Blogcrowds

divendres, 24 d’abril del 2020

Can Paiàs, el Mas Sant Marc, Can Rocamora... Tots són topònims que fan referència a la mateixa casa, restaurada i reformada per l'industrial Marc Rocamora entre els anys 1911 i 1920.

La reforma va ser projectada pels germans Bassegoda i Amigó i avui dia encar aconserva diversos finestrals de tipologia gòtica-renaixentista. La casa compta amb una capella amb decoracions de guix i antigament tenia un conjunt de quadres a l'oli que representaven Sant Marc i Santa Anna, en honor als propietaris Marc Rocamora Pujolà i Anna Vidal Sala. Arrel d'aquest mateix nom la casa es coneixia també com a mas de Sant Marc.

Veiem una comparació d'una imatge dels anys 80 i una altra d'actual.



Veiem que les palmeresja no hi són. Una part de la façana del barri de la casa tampoc hi és i les finestres d'aquest barri estan tapiades.


Yolanda Pérez, és doctora en història de l'art i ha treballat les col·leccions artístiques de la família Rocamora. A la seva tesi doctoral sobre el col·leccionisme privat durant la Guerra Civil va parlar sobre els Rocamora i la seva vinculació amb Montcada i Reixac i evidentment, amb la Torre Rocamora. Importants personalitats de l'alta societat i la cultura d'aquells anys la van visitar. El Sr. Rocamora va ser un gran mecena d'artistes tant importants com Ramon Casas i Anglada-Camarasa, que molt probablement van visitar Can Rocamora.





https://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20170218/4292916304/campana-salvar-torre-can-rocamora-montcada.html

divendres, 17 d’abril del 2020

Aquests dies de confinament pels coronavirus covid-19 són durs, però malgrat els esdeveniments i portar ja un mes i una setmana sense sortir de casa, poden sortir iniciatives interessants, com la que us vam presentar fa uns dies de les imatges de Can Rocamora en color de 1936.

Donat que ha estat una entrada molt visitada en pocs dies us presento avui un petit recull de imatges  de la Parròquia de Sant Pere de Reixac, antigues i en color. Espero que us agradin.

190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
1923 - UN grup excursionista s'acosta als peus de Sant Pere.
1937 - Els ametllers de Reixac al fons, una pujada a l'església molt recordada encara pels més grans.
1952 - Una imatge que malgrat es va fer en blanc i negre, la seva qualitat era tal que a colorir-la dóna un meravellós resultat, evocant una imatge que sembla feta avui però que gairebé té 70 anys.

1956 - També a la dècada dels anys 50, Reixac i un gos que pren l'ombra.
1957 - Sant Pere de Reixac amb el seu petit cementiri.
1959 - Sant Pere de Reixac. Ja es veu el rellotge de sol que es va fer als anys 40, però a l'ombra.


Fons: Diverses postals i imatges d'autors desconeguts.

dijous, 16 d’abril del 2020

Com sabeu portem una dècada recollint exemplars de postals de Montcada i Reixac, investigant els seus autors, editors, així com posant ordre a les sèries i col·leccions.

Es tracta d'una tasca on el treball sistemàtic durant anys ja ens permet descobrir ara, de forma ordenada i serialitzada, les sèries de postals més complexes i antigues on Montcada i Reixac va ser representada (cliqueu a sobre de cada editor per a dirigir-vos a les col·leccions de postals):



Són cinc editors o fotògrafs que van publicar postals del nostre poble entre els anys 1900 i 1950 aproximadament i estem contents amb la tasca realitzada.

El següent objectiu és seguir estudiant la resta d'editors amb col·leccions més petites. Ara per ara tenim identificats més d'una dotzena d'editors addicionals per a seguir oferint-vos les seves col·leccions de manera ordenada, moltes d'elles de dècades més properes.

Com podeu imaginar es tracta d'una tasca lenta, feixuga i no exempta de dificultats. És per aquest motiu que volem fer-vos partíceps d'aquestes noves investigacions, ara que estem en una situació de confinament i potser tenim un temps addicional per dedicar a aquestes coses que tant ens agraden.

El repte és senzill. Teniu a casa postals de Montcada i Reixac? Genial, fem dos reptes:
  • Feu una ullada a les postals de les col·leccions descrites anteriorment i compareu amb les que teniu a casa: Hi ha postals que encara no s'ha trobat cap exemplar i no sabem quina imatge del poble representa (per exemple de Lucien Roisin i J.B Turull en falta una postal de cada, de J. Baxaulí en queden també unes quantes per trobar).
  • Com a segona derivada, feu una ullada a les següents postals i si en teniu un exemplar a casa, doneu-li la volta i mireu quin és l'editor i/o el fotògraf, així com la seva possible numeració.
Si identifiqueu alguna, podeu enviar-me un email per a indentificar la postal o bé posar un missatge a la secció de "Comentaris" que trobareu més abaix (Post a comment).


















Gràcies per la vostra col·laboració. Anirem avançant les noves troballes.

diumenge, 12 d’abril del 2020

Feia uns anys que teníem pendent dedicar una secció a les postals de J. Baxaulí, que en èpoques Replublicanes i Post-Guerra va editar un seguit de postals de Montcada i Reixac.

 
Després d'uns anys de investigació sobre les postals que va editar J. Baxaulí, avui encetem una nova secció al blog, on podreu fer el seguiment de les que hem trobat actualment, les sèries i l'ordre que hem definit després del seu anàlisi.

Podeu accedir a la secció, des del planell de seccions del blog o bé clicant aquí.

Ara per ara semblen faltar moltes postals. Us convidem a revisar-les i fer una ullada a les que pugueu tenir per casa i anar ampliant l'enregistrament de les que puguin faltar.

Esperem que us agradin.

divendres, 10 d’abril del 2020

Les següents dos fotografies estan etiquetades a finals del segle XIX. Nosaltres creiem que és més probable que siguin de la primera dècada del segle XX.

El cert és que són molt i molt antigues. Fixeu-vos que no hi ha cap xiprer encara, un arbre que en fotos dels anys 20 sí que apareix, per exemple aquí. Als anys 10 els xiprers no hi eren encara, tal i com es demostren en fotos com la que veien aquí.


Una altra perspectiva realitzada el mateix dia:

Fons: Desconegut.

dimecres, 1 d’abril del 2020

Encetem un nou mes d'abril. La postal d'aquest mes està dedicada als camps de Mas Rampinyo, antigament camps de vinyes i ceps, on avui en dia en queden ben pocs.

Encara podem apreciar els dipòsits per sulfatar les vinyes, que aguanten amb quatre maons i un interior encara verd turquesa d'un temps que ja queda molt llunyà.


La masia i els camps, antigues propietats del llinatge dels Albinyana, surten documentats des de fa segles, en concret des del segle X.

Al 1767 la masia comptava amb una gran premsa feta de ferro i roure, que permetia fer verema i va arribar a tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere beneïda el 15 de novembre del 1801.

divendres, 27 de març del 2020

Volem compartir amb vosaltres el següent sobre, subjecte al censor militar, i segellat al setembre de 1939, on la impressió litogràfica és en castellà (Ayuntamiento de Montcada y Reixach), malgrat "Montcada" encara li van deixar la 'T', i amb els símbols franquistes, però el segell encara es feia servir en català (Correus", "Montcada i Reixac")



divendres, 20 de març del 2020

Les següents imatges pertanyen a dos cartulines d'antics controls de manteniment de vehicles, que amb una gometa es penjaven a les palanques de llums.

Estació de Servei REIXAC. Al Punt Km 7 de la Carretera de la Roca. Veiem un VW escarbat, un Citroen 11, un Renault 4-4 i un Renault 5 (ens dóna la pista que la foto deu ser de l'any 72 o 73).


A la part superior, l'estació de Servei MONTCADA, ubicada a la falda del Turó de Montcada i a l'encreuament de la N-152 (avui dia C-17) i la N-150. A La part inferior, Estació de Servei 3 Santos (desconeixem la seva ubicació).

divendres, 13 de març del 2020

Datat de l'Abril de 1943, el següent prospecte ens oferia la publicitat dels Magatzems Alemanys de Barcelona del sorteig de solars a Santa Maria de Montcada.



Ull amb l'afirmació final "La mejor y mayor urbanización de España".

diumenge, 8 de març del 2020

Avui, al blog de Montcada i Reixac, història d'un poble, estem d'aniversari. Fem 10 anys.


Una dècada, on setmana a setmana, cada divendres, hem anat publicant alguna història, foto o qualsevol romanço d'abans amb vincle directe de la nostra ciutat, Montcada i Reixac.

Durant aquest temps, hem tingut grans satisfaccions i hem donat a conèixer al món una mica més d'aquest poble nostre, maltractat per les infraestrutures i per la seva posició estratègica, única font informativa de nosaltres als mitjans.

Sabem de bona tinta que hem servit de font de consulta per a multitud d'alumnes de les diferents escoles del municipi i, inclús, per algun que altre projecte de fi de grau.

Sabem que hem estat font de trobada i contacte d'amants de la cultura, de la memòria història i del patrimoni històric.

Sabem que hem estat font directa de consultes sobre la història del municipi, de centenars de consultes i preguntes relacionades amb ell, incloent col·leccionistes de postals, segells i paper moneda.

Sabem que heu fabricat melmelada de cireres d'arboç i que us agraden les cobles de sardana.

Sabem que heu treballat i gaudit a l'Aismalibar, la Bosuga o l'Asland, entre altres.

En definitiva, sabem que ha estat un element de divulgació històrica del municipi i just aquest era un dels objectius.

Estarem per aquí 10 anys més? No ho sabem, però cal saber que malauradament els ecosistemes digitals neixen i moren a gran velocitat, sabent també que som una excepció. No dubteu que aquest també morirà tard o d'hora.

El promig de vida d'un article d'un blog és de 2,6 dies. El que costa fer-lo pot ser pocs minuts, diverses hores o dies, en funció de l'abast, estudi i investigació del tema que es tracti. És un material de consum ràpid; allò que hom pel matí dels divendres mira mentre beu el cafè.

El primer blog va sortir el 1994 i avui dia els blogs són un mitjà en desús. Al 2019 hi havien més de 500 milions de blogs al món i només es publiquen uns 2 milions d'articles al dia. Això representa un 0,4% només del total.

Gairebé tots els blogs tenen una vida d'entre cinc mesos i tres anys. Podem estar contents doncs.

De moment, però, gaudim cada setmana, com ho hem fet els darrers 10 anys.

Salut i força.

Missatges més recents Missatges més antics Inici