divendres, 26 de juny del 2015
Avui volem donar-vos a conèixer un anunci oficial, publicat al "Boletín Oficial del Ministerio del Aire" el 7 d'abril de 1955, en el que es gestionava un lloc de treball sota la "Dirección General de Correos y Telecomunicaciones" en el que s'establia un lloc de treball de carter rural a Mas Rampinyo per un sou de 2044 pessetes. Diu:
Masrampiño (Barcelona).- Una de Castero rural de Masrampiño: cambiar en MoncadaM cuatro horas de servicio y haber anual de 2.044 pesetas.
Fons: Biblioteca Virtual de Defensa.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 50)
divendres, 19 de juny del 2015
Avui volem parlar d'una ermita, avui desapareguda, que va existir en terrenys de llinda entre els termes de Reixac i de Sant Cebrià de Cabanyes (actualment Sant Fost).
La capella no va pertànyer a Montcada i Reixac, encara que hi ha autors la identifiquen com a ermita del terme de Reixac, ja que estava molt propera al nostre poble, cosa que la fa de interès general, degut a que ben segur era de pas proper i de visita habitual pels veïns de Reixac.
L'ermita, coneguda com la Ermita de Sant Martí de Pedrencs, Sant Martinet o simplement Sant Martí, estava ubicada dalt d'un turonet, conegut com el de Sant Martinet i que va desaparèixer de manera definitiva per l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.
D'estil romànic, segurament del s. XII, l'ermita va estar situada a les coordenades aproximades 41° 30' 25? N, 2° 12' 53? E, segons el fons de Patrimoni Cultural Català documentat per la Generalitat de Catalunya.
Segons aquesta descripció patrimonial, abans de la desaparició de l'ermita, es diu que:
L'ermita de Sant Martí només conserva l'absis, el mur nord i part del mur sud. Fa 8 m de llarg i 3 d'ample, l'absis fa 1,35 m de fons i la paret 80 cm de gruix.
I com a dades històriques podem dir que:
Depenia de Sant Cebrià de Cabanyes quan aquesta església era parròquia. Tot i que no és segur, sembla que l'ermita pugui ser del segle XII. Fins a l'edat moderna s'hi van celebrar processons el dia de Sant Martí de Tours (11 de novembre).Aquestes dades, com veurem més tard, han estat identificades mitjançant el treball de Mossèn Pi i Bernat, on també diu que l'any 1645 encara hi havia referències on l'ermita tenia una molt bona salut, però ja a l'any 1711 l'ermita ja estava molt malament i es va manar refer-la i beneïr-la de nou.
D'altra banda, en un mapa de la zona de Sant Fost, de l'any 1777, surt referenciada l'ermita (encerclada en vermell), en un indret proper a Can Donadeu, com "La Iglesia o Capillita de San Martín, (h)oy derruida.", cosa que posa de manifest que l'ermita tornava a patir molts problemes estructurals.
Aquest document ja ens indica que Sant Martinet estava a finals del segle XVIII enderrocada i sense un ús litúrgic.
Un dels darrers documents gràfics és la següent fotografia, realitzada a l'any 1915 per Josep Salvany i Blanch (1866-1929), on podem veure una construcció ja sense cap fonament religiós:
Una de les darreres descripcions, de l'any 1936, la podem llegir a les cròniques de Mossèn Pi i Bernat al seu llibre de "Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes" es diu a la plana 53:
Hi havia en el termal de Cabanyes, una capella dedicada a Sant Martí. Distava un quilòmetre aproximadament de l'església parroquial. Estava edificada vora el camí que anava de Cabanyes a Barcelona passant per Reixac, en el pla d'un turó.
Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial [la de S. C. de Cabanyes], medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres.I ja per acabar, el mateix autor ens cita un seguit de referències de culte celebrades a l'ermita de Sant Martinet. Referències que creiem demostren que la devoció era de consideració:
El dia 11 de novembre, com si fos diumenge, es celebrava la festa a la capella. Es sortia de l'església parroquial [de S. C. de Cabanyes] en processó o es cantava l'himne de comú de confessors. El sacerdot revestit amb els ornaments sagrats portava el Lignum Crucis. En la pròpia capella es celebrava la Missa resada.
Els obrers procuraven de preparar tot el necessari per a la celebració i per atendre les despeses.
A l'any 1645 plogué amb tanta abundància abans de sortir la processó, que no pogué fer-se la festa, la qual fou ajornada per a l'endemà que s'esqueia ésser diumenge.
Els pobles veïns tenien devoció especial al gloriós Sant Martí i s'hi celebrava durant l'any alguna Missa. També és notícia d'algunes peregrinacions i la cera mai no havia estat escatimada per tal de què el Sant tingués força iluminària.
Els serveis per a l'onamentació de la capella eren guardats a la casa de l'administrador, però les joies del Sant estaven sota la custòdia del rector.
La vigília del Sant, es procurava guarnir una bona enramada a les parets de fora per tal de que semblés més festa.
A l'ésser visitada l'església parroquial també es practicava la visita pastoral a la referida capella.
Una provisió del Rvnt. Roger als 18 d'octubre del 1711 diu "Per quan estem plenament informats que la capella sots invocació de St. Martí construída dins los límits de la present parròquia está publicament profanada. Per axó manam incontinent reedifiqueu aqueslla, posant-la amb tota decencia per celebrarse lo Sant Sacrifici de la Missa. així mateix manam al Rvnt. Rector de la present Iglesia no lecebre ni celebrar promete fins a tant aquella sia novament beneida i reedificada he donau que la clau d'aquella sia entregada en ma i poder del obrer de la Iglesia de Cabanyes que vuy es y per temps será".
Potser la capella fou profanada i destruïda pe mans criminals, en temps de revolta religiosa. De totes maneres, no és de suposar que fossin els paisans d'aquells voltants els que portessin a cap aquesta facècia, car tots ells hi tenien un remarcable interès. Manquen dades per tal d'aclarir aquest fet.
Avui el poble coneix el lloc pel nom de "Muntanya de Sant Martinet".
Un cop més la mà del progrés i de l'explotació de pedra va esborrar del mapa un altre edifici religiós, enrunat sí, però patrimoni històric i cultural dels nostres avantpassants.
Tractem aquesta trista història com un crit de consciència per les noves generacions, per tal que intentin no profanar ni eliminar les petjades del nostre passat humà més antic.
Fons i Bibliografia:
Mapa 1777: Archivo de la Corona de Aragón.
Revista Campsentelles, nº 14. Xavier Pérez.
Fotografia Josep Salvany: Biblioteca de Catalunya.
Foto de satèl·lit: Google Inc.
Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes. Mossèn Pi i Bernat.
Web de Montcadapost. Ricard Ramos.
Web de SerraladaLitoral. Francesc Costa Oller
Enviat per:
XC
el
00:00
|
3
comentaris
Etiquetes:
Can Donadeu,
Sant Cebrià de Cabanyes,
Sant Martinet,
Segle XVII (Anys 40),
Segle XVIII (Anys 10),
Segle XX (Anys 10),
Segle XX (Anys 30)
dilluns, 15 de juny del 2015
Ja porten sis mesos d'aquest any 2015 i per tant acumulem sis meraveloses postals del nostre poble. A continuació us fem una relació de les que hem publicat durant l'any:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Salutacions.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Punts de Vista
divendres, 12 de juny del 2015
Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.
Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.
Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.
L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.
Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.
El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."
Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.
A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.
Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.
També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.
Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Can Donadeu,
Mare de Déu del Turó,
Sant Pere de Reixac,
Segle XVII (Anys 00),
Segle XVII (Anys 80)
divendres, 5 de juny del 2015
I si la passada setmana vàrem estar veient algunes referències, trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sobre pagesos de Montcada a finals del segle XVII i principis del XVIII, aquest divendres ho farem per algun de la Parròquia de Reixac.
Es tracta d'una referència de l'any 1670, any on els pirates campaven com volien pels mars i oceans. Aquell mateix any de 1670, per exemple, el pirata anglès Henry Morgan va capturar la ciutat de Panamà, a l'actual estat de Florida dels EEUU.
1670 - Pau Albinyana de la Costa i Jaume Cases pagesos de Reixac.
"Causa del prior y convento de Sant Jeroni de la Murtra, contra Pau Albinyana de la Costa, agricultor de Reixac y Esteve Cases, agricultor, habitantes de la parroquia de Santa Perpètua, que son los tutores y cuidadores del hijo del difunto Jaume Cases, agricultor de la parroquia de Sant Pere de Reixac"
ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,25971. Reial Audiència de Catalunya.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Sant Pere de Reixac,
Segle XVII (Anys 70)
dilluns, 1 de juny del 2015
I el Juny ja és aquí.
Avui us presentem la postal de Juny dels camps de Mas Rampinyo de la mà de l'amic Fidel Casajuana i Manent.
Molts d'aquests camps ja no es treballen i és una llàstima, ja sigui per dedicació d'un esforç considerable, i manca de rentabilitat, o per interessos de tot tipus. La qüestió és que cada cop ens costa més observar aquells camps sembrats un darrera l'altre, sumant també algunes vinyes, que han passat tots a millor? vida
En qualsevol cas, la bellesa bucòlica que ofereix el medi natural és un fet que encara es pot considerar avui dia.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Mas Rampinyo,
Punts de Vista
divendres, 29 de maig del 2015
Avui vull oferir-vos un seguit de referències trobades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que parlen de pagesos de Montcada i Reixac, amb l'ànim de tenir-les documentades i si teniu un cognom dels que hi surten referenciats potser animar-vos a investigar els vostres ascendents:
1696 - Jaume Sala, pagès de Montcada.
"Causa de Jaume Sala, agricultor de la parroquia de Santa Engracia de Montcada, obispado de Barcelona"
Sobre asignación de tutores y curadores, a favor del actuante, para los pupilos: Pere y Engracia Sala, hijos del fallecido Nicolau Sala, agricultor. Visto en Real Cancillería.
ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,18059. Real Audiencia de Cataluña
1700-1712 - Antic Sans, pagès de Montcada
"Causa de Jerónima Cabanyes, viuda de José, de Barcelona, contra Antonio Batlle, notario real de Barcelona"
ESTABLECIMIENTO DE UNA PIEZA DE TIERRA EN SANTA ENGRACIA DE MONTCADA, TÉRMINO DE REIXACH (1677) A FAVOR DE ANTIC SANS, LABRADOR, DE MONTCADA. COMPULSIÓN A LA PLANTADA DE VIÑA PARA EL PAGO DE LA PENSIÓN ANUAL. DERECHOS DOMINICALES POR TRANSPORTACIÓN DE LA TIERRA.
ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15521. Real Audiencia de Cataluña
1687 - Aleix Tordera, pagès de Montcada
Causa de los tutores y curadores del pupilo Domingo Tordera, hijo de Aleix Tordera, agricultor de Santa Engràcia de Montcada, contra Francesc Nicolau de Sant Joan, doncel, y doña Agnès de Sant Joan y de Planella, cónyuges"
Sobre petición de los demandantes de ser primeros y privilegiados en derecho sobre los bienes de Tordera, ante la pretensión de los demandados de cobrar por la no mejora de un censal creado por Aleix Tordera. Ambas partes inician la causa el mismo día en la Real Audiencia, reclamando los Nicolau los pagos por dicho censal.
ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,31805. Real Audiencia de Cataluña
1723 - Josep Ubac i Colomer, pagès de Montcada
29 de Setembre de 1723, Vacarisses, Mas de l'Ubac.
Capítulos matrimoniales de José Ubac y Prat y Francisca, hija de José Ubac y Colomer, payés de Santa Engracia de Montcada, y Teresa Riffos.
José Camps y Font, notario público de Monistrol de Montserrat. Incluye partida de bautismo de Francisca Cuyàs, de 24 de febrero de 1709
"Títols Universals. Capítols. Testaments 16". ACA,DIVERSOS,Mas de l'Ubac,Caja 1,títols universals, capítols, testaments,núm. 16
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Pagesia,
Segle XVII (Anys 80),
Segle XVII (Anys 90),
Segle XVIII (Anys 00),
Segle XVIII (Anys 10),
segle XVIII (Anys 20)
divendres, 22 de maig del 2015
Com ja sabeu, m'agraden molt els topònims antics i, des de fa uns anys vaig recollint alguns dels segle X, XI i XII principalment en un full de càlcul.
Avui vull donar-vos a conèixer un petit recull estadístic de l'aparició dels topònims que fan referència a indrets, llocs i antics poblats que van formar els inicis de Reixac i Montcada.
En nombre de topònims recollits, he anat trobant major concentració de dades a finals del segle X. Si mirem el gràfic per anys, veurem per exemple que l'any 996 surten 18 topònims i s'oberva una tendència de campana de Gauss amb pic màxim justament per aquests darrers anys del segle X.
En nombre d'aparicions, el topònim de Reixac guanya en gran quantitat, seguit de les zones habitades de Pasturans i Albinyana.
Us deixem el llistat per si és del vostre interès:
Any
|
Topònim
|
Traducció
personal
|
924
|
TERMINIO DE UILLA
PASTURANICIS
|
Pasturans, terme de
|
924
|
QUE UOCANT
TRESCULOS
|
Tres culs, conegut
com
|
959
|
TERMINIO REXAG
|
Reixac, terme de
|
959
|
VALLE VAL MAJOR
|
Vall Major
|
963
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
963
|
TERMINIO DE
UENTENAGO
|
Ventenac, terme de
|
970
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
977
|
TERRITORIO DE
PORCIANO
|
Porcià, territori de
(Zona Font Pudenta)
|
981
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
981
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
984
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
984
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
984
|
REXAGO
|
Reixac
|
986
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
986
|
TORRENT DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
987
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
988
|
VALLE CANALILIAS
|
Canalies, vall de
|
988
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
988
|
TERMINIO DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
988
|
REXACHO
|
Reixac
|
988
|
RIXAGO
|
Reixac
|
988
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
988
|
UENTENAGO
|
Ventenac
|
989
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
989
|
PROPE MONTEM
CATANUM
|
Montcada, proper
a
|
989
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
989
|
LOCUM PORTIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
989
|
TERMINIO REXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
989
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
989
|
IUXTA RIOPULLO
|
Ripoll (riu), proper
a
|
990
|
QUE UOCANT SEPTEM
UIAS
|
Els set camins, lloc
conegut com
|
990
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
990
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
990
|
TERMINIO DE UILLA
TIMIM
|
Timinum, terme de la
vila de
|
990
|
INTUS IN
VENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
992
|
TERMINIO DE
ALBIGNANA
|
Albinyana, terme de
|
992
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
994
|
ACCESSU DE
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
994
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
994
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
995
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
995
|
TERMINIO PASTURANO
QUE VOCANT REXAGO
|
Pasturans, terme de,
anomenat Reixac
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINIANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINNANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
996
|
RIO DE
CANALILIAS
|
Canalies, torrent
de
|
996
|
UOCARENT
PASTURANO
|
Pasturans, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
PASTURANIS
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
TERMINIO
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
996
|
UOCANT REXAGO
|
Reixac, indret
anomenat
|
996
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
996
|
INTUS IN
UENTENAGO
|
Ventenac, dins de (el
poblat)
|
996
|
OCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, lloc
conegut com
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
ALBINANA
|
Albinyana, el lloc
conegut com
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
997
|
ALBEO BISAUZ
|
Besòs (riu)
|
997
|
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
RIUUNCULO DE
CANALILIAS
|
Canalies
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANO
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO DE
PASTURANUS
|
Pasturans, terme de
|
997
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
QUE UOCANT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
997
|
TORRENTE DE
CHANALILIAS
|
Canalies, torrent de
|
997
|
LOCUM QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, el lloc
conegut com
|
997
|
UILLA UENTENAG
|
Ventenac, villa
anomenada
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
TERMINIO DE
ALBINIANA
|
Albinyana, terme de
|
998
|
FLUMINE BISAUC
|
Inundacions del Besòs
|
998
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
998
|
TORRENT DE
CANALILES
|
Canalies, torrent de
|
998
|
VALE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
VALLE MAIORE
|
Vall Major
|
998
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
998
|
VALLE CARCARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
VALLE CARCHARA
|
Vallcàrquera
|
998
|
LOCUM VALLE
CARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
de
|
998
|
TERMINIO DE
UENTENAG
|
Ventenac, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
ALBINNANA
|
Albinyana, terme de
|
1000
|
ULTRA ALUEO
BISAUCIO
|
Besòs (riu), més
enllà del
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
FLUMINE BISOCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
TERMINIO DE
PASTURANS
|
Pasturans, terme de
|
1000
|
REXAGO
|
Reixac
|
1000
|
QUE DICUNT
REXAGO
|
Reixac, conegut com
|
1000
|
UILLA QUE DICUNT
UENTENAGO
|
Ventenac, villa
anomenada
|
1001
|
TERMINIO
PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1001
|
LOCO REXAGO
|
Reixac, el lloc de
|
1003
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
BAT PITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1005
|
FLUMEN BISAUCIO
|
Inundacions del Besòs
|
1005
|
VIA CALCADA
|
La calçada
|
1005
|
LOCUM PORCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta), proper a
|
1005
|
TERMINIO REISAGO
|
Reixac, terme de
|
1005
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1007
|
VILA DE REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
VILLA REXAGO
|
Reixac, la vila
|
1007
|
TERMINIO DE
REXAGO
|
Reixac, terme de
|
1007
|
LOCUM VALLE
MAIORE
|
Vall Major, el lloc
de
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
ALVEO BISAUCIO
|
Besòs (riu)
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAM
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO
PASTURAN
|
Pasturans, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1008
|
TERMINIO RIXAGO
|
Reixac, terme de
|
1009
|
BATE PITOS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1009
|
TERMINIO DE
PURCIANO
|
Porcià, terme de
(Zona Font Pudenta)
|
1009
|
RIXAGO
|
Reixac
|
1009
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
RADICEM MONTIS
SCATTANI
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
RADICEM MONTES CATANO
|
Montcada, el lloc de
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLI
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
ALVEUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1011
|
LOCUM RIOPULLO
|
Ripoll (riu), el lloc
de
|
1014
|
CHAGA CANS
|
Caga cans, el turó de
|
1018
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1022
|
CASTRO MONTE
KADANO
|
Montcada, el castell
de
|
1032
|
BATE PECTUS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1032
|
FLUMINE BISAUCI
|
Inundacions del Besòs
|
1032
|
AD RADICEM MONTIS
SCATANI
|
Montcada, a la vora
de
|
1032
|
RIOPULLO
|
Ripoll (riu)
|
1041
|
IN PUIO DE CHACA
CANOS
|
Caga cans, el turó de
|
1041
|
UILLA REXAG
|
Reixac, la vila
|
1047
|
ALBINIANA
|
Albinyana
|
1048
|
CALCADA
|
La calçada
|
1048
|
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1052
|
VOCATUR BATPITS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1052
|
LOCO VOCITATO VALLE
CHARCHARA
|
Vallcàrquera, el lloc
anomenat
|
1053
|
VALLE VOCITATA
VENTENAG
|
Ventenac, la vall
anomenada de
|
1059
|
LOCO VOCITATO PETRA
BRUNA
|
Pedrabruna, el lloc
anomenat
|
1164
|
MERCAT PLA DE
MATABOUS
|
Matabous, el pla de
|
1170
|
CRUCE UOCITATO BAT
PITHS
|
Batpits (colpeja
pits), anomenat
|
1180
|
TRESDOS
|
Tresdos, el coll de
|
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Edat Mitjana,
Segle X (Anys 30),
Segle X (Anys 80),
Segle XI (Anys 00),
Segle XI (Anys 10),
Segle XI (Anys 20),
Segle XII (Anys 60)
Missatges més recents Missatges més antics Inici















