Montcada i Reixac

Avui farem una cosa nova. Per primer cop publicaré una recepta al bloc, tot aprofitant un ingredient que encara que no ho sembli, el tenim ben a prop. Estem parlant de la cirera d'arboç, també coneguda com cirera de pastor o en castellà Madroño.

La cirera d'arboç és molt difícil de trobar al mercat (potser a la Boqueria?), no obstant si fem una passejada per les muntanyes de la Serralada en podem trobar. Trobar-ne entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, sobretot pels voltants de Reixac. Recordeu que no es poden agafar plantes, flors ni fruits del bosc d'una manera no sostenible. Les cireres han de ser vermelles, inclús una miqueta toves ja.

Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de etanol (CH2OH-CH3). Val a dir que la meva germana, que percert, avui és el seu aniversari i fa 31 anys de petita en va menjar masses un cop...



Com a curiositats, la cirera d'arboç, ja era coneguda pels grecs clàssics on la seva mitologia parla que de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desé treball, va brotar el primer arbocer. Ve a assenyalar aquest fet la facilitat que té aquesta planta de rebrotar passat un incendi o una tala.



Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar carn i caça. També se'n fa confitura o melmelada molt popular a Itàlia i Còrsega; melmelada que intentarem fer avui.

Passem a veure la recepta doncs. Els ingredients són els següents:

• 1 Kg de cireres d'arboç.
• 500 grs de sucre.
• 75 ml. de suc de llimona.
• 200ml. d'aigua mineral.

Primer netejarem amb aigua les cireres d'arboç i les posarem després en un recipient amb 125 grams de sucre i els 75 ml de suc de llimona. Ho taparem amb un plàstic i ho deixarem macerar entre 8 i 10 hores a la nevera.



Una vegada realitzada la maceració ho abocarem a una paella i afegirem l'aigua, tot escalfant-ho a uns 50 o 60 ºC, mentre ho anem remenant fins que veiem que s'estova i ho podem tamissar.



Una vegada tamissat i obtinguda la polpa dela cirera ho tornarem a abocar a la paella amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant uns 5 minuts, fins assolir una textura de melmelada.




Si arribeu a fer-la, envieu-nos un comentari sobre com us ha sortit i si ha quedat ben bona!