals a la península ibèrica, on fa més calor.

D'altra banda, i ja baixant, en un arbust vaig veure una gran teranyina i observant vaig veure l'aranya, amb unes dimensions gairebé obscenes, que van deixar-me els pèls de punta:


Algú coneix quina espècie és? I sobretot què pot passar si ens pica? Argh!

Salutacions.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Avui volem oferir-vos algunes imatges de l'antiga ermita del Turó de Montcada i del petit refugi que l'ermità tenia fet de canyes i pals a l'exterior. Un lloc amb unes vistes impressionants, a la fresca i on les reunions per a fer un bon dinar no eren pas gens aburrides.

Fons: Arxiu Josep Salvany i Blanch. Biblioteca Nacional de Catalunya. (C)

Fons: Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol. SGDAP (C)

Fons: Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol. SGDAP  (C)

divendres, 10 d’octubre del 2014

Avui us oferim una nova imatge etiquetada a Montcada, però sense saber exactament on (previsiblement semblaria realitzada a l'alçada de Vallbona o Can Sant Joan). La imatge es va realitzar entre el 1910 i el 1930.

Autor desconegut.

Fons SGDAP. Ajuntament de Girona. Registre 04534. Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol  (C)

Missatges més recents Missatges més antics Inici