divendres, 27 de març del 2015
Durant els segles IX, X, XI, XII els sarraïns van imposar-se als habitants de gran part de les terres de la península. Aquesta opressió va provocar que molts dels habitants cristians tinguessin que fugir, motivats per tres aspectes principals (segons Josep Balari i Jovany, al "Orígenes Históricos de Cataluña"): Expatriació forçada, Cautiveri i Mort.
Documentat al segle XI hi ha una prova d'aquest mal conviure al nostre poble: "Speciosa i el seu fill Bosom van vendre a Goltred, l'any 1018, una peça de terra allotjada al Vallès, al terme de Albinyana i de Reixac". Sense citar la data ni especificar el fet, van al·ludir a la venda a una emigració al dir que van vendre-ho per la necessitat que hi va haver pel fet que els homes van sortir del comtat de Barcelona i es van anar a altres regions. Pro ipsa necessitate qui fuit in ipso anno quando homines exierunt del comitato barchinona et fuerunt in alias regiones. ACB Antiquitit Lib II., núm 521, fol 179.
Fons: Orígenes Históricos de Cataluña (Josep Balari i Jovany)
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle XI (Anys 10)
divendres, 20 de març del 2015
Divendres passat vam publicar una imatge d'uns esportistes casuals sent immortalitzats després de jugar a futbol, a la Font Pudenta.
Ja que segons les visites, l'article va ser de interès, avui us oferim una petita remesa de imatges de principis de segle XX d'aquesta Font Pudenta, avui ja desaparescuda. Esperem que us agradin.
Del treball de Inventari del Patrimoni Històric i Ambiental, podem dir que:
Tot i que l’any 1889 ja existeix un projecte d’urbanització del sector de la Font Pudenta (traçat de carrers i parcel·lació en els terrenys de Josep Gabriel Tuixans, aprovat per l’ajuntament i autoritzat pel mestre d’obres Josep Graner i Prat l’any 1897), el procés d’edificació en aquesta zona és posterior al dels carrers situats a tocar de la línia del ferrocarril de França. Les primeres cases daten dels primers anys del segle XX i són situades en el Passeig de la Font.Com sempre, si voleu fer alguna aportació, queden obertes les vies de comentaris en aquest article.
Imatges: Postal i autors desconeguts.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Pudenta,
Segle XX (Anys 10)
divendres, 13 de març del 2015
Avui us oferim una imatge que va ser realitzada el 8 d'agost de l'any 1923. Es tracta d'un conjunt d'amics i fills d'aquests que van passar el dia als pins de la Font Pudenta.
Observem que per la patxoca que fan, tots descamisats, i amb una pilota, de ben segur que van estar jugant a futbol. Això sí, observeu quines botes més portaven. Correcte són espardenyes.
Mai he provat a jugar a futbol amb espardenyes, però de ben segur que a l'endemà no m'aixeco del llit.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Font Pudenta,
Segle XX (Anys 20)
diumenge, 8 de març del 2015
Estem de celebració. Som petits encara, però avui és un dia especial pel bloc de Montcada i Reixac, memòria d'un poble. Hem fet cinc anys.
Certament no és gaire temps, però pensem que en un bloc que es manté amb publicacions setmanals sí que ho és. Les estadístiques mostren que els blocs tenen una durada mitjana d'uns tres mesos, així que havent-hi fent cinc anys bé que podem estar contents.
Com a amant de la història vaig encetar aquest projecte amb una finalitat divulgativa del poble de Montcada i Reixac, de la seva història, els seus fets i transformacions.
Hem intentat mantenir l'interès per la història i, d'aquesta manera, el bloc manté els seus fidels seguidors que durant aquest temps s'han enganxat a la lectura dels articles i imatges que publiquem setmanalment, no obstant sabem que és un bloc molt centrat en una temàtica i en un indret molt concret de tal manera que, el treball que fem, només arriba a aquells que estan realment interessats en aquests apunts històrics i culturals del poble.
No ens preocupa aquest aspecte, ja que sabem que la divulgació segueix endavant amb aquest i altres blocs que el poble manté i actualitza de manera continuada. Sabem que la cultura sempre és positiva i sabem que la història no s'ha de perdre.
Volem donar-vos les gràcies pel vostre seguiment i esperem que els anys ens acompanyin en aquest trajecte en el que el que ja està investigat, ja està escrit.
Rebeu una cordial salutació.
Xavier Colomé.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
divendres, 6 de març del 2015
Avui volem donar-vos a conèixer dos extractes de mapes dels segle XVII i XVIII on podem apreciar el nostre poble.
Any 1612 - "Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio"
Any 1791 - "Demarcación corografica de los pueblos en que se acantonan las tropas para el cordón de Poniente por los Pyreneos"
Fons: Arxiu Nacional de Catalunya.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Mapes,
Segle XVII (Anys 10),
Segle XVIII (Anys 90)
diumenge, 1 de març del 2015
I ja tenim aquí la tercera postal d'aquest any 2015.
En aquest cas, una imatge de Sant Pere de Reixac, realitzada des del camí del torrent de Reixac, baixant de la font dels caçadors.
A la foto es pot veure una de les dos torres bessones de Mas Rampinyo, a la part esquerra i també Can Pomada, com a nucli urbà entre els camps. Al fons Ripollet i de manera llunyana Sabadell. També és visible Montserrat a la part esquerra de la imatge.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Punts de Vista,
Sant Pere de Reixac
divendres, 27 de febrer del 2015
A l'arxiu digital de la Universitat Autònoma de Barcelona trobem una guia telefònica de l'any 1936. Us adjuntem l'extracte per a que feu una ullada curiosa als telèfons d'ara fa gairebé 80 anys:
De la guia podem veure que hi havia 106 abonats. Entre alguns dels representatius tenim el de l'Ajuntament, el dels Mossos d'Esquadra, l'Aismalibar (que portada un parell d'anys instal·lada a Mas Rampinyo), l'ABI, el Banc Hispano Colonial, el de la Torre Can Bonet, el del mossèn de Reixac, l'Asland, el del metge Josep Espinosa, els Taxis de Salvador Fontcoberta, la benzinera, la Guàrdia Civil, el de Can Fontanet, el de Can Rocamora (Mas Sant Marc) o la Torre Valentí (Can Filaina), entre altres.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 30)
divendres, 20 de febrer del 2015
Ells van trobar llavors un document on surt reflectit el nom de Mas Rampinyo, considerada com a prova més antiga, que correspon al dia 16 de desembre del 1875 i que tracta d'una instància realitzada pel senyor José Ventayol i Sanfeliu. Fem la transcripció que fan Ramos i Bacardit d'aquest document:
“(...)Vecino d'este pueblo a V. con el debido respeto expone: Que demando construir seis casitas segun el plano de fachada que por triplicado se acompaña, sobre el terreno que posee Dñª, Maria Grau de Ventayol en este termino municipal y lugar llamado Mas Rampiño, las que daran frente a la carretera provincial de Barcelona a Ribàs, entre el kilómetro 13 y 14, y por lo tanto(...)“Alguns defensen que el topònim de Mas Rampinyo prové d'un lloc figurat, proper a l'actual barri del pla de Reixac, inclús associat al paratge de les Indianes, que per l'aïllament que presentava bé que podria ser un cau de lladregots i gent de males costums, amants de RAMPINYAR. Aquesta història però, no aporta cap fonament històric i tot apunta que el topònim podria acostar-se al verb de RAMPINAR, una de les activitats agrícoles que acompanyen al batre.
Aquestes activitats avui dia són desconegudes pels que vivim a les ciutats i pels que les activitats del camp ja queden molt lluny. Al final de l'article podreu trobar un repàs tècnic d'aquestes feines, ja en perill d'oblit als nostres barris.
Tornant a l'origen del nom de Mas Rampinyo convé saber que per a trobar referències d'un topònim convé analitzar molta documentació, tot allunyant-nos en el temps. En aquest sentit, fa any i mig vàrem trobar una nova data, una mica més antiga, on surt referenciat Mas Rampinyo.
Es tracta d'un article escrit en un diari anomenat "La Imprenta", a l'edició de tarda del dia 10 de setembre del 1874, poc més d'un any abans de l'anterior data topall. En aquest cas surten dos referències relacionades amb la cavalleria carlista que visità Mas Rampinyo. Diu:
"En Moncada tenian los carlistas una avanzada de caballería y alguna infantería situada en la barriada llamada Mas Rampinyo."
"(...)los que formaban la avanzada del "Mas Rampinyo(...)"
Nota: Si voleu consultar el detall, visiteu l'article que vàrem publicar al juliol del 2013 clicant aquí,
Des de llavors que no s'havia superat aquesta data, si bé altres troballes indiquen que posteriorment el topònim queda consolidat popularment, per exemple l'any 1882 trobem també un article de contingut botànic on es diu "(...)otros tipos de plantas en el Mas Rampinyo de Moncada(...)". Cliqueu aquí per a visitar aquest l'article.
Fins a la data d'avui cal prendre el 10 de setembre de 1874 com la data més antiga actualment descoberta, no obstant hem observat un indici de que aquest topònim potser no és massa més antic.
Aquest indici parla d'un plànol militar elaborat quatre anys abans, tot just l'any 1870, on dos capitans dibuixen com anar de Montcada a Terrassa:
Al plànol s'indiquen alguns topònims entre els quals hi ha la "Montaña de Moncada", el "Barrio de Sadañola", "Moncada" o el "Barrio de Reixach", tot just a l'indret on trobem actualment el barri de Mas Rampinyo, amb algunes cases ja dibuixades:
Això ens pot fer pensar en dos hipòtesis, tenint en compte que és informació militar i entenem que és d'acurada elaboració:
- Que els militars que van dibuixar el plànol no van conèixer que realment aquell indret s'anomenava Mas Rampinyo, o bé que es començava a anomenar d'aquesta manera i per tant van configurar el nom pel qual encara era conegut oficialment: "Barrio de Reixach".
- Que el topònim de Mas Rampinyo no s'havia format encara.
Actualment són especulacions basades en aquesta prova, no obstant i en qualsevol cas, és una pista addicional que cal tenir en compte pels propers estudis del topònim de Mas Rampinyo.
Com a detall tècnic de la feina del camp associat al cereal, us oferim doncs un resum de les tasques. Observeu la feina de RAMPINAR i en què consisteix exactament:
La feina de SEGAR: Aquesta feina, que s'acostuma a fer pel juny, consisteix en tallar de manera manual o amb maquinària la planta del cereal.
Fer GARBES: Després de la sega es fan garbes. Cada garba està formada per 6 a 9 gavelles les quals estan formades per vàries falçades. Les garbes es fermen llavors amb un lligam anomenat vencill fent manolls de tiges. Aquesta feina habitualment deixa brins que queden escampats pel terra i que són arreplegats per les espigoladores. Antigament les espigoladores eren dones o inclús nens.
GARBEJAR: Consisteix en transportar les garbes, antigament en carro, fins el lloc on hi havia l'era. Normalment el transport es realitzava de ben matí, quan el cereal estava una mica humit i no hi havia perill de caure del carro. El carro per a fer aquest transport podia portar unes 25 o 30 garbes i habitualment era un carro no massa alt i força ample. Aquest tipus de carro s'anomenava carro de garbejar.
EMBULLAR: Aquesta feina consisteix en fer passar un animal (el matxo o el cavall) sobre la palla amb el cereal, ja estesa sobre l'era. D'aquesta manera les garbes es van desfent i consolidant sobre l'era. Addicionalment amb una forca també cal ajudar a desfer les garbes.
El BATRE: L'Era habitualment té forma circular i s'ha de fer en un lloc on normalment hi ha més vent. Les masies ja tenien un lloc fixat on es realitzava aquesta tasca de batre amb el trill, anomenat trillar. A l'era, que era empedrada, un cop abocades les garbes i ben embullades, es passava el trill (antigament una taula de fusta amb moltes puntes de pedra) damunt la palla per capolar-la i forçar l'estracció del gra tot separant-se de la palla.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Mas Rampinyo,
Pagesia,
Segle XIX (Anys 70)
divendres, 13 de febrer del 2015
A la novela "L'Auca del Senyor Esteve", de Santiago Rusiñol, publicada l'any 1907, trobem una referència del nostre poble llavors molt valorat, com ja sabem, per les seves aigües, natura i bons aires, molt apreciats pels "turistes" benestants barcelonins. Diu:
"(...) –Jo només havia estat a Montcada- va dir la senyora Roseta- i em
va agradar tant, que si mai m’amagrís hi tornaria. Tot és regadiu, a
Montcada. (...)"
Com a curiositat, podeu trobar una placa representativa d'aquesta Auca al carrer Petritxol de Barcelona:
Visiteu-la també si voleu clicant aquí.
Consulteu més informació al web dels amics Ricard Ramos i Josep Bacardit, clicant aquí.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Llibres,
Segle XX (Anys 00)
dissabte, 7 de febrer del 2015
La Fundació Cultural Montcada, publica la revista Quaderns cada sis mesos (desembre i juny). Una revista de caire històric i cultural del poble de Montcada i Reixac, amb continguts que si us agrada la història, no podeu perdre-us.
Des de la plana "Revista QUADERNS" que trobareu al menú de l'esquerra anomenat "Seccions", podreu consultar els títols dels articles dels números de la revista, des del seu naixement al desembre del 2000 fins al darrer exemplar. Cliqueu aquí per a accedir-hi si voleu.
Si voleu adquirir-ne algun, podeu fer-ho al preu de 5 € a la seu de la Fundació, al Carrer Major 47.
Enviat per:
XC
el
16:07
|
0
comentaris
Etiquetes:
Llibres,
Segle XXI (Anys 00),
Segle XXI (Anys 10)
Missatges més recents Missatges més antics Inici


















