divendres, 26 d’agost del 2016
Els '80 van ser una època especial, tal i com ho van ser altres dècades. Tant és així que té la seva pròpia flaire característica en la fisonomia dels llocs i de la gent. El següent exemple només és un d'ells.
Podem veure una mare i un fill passant pel pont del Ripoll camí de La Salle o potser de tornada a casa des d'algun altre lloc. La roba, els pentinats... un tot plegat que recorda a un passat proper... però cada cop una mica més llunyà.
Fons: Col·leccionable de El Periódico, de pobles de Catalunya.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
1 comentaris
Etiquetes:
Riu Ripoll,
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 80)
divendres, 19 d’agost del 2016
La següent imatge inèdita té cert misteri, en tant en quant no sabem l'any exacte, que situem pels anys 10-20 del segle XX, com per la ubicació on es va fer la foto. El títol és "Alrededores de Moncada".
Imatge original, Francisco Ferré, Espagne, Barcelone.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XX (Anys 10)
dissabte, 13 d’agost del 2016
Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.
Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.
Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:
- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.
A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.
Veiem-ho al detall:
Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.
Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.
Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny [en P.araula? de Isidro Jamader N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.
Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?
Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.
Glossari de termes:
[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5]
[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.
El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.
A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.
El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.
[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).
[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.
Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.
Enviat per:
XC
el
12:53
|
2
comentaris
Etiquetes:
Capbreus i Pabordies,
Genealogia,
Segle XVII (Anys 60),
Segle XVII (Anys 80),
Toponimia
divendres, 12 d’agost del 2016
Avui volem donar-vos a conèixer un parell de programes de Festa Major del barri de Terra Nostra, conegut també com Santa Maria de Montcada.
El primer és de l'any 1941 i diu "IMPONENTE FIESTA MAYOR DE SANTA MARÍA DE MONCADA. La Compañía General de Urbanizaciones, propietaria de Santa María de Moncada y organizadora de los festejos, espera verse honrada con la presencia de usted y família, o los mismos, por lo que al saludarle por la presente invitación, le anticipa su agradecimiento. Barcelona, septiembre de 1941. Oficinas Pelayo, 9, prap. Teléfono 12254.
PROGRAMA de los actos religiosos y populares que (D.M) se celebrarán durante los días 6, 7 y 8 de septiembre, con motivo de la natividad de nuestra señora, patrona de este nuevo pueblo."
El següent document mostra el detall d'una altra festa major del barri, també dels anys 40. En aquest cas podem veure el detall de cada activitat que es va dur a terme.
Ull! "Millones de pinos" !
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Festa Major,
Santa Maria de Montcada,
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra
divendres, 5 d’agost del 2016
Pels amants de la filatèlia i pels col·leccionistes de segells de la guerra civil, avui volem presentar-vos una vinyeta de Terra Nostra dels anys 40 del segle XX.
Una vinyeta, és un element sense valor nominal que acompanya un segell. Normalment és una de les vores del propi segell o en forma part del conjunt Vegeu un exemple:
A la vinyeta del nostre poble diu "SANTA MARIA DE MONCADA, ANTES TERRANOSTRA" i mostra un valor que diu "1 Pm":
El tamany de la vinyeta és de 15x10 mm i presenta la creu de terme i l'església d'aquell barri,
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Filatèlia,
Guerra Civil,
Santa Maria de Montcada,
Segells,
Segle XX (Anys 40),
Terra Nostra
dilluns, 1 d’agost del 2016
Ja tenim l'agost aquí i amb ell una nova postal del poble. En aquest cas una imatge des de la vessant sud, en concret, una fotografia realitzada des del Turó de Roquetes (304 m), pertanyent a la ciutat de Barcelona.
En aquest Turó de Roquetes trobarem a cel obert una de les antigues mines, segurament de baritina, i que presenta un perill pels passejants despistats.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Punts de Vista,
Segle XXI (Anys 10),
Turó de Montcada
divendres, 29 de juliol del 2016
Que Montcada i Reixac va ser un indret amb abundància d'aigües, fonts, rius, torrents i mines és una realitat documentada. A nivell oral també ens arriben dades relatives a aquesta riquesa, en el meu cas familiar, el pare d'una rebesàvia va arribar a comptar fins a 160 fonts o brots d'aigua a la zona de la Serralada de Marina.
Hem trobat una referència en un llibre publicat a Salamanca sobre la hidrologia mèdica a la península, l'any 1875. En aquest llibret surt una referència que ens permetrà seguir la investigació de les fonts al poble, un tema que personalment m'encanta. Diu:
D. Ignacio López de Ayala, publicó en verso una descripción de los baños de Archena en 1777. D. Antonio Mendal, escribió un Tratado sobre las aguas de Graena, y otro sobre las de Frailes. Menós de Llena, otros de las de Espluga de Francoló, de las de San Hilario, de la de Moncada, y de la fuente Griga en Cataluña. (...)
Enviat per:
XC
el
09:30
|
0
comentaris
Etiquetes:
Aigües de Montcada,
Segle XIX (Anys 70),
Segle XVIII (Anys 90)
divendres, 22 de juliol del 2016
Per aquelles casualitats he anat a parar a un antiquari de Sabadell on he trobat una petita meravella en venda, això sí, a 3500€, que ens permet tenir una nova prova d'un fet que ja era conegut.
Es tracta d'un pergamí original de la Torre dels Frares, datat l'any 1592, que parla de la renuncia de la Torre dels Frares de Moncada i Reixac per Pere Ses Olivelles a favor del Monestir de Sant Jeroni.
Aquesta masia està documentada des del 1457, moment on va ser cedida en testament per Benet Vestit (la masia va ser coneguda llavors con Can Vestit) als frares de Sant Jeroni de la Murtra, però pel que es pot saber ara, el 1511, aquest Pere Ses Olivelles obté dels frares de Sant Jeroni, la torre amb totes les seves terres.
L'any 1556 el propi monestir de Sant Jeroni comença un plet amb els hereus de Pere Ses Olivelles, per tal que sigui restituïda la propietat de la masia, ja que ni la seva dona ni les seves filles són reconegudes com a legals. Aquest plet es va prolongar fins el 1592, oferint formalment aquest pergamí com a renuncia legal, on la Torre dels Frares torna a dependre del monestir de Sant Jeroni.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
2
comentaris
Etiquetes:
Can Vestit,
Segle XVI (Anys 90),
Torre dels Frares
dimarts, 19 de juliol del 2016
La casa de les aigües es va inaugurar el 1875. La següent imatge la podem situar a principis del segle XX. Una bonica imatge de la casa de les aigües, abans i avui,
Enviat per:
XC
el
19:02
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Aigües de Montcada,
Casa de les Aigües,
Segle XIX (Anys 70)
Una de les làmines del llibre "La llegenda de Guillem Ramon de Montcada" de Miquel Coll i Alentorn, recull el dibuix d'un dels castells dels Montcada
Si no vaig errat, el text superior, sembla que hi diu el següent:
Translatum testum receptorum per Philippum dulceti jurisperitum viri ex comissione sibi facta per dictum Regem super potestate Castri di vicol
El "castrum de Vicol" és conegut també com el de Viculi i Viculum, és a dir, el castell dels Montcada a Vic. El document és un trasllat (còpia) sobre un testament davant el notari (jurisperitum) de nom Philippum i sembla que van dibuixar l'immoble subjecte a testament (el castell de Vic).
L'amic Ricard Ramos va trobar també un altre dibuix d'un castell dels Montcada en una publicació de Victor Balaguer sobre el castell de Montcada
Encara que amb tota probabilitat és un dibuix fruit d'una recreació inventiva, pot ser de interès per a futures investigacions sobre la fisonomia del castell de Montcada i Reixac.
Val a dir també que Victor Balaguer va arribar a escriure algun detall sobre la Cova de na Guilleuma, ubicada dalt el turó i propera al lloc on hi havia el castell. Això ens fa pensar que probablement Victor Balaguer va visitar la zona.
El mateix Balaguer ens diu a la seva història dels Montcada el següent:
(...) más tarde, un Montcada se enlazaba con una hija del rey de la Corona de Aragón, Pedro el Católico, otro tomaba por esposa a la vizcondesa del Bearn, emparentando así con dos razas de soberanos.Es refereix a Guillem de Moncada [c. 1120 - 1172] i Maria I de Bearne [Gabarret], vescomtessa de Bearne [? - 1186]. D'aquella manera la dinatia dels vescomtes de Bearn, fins llavors subjecte al llinatge dels Gabarrets passa a ser dinastia Montcada.
El llinatge dels Montcada a Bearn va encetar llavors i d'aquell matrimoni va néixer en Gastó VI de Bearne i Montcada (1173-1214) que va hertar com a vescomte de Bearn,
El llinatge de vescomptes segueix amb el fill d'aquest darrer, en Guillem I de Bearn i Montcada (vescompte entre 1214–1224) i d'ell va néixer el futur vescompte Guillem II (vescompte entre 1224–1229). Anys més tard, el fill d'aquest darrer va heretar el títol com a Gastó VII (vescompte entre 1229–1290)
Hi ha alguna referència on es diu que el castell dels Montcada a Bearn, antic estat soberà actualment pertanyent a la República Francesa, va ser edificat a ulls i semblança de l'antic Castell de Montcada i Reixac.
Aquest castell de Bearn va ser edificat el 1242 per aquest darrer vescompte de la dinastia dels Montcada, en Gastó VII de Bearn i Montcada.
A partir de llavors, el llinatge dels Bearn canvia de nom i passa a ser dinastia Foix-Bearn, doncs Margarita de Montcada es va casar amb Roger Bernard III de Foix (vescomptes entre 1290 i 1302).
Després de diversos vescomptes de Foix-Bearn i més tard de la dinastia Grailly, el vescomtat va passar a la corona de Navarra i el 1620 va passar a la corona de França.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Castell de Montcada
Missatges més recents Missatges més antics Inici






















