Montcada i Reixac

D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:

- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".

- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".

Can Oller, el 1970

En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.

Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.

Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.

El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria). 

La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Raimon Pujades i Farnós, un terratinent provinent de Sant Martí de Provençals (Barcelona), casat amb Rosa Romaní i Oliva.

Val a dir que, malgrat a Terra Nostra hi ha un carrer anomenat d'Antoni Pujades, aquest ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època. Actualment sense trobar cap relació genealògica amb els Pujades de Can Oller.

Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. (FCM).

També ho era l'escola que es va fer just al costat de l'antic Consistori, ara ocupat per la Policia. Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.

Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.

El matrimoni Pujadas-Romaní, tenía dos fills, Andreu (primogènit) i Antonio, i una filla Àngels (que va morir l’any 1920). 

En morir Raimon Pujadas el 12 de desembre de 1924, el mas va passar per herencia al fill petit Antonio, que era solter i va continuar l’activitat agrícola amb l’ajuda d’uns masovers. Un espai on tota la familia es reunia per passar l’estiu.

Rosa, la vídua de Raimon Pujadas va morir l’any 1938 durant la Guerra Civil i posteriorment Antonio es va casar amb una artísta a qui agradaven els castells i no els massos rústics. Per aquest motiu va iniciar la remodelació del mas en castell, que fins i tot el va fer pintar de color rosa. Aquesta excentricitat va arruinar-lo.

 
Dels Pujades, disposem també d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi que tocava el piano a la casa. Val a dir també que sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.

Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.

D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana. 

Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.

Can Oller, el castell, el 1970

A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX. 

Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys

• Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953

• Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953

• Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953

• Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953

• Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954

• Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954

• Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953

• Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
  

• La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"