Montcada i Reixac

Avui volem donar a conèixer l'interior d'una de les mines que tenim al nostre territori, fruit de l'extracció de metalls diversos i de la coneguda "febre d'or" a la Serralada Litoral, començada al darrer terç de segle XIX i finalitzada pels voltants dels anys 20-30 del segle XX. La mina és coneguda com "La Mina de l'Alzina".

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

La font de l'Alzina és una font propera al restaurant que adquireix el seu nom, proper a la carretera de la Roca, a Santa Coloma de Gramanet i al llindar amb el territori de Montcada i Reixac. Al següent plànol podeu veure encerclat a la banda inferior dreta la ubicació de "La mina de l'Alzina", molt propera, per cert a una altra mina on s'hi va fer extracció de galena, justament a la corva que s'observa, anomenada justament així, "La mina de Galena".

En Requena ens diu que a la mina es pot arribar des del camí que surt del polígon industrial al costat de la Carretera de la Roca, i tot just aribant a la corva del camí on està indicada la mina al plànol anterior, cal baixar per un camí gairebé ocult entre les herbes que porta a l'entrada de la mina. Com veureu a la següent imatge l'entrada és força estreta:


Si ens acostem a l'entrada veurem que el pas és una mica complicat.


Si avancem uns metres ens trobarem que la complexitat recau en que hi han hagut despreniments de rocs d'un tamany força considerable, que en ocasions saturen l'artèria de la mina:


Si mantenim el curs del túnel trobarem un encreuament de tres camins, una petita mina al davant i dos més grans a esquerra i a dreta d'aquesta més petita:


Si ens decidim a entrar a la galeria de l'esquerra, veurem que els despreniments són menros i que l'amplada de la cavitat és superior. Fixeu-vos-hi també en les arrels vegetals que baixen al subsol:


Si avancem per la galeria veurem que les arrels són més grans i trobarem restes d'humitat i també roques encara amb metall. Fixeu-vos hi que dins de la caverna hi viuen insectes, com aquests mosquits mascles gegants


Avancem més encara uns metres més:


I ens endinsem encara més a les profunditats de la galeria:


Arribem a una zona on ja no podem avançar correctament:


Si tornem enrera fins l'encreuament de les tres galeries, ara accedim a la galeria de la dreta:


Continuem endinsant-nos uns quants metres més:


Fins que trobem una pujada que cal superar:


Assolim el "cim" de la galeria:



I si avancem més encara trobarem el final de l'explotació minera:



Si voleu saber més us recomanem accedir a l'enllaç següent del blog de l'amic Ricard Ramos on trobareu una molt bona relació de les mines, els detalls històrics i la tipologia dels metalls, entre altres.

http://montcadapost.blogspot.com.es/2009/04/mines-montcada-la-febre-de-lor.html