Montcada i Reixac

La primera casa que actualment tenim notícies a Barceloa sobre la fabricació de paviment hidràulic és la "Butsems i Cia", que ja en 1856 produïa assolellats de ciment a la ciutat comtal. 

Va ser Carles Butsems i Marià qui va fundar com hem avançat, el 1856 l'empresa de materials de construcció, que va anomenat Butsems i Fradera i que, als anys setanta del segle XIX, encara funcionava com a fàbrica de pedra artificial.

Poc després, però, esdevingué pionera la fabricació de paviments hidràulics, incorporant les noves formes del Modernisme i satisfent les demandes dels arquitectes del moment.  

El seu establiment va ser un dels premiats per l'Ajuntament de Barcelona el 1907. En aquest sentit, alguns dels arquitectes més coneguts, J. M. Jujol, A. Gaudí, J. Puig i Cadafalch o L. Domènech i Montaner, van fer dissenys per a les peces d'aquesta empresa i van comptar amb la seva col·laboració per a la decoració dels seus edificis.

Malgrat aquests origens de Butsems, l'empresa que va estendre el producte de paviment hidràulic va ser "Orsola Solà", fabricant dels coneguts panots de Barcelona, però en qualsevol cas "Butsems i Cia" va ser una empresa pionera i proveïdora del Modernisme.

Sota aquest context, el 1915, a una revista de Barcelona es va publicar aquest petit reportatge d'una pàgina on es parla de "La Casa Butsems i Cia", proveïdora dels tubs per formigó per renovar i canalitzar les aigües de Montcada cap a Barcelona.

Recordem que un any abans, el 1914, la ciutat va patir una de les més greus epidèmies de tifus. En aquests termes, la Casa de l'Aigua de La Trinitat va ser construïda per la companyia pública municipal barcelonina "Aguas de Moncada" entre els anys 1915 i 1919. 

Després de l'epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 i va causar una alta mortaldat a causa de la contaminació de l'aigua distribuïda per la companyia municipal, es va haver de renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d'aigua de boca. 

Fixem-nos en els detalls de la imatge:

1. La fotografia superior ens mostra el detall del pati de la fàbrica amb la fabricació dels tubs, on els operaris, amb motlles i un esquelet o mallat metàl·lic, disposaven els tubs al sol per a dur a terme la fase final d'assecat.
2. A la segona fotografia, encerclada es pot observar una prova de resistència d'una secció de dos tubs amb quinze sacs a sobre la seva junta.

La nova instal·lació pel subministrament d'aigua realitzada amb aquests tubs va formar part d'una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i l'abastament d'aigua a la ciutat durant el segle XX. Tenia funcions d'estació d'emmagatzematge, depuració i cloració de l'aigua captada a pous construïts a Montcada i Reixac. 

Des d'on avui hi ha el barri de Trinitat Vella s'impulsava l'aigua fins al dipòsit ubicat a l'actual Trinitat Nova, on es clorava i des d'on es conduïa al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta. 

El projecte inicial també preveia portar aigua a l'Eixample a través de l'aqüeducte Alt de Moncada, però no es va poder completar. Va funcionar fins al 1989, quan va ser abandonat i va caure en un procés de degradació.

Podeu consultar aquí un article sobre el tifus de 1914