Montcada i Reixac

Tot acabant el mes de desembre passat, llegia un article de investigació de les doctores Silvia Cañellas i M. Carme Domínguez anomenat "Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia (Segles XIV-XVI)". En aquest interessant article, trobem una interessant referència a un forn de vidre que hi va haver a Montcada i del que en sabem ben poc.

Encetem l'ampolla i ens remuntem al segle XIV, a la ciutat de Barcelona. Segons ens diuen les autores, una de les primeres referències que hi ha sobre forns de vidre als voltants de Barcelona és de 1316, del vidrier Guillem Barceló i un seguit de problemes amb la llenya que necessitava pel forn.

Posteriorment, en un altre document del 1325, ens diu que el forn de Guillem és l´únic que hi havia dins la Ciutat Comtal. Un monopoli del vidre que podem ensumar seria d'especial rellevància, no només pel negoci en sí, sino per les repercusions polítiques i de poder de l'època. El vidre era un element de tecnologia punta, un material de luxe.

El forn, però, no  només es feia servir per a coure el vidre, sino també vaixelles i altres elements decoratius per la llar o el dia a dia.

Com hem vist, els Barceló van ser la nissaga del vidre a Barcelona, en el que es coneix el Forn de Vidre de Viladall, fins que el 1346, en Bernat Desmunt va establir un segon forn de vidre amb permís del rei i del Consell de Cent.

Els Barceló, no obstant, tenien un bon prestigi, doncs el 1370 trobem a Pere Barceló, fill de Guillem, primer vidrier, com a responsable del Forn de Viladall i documentats certs elogis del propi rei a la feina d'aquest forn de vidre.

Corria l'any 1381, que la parròquia de Santa Engràcia de Montcada  va ser traslladada de la zona de l'actual depuradora fins a la ubicació actual, al carrer Major.

El 1394, trobem a Francesca, vídua de Bernat Barceló al càrrec del forn.

Investigant sobre el topònim Viladalls, que ens descriuen les autores de l'article, l'he pogut trobat informat en un llibre anomenat "El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta, Volum 2", tot fent referència que a Barcelona hi havia dos bordells, un d'ells el de Viladalls, proper a la Plaça Reial. Diu textualment:

Pel que fa al bordell de Viladalls, una porta donava a la Rambla, que de vegades en moments més o menys conflictius restava tancada, i l’altra donava accés al recinte des de la part interior de la ciutat a l’indret del carrer del Vidre.

En una memòria tècnica realitzada e 2004 al carrer del vidre de Barcelona trobem també que aquell carrer es va conèixer com Carrer del Vidrio, del Forn del Vidre, Viladalls i Quintana.


Entre 1436 i 1459, el forn era gestionat pel barber, Ramon Lleonard Derç, que pagava els censos anuals del negoci, però el 1463 li apareixen problemes de solvència amb el pagament d'aquests censos.

Ramon Lleonard Derç va deixar en herència el forn al coraler Joan Derç (probablement el seu fill) i ja el 1482 trobem que Francina, hereva d'Elionor, vídua de Joan Derç, ven la concessió del forn al brodador Antoni Sadurní.

Corria el 1484 quan, per un seguit de problemes amb censos reials pel forn de vidre, Antoni Sadurní, arriba a pagar els deutes del forn, però no pot refer ni tornar a arrencar el forn de vidre de Viladalls, dins de Barcelona. No sabem si per problemes tècnics, polítics o d'abast de producció.

Va ser en aquell impasse, que van néixer altres forns de vidre als encontorns de la ciutat associats a mestres vidriers procedents del de Barcelona. És així com Antoni Sadurní va construir un nou forn de vidre en terrenys dins el terme de la baronia de Montcada.


D'aquesta manera, el brodador va presentar al Consell de Trenda-dos de la ciutat de Barcelona, el 25 d'abril de 1486, una súplica per tal d'obrir el negoci en terrenys montcadencs.

Un cop acceptada la seva sol·licitud, l'Antoni va encetar la construcció del forn de Montcada. Hi ha documentació dels mesos posteriors on es fan pagaments de teules i obra en ferro pel bastiment del forn de vidre, que es realitzada a la casa d'Ambrosi Vallmanya, a Montcada.

Val a dir, que tres anys després, el 1489, el Consell de Trenda-dos de la ciutat de Barcelona, va rebre una nova sol·licitud per a instal·lar un altre forn de vidre a Montcada, de la mà de Vicenç Sala i dels seus fills.


Si revisem el llibre de fogatges de 1497, veiem que a la parròquia de Montcada hi havia un "lo vedrier", ara ja sabem qui era.

Sobre la ubicació exacta d'aquests forns a Montcada no en sabem res. Podem especular que per les dates, amb l'església de Santa Engràcia, ja traslladada a la ubicació actual, el centre neuràlgic del poble ja estava definit al carrer Major, via passant del camí cap a Roma. Podem esperar doncs que el forn estigués proper a les vies de comunicació importants de l'època.

Deixem la porta oberta doncs a noves investigacions.


Fons: "Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia (Segles XIV-XVI) de Silvia Cañellas i M. Carme Domínguez.
Fons: El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta, Volum 2.
Fons: MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA AL CARRER DEL VIDRE NÚM. 6-12 / PLAÇA REIAL NÚM. 11-12CIUTAT VELLA (BARCELONA)Codi MHCB: 065/04. 19 de Maig al 17 de Juny de 2004 
Fons: https://www.researchgate.net/profile/May_Dominguez/publication/301216774_CANEDOM-TAULES_anuari/links/570cf29e08aed31341cefb25/CANEDOM-TAULES-anuari.pdf?origin=publication_list