Montcada i Reixac

Avui us vull presentar un treball de recerca de Nerea Arrizabalaga, del IES Montserrat Miró i Vilà i publicat a xtec. M'ha agradat força la seva lectura i vull compartir amb tots/es vosaltres aquest treball.

Aquest treball es centra en la història de Montcada i Reixac des dels seus orígens fins avui. L'objectiu prioritari que em vaig proposar va ser aconseguir que qualsevol persona que llegís aquest treball conegués millor aquesta ciutat, i que l'arribés a estimar tant com jo.       

Montcada i Reixac és un municipi amb una superfície de 23,34 km2. Pertany a la comarca del Vallès Occidental i forma part de l'àrea Metropolitana de Barcelona. Limita amb Barcelona, Cerdanyola, Ripollet, la Llagosta, Sta Perpètua, Sta Coloma de Gramanet, Badalona, Palau, Mollet, Parets, Barberà del Vallès i Sant Fost de Campsentelles. Més concretament Montcada està situat a la plana baixa del riu Besòs, a la Serralada Marina, Collserola i el Congost de Montcada.      

El nom de la nostra ciutat, Montcada i Reixac, deriva del llatí Monte Scatano (muntanya de la que brolla l'aigua). També es diu que Montcada i Reixac deriva de Mont Cadum (muntanya de càdec). Sabem que els romans es van assentar l'any 218 aC i van fundar moltes vil·les al Vallès. Amb el pas del temps, els ibers, fenicis i grecs també van formar 3 poblats a diferents zones:    
   
o Turó de Montcada
o Turó de les Maleses
o Turó de Puig Castellar          

Continuant amb la seva història, del segle V al VIII dC apareixen els francs, que es van situar a les muntanyes de la Serralada de Marina, entorn a Reixac, formant petites comunitats pageses que amb el pas dels segles són els nostres pobles actuals. Després d'això a l'època medieval els primers pobladors es van anar instal·lant al pla. D'aquesta època cal destacar la família dels Montcada (Guillem Ramon de Montcada i Elisenda de Montcada) dels quals sorgeix l'escut municipal que s'ha anat modificant al llarg del temps. Aquest escut es caracteritza pels 8 vessants que representen l'antiga moneda bizantina), sobre el vermell de les seves armes i amb una corona de baró (ja que Montcada era una baronia).      

L'evolució de Montcada ha anat sempre lligada a diferents factors, el principal va ser l'arribada del ferrocarril. Es van inaugurar tres línies que passaven per Montcada:    

o Línia de Barcelona-Granollers, el 23 de juliol de 1854
o Línia entre Barcelona i Sabadell, el 2 de maig de 1855
o Línia de Barcelona-Puigerdà, el 10 d'abril de 1886
       
El ferrocarril va apropar Montcada a Barcelona, i les estacions es van convertir en el centre de tres nous nuclis residencials, Estació de França i Carrer Colón, Estació del Nord i el Carrer Sant Antoni i l'Estació de Sant Joan i el Carrer Balmes. En aquests carrers, moltes famílies de la burgesia barcelonina que venien a l'estiu a prendre les aigües, fugint de les epidèmies i les grips que hi havia a Barcelona, van comprar parcel·les per construir-hi torres d'estiueig.    

El ferrocarril també va canviar la situació social i econòmica de Montcada passant, poc a poc, d'una economia basada principalment en el camp a ser un poble industrial. A partir de 1880, la indústria comença a establir-se al municipi (molins fariners, indústria tèxtil…). El 1917 s'instal·la a Montcada la primera gran indústria anomenada Cimentera Asland, seguidament, el 1934 s'inaugura la Fàbrica Aismalibar i per últim el 1955 es crea la Fàbrica de pintures, la Valentine.    

El gran desenvolupament econòmic que va resultar de l'arribada d'aquestes empreses va provocar l'arribada dels primers immigrants al municipi. A partir d'aquí, es produeix una gran transformació urbanística i demogràfica a Montcada que comporta la creació de nous barris.     

Per últim, d'entre aquests factors que van influir en l'evolució de Montcada cal destacar l'aigua, un element molt important a Montcada des de sempre. Al segle X, es va construir un conducte anomenat Rec Comtal o Sèquia, que prenia les aigües del Besòs (a l'altura de Montcada), i arribava a Barcelona passant per Sant Andreu. En aquests moments van aparèixer problemes de transport, i per això entre 1620-1650, van començar unes reformes i millores a les canonades i la construcció de noves conduccions. L'augment de les necessitats hídriques van fer veure la necessitat de buscar nous cabals per proveir d'aigua la ciutat de Barcelona i al 1778 es van fer les primeres galeries sota la llera del riu Besòs, la mina "Montcada". El 1878, una gran sequera va evidenciar la insuficiència d'aigua i al 1910 va començar la construcció de pous i mines, anomenat Abastament Baix de Montcada. Com s'havia d'abastir d'aigua la nova zona urbanitzada, es van fer estudis que portaven a l'elaboració de l'aqüeducte Alt de Montcada, als anys 70.      

Aquests aspectes esmentats són els que van condicionar tant la demografia com l'urbanisme del municipi. Pel que fa referència aquests dos aspectes, cal destacar tres etapes importants:   

La primera és la situació demogràfica i urbanística des dels anys 30 fins als anys 60, que va estar condicionada per la guerra civil, és el període de la postguerra, es caracteritza per una davallada de la població entre els anys 30 i 40 (amb un alt grau de mortalitat, una baixa natalitat i gran moviment migratori a fora del país).    

Dels anys 40 als 60 aquesta situació va canviar, va haver un creixement de la població, que va passar de 6.640 a 13.295 habitants, això va ser per la creació de nous llocs de treball i al procés d'industrialització. D'aquest període de la postguerra cal mencionar la crisi del sistema d'agricultura als anys 60, que va causar un procés migratori del camp a la fàbrica.    

Des d'un punt de vista urbanístic, Montcada va començar a créixer condicionada per les peculiaritats geogràfiques de la vila i el seu entorn. Des dels anys 50 es van transformar molts espais urbans (cal destacar l'augment de l'alçada reguladora i la desaparició d'un bon nombre de torres d'estiueig del segle XIX). El procés d'industrialització de la vila, la proximitat amb Barcelona i les importants xarxes de comunicació que travessen el municipi van fer que es produís un creixement desmesurat, poc ordenat i poc equilibrat, que va destruït part del paisatge urbà i ambiental.      

Durant aquesta etapa es consoliden els següents barris ja existents: Montcada Centre (a l'Edat Mitjana), Mas Rampinyo (a principis del segle XIX), Can Sant Joan (a la segona meitat del segle XIX, la Font Pudenta ( a finals del segle XIX), Terra Nostra (els anys 30 del segle XX) i per últim Reixac-Vallençana (1r quart del segle XX). (...)      

El segon període destacable en l'evolució demogràfica i urbanística comença als anys 60 i dura fins els 80. Aquest període es caracteritza sobretot per dos fets dramàtics. La riuada del setembre de 1962, amb la pèrdua de moltes vides humanes, i la nevada del desembre del mateix any, que va paralitzar el municipi totalment. Entre els anys 60 i 70 Montcada duplica la població i l'activitat industrial. En canvi, a la dècada dels 70 el creixement de la població és més lent, dels anys 70 destaca l'abandó del camp a les ciutats més industrialitzades, com Montcada, i la crisi política i econòmica del país. Dels anys 70 als 80, augment petit de la població (passa de 22.462 hab. a 25.582 habitants).      

Pel que fa a l'aspecte urbanístic, neix una nova imatge de Montcada: suburbial, barreja de poble i ciutat-dormitori, (ínfim nivell d'urbanització, alta densitat de població, mala qualitat en les construccions, manca d'escoles, zones verdes, creixement urbanístic desmesurat i sense cap control). També cal destacar que apareixen els primers grans polígons industrials, el 1972 es crea el polígon industrial de Can Cuiàs, i el 1982, el polígon industrial de la Ferreria.

Entre els 60 i els 80 apareixen tres nous barris: L'estany de Gallecs (entre 1960-1970), el Barri de la Ribera (1962), que es un barri dormitori, i Can Cuiàs (1975) que és un barri "residencial" amb manca total de serveis.      

La darrera etapa des d'un punt de vista demogràfic és la compresa entre els anys 80 fins a l'actualitat. Des de 1980 la població creix a un ritme més atemperat. Creix de forma progressiva, amb un promig de 700 persones l'any, des de 1998. D'aquest creixement cal destacar la immigració.      

En aquesta etapa hi ha un creixement urbanístic descontrolat, però a un ritme més lent. El 1986, s'inicià la construcció de la urbanització anomenada Pla d'en Coll. Actualment, l'Administració Local es planteja accions de caràcter urbanístic i social que millorin la qualitat de vida (rehabilitació d'habitatges, dotació de serveis...). A Montcada queden poques àrees d'usos industrials sense edificar i poc espai per ús residencial; el municipi podria expandir-se en tres zones, com l'existent entre Can Pomada i el Pla de Mas Rampinyo, la zona de Ca l'Albinyana, tocant Santa Perpètua i la zona de Mas Duran, on des de l'any 2000 s'ha construït un barri amb zones verdes i equipaments necessaris…      

Actualment s'estan fent actuacions cara a aconseguir la unificació dels diferents barris formant un continu urbà; això podrà ser possible quan es portin a terme diferents actuacions que permetin aquesta actuació, com el soterrament de la via ferroviària de França, el trasllat de la fàbrica Valentine fora del casc urbà i el soterrament de la via ferroviària Vic-Puigcerdà. Totes aquestes actuacions poden tenir un gran efecte, no només en el conjunt de la ciutat, sinó en els barris en els quals incideixin.      

És fonamental, que el govern actual i els posteriors, respectin els espais verds que encara hi ha, per no caure de nou en errors passats de descontrol urbanístic. Els propers anys Montcada experimentarà una gran quantitat de canvis, que faran el nostre municipi més acollidor i amb més qualitat de vida.