Avui us mostrem un poema de l'any 1868, quan del castell de Montcada només quedava una petita torre que s'havia reaprofitat per a fer un Telègraf Òptic militar.
Descobrim la tristesa del seu autor en descobrir el cim del Turó de Montcada, desprovist del seu insigne castell
Als Enderrochs del castell de Moncada
En lo bell cim d'una enesprada altura,
sa tèsta per lo temps enderrocada,
unas runas hi sé: dels de Moncada
ans lo palau; avuy la sepultura!
Sos finestrals apar que ab greu pavura,
com los ulls d'una tèsta calsinada
ne guaytan, ab lo pler enmantellada,
de la Ciutat Comtal l'ample planura.
Y al veure'l fum que lo vapor enfloca
pujà'ab afany fins á l'esfera blava,
l'enderroch ab dolor aixis se plany:
- L'orgull del hom' avuy lo cel ne toca,
mes ay! Ma tèsta abans també hi tocava!...
Oh folla illusïo!...Trist desengany!...
Joseph Roca i Roca
Fons: Lo Gay saber : periodich literari quinzenal fet per escriptors catalans, mallorquins y valencians: 1a època, Núm. 01 (4 març 1868)
Enviat per:
XC
el
00:00
|
Etiquetes:
Castell de Montcada,
Segle XIX (Anys 60)
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici