Montcada i Reixac

Al següent recull informatiu volem donar a conèixer la riquesa geològica que tenia Montcada, abans de la destrucció d'aquestes motivat pel progrés industrial.

En Ferran Alexandri de la Revista Muntanya (Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català), m'ha adjuntat el següent croquis que va fer en Norbert Font i Sagué a la seva llibreta de camp, el dia de la visita al turó de Montcada al 1896, i que va publicar en Joan Borràs al Sota Terra nº 5:

Al següent extracte es poden observar dos planes del seu diari, on realitza tres petites anotacions d'excursions realitzades, una al 19 de Setembre, una altra al 23 de Setembre i finalment una exploració de la cova de Na Guilleuma, el 24 de Desembre. La transcripció del texte, que he pogut desxifrar és el següent:

Dia 24 de Desembre
Excursió a la cova de Montcada (...) les coves de Na Guilleuma, del Castell de la Mare de Déu (...)

Els(...) de Na guilleuma és aquest:

I a continuació fa un croquis de la cova, que s'accedia mitjançant una entrada al terra





Una humil restauració del mapa de la caverna, que encara que no proporciona dimensions reals de la caverna ens podem fer una idea, si conservem l'escala de l'entrada de la cova a la fotografia que també us adjuntem, amb relació a la resta de la cova:

Cova de Na Guilleuma. - Encuéntrase ésta en el cerro en que se elevaba el castillo de Moncada, á pequeña distancia de la fuente ferruginosa. La boca es baja y de pendiente muy rápida; pero dista mucho de ser como la pintan Pujades y Montaner, puesto que no existen los grandes precipicios de que ellos hablan; la bajada ofrece algún riesgo á causa de las grietas, algunas muy profundas,que presenta el suelo; la galería es muy irregular, pues mientras en ciertos sitios la altura es grande, en otros es necesario arrastrarse para poder continuar; á los 37 metros de la entrada se encuentra en la actualidad cortada la cueva por una gruesa roca, probablemente desprendida del techo, que no permite pasar de allí. Esta cueva, que citan y describen muchos, no ofrece al presente más que lo que acabamos de relatar, y, por consiguiente, ignoramos si serán ciertas las consejas que más de una vez hemos oído relatar respecto á ser la comunicación que existía entre el castillo y el mar, entre Mongat y Badalona.

Itiner. Moncada; estación del ferrocarril de Zaragoza, á 14 quilómetros de Barcelona; del ferrocarril á San Juan de las Abadesas; del ferrocarril de Francia (linea del interior). || Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. Pujades; Parcerisa; Maspons; BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, Butll. de la Assoc. d'Exc. catal, any IV; Balaguer; Puig y Larraz.

Sorprèn la descripció de la cova i de la petita referència a la comunicació de la cova amb Montgat i Badalona, ja que sempre he escoltat del meu avi aquesta llegenda, on es parlava de que a la guerra amb el Francès (1808 a 1814), uns Montcadencs van pujar al turo i es van tancar allà, tot tirant rocs als enemics i evitant que aquests pugessin. Els francesos van quedar en campanya a la llera del riu Ripoll esperant a que els rebelds es cansessin i es quedessin sense queviures, però cada matí els montcadencs enssenyaven als francesos un peix de costa que segons diu la llegenda, anàven a collir a Badalona, a través de les grutes que comunicaven el turó amb aquesta localitat. Tinguem-lo només com una nota curiosa, ja que no és més que una llegenda.

També es parla d'altres coves i grutes dels voltats:

Cova Del Castell.- Situada á unos 400 metros más arriba de la anterior, dirigiéndose hacia el castillo: es una gruta, pues tiene unos cinco metros de fondo por 3,6 de ancbo; el piso es plano.

Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.; Balager.

Cova Del Hermitá.- Hállase en las inmediaciones, y se supone ha estado habitada, como lo indica su nombre; sin embargo, lo escarpado del lugar y el estado en que hoy se encuentra hacen dudar haya servido de albergue en ninguna época.

Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.

Cova De La Mare De Deu.- Es la más inmediata al castillo; tiene un bonito aspecto, y la vista que desde allí se domina es tan sorprendente y magnifica como desde la misma cima. Debe su nombre al hallazgo que en ella se hizo de una imagen de la Virgen.

Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.

Caverna de Casa Sans.- Esta cavidad, descubierta en 1882 con ocasión de unas obras, tenía abundantes estalactitas. Se halla también cerca de Moncada.

Ter. g. Caliza tobácea cuaternaria. || Expl. Almera encontró restos de oso pardo y una valva de Pectunculus glycimeris || Bibl. ALMERA, Crón.
cient., 1883.

Sorprèn també aquesta última gruta, descoberta al 1882, on l'explorador Almera va trobar restes d'un  ós bru, que dóna una referència molt interessant dels animals que hi van vivir en aquests indrets en un passat. SEmbla que va ser un ulla d'un URSUS SPELAEUS, segons trobem a la referència següent "(...)como restos fósiles de Ursus spelaeus (un canino en la Cueva de Can Sans, en Moncada) (LÓPEZ, 2004)", de "Restos de oso pardo en estructuras de la Edad del Hierro del
yacimiento de Can Roqueta/Can Revella (Vallès Occidental)" de Silvia ALBIZURI i Julià MAROTO.

També es va trobar la petxina de que es parla, Pectunculus glycimeris.


Seguint amb la cova de Na Guilleuma, també consta en algun escrit de Victor Balaguer i hi ha alguna cosa en el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catal. any IV.




L'excursió, relatada a les planes 207 a 212 diu:




A les planes 222 a la 225, es parla de la Excursió relatada per Joan Bru, al 8 de Setembre del 1881:


I a les planes 217 i 218, es parla d'una altra Excursió a reixac, el 4 de Setembre del 1881:




Segons consta en el Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona (1961), la cova de Na Guilleuma va desaparéixer cap als anys 1930.

Amb relació al conjunt de coves i cavernes que tenia el turó, En francesc Miret Pérez, m'ha adjuntat uns documents o també queden enregistrades. es tracta d'un catàleg espeleològic dels voltants de Barcelona i de Montserrat, publicat al 1952 pel "Instituto de geología", a Oviedo.




Podem llegir un llistat de les coves i cavitats documentades a la fi de no perdre cap referència futura. Segons diu: 

Cuevas del Turó de Montcada: existían en este lugar una serie de cavidades que han sido destruídas totalmente por la cantera de una fábrica de cementos; eran estas:

1. Cueva de Na Guilleuma
2. Cueva del Castell
3. Cueva del Hermitá
4. Cova de la Mare de Deu
5. Caverna de Can Sans

Per altra part, adjuntem un seguir de fotografies proporcionades per Francesc Miret, amb relació a la Cova de la Mare de Déu:







Fonts:
Revista Muntanya, Ferran Alexandri
Cavernas y Simas de España (D. Gabriel Puig y Larraz). Biblioteca Nacional de España.
Ricard Ramos, MontcadaPost
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catal. Eduard Vidal i Riba. Dipòsit Digital de Documents de la UAB. No s'ha trobat referència de (C)
Espeleología, bibliografía. Francesc Miret Pérez