Blogcrowds

divendres, 26 de juny del 2015

Avui volem donar-vos a conèixer un anunci oficial, publicat al "Boletín Oficial del Ministerio del Aire" el 7 d'abril de 1955, en el que es gestionava un lloc de treball sota la "Dirección General de Correos y Telecomunicaciones" en el que s'establia un lloc de treball de carter rural a Mas Rampinyo per un sou de 2044 pessetes. Diu:

Masrampiño (Barcelona).- Una de Castero rural de Masrampiño: cambiar en MoncadaM cuatro horas de servicio y haber anual de 2.044 pesetas.



Fons: Biblioteca Virtual de Defensa.

divendres, 19 de juny del 2015

Avui volem parlar d'una ermita, avui desapareguda, que va existir en terrenys de llinda entre els termes de Reixac i de Sant Cebrià de Cabanyes (actualment Sant Fost).

La capella no va pertànyer a Montcada i Reixac, encara que hi ha autors la identifiquen com a ermita del terme de Reixac, ja que estava molt propera al nostre poble, cosa que la fa de interès general, degut a que ben segur era de pas proper i de visita habitual pels veïns de Reixac.

L'ermita, coneguda com la Ermita de Sant Martí de Pedrencs, Sant Martinet o simplement Sant Martí, estava ubicada dalt d'un turonet, conegut com el de Sant Martinet i que va desaparèixer de manera definitiva per l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.

D'estil romànic, segurament del s. XII, l'ermita va estar situada a les coordenades aproximades 41° 30' 25? N, 2° 12' 53? E, segons el fons de Patrimoni Cultural Català documentat per la Generalitat de Catalunya.

Situació aproximada de l'ermita de Sant Martinet, molt propera a Can Donadeu. Foto Google. Inc.

Segons aquesta descripció patrimonial, abans de la desaparició de l'ermita, es diu que:

L'ermita de Sant Martí només conserva l'absis, el mur nord i part del mur sud. Fa 8 m de llarg i 3 d'ample, l'absis fa 1,35 m de fons i la paret 80 cm de gruix.

I com a dades històriques podem dir que:

Depenia de Sant Cebrià de Cabanyes quan aquesta església era parròquia. Tot i que no és segur, sembla que l'ermita pugui ser del segle XII. Fins a l'edat moderna s'hi van celebrar processons el dia de Sant Martí de Tours (11 de novembre).
Aquestes dades, com veurem més tard, han estat identificades mitjançant el treball de Mossèn Pi i Bernat, on també diu que l'any 1645 encara hi havia referències on l'ermita tenia una molt bona salut, però ja a l'any 1711 l'ermita ja estava molt malament i es va manar refer-la i beneïr-la de nou.

D'altra banda, en un mapa de la zona de Sant Fost, de l'any 1777, surt referenciada l'ermita (encerclada en vermell), en un indret proper a Can Donadeu, com "La Iglesia o Capillita de San Martín, (h)oy derruida.", cosa que posa de manifest que l'ermita tornava a patir molts problemes estructurals.

Mapa de 1777. Fons ACA

Aquest document ja ens indica que Sant Martinet estava a finals del segle XVIII enderrocada i sense un ús litúrgic.

Un dels darrers documents gràfics és la següent fotografia, realitzada a l'any 1915 per Josep Salvany i Blanch (1866-1929), on podem veure una construcció ja sense cap fonament religiós:

Sant Martinet. Foto: Biblioteca de Catalunya.

Una de les darreres descripcions, de l'any 1936,  la podem llegir a les cròniques de Mossèn Pi i Bernat al seu llibre de "Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes" es diu a la plana 53:
Hi havia en el termal de Cabanyes, una capella dedicada a Sant Martí. Distava un quilòmetre aproximadament de l'església parroquial. Estava edificada vora el camí que anava de Cabanyes a Barcelona passant per Reixac, en el pla d'un turó.
Pi i Bernat ja ens situa la capella en territori de Cabanyes i, val a dir que, certament, des de la Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes fins les coordenades definides i enregistrades pel patrimoni cultural català de la Generalitat de Catalunya, hi ha uns 910 metres, cosa que s'ajusta a les descripcions de mossèn Pi i Bernat. El text segueix amb una descripció de la seva fisonomia i mides:
Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial [la de S. C. de Cabanyes], medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres.
I ja per acabar, el mateix autor ens cita un seguit de referències de culte celebrades a l'ermita de Sant Martinet. Referències que creiem demostren que la devoció era de consideració:

El dia 11 de novembre, com si fos diumenge, es celebrava la festa a la capella. Es sortia de l'església parroquial [de S. C. de Cabanyes] en processó o es cantava l'himne de comú de confessors. El sacerdot revestit amb els ornaments sagrats portava el Lignum Crucis. En la pròpia capella es celebrava la Missa resada.
Els obrers procuraven de preparar tot el necessari per a la celebració i per atendre les despeses.
A l'any 1645 plogué amb tanta abundància abans de sortir la processó, que no pogué fer-se la festa, la qual fou ajornada per a l'endemà que s'esqueia ésser diumenge.
Els pobles veïns tenien devoció especial al gloriós Sant Martí i s'hi celebrava durant l'any alguna Missa. També és notícia d'algunes peregrinacions i la cera mai no havia estat escatimada per tal de què el Sant tingués força iluminària.
Els serveis per a l'onamentació de la capella eren guardats a la casa de l'administrador, però les joies del Sant estaven sota la custòdia del rector.
La vigília del Sant, es procurava guarnir una bona enramada a les parets de fora per tal de que semblés més festa.
A l'ésser visitada l'església parroquial també es practicava la visita pastoral a la referida capella.
Una provisió del Rvnt. Roger als 18 d'octubre del 1711 diu "Per quan estem plenament informats que la capella sots invocació de St. Martí construída dins los límits de la present parròquia está publicament profanada. Per axó manam incontinent reedifiqueu aqueslla, posant-la amb tota decencia per celebrarse lo Sant Sacrifici de la Missa. així mateix manam al Rvnt. Rector de la present Iglesia no lecebre ni celebrar promete fins a tant aquella sia novament beneida i reedificada he donau que la clau d'aquella sia entregada en ma i poder del obrer de la Iglesia de Cabanyes que vuy es y per temps será".
Potser la capella fou profanada i destruïda pe mans criminals, en temps de revolta religiosa. De totes maneres, no és de suposar que fossin els paisans d'aquells voltants els que portessin a cap aquesta facècia, car tots ells hi tenien un remarcable interès. Manquen dades per tal d'aclarir aquest fet.
Avui el poble coneix el lloc pel nom de "Muntanya de Sant Martinet". 

Un cop més la mà del progrés i de l'explotació de pedra va esborrar del mapa un altre edifici religiós, enrunat sí, però patrimoni històric i cultural dels nostres avantpassants.

Tractem aquesta trista història com un crit de consciència per les noves generacions, per tal que intentin no profanar ni eliminar les petjades del nostre passat humà més antic.

Xavier Colomé

Fons i Bibliografia:
Mapa 1777: Archivo de la Corona de Aragón.
Revista Campsentelles, nº 14. Xavier Pérez.
Fotografia Josep Salvany: Biblioteca de Catalunya.
Foto de satèl·lit: Google Inc.
Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes. Mossèn Pi i Bernat.
Web de Montcadapost. Ricard Ramos.
Web de SerraladaLitoral. Francesc Costa Oller

dilluns, 15 de juny del 2015

Ja porten sis mesos d'aquest any 2015 i per tant acumulem sis meraveloses postals del nostre poble. A continuació us fem una relació de les que hem publicat durant l'any:









Si voleu comentar o valorar la que més us agrada, endavant, feu servir la secció de comentaris.

Salutacions.


divendres, 12 de juny del 2015

Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.

Mapa ubicació. Font: Google Inc.

Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.

Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.

L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.

Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.

El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."

Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.

A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.

Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.

També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.


Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.

divendres, 5 de juny del 2015

I si la passada setmana vàrem estar veient algunes referències, trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sobre pagesos de Montcada a finals del segle XVII i principis del XVIII, aquest divendres ho farem per algun de la Parròquia de Reixac.

Pagès finals del segle XVII i principis del XVIII. Autor desconegut.

Es tracta d'una referència de l'any 1670, any on els pirates campaven com volien pels mars i oceans. Aquell mateix any de 1670, per exemple, el pirata anglès Henry Morgan va capturar la ciutat de Panamà, a l'actual estat de Florida dels EEUU.


1670 - Pau Albinyana de la Costa i Jaume Cases pagesos de Reixac.

"Causa del prior y convento de Sant Jeroni de la Murtra, contra Pau Albinyana de la Costa, agricultor de Reixac y Esteve Cases, agricultor, habitantes de la parroquia de Santa Perpètua, que son los tutores y cuidadores del hijo del difunto Jaume Cases, agricultor de la parroquia de Sant Pere de Reixac"

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,25971. Reial Audiència de Catalunya.


dilluns, 1 de juny del 2015

I el Juny ja és aquí.

Avui us presentem la postal de Juny dels camps de Mas Rampinyo de la mà de l'amic Fidel Casajuana i Manent.


Molts d'aquests camps ja no es treballen i és una llàstima, ja sigui per dedicació d'un esforç considerable, i manca de rentabilitat, o per interessos de tot tipus. La qüestió és que cada cop ens costa més observar aquells camps sembrats un darrera l'altre, sumant també algunes vinyes, que han passat tots a millor? vida

En qualsevol cas, la bellesa bucòlica que ofereix el medi natural és un fet que encara es pot considerar avui dia.

divendres, 29 de maig del 2015

Avui vull oferir-vos un seguit de referències trobades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que parlen de pagesos de Montcada i Reixac, amb l'ànim de tenir-les documentades i si teniu un cognom dels que hi surten referenciats potser animar-vos a investigar els vostres ascendents:

Família pagesa Catalana a punt de sopar. Començaments del s. XVIII. Dibuix de David Parcerisa i Ungé.



1696 - Jaume Sala, pagès de Montcada.

 "Causa de Jaume Sala, agricultor de la parroquia de Santa Engracia de Montcada, obispado de Barcelona" 

Sobre asignación de tutores y curadores, a favor del actuante, para los pupilos: Pere y Engracia Sala, hijos del fallecido Nicolau Sala, agricultor. Visto en Real Cancillería.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,18059. Real Audiencia de Cataluña


1700-1712 - Antic Sans, pagès de Montcada

"Causa de Jerónima Cabanyes, viuda de José, de Barcelona, contra Antonio Batlle, notario real de Barcelona"

ESTABLECIMIENTO DE UNA PIEZA DE TIERRA EN SANTA ENGRACIA DE MONTCADA, TÉRMINO DE REIXACH (1677) A FAVOR DE ANTIC SANS, LABRADOR, DE MONTCADA. COMPULSIÓN A LA PLANTADA DE VIÑA PARA EL PAGO DE LA PENSIÓN ANUAL. DERECHOS DOMINICALES POR TRANSPORTACIÓN DE LA TIERRA.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15521. Real Audiencia de Cataluña



1687 - Aleix Tordera, pagès de Montcada

Causa de los tutores y curadores del pupilo Domingo Tordera, hijo de Aleix Tordera, agricultor de Santa Engràcia de Montcada, contra Francesc Nicolau de Sant Joan, doncel, y doña Agnès de Sant Joan y de Planella, cónyuges"

Sobre petición de los demandantes de ser primeros y privilegiados en derecho sobre los bienes de Tordera, ante la pretensión de los demandados de cobrar por la no mejora de un censal creado por Aleix Tordera. Ambas partes inician la causa el mismo día en la Real Audiencia, reclamando los Nicolau los pagos por dicho censal.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,31805. Real Audiencia de Cataluña



1723 - Josep Ubac i Colomer, pagès de Montcada

29 de Setembre de 1723, Vacarisses, Mas de l'Ubac.

Capítulos matrimoniales de José Ubac y Prat y Francisca, hija de José Ubac y Colomer, payés de Santa Engracia de Montcada, y Teresa Riffos.

José Camps y Font, notario público de Monistrol de Montserrat.  Incluye partida de bautismo de Francisca Cuyàs, de 24 de febrero de 1709

"Títols Universals. Capítols. Testaments 16". ACA,DIVERSOS,Mas de l'Ubac,Caja 1,títols universals, capítols, testaments,núm. 16


divendres, 22 de maig del 2015

Com ja sabeu, m'agraden molt els topònims antics i, des de fa uns anys vaig recollint alguns dels segle X, XI i XII principalment en un full de càlcul.

Avui vull donar-vos a conèixer un petit recull estadístic de l'aparició dels topònims que fan referència a indrets, llocs i antics poblats que van formar els inicis de Reixac i Montcada.

En nombre de topònims recollits, he anat trobant major concentració de dades a finals del segle X. Si mirem el gràfic per anys, veurem per exemple que l'any 996 surten 18 topònims i s'oberva una tendència de campana de Gauss amb pic màxim justament  per aquests darrers anys del segle X.


En nombre d'aparicions, el topònim de Reixac guanya en gran quantitat, seguit de les zones habitades de Pasturans i Albinyana.



Us deixem el llistat per si és del vostre interès:

Any
Topònim
Traducció personal
924
TERMINIO DE UILLA PASTURANICIS  
Pasturans, terme de
924
QUE UOCANT TRESCULOS   
Tres culs, conegut com
959
TERMINIO REXAG    
Reixac, terme de
959
VALLE VAL MAJOR   
Vall Major
963
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
963
TERMINIO DE UENTENAGO   
Ventenac, terme de
970
VILLA REXAGO    
Reixac, la vila
977
TERRITORIO DE PORCIANO   
Porcià, territori de (Zona Font Pudenta)
981
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
981
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
984
FLUMINE BISAUCI    
Inundacions del Besòs
984
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
984
REXAGO     
Reixac
986
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
986
TORRENT DE CANALILIAS   
Canalies, torrent de
987
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
988
VALLE CANALILIAS    
Canalies, vall de
988
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
988
TERMINIO DE PORCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
988
REXACHO     
Reixac
988
RIXAGO     
Reixac
988
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
988
UENTENAGO     
Ventenac
989
ALBINIANA     
Albinyana
989
PROPE MONTEM CATANUM   
Montcada, proper a 
989
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
989
LOCUM PORTIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
989
TERMINIO REXAGO    
Reixac, terme de
989
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
989
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
989
IUXTA RIOPULLO    
Ripoll (riu), proper a
990
QUE UOCANT SEPTEM UIAS  
Els set camins, lloc conegut com
990
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
990
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
990
TERMINIO DE UILLA TIMIM  
Timinum, terme de la vila de
990
INTUS IN VENTENAGO   
Ventenac, dins de (el poblat)
992
TERMINIO DE ALBIGNANA   
Albinyana, terme de
992
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
994
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
994
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
994
ACCESSU DE PORCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
994
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
994
QUE DICUNT REXAGO   
Reixac, conegut com
994
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
995
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
995
TERMINIO PASTURANO QUE VOCANT REXAGO 
Pasturans, terme de, anomenat Reixac
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINIANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINNANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
LOCUM QUE DICUNT ALBINNANA  
Albinyana, el lloc conegut com
996
RIO DE CANALILIAS   
Canalies, torrent de
996
UOCARENT PASTURANO    
Pasturans, indret anomenat
996
TERMINIO DE PASTURANIS   
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
TERMINIO PASTURANO    
Pasturans, terme de
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
996
UOCANT REXAGO    
Reixac, indret anomenat
996
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
996
INTUS IN UENTENAGO   
Ventenac, dins de (el poblat)
996
OCUM QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, lloc conegut com
997
LOCUM QUE DICUNT ALBINANA  
Albinyana, el lloc conegut com
997
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
997
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
997
ALBEO BISAUZ    
Besòs (riu)
997
CANALILIAS     
Canalies
997
RIUUNCULO DE CANALILIAS   
Canalies
997
TERMINIO DE PASTURANO   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO DE PASTURANUS   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO DE PASTURANUS   
Pasturans, terme de
997
TERMINIO PASTURAN    
Pasturans, terme de
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
QUE UOCANT REXAGO   
Reixac, conegut com
997
TORRENTE DE CHANALILIAS   
Canalies, torrent de
997
LOCUM QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, el lloc conegut com
997
UILLA UENTENAG    
Ventenac, villa anomenada
998
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
998
TERMINIO DE ALBINIANA   
Albinyana, terme de
998
FLUMINE BISAUC    
Inundacions del Besòs
998
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
998
TORRENT DE CANALILES   
Canalies, torrent de
998
VALE MAIORE    
Vall Major
998
VALLE MAIORE    
Vall Major
998
LOCUM VALLE MAIORE   
Vall Major, el lloc de
998
VALLE CARCARA    
Vallcàrquera
998
VALLE CARCHARA    
Vallcàrquera
998
LOCUM VALLE CARCHARA   
Vallcàrquera, el lloc de
998
TERMINIO DE UENTENAG   
Ventenac, terme de
1000
TERMINIO DE ALBINNANA   
Albinyana, terme de
1000
ULTRA ALUEO BISAUCIO   
Besòs (riu), més enllà del
1000
FLUMINE BISOCIO    
Inundacions del Besòs
1000
FLUMINE BISOCIO    
Inundacions del Besòs
1000
TERMINIO DE PASTURANS   
Pasturans, terme de
1000
TERMINIO DE PASTURANS   
Pasturans, terme de
1000
REXAGO     
Reixac
1000
QUE DICUNT REXAGO   
Reixac, conegut com
1000
UILLA QUE DICUNT UENTENAGO  
Ventenac, villa anomenada
1001
TERMINIO PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
1001
LOCO REXAGO    
Reixac, el lloc de
1003
LOCUM PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
1005
BAT PITS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1005
FLUMEN BISAUCIO    
Inundacions del Besòs
1005
VIA CALCADA    
La calçada
1005
LOCUM PORCIANO    
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta), proper a
1005
TERMINIO REISAGO    
Reixac, terme de
1005
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1007
VILA DE REXAGO   
Reixac, la vila
1007
VILLA REXAGO    
Reixac, la vila
1007
TERMINIO DE REXAGO   
Reixac, terme de
1007
LOCUM VALLE MAIORE   
Vall Major, el lloc de
1008
ALVEO BISAUCIO    
Besòs (riu)
1008
ALVEO BISAUCIO    
Besòs (riu)
1008
TERMINIO PASTURAM    
Pasturans, terme de
1008
TERMINIO PASTURAN    
Pasturans, terme de
1008
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
1008
TERMINIO RIXAGO    
Reixac, terme de
1009
BATE PITOS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1009
TERMINIO DE PURCIANO   
Porcià, terme de (Zona Font Pudenta)
1009
RIXAGO     
Reixac
1009
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1011
RADICEM MONTIS SCATTANI
Montcada, el lloc de
1011
RADICEM MONTES CATANO
Montcada, el lloc de
1011
ALVEUM RIOPULLI    
Ripoll (riu)
1011
ALVEUM RIOPULLO    
Ripoll (riu)
1011
LOCUM RIOPULLO    
Ripoll (riu), el lloc de
1014
CHAGA CANS
Caga cans, el turó de
1018
ALBINIANA     
Albinyana
1022
CASTRO MONTE KADANO   
Montcada, el castell de
1032
BATE PECTUS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1032
FLUMINE BISAUCI    
Inundacions del Besòs
1032
AD RADICEM MONTIS SCATANI  
Montcada, a la vora de
1032
RIOPULLO     
Ripoll (riu)
1041
IN PUIO DE CHACA CANOS
Caga cans, el turó de
1041
UILLA REXAG
Reixac, la vila
1047
ALBINIANA     
Albinyana
1048
CALCADA
La calçada
1048
MATABOUS
Matabous, el pla de
1052
VOCATUR BATPITS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1052
LOCO VOCITATO VALLE CHARCHARA
Vallcàrquera, el lloc anomenat
1053
VALLE VOCITATA VENTENAG
Ventenac, la vall anomenada de
1059
LOCO VOCITATO PETRA BRUNA
Pedrabruna, el lloc anomenat
1164
MERCAT PLA DE MATABOUS  
Matabous, el pla de
1170
CRUCE UOCITATO BAT PITHS
Batpits (colpeja pits), anomenat
1180
TRESDOS
Tresdos, el coll de


Missatges més recents Missatges més antics Inici