Entrades
Cada un dels barris tenen la seva esència i recordar-ho és un bé de interès cultural.
Vegem un clar exemple en el següent romanço de la vida quotidiana d’aquella Montcada orientada a les activitats agrícoles, trobat a l’arxiu de Joan Amades. Parlem de principi de segle XX.
Un imprès manufacturat a “Marrampinyo: Imp. del Sr. Mauri Buscalabé” (amb un evident accent humorístic, a veure qui era capaç de trobar a impremta) on tothom rebia i de valent. Deixem la seva transcripció en el català pre-Fabra del propi romanço:
La transcripció ens diu el següent:
Moncada, Moncada, mansió regalada, fas festa major, avuy vol cantarte é vol festejarte aquet trovador.
Quarante cosetes cofoyes brometes et vaig á contar, son notes d’estiu boy resos del viu: ya pots escoltar.
I – Ya tenim esglesia gran, ya podrán anarhi tots los que per por de fogots feyen campanes.
II – A la font freda no ensomarás res de bó, perque es font que fá fortó de tifainetes.
III – El senyor D. Quimet Sans es amich dels capel-lans é á més té bons devans vuy dir la tripa.
IV – Bén sovint bon vi del fí té una bodega hasta allí; per ço’s diu el senyor Vidal.
V – En Carboneyl té dinés té més unças qu’els demés. Passiho bé tingui.
VI – El riu sech que sols du sorra, quelqu’ aixech d’alguna torra, un sereno que du gorra y á la nit busca cargols, ¿Que més vols?
VII – En Miralles y en Torreula al Nort tenen escudeyla. Son arroçaires.
VIII – Dos metjesm dos potecaris, tres barbers é tres carrils, mes els marrechs son á mils é molts goços perdolaris.
IX – De debó sembla desvari tocar guitarra un notari, vestir de blanch á diari é fer ballades.
X - ¿Qui es va molt planxat lo sombrero ben posat y en fer’s xavos al costat es un home dels més destres? – En Mestres.
XI – Si t’aprete l’ofegó no pugias pas al Turó.
XII – Va lluent de sabatetes, molt boniques corbatetes é parlant fa posturetes en Vivetes.
XIII – Pochs senyors vestits de frach han pujat fins á Rexach.
XIV – Condemnat es tot fanal, car no volen luminaries, á la pena capital.
XV – En Bonet, no sé si hi notas, casi sempre fa ganyotas.
XVI – Creu que fá perçosa gança pasejar’s pel tren de França.
XVII – Dels Xinitos, res de nou, perque ya van rebre prou.
XVIII – Coloquen veles de lona, ben sensats maten l’estona é si paça una perçona s’ah de fer fumer.
XIX – Tingas segur qu’en Taulé per comprar lo primer ram ya prepara algun calé. Donças no badis.
XX – No tot hom’ que té galvana por anar á Vallençana.
XXI – En Giribet du peril-la é porta blanca l’armil·la.
XXII – En Laguardia va fe’l vot d’anar sempre sens tarot, ab fosell ho mata tot si no fa figues.
XXIII – Al hereu de’n Cabaneyles no l’intriguen les femeyles.
XXIV – Té un fosell de tres seguros que li costa dos mil duros é vintivuit escopetes de mil noucentes pessetes; per caçar sempre du bata é de plata els perdigons... –M.c.g.’n e,l, és en Pons [Em cago en ell, és el Pons]
XXV – En Monoreo no té preo fent serveys per tot arreo.
XXVI – En Chacon es molt sinbólich, típich, plástich, melancólich é barbólich.
XXVII – Ab un aire sandunguero marxa en Costa marcialment caminant ab molt sal-lero.
XXVIII – En Martí, qu’es home gros, á la Xinita fa l’ós.
XXIX – Don Enriquet Berrocal diu que per curar tot mal mossen Kneipp no té rival. ¡Dónali aiga!
XXX – Quan surt á caçar l’Oriol no necessita moçol.
XXXI – En Roure va mes tivat é mes ´serio qu’un armat.
XXXII – En Navarro té la barra de volguerse dir Navarro sense ser pas de Navarra.
XXXIII – Tich-tach, tich-tach, quin compás... És qu’en Trunyo ve detrás.
XXXIV – Quan á jeure s’en vá’l sol en Moner treu lo remat, mes li manca’l floviol per ser Páris acabat. (En conçol d’aquesta pena no li manca pas l’Elena.)
XXXV – En Badosa quant hi vá li serveix de rabadá.
XXXVI – Al costat de Mestre Ubach, Ciceró resulta un crach.
XXXVII – Nungu hi ha que s’espavil-li quan ven guatlles com en Gil-li.
XXXVIII – En Lozano es un brau hom’ que fá festes á tothom.
XXXIX – Les noyetes son molt maques mes n’hi han moltes de flaques é n’hi han d’altres de grosses é algunes bones bosses. Via fora, jovenetz, trietz é remanetz.
XXXX – Va suar la gota groça per lograr obrin’s la boça mes després ens va dar coça é are fa l’órnio. Aqui pau é gloria sancta, Ya he cantat les quaranta.
Fons: Arxiu Joan Amades.
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscripció:
Comentaris del missatge (Atom)