Montcada i Reixac

L'article publicat fa uns dies ha agradat força, segons les estadístiques i per aquest motiu us presento un micro-documental de TV3, que parla d'aquest mineral tal especial, i del que, a nivell Europeu, només s'ha trobat a Austria i Montcada. Ens referim a la Whitlockita.

El reportatge va aparèixer a "El medi ambient", al març d'aquest mateix any. Aquest és l'enllaç.

Els minerals, les roques, es transformen i també van amunt i avall, moguts per les forces tectòniques, per les transformacions físiques i químiques a causa dels moviments geològics i pels agents atmosfèrics.

Joan Rossell, Grup Mineralògic Català:
"Això és el mineral aquell que es va trobar a Mart que demostrava que hi havia hagut processos hidrotermals, és a dir, que hi havia hagut aigua, perquè aquest mineral només es forma si hi ha aigua, i això que brilla per aquí, petit, és jarosita".

El Grup Minerològic Català, adherit a la Institució Catalana d'Història Natural, busca per tot el país elements minerals que serveixen per saber què hi ha sota els nostres peus i com ha evolucionat el subsòl de Catalunya. Llocs més que explorats poden donar un dia una sorpresa.

Joan Rossell, Grup Mineralògic Català:
"Aquí, el turó de Montcada era conegut per les calcàries. El que passa és que a nivells inferiors hi havia capes de fosfats. Capes com aquesta, negres, que són riques en fosforita, que és un fosfat de calci. El que passa és que quan l'aigua passa a través d'aquestes capes, les dissol i quan entra en contacte aquesta aigua amb pissarres forma fosfats d'alumini com la variscita, que es troba aquí i es troba a Gavà i a altres llocs de Catalunya, i també fosfats de ferro, fosfats d'alumini i ferro..., entre ells, la whitlockita".

La whitlockita trobada aquí l'any passat és una cita nova per a la penísula Ibèrica, i la segona cita a Europa, perquè s'havia trobat a Àustria. De tota manera, la troballa de Montcada presenta la particularitat d'haver-se format amb aigües a baixa temperatura. No es coneixen aplicacions per a aquest mineral tan escàs i el seu interès és purament científic; senzillament, corrobora la possible combinació d'uns elements químics bàsics.

El Grup Mineralògic Català fa trenta anys que es va formar. La recerca els porta a explorar en pedreres i mines com el turó de Montcada, encara en procés de restauració, però també molt especialment en explotacions mineres en desús.

Joan Rossell, Grup Mineralògic Català:
"Ara mateix estem estudiant un jaciment al Pirineu que es donava ja per conegut i hi estem trobant minerals que són relativament nous i relativament interessants. El que passa és que ha sigut gràcies a noves tecnologies, a la utilització d'aparells més sofisticats".

Serveis Cientificotècnics Universitat Barcelona

El treball dels mineròlegs no s'acaba, ni de lluny, picant pedra. Només la intuïció possible després d'anys d'exploració determina on es pot trobar alguna espècie interessant. La lupa, en aquests casos, és imprescindible. Aquí es veuen els cristalls de whitlockita adherits a glòbuls de fluorapatita. Però calen instruments de molta més precisió, microscopis electrònics de rastreig, equipats amb un analitzador de raigs X, que poden distingir la composició atòmica dels cristalls, per determinar si es tracta o no d'aquest fosfat de calci i magnesi o d'un altre mineral nou com els que es descobreixen any rere any.

Un reportatge de J. M. Fernández i Alfons Casado

Grup Mineralògic Català