Montcada i Reixac

No fa masses dies amb l'amic Ricard Ramos vàrem estar parlant de la imatge de la verge de Reixac amb el nen Jesús i portadora de una "Pera" a la mà. És considerada ara per ara un petit misteri encara per descobrir.

Aquesta percepció de la pera ens resulta curiosa, doncs sembla voler associar-se al nom de la parròquia de Sant Pere de Reixac, no obstant, Pere no és Pera sinó que com tots sabem vol dir Pedra. És per aquest motiu que la imatge misteriosa ens causa neguit i ganes de saber-ne més, tant del seu origen com dels detalls litúrgics que hi havia al darrera.

Va a dir que en aquesta postal només surt reflectit la procedència (Reixac) i que es tracta d'una "Imatge Antiga".

Malauradament la imatge ja no es troba al temple, de fet no se sap si existeix enlloc, ja que ara per ara només podem especular sobre la seva desaparició, i és que tot apunta que aquesta va ser esmicolada o algú se la va endur durant la Guerra Civil Espanyola.

A banda d'aquesta imatge hi ha una altra, també provinent d'una postal de l'època on surt la imatge i els ornaments que sembla l'acompanyaven. És en aquesta imatge on ens diu que es tracta de la "Mare de Déu de la Cistelleta de Reixac"i també podem apreciar dos ornaments laterals que semblen reliquiaris.

El nom de Mare de Déu de la Cistella o Cistelleta era comú a totes les parròquies del Vallès. Tenia aquest nom, perquè com que el diumenge no es treballa, i el treball de les gallines és pondre ous, els que ponien el diumenge es consideraven propietat de la Mare de Déu, i per això es dipositaven a la cistella del seu altar durant un dia i després es venien per a comprar un ciri que cremés nit i dia davant de la seva imatge i els diners sobrants s’esmerçaven a pagar dots de donzelles pobres que es volien casar o fer-se monges, o es deixaven sense interès, a famílies necessitades del poble.

(...) també em trobava en un altre santuari on es celebrava la festa patronal el vuit de setembre sota la invocació de la “Mare de Déu dels ous” de Llavaneres. Aquesta singular advocació hi és present en moltes parròquies del Vallès o del Maresme. Es diu també de “La Mare de Déu de la Cistella”.
L’advocació es basava en una curiosa tradició. Sabent que el diumenge no es treballa, els ous que les gallines ponien en els corrals eren considerats propietat de la Mare de Déu i es dipositaven en la cistella durant un dia, però després es venien. Els diners obtinguts servien per a pagar un bon ciri que il·luminés dia i nit a la imatge de “La Mare de Déu dels Ous”. Es veu que els diumenges les gallines s’esmerçaven en pondre força ous i els diners sobrants servien per a pagar la dot de les donzelles pobres que s’havien de casar o es deixaven, sense cap interès, a les famílies més necessitades dels pobles.

El darrer relat fa referència a la Mare de Déu dels Ous de Sant Andreu de Llavaneres, una imatge que sí se sap que va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola, però com ja hem vist, la tradició dels ous i la cistellata era habitual a les Parròquies del Vallès i, tal i com hem vist, a Reixac hi va haver una imatge, que es va conèixer també d'aquesta manera.


Desconeixem si aquest element que porta la verge de la cistelleta de Reixac a la mà ès realment una "pera" o potser... és un ou?

No ens queda altra cosa que investigar més.

X. Colomé

Fons: Postals antigues segle XX, Revista de Ciències HistoricoEclesiàstiques "ANALECTA SACRA TARRACONENSIA", VOLUM 78-79 dels anys 2005-2006. Editorial Balmes. Revista "Taüll", Número 15. Setembre 2005.