Montcada i Reixac

Després d'uns dies de gran dolor a tots els veïnats de Montcada i Reixac, l'inesperat traspàs del nostre amic Josep Bacardit i Sanllehí, ha culminat avui amb un sepeli a l'església de Santa Engràcia de Montcada. 

Programat a les 10:00 del matí, l'interior del temple ja feia estona que estava ple. Més de dues-centes persones, familiars, amigues, amics, col·legues de professió, seguidors del grup de Facebook "Tu no eres de Montcada si no...", l'Alcaldesa, representants de partits polítics, d'entitats i associacions, així com molts coneguts i conegudes que han volgut dir el darrer adéu a l'amic Josep.

Just en aquells darrers instants de comiat, i gràcies a l'Associació "Sin tetas hay paraiso", la marea rosa ha demostrat de nou la seva generositat. Un acte que sense cap mena de dubte en Josep també haurà gaudit, observant des d'una cantonada i amb un somriure, el fluxe de samarretes color rosa pels carrers de Montcada. Una ajuda social per les persones afectades pel càncer de pit que cal agraïr de tot cor.

Nascut a Sant Joan de Vilatorrada fa 73 anys, en Josep Bacardit, avui conegut a les xarxes socials com l'Avi Bacardit va involucrar-se en fer poble des del moment en que va instal·lar-se a Montcada. 

Compaginant la seva feina de productor a RNE sempre va ser present al teixit associatiu de la ciutat, involucrant-se en diferents activitats, des de la vessant reivindicativa, social, política i més recentment des des l'activitat cultural i investigadora del passat recent de Montcada i Reixac.

Junt amb l'amic Ricard Ramos, QEPD, la parella va formar un binomi perfecte. La jubilació els va portar a col·laborar, a dedicar-se en cos i ànima a refer la història perduda dels veïnats de Montcada i Reixac. Junts van publicar tres llibres i multitud d'articles a la revista Quaderns que publica l'Associació Cultural Montcada i de la n'eren alma mater.

En Josep Bacardit s'interessava per la història, per les persones i les aventures que tenen al seu darrera. Amb un toc humorístic particular i una destresa especial per a fer les coses, va acabar connectant amb centenars de persones del poble. Una petita mostra ha estat present avui al seu comiat, deixant una Santa Engràcia plena de rostres coneguts.  

La gran estima que aixeca la seva figura és grácies a aquest tracte humà, proper, de bon home, d'aquell amic que ens trucava o enviava un whatsapp per dir "Tens un minut? No és urgent, però...".

Sovint ens delectava a les converses mantingudes per telèfon, al carrer o sobre el pont dels "hermanos" amb un "ets un/a crack", amb un "t'he dit algun cop que t'hem d'apujar el sou?" i gairebé sempre amb "saps que t'estimo?". T'acomiadaves amb un ràpid 'deu' i has mantingut aquesta forma d'anar-te fins al final.

En Josep va ser una d'aquelles persones que trobem un cop per generació. És així, clar i català. No hi ha més i, sense cap mena de dubte, ell és el referent a seguir, el mestre, inclús el de qui escriu aquestes línies. 

Sense Josep Bacardit i sense en Ricard Ramos avui no escriuriem aquest comiat, ni existiria aquest bloc. Hem d'aprendre dels grans com ells i treballar atributs com el do de gents, la rigurositat i el burxar per treure suc de qualsevol detall del passat.

En Bacardit bé podria ser aquella molla de pa amb quatre gotes de vinagre que agefits al morter, amb l'oli i l'all suficients provoquen una emulsió que lliga, junta i fa un all-i-oli d'allò més bo. 

Sense temor a equivocar-nos podem assegurar que amb el seu savoir faire en Josep va aconseguir emulsionar Montcada i Reixac, unint els seus veïnats separats per barreres de tot tipus. Ens ha lligat i enllaçat de tal manera que només el pas del temps ens permetrà veure el seu abast.

Durant les exèquies, el mossèn Joan ens ha donat un bonic recordatori d'en Josep, fent al·lusió a la persona, a la saviesa i a l'amistat. Un bonic detall que ha emocionat a tothom i que ha portat la cerimònia a un punt on ens ha encoratjat a seguir endavant. 

El mossèn ha encomanat l'ànima d'en Josep a la Mare de Déu del Turó i a Santa Engràcia, verges i santes a les que li va dedicar els seus llibres i escrits.

Les paraules del mossèn han finalitzat amb un present especial pel Josep, recordant el gran ressò que el seu traspàs ha generat a les xarxes socials, especialment a Facebook on era molt actiu. Tot un 'influencer'. Malgrat no haver nascut a Montcada, el mossèn li ha atribuït el títol de "fill del nostre poble" al seu recordatori, honor especial que en Bacardit s'ha guanyat des de fa molt.

Després de l'exposició i en un punt i seguit de la cerimònia, en mossèn Joan ha passat la paraula a Pilar Abián, que en un acte molt proper ha manifestat unes paraules sobre la vida i obra d'en Josep Bacardit, des d'una perspectiva personal i també professional, fruit amb la seva col·laboració amb Montcada Comunicació.

Les paraules de Pilar són just aquelles que donen valor i reconeixement a una persona compromesa amb el poble i amb la gent. Voldria agraïr enormement aquest gest, necessari i oportú que ens ha fet treure una llàgrima, però també un somriure. És un dels millors comiats que en Josep podria tenir dels seus amics i amigues.

Josep, quan presentaves una nova publicació, alguns dels vostres llibres o un número de la revista Quaderns a la seu de l'Associació Cultural Montcada, per Sant Jordi, entre roses, o per Nadal, entre neules i turrons, sempre t'emocionaves, ens donaves suport, grans elogis i també ens feies emocionar. 

Avui Josep ens hem tornat a emocionar. Hem plorat per tu, ens has deixat sense paraula, notem la buidor perquè ens hauria agradat a tots i totes haver-te vist caminar més lluny per Montcada i Reixac.

Des d'aquest bloc ens agradaria demanar als membres de l'Ajuntament de Montcada que avaluïn nomenar-lo fill adoptiu i inaugurar el futur carrer "Carrer Josep Bacardit Sanllehí, cronista i fill adoptiu de Montcada i Reixac. 1949-2022".

Pel mestre de molts i moltes. Per un amic, per un company.

Xavier Colomé