Montcada i Reixac

La següent transcripció és la tercera que aquest estiu us oferirem i que realment va ser la primera publicada, l'any 1877. També la trobem al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB"  i és fons de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques". En concret l'article està ubicat al Vol. 1, 1876-1877, p. 18:

EXCURSIÓ Á MONCADA
4 Febrer 1877

A dos quarts de nou del matí, reunits en dit poble los Sr-s President Fiter, Arabia, Canibell, y Ambrós, Secretari, als quals se juntarem després los Srs. Torras, Mitjans, y Ambrós (Ramon), s'obrí la sessió.

Suspesa pera anar á verificar la excursió, fou tornada á obrir á dos quarts de quatre de la tarde, dihent lo Sr. President que Moncada tenia tres ermitas, conegudas ab lo noms de  Nostra Senyora de Moncada, de Casa Cuyás, y de Nostra Senyora de las Feixas. Aquesta última apareix ser la més antiga, y estava situada en lo terme de Sant Iscle parroquia de Santa Victoria, de la qual era ermitá en 1716, Joan Sanmiquel.

Respecte de la ermita de Casa Cuyás, que tampoch existeix avuy en dia, digué lo Sr. Ecónomo que formava part del extens patrimoni de la dita familia, senyora de gran part del Plá de Montcada; més que de resultas d'un famosíssim plet que ha durat més de 150 anys, que tot just acaba de fallarse, s'han venut y escampat totas las propietats y edificis que 'l componian y entre ells una gran casa palau y la indicada ermita.

En motls dels papers y documents, qual inspecció facilitá galantment dit Sr. Ecónomo, se parla d'un famós ermitá "En Joan Cabaner, tossut en tal grau, que haventse negat á pagar los delmes á que estava obligat, lo Rector de las Feixas, el 15 de setembre de 1780, l'excomunicá sense que per aixó donés per vensut ni acabassen les questions". Dita excomunió es en castellá, mentres que tots los altres documents de la mateixa questió están escrits en catalá.


També 's pogué veure en la portada d'un llibre Index de Testaments de l'ant 1581 á 1650-Tomo 1er una nota en la que 's fá constar que la Parroquia de Sant Pere de Reixac, fou cremada durant la guerra de 1651, refugiant-se 'l Rector á la torre de Montcada, y que malgrat del molt compte que tenian d'amagar los documents en una cova, fóren trovatsy cremats en la mateixa época.

Relatá també lo Sr. Ecónomo que prop del Castell se trobaren armas molt antigas, y que, per vergonya dels que estiman los recorts histórichs, foren dades per a jugar á la canalla. Dit senyor feu un donatiu d'una cullera antiga d'un objecte semblant á una bala de pedrer.

Amdos quarts de duas de la tarde se dirigiren los excursionistas á la cova de Na Guilleuma....... Dins la cova á voltas ab proy feynas davant pas esculpturadas rocas desprenentse com penjats continatjes que la má dels segles ha brodat; en altres punts lo pas s' engrandia per deixarlos arribar al fons d¡ahont, si alsa la vista, sembla la volta com alta arcada que 's per en la boyra. Parlant d'aqueix lloch exposá lo Sr. President los insegurs datos qu ese 'n tenen. Feu la historia dels Moncadas; impugná una tradició dels nou barons de la Fama y digué que la expedició havia tingut més importancia científica que artística, puix que solsament s'havia tret:

Copia de dias finestras góticas d'una casa particular, per los Sr.s Arabia y Canibell.




Moncada.- Finestra d'una casa particular.
Dibuix de D. Frederich J. Garriga, de un croquis de D. Eudalt Canibell.

Vista de la montanya de Moncada desde la riera de Ripollet per lo Sr. Fiter.