Montcada i Reixac

Montcada i Reixac, Reixac i Montcada. Dos termes parroquials que sempre han mantingut certa frega territorial, sobretot després de la fundació de Mas Rampinyo, allà per mitjans del segle XIX, on la cultura religiosa catòlica es mantenia molt ferma als pobles i per tant, els punts neuràlgics de cada gruix de població, Reixac i Montcada, es disputaven els fidels.

Així doncs, els Masrampinyaires tenien com a església de referència la de Sant Pere de Reixac, motiu pel qual Mas Rampinyo va ser conegut també com Sant Pere de Reixac (recordeu inclús als anys 70 i 80 cartells a la carretera informant de Sant Pere de Reixac a Mas Rampinyo).

L'aïllament de Mas Rampinyo de la resta de Montcada per extensions de camps i conreus va formar una identitat diferenciada que a efectes pràctics va fer néixer un sentiment propi, sobretot basat en la pagesia i amb el món del camp.

És aquí, en un món pagès i rural on enceta la història del que avui coneixem com Mas Rampinyo, un barri que fa poble, de tan bon grat que us citarem un seguit de notes curioses.

En un llistat de "Salones Cinematográficos" del 1935 trobem aquells que hi havia a Montcada i Reixac, curiosament separats els de Montcada i Reixac dels de Mas Rampinyo, com si fossin dos entitats diferents:

És només un exemple d'aquest sentiment diferencial que ja esdevenia de dècades enrera, com per exemple una altra referència del 10 d'agost de 1929 al diari "El Imparcial", on Mas Rampinyo també surt com a "pueblo", diferenciat del de Montcada i juntament amb altres entitats indiscutiblement "pueblos", com poden ser Badalona o Granollers.

Día 15 [d'agost de 1929] - Dianas, comparsas de gigantes y enanos, concurso de tiro para el comatén, con adjudicación de premios en metálico; campeonato ciclista, organizado por la Peña Ciclista, con un recorrido de 60 kilómetros a través de los pueblos de Badalona, San Adrián, Santa Coloma, Moncada, Mas-Rapiño, La Llagosta, Mollet, Coll de la Maña, Granollers, Font de Cera, Alella, Masnou, Montgat y Badalona. Se disputarán los corredores una copa del excelentísimo Ayuntamiento.

Val a dir que, durant la guerra civil, La Llagosta va assolir la independència de Sant Fost per primer cop, consolidada posteriorment en època franquista i, salvant les distàncies, Mas Rampinyo anava pel mateix camí, gràcies sobretot a la força que a Mas Rampinyo tenia al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires, un dels braços de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçat per Enric Badia i Camilo Puig, dos veïns del barri.

El 29 de gener de 1937, l'Ajuntament de Montcada i Reixac estava format per diferents forces a parts iguals, però la CNT, era qui realment manava sota el Comitè Municipal, doncs era qui gestionava les regodiries més rellevants i ostentava armes de foc.

Aquell dia es va celebrar un Ple Municipal, presidit per l'Alcalde d'ERC, en Alfons Boix, on un dels regidors, Lluis Pedrola, també d'ERC, va presentar una sol·licitud demanant a l'Ajuntament la celebració d'una reunió per a la separació de Mas Rampinyo com a terme municipal independent del de Montcada. L'escrit, signat pel Sindicat Agrícola de Rabassaires, el Casal Català Democràtic i l'Ateneu Obrer-Cultural, va provocar un gran rebombori i, finalment els membres del Consitori van haver de votar la sol·licitud, sent aprovada per nou vots a favor i tres en contra.

Vots a Favor:
Alfons Boix (ERC)
Lluís Pedrola(ERC)
Salvador Vilanova(ERC)
Felip Gener(ERC)
Salvador Mellado(CNT)
Benito Hernández (CNT)
Antonio López (CNT)
Juan Tellez (CNT)
Joan Gavarra (PSU-UGT)

Vots en contra:
Ulpiano García(PSU-UGT)
Antoni Pedrola (PSU-UGT)
Daniel Giménez (PSU-UGT)


Curiosament, el 1939 trobem casos com aquest, on es diu que l'Ajuntament és el de Mas Rampinyo:




Fons: Josep Bacardit.